diumenge, 11 de juliol del 2010
dilluns, 28 de juny del 2010
ARTUR MAS ESCRIU AL CAOC
----- Original Message -----
From: Artur Mas
To: Roser Garriga
Sent: Monday, June 28, 2010 4:55 PM
Subject: Re: Enviando por correo electrónico: La llei de l'Arangrup CDC : >
Benvolguda senyora Garriga,
Em plau donar resposta al vostre missatge que em vau adreçar amb motiu de la tramitació al Parlament del Projecte de Llei de l’aranès.
Ja em disculpareu que no us hagi respost fins ara, però esperava que s’acabessin els treballs de ponència per poder-vos explicar quins han estat els dos grans criteris de les nostres esmenes.
El primer, el nom de la llengua. És evident que no elevarem una variant dialectal a categoria de llengua, tal i com ja manifestàrem en el nostre posicionament en el debat a la totalitat de la llei, a través de la diputada Carme Vidal, que n’és la ponent.
És cert, vam dir, que quan la gent de l’Aran parla d’aranès ho fa amb sentiment de llengua pròpia, però la llei, amb les esmenes presentades, i ja amb el títol esmenat, parlarà d’occità quan fem referència a la llengua, i per tant en la seva oficialitat a Catalunya, i se servirà d’aranès quan es refereix a la variant d’ús de l’Aran. Ens servim, i així em consta que també ho han compartit la resta de Grups parlamentaris, de la definició que apareix a l’Estatut de 2006, segons la qual la llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és oficial a Catalunya.
L’altre dels grans criteris per a nosaltres inqüestionable és el de la independència de l’Institut d’Estudis Aranesos respecte del Conselh Generau en tant que institució, l’Institut, que ha de vetllar, com a autoritat lingüística, per la llengua, més enllà del poder polític, i sí, a favor de l’autoritat acadèmica, que ha de tenir cura de les diferents variants que conformen, des d’altres estats, la llengua occitana, i no pot no fer-ho sense la col·laboració de l’Institut d’Estudi Occitans. I és que totes les llengües necessiten l’autoritat acadèmica, talment l’Institut d’Estudis Catalans per a la llengua catalana en totes les seves variants. Però és que, en tant que llengua oficial a Catalunya, serà la Generalitat, conjuntament amb el Conselh Generau, a l’Aran, qui seguirà tota la política lingüística de la llengua occitana aquí, tot atenent i donant suport, també, a totes aquelles entitats públiques o privades que treballin per a l’ensenyament, la protecció i la divulgació de l’occità, segui quina sigui la seva variant.
Per tant, aquesta és una llei que desplega un mandat estatuari, el del reconeixement de l’oficialitat de l’occità a Catalunya, essent-ne, a la Val d’Aran, llengua pròpia a través a la variant dialectal denominada aranès.
Per a qualsevol aclariment ens posem a la seva disposició mitjançant la diputada Carme Vidal, ponent per CiU de la Llei.
Molt cordialment,
Artur Mas
President de CiU
diumenge, 20 de juny del 2010
DISCORS D’ENRIC GARRIGA A MONTSEGUR AL PRAT DELS CREMATS
Cars amics catalans e occitans,
Sèm aquí un autre còp, catalans e occitans. Jamai avèm mancat pendent 32 ans.
Se pòt imaginar qu’una persona que demòra sempre al meteis luòc se bolega pas.
Es pas vertat en lo cas dels catalans e en lo cas de Catalonha.
Lo moviment de la tèrra a l’entorn del solèlh sempre es lo meteis cercle tampat.
L’evolucion de Catalonha es pas un cercle tampat, senon qu’es un cercle obèrt, çò que se ditz una espirala. Se passa pel meteis endrech, mas amb una dobertura cada còp mai granda. En sens figurat podèm dire que lo nòstre moviment a superat lo moviment regular e limitat de la tèrra.
Mas aquesta dobertura pren cada còp mai velocitat. Avèm arribat al punt qu’es impossible frenar e arrestar e tanpauc cambiar la trajectòria.
Avèm causit la libertat dels pòbles e seguissèm la trajectòria del dreit a l’autodeterminacion. Jusqu’ara 500.000 catalans s’an declarat per la independéncia en los referèndums locals. Uèi en Catalonha se passa lo cinquèn torn de referendums. Mai del 95% dels vòtes son tostemps favorables a la independéncia. Uèi tanben serà una granda jornada per la libertat nacionala del pòble catalan.
