Sr. Alcalde,
Sres. Regidors,
Monsenhor Miserachs,
Rectors dels Prats, de Marata i de Calaf,
Cars amics occitans,
Amics tots,
Una flor no fa estiu, però tres misses en occità ja fan una tradició si són seguides, ja que demostren una voluntat dels organitzadors, però també l’interès dels catalans per la llengua occitana.
Felicito a Monsenhor Valentí Miserachs per haver fet possible aquesta implantació occitana als Prats de Rei, per mitjà d’una missa en occità. Si això és una novetat a Catalunya i objecte de l’interès de la premsa catalana, pel motiu de ser alguna cosa inèdita fins ara, també ho és pels occitans ja que només es fan misses en occità en ocasions molt particulars. Els occitans, acostumats a l’exclusivitat del francès en tots els actes quotidians, es queden sorpresos en veure aquestes iniciatives catalanes vers la llengua occitana.
Totes les coordenades més vitals de la vida d’una persona, naixença, casament i mort s’inscriuen al Registre Civil només en francès. És l’estat jacobí que ho ha estipulat. A França només legalment existeix una llengua, el francès, segons l’article II de la Constitució. I això, que és regla general, aplicada en tota l’administració estatal, també s’aplica en les empreses i en la vida social, cultural i religiosa.
És veritat que l’església catòlica no prohibeix les misses en occità a Occitània i per tant són possibles. Com exemple més notori és el del Bornat de Perigòrd, que des de fa més de 100 anys fa una missa en llengua occitana en cada Felibrejada amb milers d’assistents.
Fer una festa major local amb missa en occità és un luxe o un valor afegit que no es pot fer arreu d’Occitània. Primer cal que el rector ho vulgui; segon, cal trobar un capellà que parli la llengua i que la sàpiga llegir; i principalment, que tingui les lectures de la missa en occità. Al seminari no s’ensenya l’occità als futurs capellans, per tant, no és estrany que tinguin dificultats per fer misses en occità. Tot és desfavorable.
En canvi, és un fet constatat que quan es fan les misses en occità s’omplen a vessar les esglésies i les catedrals.
Occitània és una nació en perpetu estat de contestació. Sempre es manifesta contra el Nord, la França estricta, on el francès és la llengua d’assimilació.
No és estrany, doncs, que quan es fa una missa en occità hi assisteixin moltíssim occitans, que fins i tot en el cas d’haver perdut la llengua senten l’enyorança de la seva gloriosa cultura. Per ells l’assistència és una forma de demostrar la seva occitanitat i una forma de contestació. També compta el fet que l’occità és la llengua del poble i el francès la llengua de l’estat. Recentment s’han donat casos de grans occitanistes escriptors i lingüistes que han viscut una vida entera de lluita per la llengua i la cultura occitana i en canvi els seus funerals a l’església s’han fet en francès.
L’exemple català ha cridat l’atenció dels occitans. Però el més excepcional és que aquí també les misses en occità facin assistir molta gent catalana.
La nostra associació, el Cercle d’Agermanament Occitano-Català, que s’interessa per l’ensenyament de l’occità a Catalunya i que no descarta cap mitjà de promoció, celebra l’èxit de les misses en occità i espera que l’exemple s’expandeixi i que es facin també arreu misses occitanes. Faran anar més gent a l’església, però especialment donaran a conèixer la llengua occitana, bessona de la llengua catalana. Si compartim una mateixa cultura, això justifica o explica, en certa mesura, que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya 2006 declari oficial l’occità a tota Catalunya.
En atenció a aquesta oficialitat, encara no desplegada per llei, el CAOC, en l’any de 2008 acabat de passar, ha desenvolupat un fum d’activitats destinades a la promoció de l’occità a Catalunya i d’ajuda a Occitània. Això ha coincidit amb el 30 aniversari de la nostra entitat. Per tant, el 2008 és una data crucial d’inici d’iniciatives, com ho és un curs anual de llengua i cultura occitana. D’altra banda, la Secretaria de Política Lingüística es compromet a la promoció de la XII Dictada Occitana a Barcelona i l’ajuda a l’Escola Occitana d’Estiu, que enguany farà la 35 edició. Aquestes dues activitats, el CAOC les ha promocionat en solitari durant molts anys, com tantes d’altres.
Per acabar, només voldria dir-vos que ajudar Occitània és ajudar Catalunya i també a Europa, en el reconeixement de les nacions sense estat, perquè puguin assolir ser un membre amb el mateix títol d’atribucions i competències, en la Unió Europea.
Gràcies a tothom i a l’alcaldia dels Prats de Rei especialment.
Visca Occitània!
Visca Catalunya!
