Amics occitans
Amics catalans
Novament som al Port de Salau per a fer la festa de germanor i de l’amistat entre catalans i occitans. Per reinvindicar les nostres llengües bessones en perill i per viure amb pau i concòrdia.
Com que la llengua occitana està molt més en perill que la catalana parlaré en occità per solidaritat i també com a protesta contra l’estat francès que no fa res per salvar la llengua occitana.
Amics occitans
Ongan, festejam lo 150en aniversari de la fondacion del Felibrige per Frederic Mistral, en 1854, e tanben lo 100en aniversari del Premi Nobel, balhat a Mistral en 1904.
E aquò es important per doas rasons importantas. La primièra perqué Mistral foguèt un grand amic dels catalans. La segonda perqué diguèt aquelas paraulas profeticas dins sa poësia de 1861 als Trobaires Catalans, als poètas catalans
Dimenge passat, èri a la Val d’Aran per participar a la Fèsta de la Corsa per la Lenga. E los diferents correires èran portaires cadun d’una clau. Vaquí un autre exemple de la relacion entre la lenga e la clau.
Los nòstres enemics sabon que la nòstra lenga es la nòstra fòrça e per aquò vòlon la mòrt de las nòstras lengas e se aquò es pas possible vòlon almens manténer las nòstras lengas a punt de mòrt, coma un sovenir folcloric del passat. Per aquesta rason an interdit que lo catalan e l’occitan siagan lengas oficialas de l’Union Europèa.
Diguèri l’an passat que lo projècte de la Constitucion Europèa èra mai qu’una declaracion de principis, èra una declaracion de guèrra contra las doas mai grandas nacions d’Euròpa sens estat pròpri : Occitania e los Païses Catalans.
Me soi pas enganat. Lo projècte de l’an passat, ongan es una trista realitat e ara nos demandaràn per referendum de votar òc.
Votar òc es votar contra nosautres meteisses.
Sèm pobles alienats e desrasigats.
Disi aquò perque fòrça catalans votaràn òc (si) al Referendum de la Constitucion Europèa.
Mas coma l’an passat, disi que cal votar non per dire a tota l’Euròpa que los nòstres pòbles son esclaus dels Estats espanhòl e francés e que volèm la meteissa libertat e dreits per las nòstras lengas. Los meteisses dreits qu’an las lengas oficialas dels Estats.
E per acabar vos demandi de luchar per la nòstra lenga, per la cultura dels nòstres dos pòbles e per la libertat.
E l’an que ven tornarem al Pòrt de Salau amb mai de vam e de fòrça.
E ara la fèsta contunha.
Visca Occitània
Visca Catalunya
Enric Garriga Trullols
President del CAOC
Amics catalans
Novament som al Port de Salau per a fer la festa de germanor i de l’amistat entre catalans i occitans. Per reinvindicar les nostres llengües bessones en perill i per viure amb pau i concòrdia.
Com que la llengua occitana està molt més en perill que la catalana parlaré en occità per solidaritat i també com a protesta contra l’estat francès que no fa res per salvar la llengua occitana.
Amics occitans
Ongan, festejam lo 150en aniversari de la fondacion del Felibrige per Frederic Mistral, en 1854, e tanben lo 100en aniversari del Premi Nobel, balhat a Mistral en 1904.
E aquò es important per doas rasons importantas. La primièra perqué Mistral foguèt un grand amic dels catalans. La segonda perqué diguèt aquelas paraulas profeticas dins sa poësia de 1861 als Trobaires Catalans, als poètas catalans
“Qu’un pòble tombe esclau,
Se ten la lenga ten la clau
Que dei cadenas lo desliura”
Se ten la lenga ten la clau
Que dei cadenas lo desliura”
Dimenge passat, èri a la Val d’Aran per participar a la Fèsta de la Corsa per la Lenga. E los diferents correires èran portaires cadun d’una clau. Vaquí un autre exemple de la relacion entre la lenga e la clau.
Los nòstres enemics sabon que la nòstra lenga es la nòstra fòrça e per aquò vòlon la mòrt de las nòstras lengas e se aquò es pas possible vòlon almens manténer las nòstras lengas a punt de mòrt, coma un sovenir folcloric del passat. Per aquesta rason an interdit que lo catalan e l’occitan siagan lengas oficialas de l’Union Europèa.
Diguèri l’an passat que lo projècte de la Constitucion Europèa èra mai qu’una declaracion de principis, èra una declaracion de guèrra contra las doas mai grandas nacions d’Euròpa sens estat pròpri : Occitania e los Païses Catalans.
Me soi pas enganat. Lo projècte de l’an passat, ongan es una trista realitat e ara nos demandaràn per referendum de votar òc.
Votar òc es votar contra nosautres meteisses.
Sèm pobles alienats e desrasigats.
Disi aquò perque fòrça catalans votaràn òc (si) al Referendum de la Constitucion Europèa.
Mas coma l’an passat, disi que cal votar non per dire a tota l’Euròpa que los nòstres pòbles son esclaus dels Estats espanhòl e francés e que volèm la meteissa libertat e dreits per las nòstras lengas. Los meteisses dreits qu’an las lengas oficialas dels Estats.
E per acabar vos demandi de luchar per la nòstra lenga, per la cultura dels nòstres dos pòbles e per la libertat.
E l’an que ven tornarem al Pòrt de Salau amb mai de vam e de fòrça.
E ara la fèsta contunha.
Visca Occitània
Visca Catalunya
Enric Garriga Trullols
President del CAOC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada