RESPOSTA DEL CONSELH GENERAU D'ARAN AL COMUNICAT DEL CAOC - 7 de gener de 2010

De: Maria Vergés Pérez 

Enviado el: viernes, 08 de enero de 2010 14:33

Para: CAOC

Asunto: RESPOSTA DEL CONSELH GENERAU D'ARAN AL COMUNICAT DEL CAOC - 7 de gener de 2010

Importancia: Alta

Benvolguts/des,

M’adreço a vostés en nom del Conselh Generau d’Aran i en referència al comunicat que la seva associació a enviat per correu electrònic. Si bé estem d’acord amb els seus comentaris respecte a la llei de vegueries, hem de manifestar la nostra total disconformitat amb les seves manifestacions pel què fa a la llei de l’aranès.

Com vostés ja saben l’Aran és l’únic territori de Catalunya on l’occità és present. La llengua pròpia de l’Aran és l’aranès, varietat autòctona de l’occità i en aquest sentit hem de dir que per a nosaltres resulten poc adequades i desafortunades les afirmacions que vostés realitzen en dir que la llengua de l’Aran ha quedat reduïda a un simple dialecte: si a l’Aran no es parlés l’aranès mai s’hauria oficialitzat la llengua a Catalunya.

Així doncs volem manifestar-los què:

•  L’Estatut d’Autonomia de 2006 diu, en el seu article 6.5.: “La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el què estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística”. Queda clar, per tant, que el concepte de llengua pròpia d’aquest territori es refereix a l’aranès, a la varietat aranesa de l’occità (si els sembla millor). De la mateixa forma, existeixen una sèrie d’articles que fan referència a l’Aran i l’aranès:

• Article 11 “Aran”

• Article 36 “Drets pel què fa a l’aranès”

• Article 94 “Règim jurídic”

• Article 143 “Llengua pròpia”  

La lògica ens porta a afirmar que l’Estatut no es refereix a l’occità en general ja que en tot moment parla de l’Aran, si nó que reconeix la identitat occitana de l’aranès.

 Ø      Per al Conselh Generau d’Aran parlar d’aranès és parlar d’occità, ja que reconeixem plenament la identitat cultural, lingüística i històrica de la nostra llengua i de la nostra cultura ( i així ho fa també l’Estatut)

Ø      L’occità actualment no gaudeix d’un estàndar o referencial i ha evolucionat de maneres diverses a les diferents regions occitanes. Hi ha sis varietats reconegudes, per tant quina varietat s’hauria de legislar? I per què? Tenint en compte que l’únic indret del territori català on es parla occità és l’Aran, resulta lògic que la Generalitat de Catalunya legisli sobre aquesta varietat i no sobre les altres que no li corresponen territorialment ni administrativament.

Ø      L’occità està repartit en tres estats diferents, amb legislacions diferents, per la qual cosa la responsabilitat i la sensatesa obliguen a legislar sobre allò que concerneix a cada administració. A més, es corre el risc d’ingerir en el funcionament d’altres administracions i de que la resta d’Occitània ho interpreti com una imposició.

Ø      Aquesta llei és una llei realista que ha d’ajudar a l’aranès a sobreviure tot millorant els recursos per a polítiques lingüístiques així com determinant el marc competencial de les diferents administracions per a aplicar-les.

El Conselh Generau d’Aran presentarà en el tràmit parlamentari una sèrie d’esmenes per a què aquesta llei s’adeqüi encara més a la realitat social i lingüística del nostre país, no obstant per a nosaltres i per les raons abans exposades aquesta és i a de ser la Llei de l’aranès. Evidenment, vostés poden exercir els seus drets davant del Parlament de Catalunya i mostrar el seu parer, però el Conselh Generau d’Aran no pot emparar aquestes demandes. Gràcies

Cordialment,

Maria Vergés Pérez

Cap de Cultura e Politica Lingüistica

Conselh Generau d'Aran

973.641.801 // 677.203.363