Sénher conseiller, amics occitans e catalans,
En dues o tres ocasions anteriors ja fórem rebuts els catalans i occitans del Comitat d’Afrairament Occitano-Català, en aquesta sala de la Comuna de Pàmias.
Es normal que la nostra associació faci de l’Arieja un punt habitual de trobada entre catalans i occitans, perquè tenim aquí consolidats uns actes que fem, any rera any, com són els Focs de Sant Joan a Montsegur i la Pujada al Port de Salau. Encara hi ha altres actes que han propiciat la vinguda de catalans, com és el Carnaval de Foix (2 cops).
Però també hi ha un altre motiu força convincent. És la major proximitat de l’Arieja amb Catalunya, car limita amb les comarques catalanes de la Cerdanya, l’Urgell i el Pallars Sobirà. Aquesta situació d’aproximació geogràfica encara millorarà dintre de poc temps, amb la posada en marxa del túnel de Puimorens, que està foradat – traucat – però encara no està acabat. No sabem si serà possible, però ens hauria agradat passar, el 1994, pel túnel de Puimorens, en ocasió del XVI Rescontre a Montsegur, i en l’any que es commemora el 750 Aniversari de l’holocaust i de la presa del castell, el 1244. Si això no fos possible el 1994, segur que el 1995 hi podrem passar i aleshores Barcelona serà molt aprop de l’Arieja i de Pàmias.
Des de fa 16 anys el CAOC treballa pel coneixement mutu dels països occitans i catalans, i les seves cultures i llengües respectives. En relació a la nostra associació podem afirmar que el coneixement d’Occitània ha estat intens i extens. Hem fet actes a totes les terres occitanes, des de l’extrem de la Vall d’Aran fins l’altre extrem de les valls occitanes del Piemont, a Itàlia. Hem conegut amics occitans per tot arreu i tenim socis occitans a tots els 33 departaments occitans de l’Estat francès.
Cada any, cada mes, moltes vegades cada setmana, fem activitats catalano-occitanes, la gran majoria a Occitània. Són milers els catalans, que gràcies al CAOC coneixen Occitània, coneixen la llengua occitana, coneixen la seva història i coneixen la seva cultura.
I tot això ho ha fet possible una associació privada, l’única d’aquest tipus a tots els Països Catalans. La secció occitana també és una entitat singular i única a tots els Països Occitans. Tot això s’ha fet i es continua fent sense pràcticament cap subvenció occitana i molt poca de la Generalitat.
Però això no és el més greu. El que realment preocupa al CAOC és la indiferència dels catalans i principalment de tots els seus intel•lectuals catalans, de l’hora actual, pel tema d’Occitània. Aquest desinterès també es reflexa en els diferents nivells del govern català, dels polítics catalans i de les altres associacions cíviques i culturals catalanes.
Voldríem que el govern català, que està compromès amb l’Euroregió (que comprèn les regions del Migdia-Pirineu, Llenguadoc-Rosselló i Catalunya), s’interessés, no solament en els aspectes econòmics i turístics, sinó també en els aspectes culturals i lingüístics que agermanen els dos pobles, català i occità.
Voldríem que el govern català restaurés l’antiga Oficina de Relacions Meridionals de l’anterior Generalitat i que encara no ha restaurat, i que possiblement és el darrer organisme que encara no ha estat restablert.
Voldríem que el govern català d’acord amb totes les regions occitanes (no solament amb dues com ara), establís conjuntament programes estables culturals catalano-occitans d’intercanvis i estudis a tots nivells, principalment a través de la futura Oficina de Relacions Meridionals o altre de semblant, a la qual el CAOC podria aportar una experiència i uns coneixements que cap altre organisme té a Catalunya sobre Occitània.
És per això que agraïm a la Comuna de Pàmias el seu acolliment a la XXIX Amassada del CAOC, que aprovà ahir (a més d’un nou programa pel 1994) un Manifest de Pàmias, que ara llegiré, dirigit als organismes oficials catalans i occitans per a instituir formalment aquesta institució nova de relacions catalano-occitanes.
Visca Occitània! Visca Catalunya!
Enric Garriga Trullols
Pàmias, 13 de novembre de 1993
En dues o tres ocasions anteriors ja fórem rebuts els catalans i occitans del Comitat d’Afrairament Occitano-Català, en aquesta sala de la Comuna de Pàmias.
Es normal que la nostra associació faci de l’Arieja un punt habitual de trobada entre catalans i occitans, perquè tenim aquí consolidats uns actes que fem, any rera any, com són els Focs de Sant Joan a Montsegur i la Pujada al Port de Salau. Encara hi ha altres actes que han propiciat la vinguda de catalans, com és el Carnaval de Foix (2 cops).
Però també hi ha un altre motiu força convincent. És la major proximitat de l’Arieja amb Catalunya, car limita amb les comarques catalanes de la Cerdanya, l’Urgell i el Pallars Sobirà. Aquesta situació d’aproximació geogràfica encara millorarà dintre de poc temps, amb la posada en marxa del túnel de Puimorens, que està foradat – traucat – però encara no està acabat. No sabem si serà possible, però ens hauria agradat passar, el 1994, pel túnel de Puimorens, en ocasió del XVI Rescontre a Montsegur, i en l’any que es commemora el 750 Aniversari de l’holocaust i de la presa del castell, el 1244. Si això no fos possible el 1994, segur que el 1995 hi podrem passar i aleshores Barcelona serà molt aprop de l’Arieja i de Pàmias.
Des de fa 16 anys el CAOC treballa pel coneixement mutu dels països occitans i catalans, i les seves cultures i llengües respectives. En relació a la nostra associació podem afirmar que el coneixement d’Occitània ha estat intens i extens. Hem fet actes a totes les terres occitanes, des de l’extrem de la Vall d’Aran fins l’altre extrem de les valls occitanes del Piemont, a Itàlia. Hem conegut amics occitans per tot arreu i tenim socis occitans a tots els 33 departaments occitans de l’Estat francès.
Cada any, cada mes, moltes vegades cada setmana, fem activitats catalano-occitanes, la gran majoria a Occitània. Són milers els catalans, que gràcies al CAOC coneixen Occitània, coneixen la llengua occitana, coneixen la seva història i coneixen la seva cultura.
I tot això ho ha fet possible una associació privada, l’única d’aquest tipus a tots els Països Catalans. La secció occitana també és una entitat singular i única a tots els Països Occitans. Tot això s’ha fet i es continua fent sense pràcticament cap subvenció occitana i molt poca de la Generalitat.
Però això no és el més greu. El que realment preocupa al CAOC és la indiferència dels catalans i principalment de tots els seus intel•lectuals catalans, de l’hora actual, pel tema d’Occitània. Aquest desinterès també es reflexa en els diferents nivells del govern català, dels polítics catalans i de les altres associacions cíviques i culturals catalanes.
Voldríem que el govern català, que està compromès amb l’Euroregió (que comprèn les regions del Migdia-Pirineu, Llenguadoc-Rosselló i Catalunya), s’interessés, no solament en els aspectes econòmics i turístics, sinó també en els aspectes culturals i lingüístics que agermanen els dos pobles, català i occità.
Voldríem que el govern català restaurés l’antiga Oficina de Relacions Meridionals de l’anterior Generalitat i que encara no ha restaurat, i que possiblement és el darrer organisme que encara no ha estat restablert.
Voldríem que el govern català d’acord amb totes les regions occitanes (no solament amb dues com ara), establís conjuntament programes estables culturals catalano-occitans d’intercanvis i estudis a tots nivells, principalment a través de la futura Oficina de Relacions Meridionals o altre de semblant, a la qual el CAOC podria aportar una experiència i uns coneixements que cap altre organisme té a Catalunya sobre Occitània.
És per això que agraïm a la Comuna de Pàmias el seu acolliment a la XXIX Amassada del CAOC, que aprovà ahir (a més d’un nou programa pel 1994) un Manifest de Pàmias, que ara llegiré, dirigit als organismes oficials catalans i occitans per a instituir formalment aquesta institució nova de relacions catalano-occitanes.
Visca Occitània! Visca Catalunya!
Enric Garriga Trullols
Pàmias, 13 de novembre de 1993
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada