DISCORS ENRIC GARRIGA TRULLOLS INAUGURACION DE LA PLACA DE REMEMBRANÇA DE PÈIRE VILAR A FRONTINHAN

Sènher Pierre Bouldaire, alcalde de la vila de Frontinhan
Sènher Ives Jaumain, conseller de la vila de Frontinhan,
Sra. Rosa Congost, de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona,
Sr. Jaume Sobrequés, Director del Museu d’Història de Catalunya,
Sr. Jean Vilar, filh de Pèire Vilar,
Sr. Pèire Pessamessa, president del CAOC occitan,
Mn. Josep Cardús, vice-president del CAOC catalan,
Jordi Peladan, vice-president del CAOC occitan,
Sabina Koloskoff, presidenta del Cercle Occitan a Frontinhan
Amics occitans,
Amics catalans,

Sèm aicí per manifestar e mostrar la nostra reconeissença cap a una granda personalitat que nos a daissat un gran trabalh de recerca sus l’istòria moderna de Catalonha e tanben sus la istòria d’Espanha.

Aquò que coneissem totes los catalans es pas evident pels occitans, mens encara pels franceses e tanpauc pels estatjants de Frontinhan.

Per aquesta rason cal felicitar la comuna de Frontinhan per l’organizacion dels actes de uèi per divulgar la granda personalitat d’un filh d’aquesta vila que nasquèt en 1906.

Coma grand istorian merita aquest omenatge, mas en relacion a la nòstra Associacion lo “Cercle d’Agermanament Occitano-Català” tanben merita un omenatge, car foguèt lo primièr president de la Seccion occitana del CAOC pendent 3 annadas del 24/6/78 al 14/2/81.

Cal ajustar que Pèire Vilar foguèt elegit President del CAOC a Montpelhièr per la Festa de Sant Joan del 1978. Foguèt la consolidacion del CAOC. Pendent tres jornadas se fagueron unes collòquis sota la presidéncia de Pèire Vilar. Totes los actes se fagueron dedins l’Ostal de la Comuna amb un fum de monde. A l’exterior, a la Plaça de l’Òu, i aguèt sardanas.

Pèire Vilar tanben faguèt una conferéncia magistrala sus l’istòria de Catalonha en catalan. Diguèt que mestrejava melhor lo catalan que sa lenga mairala l’occitan.

Aquesta conferéncia foguèt editada en 1978 per l’Institut d’Estudis Occitans e lo CAOC vos l’ofrís ara recuperada de l’oblit.

Evidentament ieu ai conegut Pèire Vilar perque soi un dels fondators del CAOC, manteneire permanent e assistent a totes los actes. Èra un ome amable, discret, tranquil e savi. Era un grand sabent de la nòstra istòria catalana. En totes los encontres totjorn me parlava en catalan. En defòra del CAOC totjorn l’ai vist al costat de son amic catalan Max Cahner.

Es lo meteis Pèire Vilar qu’a racontat fòrça còps qu’èra escolan a Montpelhièr e demorava a l’ostal de las seunas tantas e que totjorn parlava sonque en occitan.

Per la partida catalana del CAOC èra president Josep Maria Batista i Roca. I aviá, doncas, dos grands presidents catalanistas en caduna de las doas seccions o partidas del CAOC.

Simbolicament es interessanta aquesta coïncidéncia, mas tanben podèm afirmar que Batista i Roca foguèt un grand occitanista catalan.

D’autra part tanben es simbolic que l’acte fundacional del CAOC se faguesse en Montpelhièr qu’èra tanben lo país natal de Pèire Vilar, e tanben lo país natal del grand rei catalan Jaume I, nascut en 1208.

Lo paire del rei Jaume I èra Pere el Catolic que moriguèt a Muret per defendre Occitània de la invasion francesa, apelada Crosada, que menava Simon de Monfort.

L’an 2008 serà, doncas, lo 800 anniversari de la naissença de Jaume I a Montpelhièr en 1208 e tanben lo 30 anniversari de la naissença del CAOC a Montpelhièr en 1978 sus la presidència de Pèire Vilar.

Serà una dobla commemoracion e serà una capitada se avèm la collaboracion de las comunas, de la region, dels conselhs generals, e principalament de las associacions occitanas e catalanas.

Per la part catalana tanben la Generalitat e las universitats.

I ara per acabar citi una frasa de Pèire Vilar, del setembre 1989, que m’a mandat lo monge de Montserrat, l’istorian Hilari Raguer, que s’a desencusat de poder pas assistir. Ditz la frasa: “Retinguem que la història és feta d’allò que uns voldrien oblidar i d’allò que uns altres no poden oblidar. És tasca de l’historiador esbrinar el perquè d’una cosa i de l’altra”.

Pèire Vilar a demostrat que Catalonha foguèt e es encara una nacion. Coma istorian, lo melhor istorian de l’istòria catalana moderna, aquesta definicion nacional de Catalonha es lo mai preciós legat que nos a daissat als catalans un occitan de Frontinhan.


Grand-mercés a Pèire Vilar
Grand-mercés a vosautres que m’avètz escotat.


Enric Garriga Trullols
President del CAOC

42 REUNION CONJUNTA DEL CAOC CONFERÈNCIA D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A TOLOSA

LO CAOC: 28 ANS DE RELACIONS CATALANO-OCCITANAS

Cars amics,

L’aventura del CAOC comencèt a Barcelona lo dissabte 21 de genièr de 1978 en un bastiment moderne, amb la faciada tota negra, brilhanta e lisa. Aqueste grand immòble modèrn s’apelava e s’apèla edifici TRADE en anglés. Dedins en una sala i aviá un fum de catalans e tanben dos occitans Cristian Anatòli e sa femna Josepa qu’eran venguts en representacion de Robèrt Lafont de l’Institut d’Estudis Occitans de Tolosa.

La reunion èra presidida per Josep M. Batista i Roca. Foguèt elegida una comission gestionària de 14 personas catalanas que ne coneissèm totes los noms, mas contrariament avèm pas cap lista d’assistents, malgrat que la sala èra comola de monde. L’endeman totes los jornals catalans balhavan la granda novèla de la constitucion del CAOC.

Atal comencèt la granda caminada del CAOC. Catalonha èra en tren de recuperar la Generalitat e l’Estatut d’Autonomia. Sonque fasiá tres meses qu’era arribat lo President Tarradellas. Sonque avian passat quatre meses de la granda manifestacion a Barcelona de un milion e mièg de personas. Per la partida occitana sonque fasiá 5 meses de la marcha de 50000 personas a Larzac per cridar Volèm Viure al País.

En aquel moment i aviá pas encara cap Calandreta occitana.

La primièra calandreta a Pau se faguèt mai tard en 1979. Contràriament l’Escòla Occitana d’Estiu ja èra una granda realitat en 1975-76-77.

Lo CAOC se constituís amb doas seccions, la catalana e l’occitana. Los dos primièrs presidents son Josep Maria Batista i Roca e Pèire Vilar. Doas grandas figuras qu’an passat a l’istòria.

Lo dinamisme del CAOC e l’ànsia e l’enveja de recuperar lo temps perdut se manifestava en un fum de reunions conjuntas de las doas seccions per preparar e realizar encontres e actes de tota mena.

Espelís una revista dels dos CAOC que s’apelava REVIURE. (Lo nom fa somiar)

Podèm constatar que i aviá un fòrt vam e un grand estrambòrd pels dos costats. Mas aquesta frenetica activitat  pot pas durar gaire temps, es fòrça fatigant.

Les reunions conjuntas se fan mens frequentas. Los sòcis del CAOC occitan davalan cada còp mai. En 1985 Robèrt Lafont e Pèire Lagarda demissionan coma President e secretari del CAOC occitan.

Las possibilitats del CAOC son limitadas per las subvencions que recep de la part catalana e la manca de sòcis per la part occitana.

Malgrat totes los problemas e los limitats budgèts, las activitats contunhan amb perseverança, annada rere annada, amb l’iniciativa, lo trabalh e lo supòrt economic de la seccion catalana plan organisada a Barcelona amb un sèti plan equipat e amb emplegats que trabalhan cada jorn pendent tota l’annada.

Occitània a despart del CAOC tanben se bolega amb la creacion de las calandretas; Radio País en 1982; LA SETMANA en 1995; l’Institut Occitan de Pau en 1996; lo CIRDOC en 1999; los diccionaris CANTALAUSA e TOT EN OC en 2005.

Tanben se desrevelhan La Val d’Aran amb la novèla lei del 1980 e las Vals Occitanas del Piemont amb la lei del 1991 e l’inauguracion de l’ESPACI OCCITAN a Dronero lo 2002.

