ESCRIT DE 20 DE SETEMBRE DEL 2010

Llegit parcialment el 22/9/2010 per la diputada de CDC, Carme Vidal, ponent de la Llei de l’Occità, al Parlament de Catalunya en ocasió de l’aprovació de la Llei


Aquesta llei de l’occità marca una fita històrica pel desplegament oficial de les relacions occitano-catalanes. És un pas endavant que calia fer després d’anys d’oficialitat de l’aranès a la Vall d’Aran. Ara és tota Catalunya que oficialitza l’occità en tot el seu territori i també les relacions occitano catalanes que històricament han tingut Catalunya i Occitània, especialment les contemporànies de l’Oficina de Relacions Meridionals (ORM) i del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC).

Ara, aquestes relacions prenen una altra dimensió política i cultural que augura un gran futur pels nostres dos pobles.

Aquesta llei de l’occità també ha despertat un interès inusual dels occitans perquè ha remogut les aigües plàcides i calmades de la rutina resignada a sobreviure enfront del procés d’assimilació engegat des de fa segles per l’estat francès. Saben, i en són conscients, que el pes de Catalunya pot fer bascular la balança a favor d l’estandardització de l’occità referencial, sense menystenir els grans  dialectes occitans.

Catalunya, que durant segles s’ha interessat pels afers occitans, per la llengua i la cultura occitana, per la situació occitana, per l’avenir de la nació occitana, i per ajudar a Loís ALibert a la normalització moderna de la llengua, ara completa el cicle de les quimeres, de les esperances i dels anhels històrics catalans i dóna llum verda a aquesta llei espectacular de l’occità, que és insòlita en la història de les relacions entre pobles germans, perquè afermarà, amb fe i esperança, l’estimació i col•laboració entre Occitània i Catalunya.

I, principalment, ajudarà a salvar la gran nació occitana.



Text de la proposta redactat en occità i català per Enric Garriga Trullols

ESCRICH DE 20 DE SETEMBRE DEL 2010

Legit parcialament en catalan lo 22/9/10 per la diputada de CDC, Carme Vidal, raportaire de la Lei de l’Occitan, al Parlament de Catalonha en l’escasença de l’aprovacion de la Lei


Aquesta Lei de l’Occitan marca un tèrme istoric pel desplegament de las relacions occitano-catalanas. Aquò es un pas endavant que caliá faire aprèp annadas de l’oficialitat de l’aranés en la Val d’Aran. Ara es tota Catalonha que oficializa l’occitan en tot son territòri e tanben las relacions occitano-catalanas que istoricament an portat Catalonha e Occitània, especialament las contemporanèas de l’Oficina de Relacions Meridionalas (ORM) e del Cercle d’Agermanament Occitano-Catalan (CAOC).

Ara, aquestas relacions, prenon una autra dimension politica e culturala que augura un grand futur pels nòstres dos pòbles.

Aquesta lei de l’occitan tanben a despertat un interès inusitat dels occitans perque a bolegat las aigas placidas e amansidas de la rotina resignada de sobreviure en fàcia del procès d’assimilacion mes en marcha dempuèi segles per l’estat francès. Los occitans sabon, e ne son conscients, que lo pes de Catalonha pòt faire bascular la balança a favor de l’estandardizacion de l’occitan referencial, sens mesestimar los grands dialectes occitans.

Catalonha, que pendent sègles s’a interessat pels afars occitans, per la lenga e la cultura occitana, per la situacion occitana, per l’avenidor de la nacion occitana e per ajudar a Loís Alibert en la normalizacion modèrna de la lenga, ara completa lo cicle de las quimèras, de las esperanças e dels desirs istorics catalans e balha lutz verda a aquesta lei espectacular de l’occitan, qu’es insolita dedins l’istòria de las relacions entre pòbles fraires, perque afermirà, amb fe e esperança l’estimacion e la collaboracion entre Occitània e Catalonha per l’avenidor e, principalament, ajudarà salvar la gran nacion occitana.


Texte de la proposicion redigida en occitan e catalan per Enric Garriga-Trullols

DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L’ESCÒLA OCCITANA D’ESTIU

20 d’agost de 2010

Amics occitans e catalans,

Lo CAOC vos presenta ongan un grop catalan de musica tradicionala qu’a unas caracteristicas especialas diferentas dels autres grops que vos a presentat lo CAOC fins ara.

En primièr lo nombre de musicians que son dètz. Un nombre que benlèu es tròp en temps de crisi que tot ven mai prim e magre.

Lo segond es que la granda majoritat son joves, fòrça joves, qu’an una dinamica infatigabla e una mestresa notabla coma musicians.