Enric Garriga Trullols
President del CAOC
Sres. Regidors,
Monsenhor Miserachs,
Rectors dels Prats, de Marata i de Calaf,
Cars amics occitans,
Amics tots,
Una flor no fa estiu, però tres misses en occità ja fan una tradició si són seguides, ja que demostren una voluntat dels organitzadors, però també l’interès dels catalans per la llengua occitana.
Felicito a Monsenhor Valentí Miserachs per haver fet possible aquesta implantació occitana als Prats de Rei, per mitjà d’una missa en occità. Si això és una novetat a Catalunya i objecte de l’interès de la premsa catalana, pel motiu de ser alguna cosa inèdita fins ara, també ho és pels occitans ja que només es fan misses en occità en ocasions molt particulars. Els occitans, acostumats a l’exclusivitat del francès en tots els actes quotidians, es queden sorpresos en veure aquestes iniciatives catalanes vers la llengua occitana.
Totes les coordenades més vitals de la vida d’una persona, naixença, casament i mort s’inscriuen al Registre Civil només en francès. És l’estat jacobí que ho ha estipulat. A França només legalment existeix una llengua, el francès, segons l’article II de la Constitució. I això, que és regla general, aplicada en tota l’administració estatal, també s’aplica en les empreses i en la vida social, cultural i religiosa.
És veritat que l’església catòlica no prohibeix les misses en occità a Occitània i per tant són possibles. Com exemple més notori és el del Bornat de Perigòrd, que des de fa més de 100 anys fa una missa en llengua occitana en cada Felibrejada amb milers d’assistents.
Fer una festa major local amb missa en occità és un luxe o un valor afegit que no es pot fer arreu d’Occitània. Primer cal que el rector ho vulgui; segon, cal trobar un capellà que parli la llengua i que la sàpiga llegir; i principalment, que tingui les lectures de la missa en occità. Al seminari no s’ensenya l’occità als futurs capellans, per tant, no és estrany que tinguin dificultats per fer misses en occità. Tot és desfavorable.
En canvi, és un fet constatat que quan es fan les misses en occità s’omplen a vessar les esglésies i les catedrals.
Occitània és una nació en perpetu estat de contestació. Sempre es manifesta contra el Nord, la França estricta, on el francès és la llengua d’assimilació.
No és estrany, doncs, que quan es fa una missa en occità hi assisteixin moltíssim occitans, que fins i tot en el cas d’haver perdut la llengua senten l’enyorança de la seva gloriosa cultura. Per ells l’assistència és una forma de demostrar la seva occitanitat i una forma de contestació. També compta el fet que l’occità és la llengua del poble i el francès la llengua de l’estat. Recentment s’han donat casos de grans occitanistes escriptors i lingüistes que han viscut una vida entera de lluita per la llengua i la cultura occitana i en canvi els seus funerals a l’església s’han fet en francès.
L’exemple català ha cridat l’atenció dels occitans. Però el més excepcional és que aquí també les misses en occità facin assistir molta gent catalana.
La nostra associació, el Cercle d’Agermanament Occitano-Català, que s’interessa per l’ensenyament de l’occità a Catalunya i que no descarta cap mitjà de promoció, celebra l’èxit de les misses en occità i espera que l’exemple s’expandeixi i que es facin també arreu misses occitanes. Faran anar més gent a l’església, però especialment donaran a conèixer la llengua occitana, bessona de la llengua catalana. Si compartim una mateixa cultura, això justifica o explica, en certa mesura, que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya 2006 declari oficial l’occità a tota Catalunya.
En atenció a aquesta oficialitat, encara no desplegada per llei, el CAOC, en l’any de 2008 acabat de passar, ha desenvolupat un fum d’activitats destinades a la promoció de l’occità a Catalunya i d’ajuda a Occitània. Això ha coincidit amb el 30 aniversari de la nostra entitat. Per tant, el 2008 és una data crucial d’inici d’iniciatives, com ho és un curs anual de llengua i cultura occitana. D’altra banda, la Secretaria de Política Lingüística es compromet a la promoció de la XII Dictada Occitana a Barcelona i l’ajuda a l’Escola Occitana d’Estiu, que enguany farà la 35 edició. Aquestes dues activitats, el CAOC les ha promocionat en solitari durant molts anys, com tantes d’altres.
Per acabar, només voldria dir-vos que ajudar Occitània és ajudar Catalunya i també a Europa, en el reconeixement de les nacions sense estat, perquè puguin assolir ser un membre amb el mateix títol d’atribucions i competències, en la Unió Europea.
Gràcies a tothom i a l’alcaldia dels Prats de Rei especialment.
Visca Occitània!
Visca Catalunya!
Enric Garriga Trullols
President del CAOC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada