DISCORS D´ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA XXXII ESCOLA OCCITANA D’ESTIU

Sénher Vicepresident de l’Escòla Occitana d’Estiu,

Cars amics occitans e catalans,

Un còp de mai lo CAOC, lo Cercle d’Agermanament Occitano-catalan, vos presenta un novèl grope de musica e cançon catalana diferent dels autres gropes abans presentats en edicions anterioras, mas tanben es fòrça diferent per son estil de totes los autres catalans qu’an actuat a l’EOE.

Pensi que vos agradarà perqué ieu, que los ai ausit en doas ocasions, tanben m’an agradat.

Un còp vengueron un grop d’occitans d’Ardecha a Catalonha e de los ausir cantar se son regalats.

L’Escòla Occitana d’Estiu es un luòc d’amistat, mas l’umor i es tanben present. Cantalausa en son diccionari ditz qu’aver d’umor es una qualitat de las bravas.

Qualitat e umorisme vaquí la formula del concert que lo CAOC vos prepausa uèi.

Mas abans de començar lo concert del grop catalan vos disi que Catalonha a aprovat en referendum un novèl Estatut d’Autonomia que dempuèi lo 9 d’agost 2006, lo dimècres de la setmana passada, es en vigor. Es pas sufisent pels catalans, mas es bon pels occitans.

A l’article 6 apartat 5 se declara la lenga occitana oficiala en tota Catalonha, en mai de la Val d’Aran.

Aquò es una avançada importanta per l’occitan que vos pòt ajudar tre l’exterior.

Ara çò que cal es ensenhar l’occitan als catalans.

Prepausi als professors d’occitan de venir en vacanças a Barcelona e organizarem corses cortets d'una o doas setmanas pendent las diferentes vacanças del cors escolar.

Oblidatz pas aquò e cal contactar lo CAOC amb fòrça avança per preparar los corses. Lo CAOC pagarà los fraises e l’albergament.

E ara la musica catalana serà amb vosautres.

Visca Occitània,

Visca Catalonha!!


Enric Garriga Trullols
President del CAOC

Vilanòva d’Olt
18-08-2006

DISCORS D´ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA XIX PUJADA AL PÒRT DE SALAU

Personalitats, diputats, alcaldes,
Amics occitans,
Amics catalans,

Benvinguts sigueu tots al Port de Salau, encontre de dos pobles, de dues llengües bessones i d’una mateixa cultura.

El Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC) organitzà la Primera Pujada al Port de Salau ara fa 19 anys després d’haver assumit la idea que el Pòrt de Salau era un referent històric d’amistat i de cultura i un camí de llibertat, que calia recordar i potenciar.

Hi ho hem fet any rera any amb constància, dedicació, il•lusió i esforç. També esforç físic per pujar fins aquí dalt.

No volem marcar fites ni diferències. El que s’ha fet fins ara és bo i ha de continuar, però avui hi hem introduït un nou element, l’homenatge a les banderes catalana i occitana.

He vist personalment als Alps, a les valls occitanes d’Itàlia, com els occitans tributen homenatge a la bandera occitana, aquesta mateixa que hem hissat ara mateix en el Port de Salau. Els Pirineus són a mil quilòmetres dels Alps i avui hem fet el mateix que fan els occitans allà. Però l’homenatge aquí és doble: a la bandera occitana i a la catalana.

Fa 30 anys nasqué el CAOC i el seu símbol està format per la unió de les dues banderes. Aquestes dues banderes, que representen dues nacions, també són el símbol del CAOC des de l’inici.  Aquestes banderes són les més antigues d’Europa tenen més de mil anys. En canvi, les banderes francesa i espanyola són modernes. Aquestes dues banderes lluitaren juntes a Muret i juntes o separades són símbols de la terra occitana i de la terra catalana. Després, la bandera catalana foragitada d’Occitània pels francesos, s’estengué per tot el Mediterrani i fou testimoni de totes les nostres victòries. Com digué l’almirall català Roger de Llúria, fins i tot els peixos del Mediterrani havien de portar les barres catalanes. Avui dia és la bandera oficial dels Països catalans i és el símbol de la voluntat de llibertat del nostre poble.

E ara per acabar vos parlarai en lenga occitana, coma ai fait cada annada, aicí al Pòrt de Salau.

En primèr vos vòli remembrar que lo 18 junh passat foguèt aprovat per Referendum lo novèl Estatut d’Autonomia de Catalonha, que dins l’article 6 es marcat que l’occitan es oficial a la Val d’Aran, coma lenga pròpia, e tanben en tota Catalonha.

Aquò sembla incresible mas es vertat.
Çò qu’es interdit a l’estat francès en Catalonha, a partir d’ara, es oficial.
Jusqu’ara sonque lo CAOC ha fait regularament corses d’occitan. Aquò aurà de cambiar amb lo novèl Estatut.

Finalment vos disi que l’an venent serà lo 20 aniversari de la Pojada. Vos inviti a totes a venir.

Serem encara mai nombroses e farem la festa de la nostra amistat e de las nostras lengas mai granda, mai amicala e mai liure.

Visca Occitània!!

Visca Catalonha!!

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

DISCORS D´ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L´ARDECHA A VOGÜÉ

Sénher conse
Amics occitans
Amics catalans

Sèm uroses los catalans d´èstre recebuts un autre còp en la polida terra d´Ardecha, en lo Vivarés istoric, la mai polida terra coma ditz la vòstra cançon occitana.

Dempuèi 28 ans, lo CAOC se bolega e se passeja per l´Occitania entièra. Es pas un azard inexplicable qu´aja vengut autres còps en Ardecha. Es pas possible percebre tot en un sol còp, en un viatge limitat pel temps disponible de vacanças, siaga de Pascas o de Pentecosta. Per conèisser melhor lo país i cal tornar diferents còps per vistalhar novèls endreits pas coneguts abans.

Lo monde avança a granda velocitat especialament en las comunicacions. Aquò fa que fòrça de monde se desplaça aisidament a America, Africa e Asia e oblida los vesins mai proches. La prioritat de la nòstra associacion son las relacions catalano-occitanas e se pòt pas aimar un país sens lo conèisser.

Sèm dins un moment de grands cambiaments e tot se bolega. Lo mond camina cap a novèlas estructuras. Los grands empèris desaparéissen e las ancianas nacions se fan estats. E los estats se unisson per protegir la seuna vida economica dels atacs dels continents emergents.

L´argent es lo principal but de l´umanitat entièra, unes per sortir de la pauretat, los autres per contunhar la dominacion del mond.

Mas en aquesta corsa la cultura avança pas gaire e cada còp mai de lengas desaparéisson.

Davant aqueste panorama las nòstras lengas e lo nòstre patrimòni cultural son en perilh. Un perilh fòrça mai grand que las autras lengas que son protegidas per estats pròpis.

Los estats espanhòl e francés son pas interessats en conservar o sauvar las autras lengas. Las nòstras lengas patisson un fort sètge e sabèm pas se la nòstra resistència serà pro fòrta per resistir lo temps necessari abans d´obtenir poder pròpi sufisent per gerir, protegir e conservar nòstre patrimòni cultural e lingüistic.

Per aquò nos cal bolegar. Cal unir esforces e pausar los nòstres problèmas a totas las administracions estatalas e europeas.

La union catalano-occitana es un element fòrça important que balha vam a  las nòstras reivindicacions.

L´exemple dels autres pòbles qu´an recuperat un poder pròpi tanben nos ajuda. L´Europa actuala és força diferent de l´Euròpa de fa 100 ans.

Occitania se bolega, se desperta. La granda Manifestacions a Carcassona lo 22 octubre passat (2005) amb mai de 10.000 manifestants, la granda majoritat joves, a demostrat que l´occitanisme actiu es pas un afar de vielhs plorinejaires, senon un objectiu, una tòca, de tot un pòble que vòl, en mai d´èstre reconegut, recuperar sa lenga e sa cultura tradicionala e pròpia.

Lo grand succès, la granda capitada de Carcassona a marcat lo camin e ara se prepara una mai granda manifestacion a Besiers lo 17 de març 2007. Los catalans, com  en Carcassona, i serem presents, mai nombroses, al costat de basques, bretons,etc.

Es lo meteis combat. Lo CAOC ne farà publicitat pertot e totes i sètz convocats per i assistir e participar.

E ara per acabar vòli regraciar lo conse e los amics occitans per la vòstra aimable aculhença. Vos pòdi dire que lo CAOC obliadarà jamai Ardecha e los amics occitans que dempuèi fòrça annadas nos an recebut totjorn coralament.

Visca Occitania
Visca Catalonha

ENRIC GARRIGA TRULLOLS
PRESIDENT CAOC

MANIFESTACIÓ PER LA LLENGUA OCCITANA. DISCORS A CARCASSONA

Cars amics occitans,

Los catalans tanben sèm arribats a Carcassona. Sèm un autre còp al vòstre costat.

La vòstra lucha pels dreits a la lenga, la cultura, la dignitat, lo dreit de viure al país, lo dreit de se gobernar, lo dreit de decidir, son los dreits nacionals de totes los pòbles liures. Los que podon pas exercir aquestes dreits son colonias d´un autre pòble.

Los dreits nacionals d´un pòble son imprescriptibles.

En nom de la democracia se pòt pas impausar la desaparicion d´un pòble, d´una lenga, d´una cultura.

Un còp de mai sèm amassats per luchar per tot çò que nos an pres.

Avem perdut fòrças batalhas, mas finalament ganharem la guerra, perqué avèm lo dreit e la rason.

L´union pòrta la fòrça dels nostres dreits. Cal contunhar. Avançarem.

Visca Occitania.

Visca Catalonha.

ENRIC GARRIGA TRULLOLS

President del CAOC

DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS. XVIII PUJADA AL PÒRT DE SALAU

Amics occitans,
Amics catalans,

Ja tornem a ser aquí dalt del Port d’aquesta muntanya que uneix dues nacions, l’occitana i la catalana, que uneix dues comarques, l’Arieja i el Pallars, que uneix dues llengües bessones i que és la columna vertebradora d’una mateixa cultura.

Aquest camí natural històric ha servit com a frontera artificial dels estats per separar els nostres dos pobles i encara no hem pogut superar aquesta etapa perquè cap dels dos estats té cap interès en que tinguem relacions directes. No volen que sortim de la seva òrbita centralista. Per això, igual que tots els nostres avantpassats hem hagut de fer un bon trajecte a peu. Hem deixat enrera la modernitat per retrobar-nos aquí igual com hem fet durant divuit anys i com ho feien els nostres avantpassats fa centenars, milers o milions d’anys. Els catalans i occitans no som propietaris del nostre propi país i no podem decidir. Només Paris i Madrid tenen la paraula i el poder. Per tant, nosaltres pujarem a peu per molts anys. Som ecologistes per força com l’home primitiu que no tenia altra alternativa. Però alegrem-nos: Chirac i Zapatero no vindran mai a Salau a parlar.

I ara continuaré en occità, que és una llengua encara més perseguida que la nostra llengua catalana.

L’an passat vos parlavi de festejar lo 150 aniversari de la fondacion del Felibritge per Frederic Mistral en 1854. Foguèt Mistral que diguèt que la lenga es la clau per se desliurar de las cadenas.

Avèm festejat Mistral en Catalonha e tanben en Occitania. Aquò fait, ara cal contunhar en la lucha e per aquò los occitans an convocat una granda manifestacion a Carcassona, lo dissabte 22 d’octobre d’ongan. Lo CAOC tanben a convocat los catalans per participar amassa amb los occitans e arribarem als 10.000 manifestants. La granda aficha es aquí.

Se sèm capables de refusar una marrida constitucion europèa, cal seguir la dralha de refusar tanben la politica francesa e espanhòla contra las nòstras lengas. Sèm pòbles amb la meteissa dignitat que totes los autres. En mai avèm los dreits istorics qu’an pas poscut escafar. Nòstras nacions èran liuras e se governavan solas e las nòstras lengas èran la mai granda fòrça de la nòstra cultura.

La lenga e la cultura occitanas èran la mai granda cultura europèa. E los catalans foguèron la mai granda fòrça de la Mediterranèa.

E disi aquò perque en aquestas jornadas se discutís un novèl estatut d’Autonomia per Catalonha e dison a Madrid qu’avèm pas, los catalans, los dreits istorics.

Abraham Lincoln diguèt dels politics que l’ignorància empacha pas de far carrièra politica. Mas lo mai penible es que i a politics catalans, que son deputats al Parlament, que son ases vertadièrs en istòria de Catalonha.

Los dreits dels pòbles son imprescriptibles malgrat los ignorants, los ases e los politics de mala fe.

E per acabar vos convocam totes a Carcassona per se manifestar lo 22 d’octobre. Serem detz mil. Cal provar que sèm pas encara mòrts. I anirem totes.

Visca Occitania!!

Visca Catalonha!!


Enric Garriga Trullols
President del CAOC

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE CUINA CATALANO-OCCITANA DE VICENT MARQUÈS CARBONELL

Benvolguts amics,

 El dia 13 de desembre de 1996 es lliurà el VI Premi Rei En Pere del CAOC a l'autor Vicent Marquès Carbonell, d'Aldaia, País Valencià que tinc al meu costat, per la seva obra "La bona cuina que estudia l´íntima relació entre les gastronomies catalana i occitana. (Això és el que deia La Vanguardia de l'endemà).

 Per primer cop el Premi Rei en Pere es lliurà en el marc de la 46 Nit de Santa Llúcia que organitza cada any Òmnium Cultural. El 1996 la Nit de Santa Llúcia es va fer  a Mataró al Pavelló Municipal Eusebi Millan.

 El president de l'Òmnium era Josep Millàs i l'acte fou presidit pel conseller de cultura Joan Maria Pujals.

 Per fer costat al premiat, Vicent Marquès i  a la seva esposa que l'acompanyava, hi anaren Enric Garriga, Núria Bayó, Amor Paradell, Núria Vilar, Joan Amorós, Concepció Molinas, Xavier Bada, Antònia Donadeu i dos occitans  Marcèl Baiche (president del CAOC occità) i Pèire Pessamessa (actual president del CAOC occità)

Us llegiré una petita part d'un article crític que publicà l'AVUI sobre la Nit de Santa Llúcia, que porta per títol "Sant Jordi Mata ... d'avorriment"

"Divendres a la nit, ....”

Però el millor article és el de Pèire Pessamessa que publicà a LA SETMANA del 24 de desembre del 1996, i que llegiré com està escrit, o sigui en occità.

“Lo divendres 13 de desembre a Mataró.....”


Ara, sis anys més tard, Vicent Marquès Carbonell ens presenta una part de l'obra premiada aleshores i que completà i amplià de tal forma que ara resulta difícil publicar-la en un sol volum. Aquest és el número 1 i dedicat a les salses.

Un terç del llibre és tot un tractat sobre les relacions històriques catalano-occitanes. I quan ja creus que entres en matèria no te'n refiis perquè qualsevol motiu culinari és suficient per a tornar a la història, a la poesia, etc. i a la picardia i humor valencià com l'ALL I OLI i la PICADA.

És un llibre molt amè i alhora divertit com ell mateix i que us recomano, però que ell us ho explicarà molt millor que jo.

Gràcies

Enric Garriga Trullols
CAOC

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL PRAT DELS CREMATS. XXVII APLEC A MONTSEGUR

Cars amics occitans e catalans,

Ja fa 27 ans (en 1978) que lo CAOC faguèt lo premièr acte a Montsegur aicí, a l'entorn d'aquesta estèla de remembrança dels martirs catars. Mas es tanben una estèla de remembrança d'una guerra d'exterminacion eminentament racista e anexionista.

Occitania foguèt anexada per França en 1259, aquò vòl dire que lo calvari occitan dura dempuèi 746 ans. E disi dura perqué los atacs a la lenga occitana e a la supression de son ensenhament public son actuals e recents e aquò ara representa un atac mortal perqué la lenga demòra dins una situacion critica.

Lo racisme es pas solament tuar personas, tanben es racisme tuar lengas e culturas.

Los catalans, los occitans, colonizats per Espanha e per França, avèm somiat a una Euròpa dels pòbles, a una Euròpa ont poriam retrobar la nòstra libertat nacionala e viure plenament dins la nòstra lenga e cultura.

Mas l'Euròpa que nos prepausan es una Euròpa dels negòcis, del capitalisme. E l'Euròpa daissa liures los estats per aplicar coma vòlon las politicas socialas, culturalas e lingüisticas al dintre de las frontièras estatalas que demòran intangiblas e intocablas. D'aqueste biais la situacion es pus marrida qu'abans perqué an eliminat lo dreit universal de l'autodeterminacion e los estats s'assolidan dins la seuna politica repressiva sus los pòbles sens estat.

La novèla situacion qu'an generat los NON de França e Olanda aurà de retombadas e farà soscar per encontrar solucions. Se caldrà mefisar e gardar la granda fòrça que representa lo NON per cambiar las causas.

Un novèl esper s'obrís, ne caldrà profitar

E per acabar vòli dire que los 27 ans de fidelitat del CAOC a Montsegur an fait possibla la permanéncia aicí de la fèsta dels Fòcs de Sant Joan.

De las dificultats n'avèm aprés la tenacitat e avèm cercat camins novèls per avançar. Sens lo CAOC i auriá pas ara agut una renavida d'aquesta fèsta en País d'Òlmes.

Nos pòdem felicitar pels novèls que prenon lo relais, mas lo CAOC de tot biais daissarà pas tombar la seuna preséncia e participacion en aquesta fèsta de la frairetat, començada fa 27 annadas amb una granda illusion e esperança dins lo destin istoric dels nòstres dos pòbles fraires.

Visca Occitania
Visca Catalonha

Enric Garriga Trullols
President CAOC Catalan