Evidentament se pòt pausar la question de demandar cossí afectarà aquesta novèla situacion catalana en Occitània.
Per ieu es una question simple e clara, afectarà favorablement. Mas disi pas en un futur mai o mens luènh sinon en un present actual, concret, tangible e indenegable.
Los faits son òbras. Vaquí las pròvas. En primièr, l’oficialitat de l’occitan a tota Catalonha proclamada per l’Estatut d’Autonomia de Catalonha en 2006.
Aprèp la Lei de l’Occitan que lèu aprovarà lo Parlament de Catalonha e que prealablament escotèt las opinions d’especialistas occitans e catalans (Ieu foguèri lo primièr de totes).
Aquesta lei serà la dobertura legala de Catalonha devèrs Occitània e la platafòrma per sautar a Euròpa.
Mas encara i a un fach fòrça inusual e atipic que foguèt l’aprovacion de la Resolucion del Parlament de Catalonha d’ajudar totas las iniciativas que se fagan en Occitània a favor de la lenga occitana, coma la preséncia de l’occitan al metrò de Tolosa. Foguèt aprovada per majoritat amb una sola abstencion. Lo 19 de mai passat.
La decision es presa a nivèl oficial. Cal ajudar Occitania.
Lo CAOC es pas absent en tot aqueste procés. Ne fa partida principala. Es la sola associacion qu’a experiéncia en las relacions occitano-catalanas. E fasèm un fum de causas e participam en la majoritat de las manifestacions occitanas.
Mas lo mai actual e lo mai trascendent pensam que son los corses reglats d’occitan (lengadocian estandard) que fa lo CAOC. Ara avèm acabat los corses 2009-2010 amb dos nivèls e tres classas. Avèm quatre professors catalans d’occitan.
Ongan, pel cors 2010-2011, farèm un tresen nivèl e seran tres nivèls a l’encòp.
Aquò representa formar joves que seràn las novèlas generacions de catalans que prendràn lo relèu de las vièlhas generacions e trabalharan amb melhoras competéncias e amb proteccions oficialas. Aquí ongan n’avèm una mòstra d’aquestes joves catalans que parlan occitan.
Lo camin es long, mas la marcha s’accelera e los cambiaments seran cada còp mai frequents. Lo cercle se farà espirala e nos prendrà a totes e nos chucarà dedins la novèla dinamica, vers la libertat.
Amb aquesta esperança e conviccion vos esperam un autre còp aicí l’an que ven.
Visca Occitania,
Visca Catalonha,
Enric Garriga Trullols
President del CAOC
dilluns, 24 de maig del 2010
DISCORS D’ENRIC GARRIGA A LA TAULEJADA DE LA COPA
LA SANTA ESTÈLA A CASTILHONÉS
DISCORS D’ENRIC GARRIGA
A LA TAULEJADA DE LA COPA
Diluns de Pentacosta, 24 mai del 2010
Diluns de Pentacosta, 24 mai del 2010
Sénher Capolièr Jaume Mouttet
Sénher Baile Jan-Marc Courbet
Sindics, Majorals, Felibres,
Amics totes,
Soi urós d’èstre Felibre, soi urós d’èstre sòci del Felibrige, mas cal pas doblidar que soi catalan, una espècia umana fòrça especiala.
Es amb un grand plaser que prèni la paraula per regraciar la vòstra corala benvenguda a un sòci catalan del Felibrige, que fòrça de vosautres coneissètz per aver vengut a Barcelona, lo 3-4-5 d’octubre 2008, en l’escasença del 140 Aniversari de la venguda de Frederic Mistral en Barcelona e Catalonha.
Dempuèi 1978, primièr coma Secretari i aprèp coma President del CAOC, trabalhi per las relacions occitano-catalanas pendent 32 ans.
Èra natural e necessari, doncas, que los catalans del CAOC se metessen al trabalh per preparar un programa fòrça interessant per celebrar aqueste eveniment màger de la istòria de las relacions occitano-catalanas. En aquel moment (1868) Mistral foguèt recebut amb tots los onors oficials e populars. En 2008 tanben los felibres foguèron recebuts amb totes los onors en lo Musèu de Vilanòva e la Geltrú, en lo Parlament, en Montserrat, en la Generalitat e en la Comuna de Barcelona, en la meteissa sala ont foguèt recebut Mistral. En mai se faguèt un omenatge a Mistral en Montjuic davant son monument.
Tot aquò demòra en la nòstra memòria. E demorarà fòrça temps.
Lo CAOC trabalha per ensenhar als catalans la lenga occitana. E aquò marcha. E cada còp mai amb la declaracion de l’oficialitat de l’occitan en Catalonha segon l’Estatut d’Autonomia del 2006 e tanben per la novèla lei de l’occitan a Catalonha e a la Val d’Aran e qu’ara es en trin d’acabar de discutir lo Parlament de Catalonha.
Per rasons d’eficiéncia lo CAOC a causit lo lengadocian per l’ensenhament perqué es lo parlar mai proche del catalan, perqué es lo mai espandit e lo mai central lingüisticament e tanben per rasons istoricas, mas oblidam pas las autras variantas occitanas.
Mas ara amb l’oficialitat de l’occitan lo govèrn, lo parlament e las institucions oficialas auràn de causir tanben un occitan referencial per se comunicar. Es previst que per la Val d’Aran s’emplegarà l’aranès, mas per Occitània e per l’exterior segurament, per las meteissas rasons, será causit lo lengadocian. Mas aquò encara es pas decidit e o dirá lo reglament de la lei, un còp aquesta siaga aprovada.
En tot cas aquesta lei serà força importanta per las relacions occitano-catalanas e aurà de retombadas en Occitània, en França e en Euròpa.
D’autra part tanben vòli dire que lo Parlament de Catalonha, lo dinou de mai de 2010, aprovèt una Resolucion per quasi unanimitat (excepte un vote) per sollicitar que lo govèrn catalan balhe son supòrt e ajuda a totas l’accions favorables a la lenga occitana que se fagan en Occitània, coma l’emplec de l’occitan en lo metrò de Tolosa.
En aquela meteissa jornada se presentèt tanben en Barcelona la traduccion a l’aranès del Nòu Testament.
E deman a Barcelona lo CAOC farà los examèns de la lenga occitana dels nivèls A2 i B1 (iniciacion e intermèdi).
Tot aquò es una pichona mòstra de çò que fa lo CAOC e de çò que se passa en Catalonha.
En relacion a las dificultats que i a (en Occitània e tanben en Catalonha) per avançar totes amassa, pensi que Occitània en mai d’èstre una nacion, coma ditz l’imne de la Copa, es un univèrs divèrs e desparièr, mas amb una voluntat unica d’avançar per elevar la dignitat de la lenga occitana al meteis nivèl que las autras lengas mondialas.
S’aquò de l’Oficialitat de l’Occitan en Catalonha marcha ben, serà possible de demandar l’oficialitat de l’occitan en Euròpa.
Per acabar vos dirai que soi content d’aver assistit a las diferentas manifestacions de la Santa Estèla, a Castilhonés, perqué un cop de mai ai vist qu’aquò es la pròva mai evidenta que lo Felibrige vira en la meteissa direccion que la societat e las autras associacions militantas e que las confluéncias de tot aqueste univèrs d’Occitània, divèrs, mas plen de dinamisme, portarà Occitania al luoc de dignitat que merita èstre entre totes los autres pòbles liures.
Visca lo Felibrige
VISCA OCCITÀNIA
VISCA CATALONHA
Enric Garriga Trullols
Nota: Legit la partida en negre
Sindics, Majorals, Felibres,
Amics totes,
Soi urós d’èstre Felibre, soi urós d’èstre sòci del Felibrige, mas cal pas doblidar que soi catalan, una espècia umana fòrça especiala.
Es amb un grand plaser que prèni la paraula per regraciar la vòstra corala benvenguda a un sòci catalan del Felibrige, que fòrça de vosautres coneissètz per aver vengut a Barcelona, lo 3-4-5 d’octubre 2008, en l’escasença del 140 Aniversari de la venguda de Frederic Mistral en Barcelona e Catalonha.
Dempuèi 1978, primièr coma Secretari i aprèp coma President del CAOC, trabalhi per las relacions occitano-catalanas pendent 32 ans.
Èra natural e necessari, doncas, que los catalans del CAOC se metessen al trabalh per preparar un programa fòrça interessant per celebrar aqueste eveniment màger de la istòria de las relacions occitano-catalanas. En aquel moment (1868) Mistral foguèt recebut amb tots los onors oficials e populars. En 2008 tanben los felibres foguèron recebuts amb totes los onors en lo Musèu de Vilanòva e la Geltrú, en lo Parlament, en Montserrat, en la Generalitat e en la Comuna de Barcelona, en la meteissa sala ont foguèt recebut Mistral. En mai se faguèt un omenatge a Mistral en Montjuic davant son monument.
Tot aquò demòra en la nòstra memòria. E demorarà fòrça temps.
Lo CAOC trabalha per ensenhar als catalans la lenga occitana. E aquò marcha. E cada còp mai amb la declaracion de l’oficialitat de l’occitan en Catalonha segon l’Estatut d’Autonomia del 2006 e tanben per la novèla lei de l’occitan a Catalonha e a la Val d’Aran e qu’ara es en trin d’acabar de discutir lo Parlament de Catalonha.
Per rasons d’eficiéncia lo CAOC a causit lo lengadocian per l’ensenhament perqué es lo parlar mai proche del catalan, perqué es lo mai espandit e lo mai central lingüisticament e tanben per rasons istoricas, mas oblidam pas las autras variantas occitanas.
Mas ara amb l’oficialitat de l’occitan lo govèrn, lo parlament e las institucions oficialas auràn de causir tanben un occitan referencial per se comunicar. Es previst que per la Val d’Aran s’emplegarà l’aranès, mas per Occitània e per l’exterior segurament, per las meteissas rasons, será causit lo lengadocian. Mas aquò encara es pas decidit e o dirá lo reglament de la lei, un còp aquesta siaga aprovada.
En tot cas aquesta lei serà força importanta per las relacions occitano-catalanas e aurà de retombadas en Occitània, en França e en Euròpa.
D’autra part tanben vòli dire que lo Parlament de Catalonha, lo dinou de mai de 2010, aprovèt una Resolucion per quasi unanimitat (excepte un vote) per sollicitar que lo govèrn catalan balhe son supòrt e ajuda a totas l’accions favorables a la lenga occitana que se fagan en Occitània, coma l’emplec de l’occitan en lo metrò de Tolosa.
En aquela meteissa jornada se presentèt tanben en Barcelona la traduccion a l’aranès del Nòu Testament.
E deman a Barcelona lo CAOC farà los examèns de la lenga occitana dels nivèls A2 i B1 (iniciacion e intermèdi).
Tot aquò es una pichona mòstra de çò que fa lo CAOC e de çò que se passa en Catalonha.
En relacion a las dificultats que i a (en Occitània e tanben en Catalonha) per avançar totes amassa, pensi que Occitània en mai d’èstre una nacion, coma ditz l’imne de la Copa, es un univèrs divèrs e desparièr, mas amb una voluntat unica d’avançar per elevar la dignitat de la lenga occitana al meteis nivèl que las autras lengas mondialas.
S’aquò de l’Oficialitat de l’Occitan en Catalonha marcha ben, serà possible de demandar l’oficialitat de l’occitan en Euròpa.
Per acabar vos dirai que soi content d’aver assistit a las diferentas manifestacions de la Santa Estèla, a Castilhonés, perqué un cop de mai ai vist qu’aquò es la pròva mai evidenta que lo Felibrige vira en la meteissa direccion que la societat e las autras associacions militantas e que las confluéncias de tot aqueste univèrs d’Occitània, divèrs, mas plen de dinamisme, portarà Occitania al luoc de dignitat que merita èstre entre totes los autres pòbles liures.
Visca lo Felibrige
VISCA OCCITÀNIA
VISCA CATALONHA
Enric Garriga Trullols
Nota: Legit la partida en negre
diumenge, 23 de maig del 2010
GRANDMERCÉ DE FERNAND VEDEL, D'ORSAY (FRANÇA)
De: Fernand Vedel
Enviado el: domingo, 23 de mayo de 2010 15:54
Para: CAOC
Asunto: Grandmercé
Grandmercé als amics (amigas e amics) Catalans,
Grandmercé als amics Catalans que tant obran amb intelligéncia apassionada per la diversitat culturala e lenguistica. Grandmercé tot particularament als amics Catalans del CAOC: vos pòdi dire que soi estat pertocat per l'accion del senher President del CAOC e sa posicion sàvia exprimida lo 7 d'abrial de 2010 al sèti d'Omnium cultural de Barcelona, relativament a la lei de l'occitan a Catalonha e Aran.
Grandmercé al CAOC Catalan e al Parlament de Catalonha per lor ajuda a l'usatge de l'occitan a Occitania e al metrò de Tolosa.Soi un Tolosan exilhat en region parisenca e l'afar de l'occitan dins lo metrò de Tolosa es quicòm d'extraordinari. Pensatz que entendèri las estacions del metrò de Tolosa dichas en occitan pel primièr còp, al retorn de la manifestacion per la lenga occitana, que se debanèt a Carcassona lo 24 d'octobre de 2009: n'aviá los uèlhs emplenats de lagremas!
La vostra ajuda es mai qu'importanta per que nombroses son los que vòlon forabandir l'occitan del metrò a Tolosa: lo mesprètz nais coma sovent de l'ignorància...
Encara Grandmercé per tota la vòstra ajuda al manten d'una lenga tan rica e tant injustament mespresada coma l'es l'occitan.
Plan coralament,
Fernand VEDEL
Director de recerca del CNRS (retirat)
Sòci del CAOC dempuèi mai de 25 ans
Para: CAOC
Asunto: Grandmercé
Grandmercé als amics (amigas e amics) Catalans,
Grandmercé als amics Catalans que tant obran amb intelligéncia apassionada per la diversitat culturala e lenguistica. Grandmercé tot particularament als amics Catalans del CAOC: vos pòdi dire que soi estat pertocat per l'accion del senher President del CAOC e sa posicion sàvia exprimida lo 7 d'abrial de 2010 al sèti d'Omnium cultural de Barcelona, relativament a la lei de l'occitan a Catalonha e Aran.
Grandmercé al CAOC Catalan e al Parlament de Catalonha per lor ajuda a l'usatge de l'occitan a Occitania e al metrò de Tolosa.Soi un Tolosan exilhat en region parisenca e l'afar de l'occitan dins lo metrò de Tolosa es quicòm d'extraordinari. Pensatz que entendèri las estacions del metrò de Tolosa dichas en occitan pel primièr còp, al retorn de la manifestacion per la lenga occitana, que se debanèt a Carcassona lo 24 d'octobre de 2009: n'aviá los uèlhs emplenats de lagremas!
La vostra ajuda es mai qu'importanta per que nombroses son los que vòlon forabandir l'occitan del metrò a Tolosa: lo mesprètz nais coma sovent de l'ignorància...
Encara Grandmercé per tota la vòstra ajuda al manten d'una lenga tan rica e tant injustament mespresada coma l'es l'occitan.
Plan coralament,
Fernand VEDEL
Director de recerca del CNRS (retirat)
Sòci del CAOC dempuèi mai de 25 ans
dijous, 20 de maig del 2010
CARTA DE CRISTIAN DE CAMBIAIRE, DE TOLOSA, "COMME VOUS ME L'AVEZ DEMANDÉ..."
De: Christian de Cambiaire
Enviado el: Jueves, 20 de Mayo de 2010 15:48
Para: CAOC
Asunto: Comme vous me l'avez demandé...
Enviado el: Jueves, 20 de Mayo de 2010 15:48
Para: CAOC
Asunto: Comme vous me l'avez demandé...
(A Enric Garriga Trullols)
Car Senher,
Comme vous me l’avez demandé, j’ai transmis mon mail aux différents membres du Parlement de Catalogne. Pas de réactions pour l'instant.
Si je peux contribuer, aussi peu que ce soit, à de meilleurs rapports culturels occitano-catalans, j’en serais très heureux. Pour beaucoup d’occitans la Catalogne est comme la représentation d’une patrie perdue, d’une patrie que nous aimerions retrouver par-delà les rigueurs de l’histoire de France qui se sont abattues sur nous : essentiellement celles d’un centralisme odieux, devenu maintenant, dans le cadre de l’Europe, totalement anachronique.
Plan coralament
Christian de Cambiaire
http://perso.wanadoo.fr/christian.decambiaire
http://perso.wanadoo.fr/christian.decambiaire
dimecres, 19 de maig del 2010
CARTA DE JOAN PENENT DE VILANÒVA TOLOSANA (31)
De: Penent Jean
Enviado el: miércoles, 19 de mayo de 2010 16:26Para: CAOC
Asunto: RE [Llei de l'aranès / occità]
Cars amics,
La solucion es plan aisida: adoptar l'occitan estandard preconizat pel Consistòri del Gai Saber, Acadèmia occitana. Seriá de tan bon comprene pels Araneses coma pels Catalans.
Joan Penent
Subscriure's a:
Missatges (Atom)