En tresen son nom “Stucats del bolet”. Aquesta expression “Tocat del bolet” vòl dire en occitan falord o caluc. Un autre sinonim en catalan es tanben “Tocat de l’ala” que vòl dire la meteissa causa. Estucar tanben vòl dire en occitan e en catalan revestir d’estuc una paret, una superficia. Jògan amb l’ambigüitat.

En un festival que se fa en Barcelona, lo Tradicionarius, ai ausit totes los grops participants e ai causit aqueste per la seuna dinamica, per son repertòri e perqué fan fòrça rambalh. A ieu m’agradèt e soi segur que vos agradarà tanben a vosautres.

Venon d’una comarca que s’apèla La Garrotxa, un país de volcans atudats, coma los del Cantal occitan.

Sabètz que los volcans atudats despertan de còps d’un sòmi de sègles e vomitan fuòc, lava e pèiras. Esclatan amb furor e ràbia tant de temps adormits e calats.

Aquò me ven coma anèl al dit per mostrar la semblança amb çò que a còps se passa amb las nacions endormidas o colonizadas qu’arriban a despertar, coma o vesèm de per tota Euròpa e dins lo monde entièr.

Lo 10 de julh en Barcelona lo pòble catalan despertèt d’un sòmi de 300 ans, aprèp aver patit una contunha espoliacion economica e culturala.

Venguèron a Barcelona, per aquela escasença, unes gropes d’occitans amb bandièras e foguèron estonats de veire cridar independéncia unanimament un milion e mièg de catalans.

Çò qu’èra previst coma una protesta contra la senténcia del Tribunal Constitucional foguèt cambiat en una clamadissa unanima, un grand crit, per l’independéncia.

Lo pòble catalan n’a un sadol de mal tractaments e es fart de raubaires que nos menan directament a la misèria de tot un pòble.

A la manifestacion i èra present tot un pòble de totes los atges e condicions socialas. Lo temps decidirà del nòstre futur, mas la volontat dels catalans es d’aver un estat pròpi dins l’Euròpa.

Sabètz que dempuèi 2006 l’occitan es oficial en tota Catalonha.

Sabètz que la Lei de l’occitan es en trin d’aprovacion pel Parlament de Catalonha.

Sabètz que lo CAOC fa cada còp mai de corses d’occitan a Barcelona. Lo nòvel cors 2010-2011 serà de tres nivèls.

Sabètz que lo Parlament de Catalonha aprovèt una Resolucion per demandar al govèrn catalan d’ajudar totas las manifestacions favorablas a l’occitan en Occitània, coma per exemple, al Metrò de Tolosa.

Tot aquò es un grand despertar per melhorar las relacions occitano-catalanas.

Sabèm totes que i a una fòrta crisi, mas se avèm un govèrn catalan fòrt e independent, poirem véncer totes los obstacles.

Occitània tanben desperta, segur.

Amb aquest optimisme cridi, per acabar.

Visca Catalonha.

Visca Occitània.

E visca los Stucats del Bolet e la jòia catalana occitana.

Enric Garriga Trullols

DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL PÒRT DE SALAU

XXIII PUJADA AL PÒRT DE SALAU
1èr d’agost de 2010

Srs. Alcaldes occitans i catalans,
Srs. regidors municipals,
Amics occitans,
Amics catalans,


He escrit aquest discurs fa una setmana i he escrit que avui farà sol i efectivament fa sol.

L’any passat hi havia boira (pels occitans nèbla o broma) i feia fred, força fred. Enguany, fa calor.

El temps ha canviat, nosaltres també, Catalunya també i Occitània també. I és bo de remarcar que aquests canvis uneixen més occitans i catalans. Em refereixo a canviaments culturals i polítics.

E ara contunharai en occitan qu’es lenga oficiala en Catalonha e Aran.

Sabèm totes que i a de causas que son amagadas per la premsa francesa e tanben per la premsa regionala occitana e senon amagadas si que non deformadas e mal interpretadas.

Es çò que se passèt amb la granda manifestacion d’un milion e mièg de personas a Barcelona lo 10 de julh. Èra pas una manifestacion de protèsta coma de costuma. Èra una manifestacion ont totes demandavan l’independéncia de Catalonha.

Catalonha es una nacion adulta, embestiada e malcorada per aver recebut e recebre encara marrits tractaments d’Espanha pendent tres sègles contra la nòstra lenga e cultura.

Totjorn an ensajat de nos assimilar e totjorn sèm estats e sèm una colonia d’Espanha que nos rauba de contunh e fa créisser la pauretat dels catalans e nos mena directament a la misèria.

De tot aquò los catalans n’avèm un sadol, ne  sèm farts. Avèm acabada la paciéncia.

Espanha nos refusa, accepta pas la nòstra identitat catalana. En 1714, Catalonha foguèt annexada a Espanha per la fòrça de las armas. Foguèt un matrimòni a la fòrça, una union impausada. Quand un coble se peleja de contunh, la separacion es la  sola solucion valabla.

Basta gaitar una carta d’Euròpa de fa 100 ans o 200 ans e veiretz coma a cambiat. Quants d’estats novèls an espelit ! Es una tendéncia naturala istorica que contunha en Euròpa e dins lo monde entièr.

Dins 100 ans, Euròpa serà diferenta, serà democratica, confederala, ont totas las lengas seràn egalament respectadas e totes los pòbles auràn la meteissa dignitat.

E los espanhòls voldràn èstre amics dels vesins catalans, que seràn rics per son trabalh, cultes per sa lenga e cultura, campions esportius e lo Barça e la seleccion catalana ganharà lo campionat del monde de fotbòl regularament cada còp.

Mas aquò dich, que se passarà entre Occitània e Catalonha ?
Per l’immediat Catalonha gardarà l’oficialitat de l’occitan en Catalonha e Aran.

Desplegarà la Lei de l’Occitan qu’es en trin d’aprovar lo Parlament de Catalonha. E aprèp, la farà mai completa amb fòrça prestacions perqué serà liura de las restriccions qu’ara impausa l’Estat espanhòl.

Los catalans qu’aprendràn l’occitan seràn milierats dins las escòlas e universitats de Catalonha.

Los occitans auràn enveja de parlar occitan amb los joves catalans e aprendràn la seuna lenga occitana.

E aprèp ? Aquò es dificil de saber. Mas los occitans prendràn la paraula e benlèu seguiràn l’exemple dels catalans.

La resurreccion es un acte de fe, mas Occitània es pas mòrta. Occitans e catalans serem vius e amics per sempre. E tornarem nos encontrar a Salau. Aicí res aurà cambiat, benlèu lo marrit camin serà melhor.

Visca Occitània!
Visca Catalonha!

MEMÒRIA DE LA XXV TROBADA D'ACORDIONISTES A MAÇANERS

ARTUR MAS ESCRIU AL CAOC

----- Original Message -----

From: Artur Mas

To: Roser Garriga

Sent: Monday, June 28, 2010 4:55 PM

Subject: Re: Enviando por correo electrónico: La llei de l'Arangrup CDC : >

Benvolguda senyora Garriga,

Em plau donar resposta al vostre missatge que em vau adreçar amb motiu de la tramitació al Parlament del Projecte de Llei de l’aranès.

Ja em disculpareu que no us hagi respost fins ara, però esperava que s’acabessin els treballs de ponència per poder-vos explicar quins han estat els dos grans criteris de les nostres esmenes.

El primer, el nom de la llengua. És evident que no elevarem una variant dialectal a categoria de llengua, tal i com ja manifestàrem en el nostre posicionament en el debat a la totalitat de la llei, a través de la diputada Carme Vidal, que n’és la ponent.

És cert, vam dir, que quan la gent de l’Aran parla d’aranès ho fa amb sentiment de llengua pròpia, però la llei, amb les esmenes presentades, i ja amb el títol esmenat, parlarà d’occità quan fem referència a la llengua, i per tant en la seva oficialitat a Catalunya, i se servirà d’aranès quan es refereix a la variant d’ús de l’Aran. Ens servim, i així em consta que també ho han compartit la resta de Grups parlamentaris, de la definició que apareix a l’Estatut de 2006, segons la qual la llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és oficial a Catalunya.

L’altre dels grans criteris per a nosaltres inqüestionable és el de la independència de l’Institut d’Estudis Aranesos respecte del Conselh Generau en tant que institució, l’Institut, que ha de vetllar, com a autoritat lingüística, per la llengua, més enllà del poder polític, i sí, a favor de l’autoritat acadèmica, que ha de tenir cura de les diferents variants que conformen, des d’altres estats, la llengua occitana, i no pot no fer-ho sense la col·laboració de l’Institut d’Estudi Occitans. I és que totes les llengües necessiten l’autoritat acadèmica, talment l’Institut d’Estudis Catalans per a la llengua catalana en totes les seves variants. Però és que, en tant que llengua oficial a Catalunya, serà la Generalitat, conjuntament amb el Conselh Generau, a l’Aran, qui seguirà tota la política lingüística de la llengua occitana aquí, tot atenent i donant suport, també, a totes aquelles entitats públiques o privades que treballin per a l’ensenyament, la protecció i la divulgació de l’occità, segui quina sigui la seva variant.

Per tant, aquesta és una llei que desplega un mandat estatuari, el del reconeixement de  l’oficialitat de l’occità a Catalunya, essent-ne, a la Val d’Aran, llengua pròpia a través a la variant dialectal denominada aranès.

Per a qualsevol aclariment ens posem a la seva disposició mitjançant la diputada Carme Vidal, ponent per CiU de la Llei.

Molt cordialment,

Artur Mas

President de CiU

DISCORS D’ENRIC GARRIGA A MONTSEGUR AL PRAT DELS CREMATS

Cars amics catalans e occitans,

Sèm aquí un autre còp, catalans e occitans. Jamai avèm mancat pendent 32 ans.

Se pòt imaginar qu’una persona que demòra sempre al meteis luòc se bolega pas.

Es pas vertat en lo cas dels catalans e en lo cas de Catalonha.

Lo moviment de la tèrra a l’entorn del solèlh sempre es lo meteis cercle tampat.

L’evolucion de Catalonha es pas un cercle tampat, senon qu’es un cercle obèrt, çò que se ditz una espirala. Se passa pel meteis endrech, mas amb una dobertura cada còp mai granda. En sens figurat podèm dire que lo nòstre moviment a superat lo moviment regular e limitat de la tèrra.

Mas aquesta dobertura pren cada còp mai velocitat. Avèm arribat al punt qu’es impossible frenar e arrestar e tanpauc cambiar la trajectòria.

Avèm causit la libertat dels pòbles e seguissèm la trajectòria del dreit a l’autodeterminacion. Jusqu’ara 500.000 catalans s’an declarat per la independéncia en los referèndums locals. Uèi en Catalonha se passa lo cinquèn torn de referendums. Mai del 95% dels vòtes son tostemps favorables a la independéncia. Uèi tanben serà una granda jornada per la libertat nacionala del pòble catalan.

Evidentament se pòt pausar la question de demandar cossí afectarà aquesta novèla situacion catalana en Occitània.

Per ieu es una question simple e clara, afectarà favorablement. Mas disi pas en un futur mai o mens luènh sinon en un present actual, concret, tangible e indenegable.

Los faits son òbras. Vaquí las pròvas. En primièr, l’oficialitat de l’occitan a tota Catalonha proclamada per l’Estatut d’Autonomia de Catalonha en 2006.

Aprèp la Lei de l’Occitan que lèu aprovarà lo Parlament de Catalonha e que prealablament escotèt las opinions d’especialistas occitans e catalans (Ieu foguèri lo primièr de totes).

Aquesta lei serà la dobertura legala de Catalonha devèrs Occitània e la platafòrma per sautar a Euròpa.

Mas encara i a un fach fòrça inusual e atipic que foguèt l’aprovacion de la Resolucion del Parlament de Catalonha d’ajudar totas las iniciativas que se fagan en Occitània a favor de la lenga occitana, coma la preséncia de l’occitan al metrò de Tolosa. Foguèt aprovada per majoritat amb una sola abstencion. Lo 19 de mai passat.

La decision es presa a nivèl oficial. Cal ajudar Occitania.

Lo CAOC es pas absent en tot aqueste procés. Ne fa partida principala. Es la sola associacion qu’a experiéncia en las relacions occitano-catalanas. E fasèm un fum de causas e participam en la majoritat de las manifestacions occitanas.

Mas lo mai actual e lo mai trascendent pensam que son los corses reglats d’occitan (lengadocian estandard) que fa lo CAOC. Ara avèm acabat los corses 2009-2010 amb dos nivèls e tres classas. Avèm quatre professors catalans d’occitan.

Ongan, pel cors 2010-2011, farèm un tresen nivèl e seran tres nivèls a l’encòp.

Aquò representa formar joves que seràn las novèlas generacions de catalans que prendràn lo relèu de las vièlhas generacions e trabalharan amb melhoras competéncias e amb proteccions oficialas. Aquí ongan n’avèm una mòstra d’aquestes joves catalans que parlan occitan.

Lo camin es long, mas la marcha s’accelera e los cambiaments seran cada còp mai frequents. Lo cercle se farà espirala e nos prendrà a totes e nos chucarà dedins la novèla dinamica, vers la libertat.

Amb aquesta esperança e conviccion vos esperam un autre còp aicí l’an que ven.

Visca Occitania,
Visca Catalonha,

Enric Garriga Trullols
President del CAOC