DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS VII DICTADA OCCITANA A BARCELONA

Sr. Joan Badia Pujol, Delegat del Departament d’Ensenyament
Benvolguts amics  occitans i catalans

Novament ens reunim al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per fer aquesta VII Dictada, que s’inicià el 1998 a Castres.

Ja sabeu que l’any següent, el 1999, el CAOC hi anà amb un autocar i a partir del 2000 es fa simultàniament a Barcelona  i a altres poblacions, que cada any són més.

Enguany es fa a 13 poblacions, totes occitanes excepte Barcelona.

Això és possible gràcies a la tenacitat i voluntat del CAOC i també gràcies al Departament d’Ensenyament que ens acull any rera any.

El CAOC sempre ha posat un especial interès per promocionar l’ensenyament de la llengua occitana als Països Catalans i del català a Occitània ja que així podrem fer realitat un coneixement profund de les similituds  que uneixen l’occità i el català.

Però si volem generalitzar el coneixement del occità no és suficient el CAOC, manca l’ajuda de la Generalitat, dels instituts escolars, de les escoles oficials d’idiomes i de les universitats.

Si hi ha oferta diversificada també hi haurà una demanda àmplia, que poc a poc, ajudaria a generalitzar l’ensenyament de l’occità a Catalunya i als Països Catalans.

A partir del coneixement de la llengua també s’adquireixen altres coneixements sobre la realitat social i cultural occitana i principalment serveixen per establir sinceres relacions d’amistat amb els occitans.

Voldria també agrair la participació i la valentia dels nostres concursants.

També agraeixo la inestimable col•laboració de Raquel Olivella que ha fet el curs d’iniciació preparatori de la Dictada.

I també als membres del Jurat: Jaume Figueras Trull, Raquel Olivella Cardona, Elisa Salomon Romero i Rafèu Sichel que han corregit els dictats i valorat les proves i alhora han escollit els guanyadors.

També agraïm la soprano Mireia Latorre pel seu recital de cançons occitanes acompanyada per Rafèu Sichel a l’acordió.

Moltes gràcies a tothom i fins l'any vinent.
Visca Occitània
Visca Catalunya



Enric Garriga Trullols
President CAOC
Barcelona 31 de gener 2004

ALOCUCIÓ D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA SEVA NEBODA MIREIA FARRÉ GARRIGA

Benvolguts amics i familiars,

Només voldria dir-vos que fa només trenta anys que em dedico a fomentar les relacions occitano-catalanes. Altres ja ho fomentaren fa temps. Entre ells, Víctor Balaguer, que connectà amb el gran poeta occità i premi Nobel, Frederic Mistral. Fou aquest poeta provençal qui féu la popularització i difusió mundial del nom Mireia amb la seva gran novel•la que té per títol aquest nom.

La gran escriptora mallorquina Antònia Salvà la traduí en vers al català el 1917. A partir d'aquell moment el nom de Mireia el porten milers de catalanes.

És un nom molt maco, Mireia. Però què és Mireia? Doncs no ho sabem certament.

Malgrat això, ja era utilitzat aquest nom a Provença per designar com a qualificatiu les nenes provençals ben maques. Per exemple, deien "aquesta nena és una mireia", o sigui, una nena molt formosa i bonica.

A diferència d'altres noms de sants o santes, Mireia és una excepció. És un nom universal, però té el seu origen en un sentit de bellesa, de formosor.

Enamorat com sóc de tota la cultura occitana vaig sentir una gran satisfacció de tenir una neboda que es digués Mireia, i alhora, tan guapa i formosa com el seu nom indica.

Recordo també aquella altra hermosura de nena, una altra "mireia", que es deia Isabel, la meva germana petita i la mare de la Mireia.

De cara al cel dic gràcies germana Isabel per donar-me l'ocasió d'estar present avui en aquest acte en què la Mireia, el teu mirall, la teva filla, que porta el bonic nom provençal, es casa.

Segur que la nostra Mireia continuarà la saga de les Mireies, en un món millor, on es pugui valorar la vàlua de l’heroïna de Mistral, aquella Mireia sempre perenne i perdurable a través del temps i de les generacions.

A tu, Mireia; i a tu, Dani, us desitgem molts anys de vida i de felicitat.
Gràcies.

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L'ESCÒLA OCCITANA ESTIU

Sénher amic president,
Occitans e catalans

Cars amics,

Ongan, un còp de mai, lo CAOC, en lo sieu XXV Aniversari, vos ofrís l'actuacion d'un grop catalan, que  vos farà dansar.

Espèri qu'aurem l'an que ven la possibilitat de contunhar la collaboracion del CAOC a la velhada catalano-occitana de l'EOE.

Disi aquò, perqué es de preveire que las circonstàncias politicas de Catalonha seràn fòrça diferentas de las actualas e lo CAOC fa qualques activitats en foncion de las subvencions que nos balha lo govèrn catalan.

De tot biais vos pòdi assegurar que la preséncia catalana a l'EOE contunharà.

Ongan es lo XXVen aniversari del CAOC Comitat d'Afrairament Occitanò-catalan e avèm fait  e fasèm totjorn sonque activitats de relacions occitanò-catalanas.

Avèm fait e fasèm actes per tota Occitània, tre las valadas occitanas d'Italia duscas la Val d'Aran.

Avèm presentat Occitània per totes los Païses Catalans, Principat de Catalonha, Baleares, País Valencian, Catalonha del Nòrd, l'Alguer, Franja de Ponent d'Aragon e Andòrra.

Una pichòta mòstra de çò qu'avèm fait ongan la podètz veire sul panèl plaçat a l'estanquet de l'Escòla d'Estiu.

Per acabar vos disi que lo grop catalan, qu'ara participarà a la velhada, ven de Manresa, qu'es la ciutat capitala de la comarca del Bages, e lo grop se sòna ENRENÒU FOLK. Enrenòu en catalan vòl dire bruch, tarabastal. Son nòu musicians que venon de diferents airals : tradicional, classic e modèrn.

Aquò fa que son repertòri es mai contemporanèu.

Per aquò dison que fan musica fresca per dansar e amusar.

Ara es a vosautres de far lo jutjament e la valoracion.

Grands mercés a totes e a l'an que ven.

Visca Occitània
Visca Catalonha

DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL PÒRT DE SALAU

Amics occitans
Amics catalans

Som arribats un altre cop al Pòrt de Salau.

Amb aquesta ja son setze cops que hem pujat per abraçar-nos occitans i catalans en aquesta festa de l’amistat entre els dos pobles, per reivindicar la cultura comuna i les nostres llengües bessones en perill. La solidaritat dels catalans als occitans manifestada a través dels segles vull expressar-la, un cop més, parlant en occità.

Amics occitans,
Se fasèm la remembrança de las illusions que los catalans e occitans avèm exprimit aicí, en lo punt mai naut de la nòstra montanha comuna, sus la novèla Euròpa que se fargava, e se fasèm la comparacion amb la dura realitat actuala, vesèm que la nòstra illusion comuna que nos plaçava al primièr luòc dels mai eurooptimistes s’atudat e ara sèm los primièrs eurocritics.

Fa fòrça temps qu’avèm somiat que los estats serián superats e que l’Europa fariá reconeissença de las realitats coma la catalana e l’occitana.

Mas la realitat es que la novèla Europa blinda e conserva las ancianas frontièras dels estats e los jacobinistes franceses e espanhòls nos an ganhat la batalha un autre còp.

La novèla Constitucion d’Europa a eliminat la paraula pòbles e a daissat sonque Estats e ciutadans. An refusat de crear l’estatut de regions associadas o de regions especialas o constitucionalas.

An refusat que lo catalan e l’occitan siagan presents en la novèla Euròpa amb las 25 lengas que seran oficialas .

An refusat que las regions e las nacions sens estat poscan participar en la politica comunitària.

Lo projecte d’aquesta constitucion es mai qu’una declaracion de principes, es una declaracion de guerra contra las doas nacions Occitània e Catalonha, las mai grandas d’Euròpa sens estat pròpi.

Avèm de prendre exemple dels nòstres enemics jacobins que s’unisson per nos acabar d’escanar.

Tanben nosautres catalans e occitans nos cal amassar e unir perqué ara lo perilh es mai grand.

Mas aquò nos farà pas perdre la fe e l’esperança e tanpauc daissarem de luchar per las nòstras libertats e per las nòstras lengas e cultura.

E quan nos demandaran de votar la Constitucion Europea direm NON, perquè volèm pas èstre complices dels nòstres enemics jacobins.

Volèm l’Euròpa dels pòbles. Volèm l’Euròpa federal. Volèm d’Euròpa de totas las lengas. Volèm l’Euròpa de la justícia igual per totes. Volèm una Euròpa sens frontièras. Volèm cambiar e modificar las frontièras internas e externas dels estats.

Volèm la libertat!.

Ongan, aquest es lo crit de Salau. Libertat!. Aicí sèm en la repùblica catalana-occitana de Salau ont las bandièras son las nòstras e las lengas son lo catalan e l’occitan.

E l’an venent tornarem amb mai de vam e de fòrça

E ara la festa, que la frairetat comença.

Visca Occitània.
Visca Catalunha.

Enric Garriga Trullols
President CAOC
Salau 3 d’agost 2003

XXV APLEC A MONTSEGUR. DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A MONTFERRIÈR

Sénher Patric Pont, conse de Montferrièr,
Amics catalans e occitans,

En primièr, me cal regraciar, en nom del CAOC catalan e tanben del CAOC occitan, l’acuèlh frairal que nos balha ongan la comuna de Montferrièr per far la part mai complementària de la jornada d’uèi e que a l’encòp es tanben lo 25 aniversari del CAOC e lo 25 aniversari dels Fòcs de Sant Joan a Montsegur.

Ièu èri a Montsegur, lo 23 de junh de 1979, quand avèm alucat un petit fòc al Prat dels Cremats amb la Flama del Canigó, que los catalans anèron quèrre a Perpinhan.

Podiam pas imaginar que la fèsta del Fuòc de Sant Joan se fariá pendent 24 ans e qu’en arribar lo 25èn aniversari seriá suprimida e interdicha de far al Prat del Cremats.

Ièr avèm encontrat l’acuèlh a Vilanòva d’Olmes e uèi a Montferrièr, on la presència de la montanha de Montsegur tanben es evidenta e vesina.

Grands mercès amics, nos avètz ajudat a sauvar la festa de l’amistat occitanò-catalana.


Visca Occitània
Visca Catalonha

Enric Garriga Trullols
President del CAOC
Montferrier, 22 de juny de 2003 

XXV APLEC A MONTSEGUR. DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS

Sénher Felip Walter, conse de Montsegur
Sénher representant de la Generalitat de Catalonha
Amics catalans e occitans

Sèm amassats un còp de mai occitans e catalans a Montsegur. Mas aquesta amassada es fòrça importanta perque es a l’encòp lo XXVen Aniversari del CAOC e tanben lo XXVen Aniversari dels Fòcs de Sant Joan a Montsegur.

Aqueste gòt de l’amistat que nos ofris uèi la Comuna de Montsegur representa çò que lo CAOC a fargat a Montsegur, la prigonda amistat occitano-catalana.

Representa çò meteis qu’avèm fait ara a la glèisa de Montsegur, un acte que dempuèi 1978, fa 25 ans, fasèm los catalans e occitans cada còp que cantam la COPA SANTA, aquel imne de Frederic Mistral, que ditz “Catalans de luènh o fraires comuniem totis ensems “. Aquò passa en Provença e Occitània tota, mas principalament a Montsegur.

Representa çò meteis qu’avèm fait al Prat dels Cremats amb l’ofrenda florala als martirs catars. Es un acte de justícia e d’amor. Es un acte de frairetat.

Es çò meteis que representa aqueste arbre, plantat davant la comuna, pel CAOC, qu’èra inicialment un pi de doas brancas. Un meteis pòble amb doas lenguas bessonas.

Pel CAOC 25 ans representa tota una vida. Per Occitània representa la recuperacion de las relacions occitano-catalanas modèrnas dins un novèl estatut politic d’Euròpa.

Pòdi pas ara  remembrar tot cò qu’avèm fait, tot çò qu’avèm viscut, tot çò qu’avèm somiat pendent aquestes 25 ans .

Vòli sonque dire qu’aquesta es una escasença importanta que se deuriá celebrar coma cal e regreti que sèm lo pòble aquí, principalament, los que fasèm l’acte, amb l’abséncia de las nautas autoritats qu’avián promés la seuna assisténcia. Lo 21 de junh de 1979 lo pòble, sonque lo pòble èra present al Prat dels Cremats. Ara fasèm coma lo primièr còp. Es lo pòble que fa l’istòria e las dificultats nos faràn pas defalhir e continuarem la lucha per los dreits dels pòbles, per la patz, per la libertat e per l’amistat occitano-catalana.

Visca Occitània
Visca Catalonha.

Enric Garriga Trullols
President del CAOC
Montsegur 21 de juny 2003

DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A MARSELHA

Amics occitans de Nimes e de Provença

Amics catalans de Marselha

Amics tots

En primièr vòli mercejar la coral acollença que nos fasètz e aquò es la mòstra mai evidenta de la tradicionala amistat entre Marselha e Barcelona, entre Catalonha e tota Occitània.

Dempuèi lo maridatge entre lo nòstre Ramon Berenguer III e la vòstra comtessa Dolça de Provença las relacions entre catalans e provençaus totjorn son estat cordialas, malgrat qualques moments de guerras o per conflictes politics.

Vòli pas oblidar que Provença e Catalonha an la meteissa bandièra.

Vòli pas oblidar las relacions frairalas entre la Renaissença provençalo-occitana e la Renaixença catalana, amb la prigonda amistat entre Frederic Mistral e lo Felibrige amb los catalans Víctor Balaguer e Mossèn Cinto Verdaguer, entre d’autres.

Tanben vòli remembrar l’aculhença frairala dels provençals, e occitans totes, dels exiliats catalans pendent la guerra civila espanhòla del 1939. D’aquest exili demòra lo Cercle Catalan, de Marselha, que ongan nos a preparat lo viatge tradicional de Pentacosta que fa cada an lo CAOC, amb l’ajuda de l’associacion MARPOC, de Nimes, que mena nòstre grand amic Jòrdi Peladan.

Lo Comitat d’Afrairament Occitano Catalan (CAOC) ongan celebra lo 25en Aniversari de la seuna fundacion, en genièr de 1978.

Son 25 ans de trabalh. Avèm fait un fum d’actes de tota mena, per ajudar la coneissença mutuala entre los dos pòbles e las seunas lengas e culturas, en mai de la nòstra istòria comuna.

Avèm capitat en çò qu’avèm fait, mas demòra de far una molonada de causas que dificilament pòt far una associacion coma la nòstra amb sas limitacions de tot ordre.

Mas lo grand problema que se pausa es que sèm la soleta associacion qu’existís en tota Occitania e en totes los Païses Catalans, dedicada exclusivament a las relacions culturalas entre los nòstres dos pòbles.

Sabi que los occitans e catalans avèm un sòmi, qu’es l’Union Europèa, mas malurosament, fins ara, es un afar dels estats. Avèm pas cap poder e tanpauc cap votz en la novèla Europa. Mas ara dintran, dins la Union Europea, detz estats novèls, e nòu son mai pichons que los Païses Catalans e tanben mai pichons que los Païses Occitans.

Bessai arribarà lo temps que las culturas sense estat seran reconegudas. Pr’aquò ara cal trabalhar amassa per la reconeissença dels nòstres dreits e tanben per afortir la nòstra amistat.

Amb aquesta fe, vos disi grands-mercès a totes, al reveire e

Visca Provença,

Visca Occitania,

Visca Catalonha.

Enric Garriga Trullols
President del CAOC