dissabte, 15 d’abril del 2006

DISCORS D´ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L´ARDECHA A VOGÜÉ

Sénher conse
Amics occitans
Amics catalans

Sèm uroses los catalans d´èstre recebuts un autre còp en la polida terra d´Ardecha, en lo Vivarés istoric, la mai polida terra coma ditz la vòstra cançon occitana.

Dempuèi 28 ans, lo CAOC se bolega e se passeja per l´Occitania entièra. Es pas un azard inexplicable qu´aja vengut autres còps en Ardecha. Es pas possible percebre tot en un sol còp, en un viatge limitat pel temps disponible de vacanças, siaga de Pascas o de Pentecosta. Per conèisser melhor lo país i cal tornar diferents còps per vistalhar novèls endreits pas coneguts abans.

Lo monde avança a granda velocitat especialament en las comunicacions. Aquò fa que fòrça de monde se desplaça aisidament a America, Africa e Asia e oblida los vesins mai proches. La prioritat de la nòstra associacion son las relacions catalano-occitanas e se pòt pas aimar un país sens lo conèisser.

Sèm dins un moment de grands cambiaments e tot se bolega. Lo mond camina cap a novèlas estructuras. Los grands empèris desaparéissen e las ancianas nacions se fan estats. E los estats se unisson per protegir la seuna vida economica dels atacs dels continents emergents.

L´argent es lo principal but de l´umanitat entièra, unes per sortir de la pauretat, los autres per contunhar la dominacion del mond.

Mas en aquesta corsa la cultura avança pas gaire e cada còp mai de lengas desaparéisson.

Davant aqueste panorama las nòstras lengas e lo nòstre patrimòni cultural son en perilh. Un perilh fòrça mai grand que las autras lengas que son protegidas per estats pròpis.

Los estats espanhòl e francés son pas interessats en conservar o sauvar las autras lengas. Las nòstras lengas patisson un fort sètge e sabèm pas se la nòstra resistència serà pro fòrta per resistir lo temps necessari abans d´obtenir poder pròpi sufisent per gerir, protegir e conservar nòstre patrimòni cultural e lingüistic.

Per aquò nos cal bolegar. Cal unir esforces e pausar los nòstres problèmas a totas las administracions estatalas e europeas.

La union catalano-occitana es un element fòrça important que balha vam a  las nòstras reivindicacions.

L´exemple dels autres pòbles qu´an recuperat un poder pròpi tanben nos ajuda. L´Europa actuala és força diferent de l´Euròpa de fa 100 ans.

Occitania se bolega, se desperta. La granda Manifestacions a Carcassona lo 22 octubre passat (2005) amb mai de 10.000 manifestants, la granda majoritat joves, a demostrat que l´occitanisme actiu es pas un afar de vielhs plorinejaires, senon un objectiu, una tòca, de tot un pòble que vòl, en mai d´èstre reconegut, recuperar sa lenga e sa cultura tradicionala e pròpia.

Lo grand succès, la granda capitada de Carcassona a marcat lo camin e ara se prepara una mai granda manifestacion a Besiers lo 17 de març 2007. Los catalans, com  en Carcassona, i serem presents, mai nombroses, al costat de basques, bretons,etc.

Es lo meteis combat. Lo CAOC ne farà publicitat pertot e totes i sètz convocats per i assistir e participar.

E ara per acabar vòli regraciar lo conse e los amics occitans per la vòstra aimable aculhença. Vos pòdi dire que lo CAOC obliadarà jamai Ardecha e los amics occitans que dempuèi fòrça annadas nos an recebut totjorn coralament.

Visca Occitania
Visca Catalonha

ENRIC GARRIGA TRULLOLS
PRESIDENT CAOC

dissabte, 22 d’octubre del 2005

MANIFESTACIÓ PER LA LLENGUA OCCITANA. DISCORS A CARCASSONA

Cars amics occitans,

Los catalans tanben sèm arribats a Carcassona. Sèm un autre còp al vòstre costat.

La vòstra lucha pels dreits a la lenga, la cultura, la dignitat, lo dreit de viure al país, lo dreit de se gobernar, lo dreit de decidir, son los dreits nacionals de totes los pòbles liures. Los que podon pas exercir aquestes dreits son colonias d´un autre pòble.

Los dreits nacionals d´un pòble son imprescriptibles.

En nom de la democracia se pòt pas impausar la desaparicion d´un pòble, d´una lenga, d´una cultura.

Un còp de mai sèm amassats per luchar per tot çò que nos an pres.
Avem perdut fòrças batalhas, mas finalament ganharem la guerra, perqué avèm lo dreit e la rason.

L´union pòrta la fòrça dels nostres dreits. Cal contunhar. Avançarem.

Visca Occitania.
Visca Catalonha.


ENRIC GARRIGA TRULLOLS
President del CAOC

diumenge, 7 d’agost del 2005

DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS. XVIII PUJADA AL PÒRT DE SALAU

Amics occitans,
Amics catalans,

Ja tornem a ser aquí dalt del Port d’aquesta muntanya que uneix dues nacions, l’occitana i la catalana, que uneix dues comarques, l’Arieja i el Pallars, que uneix dues llengües bessones i que és la columna vertebradora d’una mateixa cultura.

Aquest camí natural històric ha servit com a frontera artificial dels estats per separar els nostres dos pobles i encara no hem pogut superar aquesta etapa perquè cap dels dos estats té cap interès en que tinguem relacions directes. No volen que sortim de la seva òrbita centralista. Per això, igual que tots els nostres avantpassats hem hagut de fer un bon trajecte a peu. Hem deixat enrera la modernitat per retrobar-nos aquí igual com hem fet durant divuit anys i com ho feien els nostres avantpassats fa centenars, milers o milions d’anys. Els catalans i occitans no som propietaris del nostre propi país i no podem decidir. Només Paris i Madrid tenen la paraula i el poder. Per tant, nosaltres pujarem a peu per molts anys. Som ecologistes per força com l’home primitiu que no tenia altra alternativa. Però alegrem-nos: Chirac i Zapatero no vindran mai a Salau a parlar.

I ara continuaré en occità, que és una llengua encara més perseguida que la nostra llengua catalana.

L’an passat vos parlavi de festejar lo 150 aniversari de la fondacion del Felibritge per Frederic Mistral en 1854. Foguèt Mistral que diguèt que la lenga es la clau per se desliurar de las cadenas.

Avèm festejat Mistral en Catalonha e tanben en Occitania. Aquò fait, ara cal contunhar en la lucha e per aquò los occitans an convocat una granda manifestacion a Carcassona, lo dissabte 22 d’octobre d’ongan. Lo CAOC tanben a convocat los catalans per participar amassa amb los occitans e arribarem als 10.000 manifestants. La granda aficha es aquí.

Se sèm capables de refusar una marrida constitucion europèa, cal seguir la dralha de refusar tanben la politica francesa e espanhòla contra las nòstras lengas. Sèm pòbles amb la meteissa dignitat que totes los autres. En mai avèm los dreits istorics qu’an pas poscut escafar. Nòstras nacions èran liuras e se governavan solas e las nòstras lengas èran la mai granda fòrça de la nòstra cultura.

La lenga e la cultura occitanas èran la mai granda cultura europèa. E los catalans foguèron la mai granda fòrça de la Mediterranèa.

E disi aquò perque en aquestas jornadas se discutís un novèl estatut d’Autonomia per Catalonha e dison a Madrid qu’avèm pas, los catalans, los dreits istorics.

Abraham Lincoln diguèt dels politics que l’ignorància empacha pas de far carrièra politica. Mas lo mai penible es que i a politics catalans, que son deputats al Parlament, que son ases vertadièrs en istòria de Catalonha.

Los dreits dels pòbles son imprescriptibles malgrat los ignorants, los ases e los politics de mala fe.

E per acabar vos convocam totes a Carcassona per se manifestar lo 22 d’octobre. Serem detz mil. Cal provar que sèm pas encara mòrts. I anirem totes.

Visca Occitania!!

Visca Catalonha!!


Enric Garriga Trullols
President del CAOC

dimarts, 21 de juny del 2005

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE CUINA CATALANO-OCCITANA DE VICENT MARQUÈS CARBONELL

Benvolguts amics,

 El dia 13 de desembre de 1996 es lliurà el VI Premi Rei En Pere del CAOC a l'autor Vicent Marquès Carbonell, d'Aldaia, País Valencià que tinc al meu costat, per la seva obra "La bona cuina que estudia l´íntima relació entre les gastronomies catalana i occitana. (Això és el que deia La Vanguardia de l'endemà).

 Per primer cop el Premi Rei en Pere es lliurà en el marc de la 46 Nit de Santa Llúcia que organitza cada any Òmnium Cultural. El 1996 la Nit de Santa Llúcia es va fer  a Mataró al Pavelló Municipal Eusebi Millan.

 El president de l'Òmnium era Josep Millàs i l'acte fou presidit pel conseller de cultura Joan Maria Pujals.

 Per fer costat al premiat, Vicent Marquès i  a la seva esposa que l'acompanyava, hi anaren Enric Garriga, Núria Bayó, Amor Paradell, Núria Vilar, Joan Amorós, Concepció Molinas, Xavier Bada, Antònia Donadeu i dos occitans  Marcèl Baiche (president del CAOC occità) i Pèire Pessamessa (actual president del CAOC occità)

Us llegiré una petita part d'un article crític que publicà l'AVUI sobre la Nit de Santa Llúcia, que porta per títol "Sant Jordi Mata ... d'avorriment"

"Divendres a la nit, ....”

Però el millor article és el de Pèire Pessamessa que publicà a LA SETMANA del 24 de desembre del 1996, i que llegiré com està escrit, o sigui en occità.

“Lo divendres 13 de desembre a Mataró.....”


Ara, sis anys més tard, Vicent Marquès Carbonell ens presenta una part de l'obra premiada aleshores i que completà i amplià de tal forma que ara resulta difícil publicar-la en un sol volum. Aquest és el número 1 i dedicat a les salses.

Un terç del llibre és tot un tractat sobre les relacions històriques catalano-occitanes. I quan ja creus que entres en matèria no te'n refiis perquè qualsevol motiu culinari és suficient per a tornar a la història, a la poesia, etc. i a la picardia i humor valencià com l'ALL I OLI i la PICADA.

És un llibre molt amè i alhora divertit com ell mateix i que us recomano, però que ell us ho explicarà molt millor que jo.

Gràcies

Enric Garriga Trullols
CAOC

diumenge, 19 de juny del 2005

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL PRAT DELS CREMATS. XXVII APLEC A MONTSEGUR

Cars amics occitans e catalans,

Ja fa 27 ans (en 1978) que lo CAOC faguèt lo premièr acte a Montsegur aicí, a l'entorn d'aquesta estèla de remembrança dels martirs catars. Mas es tanben una estèla de remembrança d'una guerra d'exterminacion eminentament racista e anexionista.

Occitania foguèt anexada per França en 1259, aquò vòl dire que lo calvari occitan dura dempuèi 746 ans. E disi dura perqué los atacs a la lenga occitana e a la supression de son ensenhament public son actuals e recents e aquò ara representa un atac mortal perqué la lenga demòra dins una situacion critica.

Lo racisme es pas solament tuar personas, tanben es racisme tuar lengas e culturas.

Los catalans, los occitans, colonizats per Espanha e per França, avèm somiat a una Euròpa dels pòbles, a una Euròpa ont poriam retrobar la nòstra libertat nacionala e viure plenament dins la nòstra lenga e cultura.

Mas l'Euròpa que nos prepausan es una Euròpa dels negòcis, del capitalisme. E l'Euròpa daissa liures los estats per aplicar coma vòlon las politicas socialas, culturalas e lingüisticas al dintre de las frontièras estatalas que demòran intangiblas e intocablas. D'aqueste biais la situacion es pus marrida qu'abans perqué an eliminat lo dreit universal de l'autodeterminacion e los estats s'assolidan dins la seuna politica repressiva sus los pòbles sens estat.

La novèla situacion qu'an generat los NON de França e Olanda aurà de retombadas e farà soscar per encontrar solucions. Se caldrà mefisar e gardar la granda fòrça que representa lo NON per cambiar las causas.

Un novèl esper s'obrís, ne caldrà profitar

E per acabar vòli dire que los 27 ans de fidelitat del CAOC a Montsegur an fait possibla la permanéncia aicí de la fèsta dels Fòcs de Sant Joan.

De las dificultats n'avèm aprés la tenacitat e avèm cercat camins novèls per avançar. Sens lo CAOC i auriá pas ara agut una renavida d'aquesta fèsta en País d'Òlmes.

Nos pòdem felicitar pels novèls que prenon lo relais, mas lo CAOC de tot biais daissarà pas tombar la seuna preséncia e participacion en aquesta fèsta de la frairetat, començada fa 27 annadas amb una granda illusion e esperança dins lo destin istoric dels nòstres dos pòbles fraires.

Visca Occitania
Visca Catalonha

Enric Garriga Trullols
President CAOC Catalan

dissabte, 18 de juny del 2005

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA COMUNA DE MONTFERRIER. XXVII APLEC A MONTSEGUR

Sénher conse de Montferrièr
Monsenhor avesque de Pàmias
Conselhièrs municipals
Reverends prèires de Foix, Tolosa, Montferrièr e Catalonha
Sènher President del CAOC Occitan
Amics occitans
Amics catalans,

Un còp de mai la comuna de Montferrièr aculhís catalans e occitans amassa.

Totjorn, dins l’istòria d’aquestes darrièrs 27 ans del CAOC, Montferrièr foguèt un luòc priviligiat d’acuèlh amistós. Lo CAOC, qu’a conegut diferents conses de Montferrièr, pòt testimoniar que quand i aviá problèmes per nos amassar a l’entorn de Montsegur, totjorn Montferrièr nos a dobèrt las pòrtas de bat en bat.

Lo dialòg es un biais de pactar e de programar projectes e lo CAOC sempre a estat dobèrt a la collaboracion amb d’altres partenaris e pendent aqueste larg periòde avèm participat en diferents actes amb diferentas vilas del País de Foix. E aquò es indispensable se om vòl fargar un projecte comun a dos pòbles, dins lo nòstre cas, entre catalans e occitans.

La tendència a balajar cap al dedins de l’ostal es pas bona. Sèm a Europa, sèm vesins, avèm cultura e lenga compartidas e luchas comunas per assolidar la nòstra plaça en la novèla Euròpa, que tant còsta de fargar e d’afortir.

Los catalans e lo CAOC en particular sèm uroses de participar en un grand projecte del País d’Òlmes que dona vam e continuitat a la nòstra larga trajectòria de la fèsta del Fuòcs de Sant Joan a Montsegur e alentorns.

La capitada evidenta dels actes programats ongan fan encara mai utila la dinamica participacion catalana per evitar balajar cap al dedins e s´arrucar dins un canton.

Lo CAOC, consequent amb la seuna politica, ofrís a las comunas del País d’Òlmes una franca collaboracion e una entusiasta participacion als projectes comuns de novèlas edicions.

Per acabar vòli remerciar un cop de mai totes los assistents que fan possible la reüssida de la Fèsta, que farà venir encara mai de monde en las venentas annadas.

Visca Occitània
Visca Catalonha
Enric Garriga Trullols
President CAOC Catalan

dissabte, 26 de març del 2005

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS. VIATGE DE PASCUA AL CANTAL. A LA RECEPCION OFICIALA A COMUNA DE LA VALETA

Sénher Pèire Fouillade, conselhièr general e conse de Valeta
Sénher Pèire Pessamessa, president del CAOC occitan
Sénher Fèliç Daval, grand amic dels catalans
Conselhièrs e autoritats de La Valeta e alentorns.
Amics occitans
Amics catalans


Vòli en primièr regraciar vòstre amable acuèlh en nom dels catalans e occitans del CAOC, dins aqueste ostal comunal de Valeta. (En occitan valeta es un val pichon. Val/valeta, comba/combeta).

Lo nom de la Valeta nos fa remembrar una autra visita recenta a una autra vila que se sòna tanben La Valeta. Lo passat mes de desembre 2004 un grop de 40 catalans avèm visitat Malta durant cinc jornadas. Malta es un pichon novèl estat europèu de sonque 450.000 abitants e sa capitala es La Valeta. E aquò se comprén se òm sap que la Valeta es lo nom que le balhèt son fundator Jean Parisot de La Valeta, en 1566. Èra lo grand mèstre de l’òrdre dels espitalièrs. E aquí i a quicòm a dire. L’ òrdre de l’Ospital de Sant Joan de Jerusalèm foguèt fondat per un provençal (occitan) que s’apellava Gerard. Lo succesor foguèt un autre occitan Ramon del Puèg.

Jean Parisot de la Valeta èra tanben occitan perqué èra de lenga dicha “provençala”. En mai nasquèt en Tolosa  e i a sonque quatre vilatges en l’estat francés que s’apellan la Valeta: un en Delfinat (Isèra 38), un autre en Provença (Var 83), un autre en Lengadòc (Aude 11). i aicí en Auvèrnha (Cantal 15). Ne sabi pas mai, sonque vòli ajustar que l’Òrdre de l’Ospital èra organisat per lengas: provençal, catalan, italian, castelhan, alemand. En La Valeta de Malta encara existisson los edificis (bastiments) d’aquestas lengas que s’apellan aubèrgas, coma en occitan.

Aquest òrdre de l’Òrdre de Malta foguèt acabat per l’invasion de Malta per Napoleon en 1798, mas aquò es una autra istòria, pas bona pels malteses.

Ieu que sol catalan e que parli totjorn lo catalan, emplegui ara la lenga occitana per diferentas rasons. La primièra perqué m’agrada. La segonda perqué es la lenga mai procha de la meuna, la catalana. La tresena perqué l’Unesco a classificat la lenga occitana en perilh seriós d’extinccion e los catalans volèm ajudar a salvar la nòstra lenga bessona. La quatrena rason perqué lo President de la Republica francesa diguèt al Canadà que cal reconèisser la lenga inuit perqué sinon desapareish una partida del patrimòni de l’Umanitat. La cinquena rason perqué  lo ministre  francés d’Educacion, François Fillon, en la inauguracion del Salon Expolangues, diguèt que èra “ attaché a la diversité lingüistique”. Pòdi ajustar mai de paraules, mas çó qu’es important son las òbras.

Los catalans sèm en trin de bastir un espaci de libertat per Catalonha. L’actual govèrn espanhòl es lo mai sensible de totes los qu’avèm patit durant 300 ans. Los govèrns d’abans impausavan un pesuc regim colonial als catalans e aquó èra gaire diferent del centralisme de París. Los occitans, los catalans de Perpinhan, los basques del Nòrd, los bretons, los corses etc… sabon que “un país que crèba es un país qu’òm tua”. ( aquò es una frasa istorica occitana, pas meuna) (Albi 1980).

Sèm a la Republica francesa e sèm luènh de la situacion espanhòla de las lengas cooficialas. Aicí l’article 2 de la Constitucion empacha d´avançar per ratificar la Carta de las Lengas de l’Union Europèa. Aquesta e d’autras situacions son pas regladas per l’Union Europèa e per aquesta rason los basques e catalans son los que mai an votat NON en major nombre en lo Referendum.

La democracia es  pas la dictadura de la majoritat. La democracia significa respectar las minoritats e las nacions sens estat propri e aquò es luènh de la realitat mondiala.

Pel mes de junh avèm organitzat un viatge al Quebèc ont lo francés es oficial dedins un Canadà  Federal. Se las causas s´èran passadas coma en França o en Espanha lo francés seriá estat interdit e substituït per l’anglés.

Cal veire e comparar çò que se passa quand los politics franceses son a l’estrangièr. De Gaulle al Quebec cridèt “Vive Québec Libre” e los politics actuals fan declaracions favorables a les lengas, mas sonque per las lengas de l’exterior.

Lo CAOC dempuèi 27 ans trabalha dins sas capacitats e competéncias per l’amistat e les relacions entre occitans e catalans.

Amb l’ajuda de l’amic Fèlix Daval sèm venguts cada dos ans a l’Auvernha e al Cantal ont i a lo Carladés, país occitan  qu’a conservat mai de temps la relacion  istorica amb Catalonha.

Tanben profitam l’escasença d’aquestes viatges per ajudar un pauc la Calandreta d’Orlhac.

Esperam contunhar aquesta relacion amicala anciana e actuala.

E ara per acabar. Dimenge passat, èri en Vic, en Catalonha, al Mercat del Ram, per saludar los amics d’Orlhac que vendián libres e bandièras occitanas en un stand e formatge e vins en un autre stand. En mai tres musicians fasián musica occitana per la vila entièra.

Aquò a estat força important per ieu e ma femna per preparar lo viatge, perqué aquesta setmana avèm manjat cada jorn formatge del Cantal e ara me caldrà comprar mai encara, perque l’avèm acabat. Èra bon.

Grand mercé a totes e vos demandi de m’excusar per la meuna desordenada parladissa.

Visca Occitania    Visca Catalonha

Enric Garriga Trullols
President del Caoc Catalan