Mas çò que nos interessa ara es dire çò que lo CAOC fa pendent l’annada. Vaquí son trabalh: fa entre 30, 40 e 50 activitats diferentas.

Las mai principalas son:

-    Fa 28 ans qu’organiza los Aplecs dels Fòcs de Sant Joan a Montsegur.
-    Fa 28 ans que participa activament a l’EOE.
-    Fa 19 ans que organiza las Pojadas al Pòrt de Salau.
-    Fa 16 ans que organiza los encontres per Pentecosta a Provença, Delfinat e la Cevena amb lo MARPOC de Nimes.
-    Fa 16 ans que organiza cada dos ans per Pascas jornadas al Cantal e l’Auvernha guidadas per Fèliç Daval.
-    Fa 16 ans que fa venir acordionistas occitans al Festival de Maçaners.
-    Fa 14 ans que participa a las Felibrejadas del Peirigòrd.
-    Fa 9 ans que organisa la DICTADA OCCITANA a Barcelona.

En mai de totas aquestas activitats annadièras, participa a las Amassadas de l’IEO; fa los Premis Rei en Pere; a fait diferentas setmanas occitanas a Barcelona; a festejat a Barcelona totes los anniversaris de Mistral; fa conferèncias e presenta libres; fa corses d’occitan; a presentat Occitània per totes los Païses Catalans; a recebut e acompanhat grops d’occitans per Catalonha; a ajudat a far conèisser la cançon occitana a Catalonha; e un fum d’autres causas pendent 28 ans qu’es imposible d’enumerar aicí per manca de temps.

Una simple cronologia de las relacions occitano-catalana durant los 28 darrièrs  ans ocupa 500 paginas.

A partir d’ara que se passarà? Benlèu i aurà un bolegadís de las causas malgrat la granda dificultat que representa l’estat francès incapable de cambiar la situacion de las autras lengas interioras.

Los exemples d’Europa obligaràn França a considerar una evolucion mai d’acord amb çò que fan los vesins.

La mai granda coneissença exteriora e interiora d’Occitània tanben ajudarà a avançar .

A l’estat espanhòl sabon pas çò qu’es Occitània. Mas en Catalonha los catalans sabon cada còp mai que existís encara Occitània e lo govèrn de la Generalitat ven de declarar oficial la lenga occitana en Catalonha..

Sabèm pas se aquò serà un simbolisme o serà una bona ajuda per intensificar los corses d’occitan en Catalonha.

En relacion al CAOC las dos seccions actualament passan annadas mai tranquilas, mas amb un trabalh eficaç e constructiu, çò que manca son los sòus.

L’Eurocongrés foguèt sonque una granda flama que s’a atudat.

Los novèls presidents Pèire Pessamesa o Enric Garriga an permès avançar e coordinar las activitats dels dos CAOC amb un trabalh mai vigorós e mai efectiu, per afortir las realitats que funcionan e marchan.

Las relacions occitano-catalanes seràn encara fòrça temps desconegudas, per una granda partida dels catalans, mas las realitats d’ara comparadas amb las qu’avià fa 30 ans son plan diferentas. Occitània dedins lo cap dels catalans ara vòl dire quicòm. Abans la paraula èra desconeguda e lo país tanben, qu’èra apelat totjorn coma lo sud de França.

Avançarem malgrat tot perqué avèm lo dreit e la voluntat.

A vosautres de nos ajudar a contunhar

Visca Occitània, Visca Catalonha.

Enric Garriga Trullols
President CAOC català

DISCURS D’ENRIC GARRIGA AL FOSSAR DE LES MORERES

Amigues i amics,

El Cercle d’Agermanament occitano-català us presenta enguany una mostra de la cançó èpica occitana, interpretada per un grup occità de l’Ardecha que es diu AIGA LINDA, que vol dir Aigua clara i cristal•lina.

No és la primera volta que els occitans es fan presents per la Diada aquí al Fossar. La solidaritat profunda entre els dos pobles es manifesta per l’homenatge que els occitans fan al Fossar de les Moreres i els catalans fan cada any a Montsegur.

Les arrels històriques profundes i comunes que tenim occitans i catalans no les han pogut fer desaparèixer 800 anys d’aniquilació del poble occità ni 300 anys d’aniquilació del poble català.

Qui pot negar l’origen occità de la nació catalana?

La gran majoria dels noms de famílies catalanes són comuns amb els noms de famílies occitanes.

Molts noms dels nostres pobles també es retroben a Occitània.

Els nostres primers comtes foren occitans de llinatge.

La nostra nació es formà i s’enfortí amb la unió catalano-occitana.

Si els comtes de Barcelona reuneixen els comtats de Barcelona, Girona, Urgell i Narbona, també els comtes de Tolosa inicien la conquesta del Pallars i la Ribagorça, el 800.

Guifré el Pelós i el seu pare Sunifred reuneixen els comtats de Barcelona, Cerdanya, Girona, Urgell, Narbona, les Valls d’Andorra, etc.

Als segles X i XI els comtes catalans es casen amb comtesses occitanes, d’Alvèrnia, de Roergue, de Tolosa, del Llemosí, de Carcassona, de Provença i de Foix.

A la conquesta de les Balears el 1114, combateren junts catalans i occitans de Montepeller, Narbona i Provença.

El 1149 Ramon Berenguer IV, conquereix Fraga, Mequinença i Lleida, amb l’ajuda del vescomte del Bearn, Coserans, Comenge, Foix i Menerbès.

Les possessions catalanes són al Bearn, tot el Llenguadoc, la Provença, Gavaldà, Milhau, Rodés i el Carladès.

El 12 de setembre del 1213 catalans i occitans lluiten junts a la Batalla de Muret en la qual moren 15000 catalans i occitans que mesclen llurs sangs.

El 13 de setembre del 1217, quatre anys després, els catalans dirigits pel comte català Sanç, entren a Tolosa per ajudar al seu comte Ramon VI. El comte Sanç és l’oncle del rei català Pere el Catòlic, mort a Muret, i amb la mort de Simó de Montfort, venja la mort del seu nebot.

El 1229, a la segona conquesta de Mallorca també hi participen els occitans del Bearn.

L’any 1238, a la conquesta de València hi participen els occitans de Carbona amb el bisbe al davant.

Cal situar-nos a l’edat Moderna per veure la represa de les relacions històriques entre occitans i catalans.

A mitjans del segle XIX, Mistral i Víctor Balaguer inicien una relació cultural entre els dos pobles. Els occitans acullen els exiliats catalans en els diferents canvis de règims espanyols.

A començaments del segle XX, amb la dictadura de Primo de Rivera, milers de catalans tornen a exiliar-se a Occitània. Macià és acollit cordialment a Tolosa.

Els Jocs Florals catalans s’han de fer a Tolosa.

La policia espanyola a Barcelona requisa els primers números de la revista occitana Òc.

A la darrera guerra civil del 36-39 els catalans exiliats són acollits i hostatjats pels occitans. A la Residència de Montpeller hi ha més d’un miler d’intel.lectuals catalans.

Encara no s’ha fet mai oficialment una reconeixença de l’acolliment dispensat pels occitans als catalans republicans exiliats.

Els Jocs Florals catalans es tornen a fer a Tolosa.

Restablerta una pseudo-democràcia a l’estat espanyol els occitans miren Catalunya com a exemple a seguir, tot esperant una ajuda que no arriba mai.

L’existència de la llengua occitana a la Val d’Aran ha obligat a donar-li una oficialitat, primer al seu territori i ara a tot Catalunya, segons el darrer Estatut.

Amb motiu d’això, tornen a créixer les esperances dels occitans vers Catalunya. Però cap polític ni cap govern català ha fet res per Occitània. I la Val d’Aran és un territori massa petit per portar una acció tan important. La seva presència a l’Occitània gran, en alguns casos, només és testimonial.

Només hi ha hagut un personatge polític català important en tota la història moderna catalana que s’hagi interessat i alhora hagi proclamat la importancia vital que té Occitània pels catalans.

Aquest personatge ha estat Enric Prat de la Riba.

Esperem que la declaració d’oficialitat de l’occità a Catalunya no sigui altra cosa que voler apaivagar la mala consciència catalana d’oblidar Occitània.

Occitània és viva encara. La seva supervivència és la garantia de la nostra supervivència. Occitània és el patrimoni cultural i lingüístic més gran que tenim els catalans.


Catalans, no deixem morir Occitània!
Visca Occitània!
Visca Catalunya!
Enric Garriga Trullols
President del CAOC

DISCORS D´ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA XXXII ESCOLA OCCITANA D’ESTIU

Sénher Vicepresident de l’Escòla Occitana d’Estiu,

Cars amics occitans e catalans,

Un còp de mai lo CAOC, lo Cercle d’Agermanament Occitano-catalan, vos presenta un novèl grope de musica e cançon catalana diferent dels autres gropes abans presentats en edicions anterioras, mas tanben es fòrça diferent per son estil de totes los autres catalans qu’an actuat a l’EOE.

Pensi que vos agradarà perqué ieu, que los ai ausit en doas ocasions, tanben m’an agradat.

Un còp vengueron un grop d’occitans d’Ardecha a Catalonha e de los ausir cantar se son regalats.

L’Escòla Occitana d’Estiu es un luòc d’amistat, mas l’umor i es tanben present. Cantalausa en son diccionari ditz qu’aver d’umor es una qualitat de las bravas.

Qualitat e umorisme vaquí la formula del concert que lo CAOC vos prepausa uèi.

Mas abans de començar lo concert del grop catalan vos disi que Catalonha a aprovat en referendum un novèl Estatut d’Autonomia que dempuèi lo 9 d’agost 2006, lo dimècres de la setmana passada, es en vigor. Es pas sufisent pels catalans, mas es bon pels occitans.

A l’article 6 apartat 5 se declara la lenga occitana oficiala en tota Catalonha, en mai de la Val d’Aran.

Aquò es una avançada importanta per l’occitan que vos pòt ajudar tre l’exterior.

Ara çò que cal es ensenhar l’occitan als catalans.

Prepausi als professors d’occitan de venir en vacanças a Barcelona e organizarem corses cortets d'una o doas setmanas pendent las diferentes vacanças del cors escolar.

Oblidatz pas aquò e cal contactar lo CAOC amb fòrça avança per preparar los corses. Lo CAOC pagarà los fraises e l’albergament.

E ara la musica catalana serà amb vosautres.

Visca Occitània,

Visca Catalonha!!


Enric Garriga Trullols
President del CAOC

Vilanòva d’Olt
18-08-2006

DISCORS D´ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA XIX PUJADA AL PÒRT DE SALAU

Personalitats, diputats, alcaldes,
Amics occitans,
Amics catalans,

Benvinguts sigueu tots al Port de Salau, encontre de dos pobles, de dues llengües bessones i d’una mateixa cultura.

El Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC) organitzà la Primera Pujada al Port de Salau ara fa 19 anys després d’haver assumit la idea que el Pòrt de Salau era un referent històric d’amistat i de cultura i un camí de llibertat, que calia recordar i potenciar.

Hi ho hem fet any rera any amb constància, dedicació, il•lusió i esforç. També esforç físic per pujar fins aquí dalt.

No volem marcar fites ni diferències. El que s’ha fet fins ara és bo i ha de continuar, però avui hi hem introduït un nou element, l’homenatge a les banderes catalana i occitana.

He vist personalment als Alps, a les valls occitanes d’Itàlia, com els occitans tributen homenatge a la bandera occitana, aquesta mateixa que hem hissat ara mateix en el Port de Salau. Els Pirineus són a mil quilòmetres dels Alps i avui hem fet el mateix que fan els occitans allà. Però l’homenatge aquí és doble: a la bandera occitana i a la catalana.

Fa 30 anys nasqué el CAOC i el seu símbol està format per la unió de les dues banderes. Aquestes dues banderes, que representen dues nacions, també són el símbol del CAOC des de l’inici.  Aquestes banderes són les més antigues d’Europa tenen més de mil anys. En canvi, les banderes francesa i espanyola són modernes. Aquestes dues banderes lluitaren juntes a Muret i juntes o separades són símbols de la terra occitana i de la terra catalana. Després, la bandera catalana foragitada d’Occitània pels francesos, s’estengué per tot el Mediterrani i fou testimoni de totes les nostres victòries. Com digué l’almirall català Roger de Llúria, fins i tot els peixos del Mediterrani havien de portar les barres catalanes. Avui dia és la bandera oficial dels Països catalans i és el símbol de la voluntat de llibertat del nostre poble.

E ara per acabar vos parlarai en lenga occitana, coma ai fait cada annada, aicí al Pòrt de Salau.

En primèr vos vòli remembrar que lo 18 junh passat foguèt aprovat per Referendum lo novèl Estatut d’Autonomia de Catalonha, que dins l’article 6 es marcat que l’occitan es oficial a la Val d’Aran, coma lenga pròpia, e tanben en tota Catalonha.

Aquò sembla incresible mas es vertat.
Çò qu’es interdit a l’estat francès en Catalonha, a partir d’ara, es oficial.
Jusqu’ara sonque lo CAOC ha fait regularament corses d’occitan. Aquò aurà de cambiar amb lo novèl Estatut.

Finalment vos disi que l’an venent serà lo 20 aniversari de la Pojada. Vos inviti a totes a venir.

Serem encara mai nombroses e farem la festa de la nostra amistat e de las nostras lengas mai granda, mai amicala e mai liure.

Visca Occitània!!

Visca Catalonha!!

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

DISCORS D´ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L´ARDECHA A VOGÜÉ

Sénher conse
Amics occitans
Amics catalans

Sèm uroses los catalans d´èstre recebuts un autre còp en la polida terra d´Ardecha, en lo Vivarés istoric, la mai polida terra coma ditz la vòstra cançon occitana.

Dempuèi 28 ans, lo CAOC se bolega e se passeja per l´Occitania entièra. Es pas un azard inexplicable qu´aja vengut autres còps en Ardecha. Es pas possible percebre tot en un sol còp, en un viatge limitat pel temps disponible de vacanças, siaga de Pascas o de Pentecosta. Per conèisser melhor lo país i cal tornar diferents còps per vistalhar novèls endreits pas coneguts abans.

Lo monde avança a granda velocitat especialament en las comunicacions. Aquò fa que fòrça de monde se desplaça aisidament a America, Africa e Asia e oblida los vesins mai proches. La prioritat de la nòstra associacion son las relacions catalano-occitanas e se pòt pas aimar un país sens lo conèisser.

Sèm dins un moment de grands cambiaments e tot se bolega. Lo mond camina cap a novèlas estructuras. Los grands empèris desaparéissen e las ancianas nacions se fan estats. E los estats se unisson per protegir la seuna vida economica dels atacs dels continents emergents.

L´argent es lo principal but de l´umanitat entièra, unes per sortir de la pauretat, los autres per contunhar la dominacion del mond.

Mas en aquesta corsa la cultura avança pas gaire e cada còp mai de lengas desaparéisson.

Davant aqueste panorama las nòstras lengas e lo nòstre patrimòni cultural son en perilh. Un perilh fòrça mai grand que las autras lengas que son protegidas per estats pròpis.

Los estats espanhòl e francés son pas interessats en conservar o sauvar las autras lengas. Las nòstras lengas patisson un fort sètge e sabèm pas se la nòstra resistència serà pro fòrta per resistir lo temps necessari abans d´obtenir poder pròpi sufisent per gerir, protegir e conservar nòstre patrimòni cultural e lingüistic.

Per aquò nos cal bolegar. Cal unir esforces e pausar los nòstres problèmas a totas las administracions estatalas e europeas.

La union catalano-occitana es un element fòrça important que balha vam a  las nòstras reivindicacions.

L´exemple dels autres pòbles qu´an recuperat un poder pròpi tanben nos ajuda. L´Europa actuala és força diferent de l´Euròpa de fa 100 ans.

Occitania se bolega, se desperta. La granda Manifestacions a Carcassona lo 22 octubre passat (2005) amb mai de 10.000 manifestants, la granda majoritat joves, a demostrat que l´occitanisme actiu es pas un afar de vielhs plorinejaires, senon un objectiu, una tòca, de tot un pòble que vòl, en mai d´èstre reconegut, recuperar sa lenga e sa cultura tradicionala e pròpia.

Lo grand succès, la granda capitada de Carcassona a marcat lo camin e ara se prepara una mai granda manifestacion a Besiers lo 17 de març 2007. Los catalans, com  en Carcassona, i serem presents, mai nombroses, al costat de basques, bretons,etc.

Es lo meteis combat. Lo CAOC ne farà publicitat pertot e totes i sètz convocats per i assistir e participar.

E ara per acabar vòli regraciar lo conse e los amics occitans per la vòstra aimable aculhença. Vos pòdi dire que lo CAOC obliadarà jamai Ardecha e los amics occitans que dempuèi fòrça annadas nos an recebut totjorn coralament.

Visca Occitania
Visca Catalonha

ENRIC GARRIGA TRULLOLS
PRESIDENT CAOC