DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA GÀRDIA OCCITANA DE CALABRIA

Honorable Sr. Síndaco de La Gàrdia, Gaetano Cístaro
Dòna Danatella Laudadio, Assessora provinciala de la minoranças linguisticas,
Damiano Guagliardi, Assessore Regional de Calabria
Agustin Redisso, Assessore local
Professor Hans Peter Kunert
Cars Amics,

Fa 30 ans que foguèt fundada la nòstra associacion lo CAOC (en 1978). Ongan es lo trenten aniversari.

Es una anada fòrça importanta pel CAOC.

Pendent 30 ans avèm visitat dempuèi la Val d’Aran, l’Occitania granda e tanben las Valadas occitanas del Piemont, en fòrça escasenças.

Mas jamai avèm poscut visitar La Gàrdia, lo darrièr territòri occitan.

Per nautres los catalans del CAOC uèi es una jornada extraordinària. Avèm completat lo cercle. Ara coneissèm Occitània tota.

Avèm vist que i a una partida viventa del pòble occitan en Calàbria, un territòri que foguèt antan, a l’edat mejana, un domeni catalan.

Aquesta es una autra fòrta rason del nòstre viatge.

Es vertat qu’es lo primièr còp que vesèm la vòstra vila de La Gàrdia, mas tanben es vertat que nos sèm vist abans.

Nos sèm vist abans a Besièrs, a la granda manifestacion per la lenga occitana lo 17 de març de 2007. Cada grop desfilava en son luòc, mas lo grop de La Gàrdia èra fòrça important. Los catalans del CAOC èran tanben fòrça nombroses. Tota l’Occitània i èra amb la Val d’Aran e las Valadas Occitanas del Piemont.

Lo CAOC lucha per la defensa de la lenga e la cultura occitana perqué es tanben un patrimòni catalan. Ara, dempuèi 2006, la lenga occitana es oficiala a tota Catalonha. Lo CAOC collabora ambe lo govèrn catalan al desplegament d’aquesta oficialitat ambe corses d’occitan e activitats diferentas.

Vos pórtam la salutacion oficiala de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalonha e esperam que las relacions entre La Gàrdia e Catalonha seràn cada còp mai fòrtas dedins l’ensemble de las relacions occitano-catalanas.

Visca Occitània!
Visca Catalonha!
Enric Garriga Trullols
President del CAOC i de l’IPECC

140 ANIVERSARI DE LA VINGUDA DE FREDERIC MISTRAL. DISCURS A MONTSERRAT

Reverendíssim Pare Abat,
Sr. Capolier,
Srs. Majorals i Majorales,
Sr. Síndics,
Felibres
Occitans,
Catalans,


Aquesta nombrosa representació de més de 140 persones occitanes, majoritàriament provençals, són a Montserrat per repetir les petjades de Frederic Mistral i els felibres de Provença, que hi feren entre el mes d’abril i maig de 1868.

Si per als catalans Montserrat és i ha estat el far i la salvació de l’ànima catalana en tots els temps de malvestats, també ha estat i és el punt més àlgid de la nostra fe en una Catalunya totalment recobrada nacionalment.

Víctor Balaguer i Frederic Mistral, en el cim de Sant Jeroni d’aquesta muntanya santa de Montserrat, s’abracen fraternalment amb crits enarborats de Visca Catalunya! Visca Provença!

Aquestes dues copes representen l’amistat més perenne entre catalans i occitans representada pels felibres de Frederic Mistral.

Pare Abat, ens féu, a catalans i occitans, un gran honor de rebre la delegació del Felibritge i la delegació del Cercle d’Agermanament Occitano-Català. També, a nosaltres plegats ens satisfà molt portar avui aquestes dues Copes al monestir Montserrat, que ahir duguérem al Museu de Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, avui al matí al Parlament de Catalunya, aquesta tarda les durem a la Generalitat i després al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, on Frederic Mistral assistí als Jocs Florals de la Llengua Catalana.

Gràcies un cop més perquè Montserrat ens dóna fe i fortalesa per continuar treballant per l’amistat i la unió entre els nostres pobles germans.

Visca Montserrat!
Visca Occitània!
Visca Catalunya!

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

140 ANIVERSARI DE LA VINGUDA DE FREDERIC MISTRAL. DISCURS D’ENRIC GARRIGA AL SALÓ DE CENT DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Excm. Sr. Alcalde,
Sénher Capolièr del Felibritge,
Sénher President del CAOC occitan,
Amics Felibres,
Amics occitans i catalans,

Tot són coincidències, però en el XXX Aniversari del CAOC, celebrem a Barcelona el 140 aniversari de la vinguda de Frederic Mistral a Barcelona amb motiu dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, en aquest mateix Saló de Cent, invitat per Víctor Balaguer. Però aquesta vinguda a Barcelona, el 1868, també fou un recorregut triomfal  per Figueres, Girona, Reus i Montserrat.

També és el 175 Aniversari de la Renaixença Catalana (1833). En ocasió del 100 aniversari, el 1933, vingueren 200 occitans. Per tant, enguany també és el 75 aniversari d’aquesta massiva arribada d’occitans, que també foren acollits aquí al Saló de Cent.

Aquí davant tenim presents les dues Copes. Una d’elles és la que donà Víctor Balaguer a Frederic Mistral el 30 de febrer del 1867, pagada per subscripció entre 1.800 catalans. Té doncs l’edat de 142 anys.

L’altra, és la que donaren els provençals als catalans el 24 de maig del 1878, o sigui que té 130 anys. És un altre bonic aniversari per celebrar aquí.

No faré relació de les ocasions en què han vingut massivament els occitans a Barcelona per celebrar amb els catalans els aniversaris que ens uneixen. En canvi, els catalans només van massivament a Occitània quan hi van exiliats.

El CAOC des de fa trenta anys intenta trencar aquesta apatia dels catalans i fa gran quantitat d’activitats a Occitània.

Però, sempre que els felibres, els provençals o els occitans en general vénen en gran nombre a Barcelona o a Catalunya, el CAOC mai ha deixat de participar, de col•laborar o d’organitzar-los actes, tal com hem fet ara.

Felibres e occitans sètz plan benvenguts un autre còp a aquesta aculhenta ciutat de Barcelona que sempre a obèrt sos braces d’amistat a totes los felibres e occitans qu’an vengut a exprimir pendent 140 ans l’amistat frairala entre los dos pòbles.

Visca Occitània!
Visca Catalònha!
Enric Garriga Trullols
President del CAOC

140 ANIVERSARI DE LA VINGUDA DE FREDERIC MISTRAL DISCURS A LA GENERALITAT

Sr. President de l’Institució de les Lletres Catalanes,
Sénher Capolièr del Felibrige,
Majorals del Felibrige,
Felibres,
Occitans,
Catalans,

Un còp de mai la Generalitat de Catalonha recep lo Felibrige per festejar e remembrar un eveniment màger, la venguda de Frederic Mistral a Barcelona. En 1868 tota Catalonha recebèt triomfalament Mistral e los felibres.

Vòli remembrar tanben que i a un autre aniversari a festejar ongan, lo 75 aniversari del Centenari de la Renaissença Catalana, que foguèt celebrat lo mes d’abril de 1933. Venguèron nombroses los occitans invitats e en aquesta meteissa sala fogueron recebuts 180 provençaus, ambe lo capolièr, pel president de la Generalitat Francesc Macià, lo 15 d’abril de 1933. Aprèp foguèron festejats a Ripoll e Tarragona.

Francesc Macià foguèt lo primièr president de la Generalitat restablida. Encara es lo president mai aimat pel pòble catalan. Francesc Macià èra sòci del Felibrige dempuèi 1927. A Montpelhièr lo Consistòri del Felibrige li balhèt aquest títol. La proposicion èra de Pèire Azemà.

Tanben Francesc Macià balhèt subvencions a l’Oficina de Relacions Meridionalas en 1931.

Lo 9 junh 1987, 360 felibres tanben foguèron recebuts en aquesta sala del Salon de Sant Jòrdi.

Tanben mai recentment, lo 9 d’octubre 2004, foguèron recebuts los provençaus aicí ambe lo grop de la Soca Tarasconenca en l’escasença de las festes mistralenques del 150 Aniversari del Felibrige organizadas pel CAOC. En representacion del capolièr Pèire Fabre i participèt Jaume Mouttet, Majoral Baile del Felibrige e actualament Capolièr, aicí present.

Ambe aquestes actes, totes amassa fasèm istòria e la Generalitat cada còp serà mai activa per promòure las relacions entre Occitània e Catalonha.

Grands mercès a la Generalitat per son ajuda, grands mercès al Felibrige per la vòstra venguda, pel vòstre vam e pel vòstre estrambòrd. E per la vòstra amistat.

Visca Catalonha!
Visca Occitania!
Enric Garriga Trullols
President del CAOC

140 ANIVERSARI DE LA VINGUDA DE FREDERIC MISTRAL DISCURS AL PARLAMENT DE CATALUNYA

Sr. Diputat,
Sr. Capolièr,
Srs. Majorals,
Srs. Síndics,
Felibres
Occitans,
Catalans,


Una vegada més aquesta Institució, la més important de Catalunya, rep una nombrosa representació de més de 110 persones de Provença i d’altres regions Occitanes amb motiu del 140 aniversari de la vinguda de Frederic Mistral a Barcelona.

La presència dels felibres al Parlament de Catalunya no fou possible fins que no hi hagué novament restablerta la Generalitat. Per tant, s’inicià l’abril de 1933 en ocasió del centenari de la Renaixença Catalana. Vingueren més de 200 occitans que foren rebuts aquí mateix.

El dimarts 9 de juny de 1987, el President del Parlament de Catalunya Miquel Coll i Alentorn rep els 360 felibres que havien celebrat la Festa anual de la Santa Estela a Perpinyà, que vingueren a Barcelona amb 6 autocars. Hi foren presents als actes les dues Copes.

També es retrobaren les dues Copes, el 19 d’abril de 2001, en ocasió de l’aniversari de Víctor Balaguer a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú.

També més tard foren portades a Sant Genièis de Morgas.

Foren presents també al Parlament de Catalunya el 24 de febrer del 2004 i estigueren a mans de l’actual president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach.

Amb l’enfortiment de Catalunya, les relacions amb el poble occità seran cada cop mes intenses, especialment ara que, des del 2006, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya declara l’occità oficial a Catalunya.

I ara passo la paraula al Capolièr del Felibritge.

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

DISCURS 140 ANIVERSARI DE LA VINGUDA DE FREDERIC MISTRAL AL MUSEU BIBLIOTECA DE VILANOVA I LA GELTRÚ

Sr. Capolièr del Felibritge
Sra. Consellera de Cultura
Sra. Directora del Museu Víctor Balaguer
Amics Felibres
Amics occitans
Amics catalans

El 140 aniversari de la vinguda de Frederic Mistral a Catalunya s’inicia precisament en el lloc de la comarca del Garraf on s’iniciaren les modernes relacions entre Catalunya i Provença per voluntat i obra de Víctor Balaguer, el qual, el 1866 ofereix a Frederic Mistral el seu llibre Esperances i records i diu, en relació a la llengua d’oc: “Morta diuen que és, mes jo la crec viva”. Víctor Balaguer en aquesta ocasió és designat vicepresident del Felibritge.

A Sitges, també a la comarca del Garraf, Josep Carbonell i Gener a la revista “L’Amic de les Arts”, el desembre de 1927, dedicà íntegrament el número 21 a la cultura occitana. Un any més tard, el 1928, fundà l’Oficina de Relacions Meridionals que fou la represa i la normalització de l’amistat cultural amb els amics occitans.

Finalment, el 20 de novembre de 1977 es presentà a Vilanova i la Geltrú l’Àmbit de Projecció Exterior de la Cultura Catalana del Congrés de Cultura Catalana del qual jo n’era el cap responsable i es proclamà la Crida Occitano-Catalana, que donà lloc a la fundació del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC), el 1978, o sigui ja fa 30 anys.

Tres efemèrides de capital importància que s’han esdevingut a la comarca del Garraf, entre Sitges i Vilanova i la Geltrú.

Gràcies

Enric Garriga Trullols
President del CAOC