Sr. Eudald Cases, regidor representant de l'alcaldessa.
Sènher Jaume Mouttet, majoral del Felibritge.
Sènher Pèire Pessamessa. President del Comitat d'Afrairament Occitanò-catalan.
Amics catalans
Amics occitans
Voldria primer expressar, en nom del Cercle d'Agermanament que presideixo, el nostre reconeixement per l'acollida que ens dispensa l'Ajuntament i el Museu Etnogràfic de Ripoll, que han fet possible amb la seva col.•aboració la preparació i el desplegament dels actes del 150 aniversari del Felibritge i del 100 aniversari del Premi Nobel a Frederic Mistral el 1904.
Aquest reconeixement ve especialment dirigit als senyors Eudald Casas, Florenci Crivillé i el Dr. Eudald Maideu.
És per a nosaltres una gran satisfacció poder celebrar aquesta efemèride en la comtal vila de Ripoll, bressol de Catalunya.
Podem dir amb propietat que aquí començà el nostre projecte de sobirania nacional catalana la qual ens durà més de 900 anys, fins que ens fou arrabassada per les armes, el 1714.
El monestir de Ripoll és el símbol de l'inici però també el símbol de la nostra recuperació o renaixença de la nostra pàtria. Sabeu com el monestir de Ripoll arribarà a ser una ruïna, símbol de la postració del poble català. Però després es tornà a reconstruir i aquesta nova renaixença també és un símbol d'una nova reconstrucció de la nació catalana.
El CAOC ha volgut portar, un cop més, els occitans a Ripoll, perquè als amics se'ls ensenya els joiells més preuats i aquí tenim la joia nacional més important de la nostra història mil•lenària, el nostre bressol, lo breç, com diuen els occitans però també els símbol de la nostra reconstrucció i recuperació com a poble.
A continuació ja ens explicaran els contactes històrics que hi ha entre Mistral i Verdaguer.
També la relació que hi ha entre el Museu Etnogràfic de Ripoll i el Museu d'Arle.
Però jo he vist en aquesta plaça plena d'occitans i recentment en vingueren molts occitans en ocasió del Mil•lenari de Gerbert.
Però per acabar les meves breus paraules per deixar temps als altres oradors, voldria dir-vos que el propi Josep Maria Batista i Roca m'explicà els fets que passaren a Ripoll, el diumenge 16 d'abril de 1933.
A Catalunya es feren unes grans festes en motiu del Centenari de la Renaixença Catalana. Però a Ripoll els actes estigueren a punt de fracassar pels anarquistes de la FAI, molt exaltats volien impedir la cerimònia, ja que creieren veure un signe religiós en la bandera occitana. Hi ha cops de puny i en una atmosfera de revolta i enmig dels crits parla Pau Pons (occità-mallorquí) i altres: els catalans Antoni Rovira Virgili i Joan Estelrich per apaivagar els ànims. Fou un episodi històric del qual segur que hi ha encara persones a Ripoll que el recorden.
Aquesta bandera és la mateixa que hem portat avui i que ahir vam passejar pels carrers del centre de Barcelona. Avui a Ripoll els occitans i catalans hem celebrat un cop més la nostra amistat.
Fou un episodi històric del qual segur que hi ha encara persones a Ripoll que el recorden.
Enric Garriga Trullols
President del CAOC
Sènher Jaume Mouttet, majoral del Felibritge.
Sènher Pèire Pessamessa. President del Comitat d'Afrairament Occitanò-catalan.
Amics catalans
Amics occitans
Voldria primer expressar, en nom del Cercle d'Agermanament que presideixo, el nostre reconeixement per l'acollida que ens dispensa l'Ajuntament i el Museu Etnogràfic de Ripoll, que han fet possible amb la seva col.•aboració la preparació i el desplegament dels actes del 150 aniversari del Felibritge i del 100 aniversari del Premi Nobel a Frederic Mistral el 1904.
Aquest reconeixement ve especialment dirigit als senyors Eudald Casas, Florenci Crivillé i el Dr. Eudald Maideu.
És per a nosaltres una gran satisfacció poder celebrar aquesta efemèride en la comtal vila de Ripoll, bressol de Catalunya.
Podem dir amb propietat que aquí començà el nostre projecte de sobirania nacional catalana la qual ens durà més de 900 anys, fins que ens fou arrabassada per les armes, el 1714.
El monestir de Ripoll és el símbol de l'inici però també el símbol de la nostra recuperació o renaixença de la nostra pàtria. Sabeu com el monestir de Ripoll arribarà a ser una ruïna, símbol de la postració del poble català. Però després es tornà a reconstruir i aquesta nova renaixença també és un símbol d'una nova reconstrucció de la nació catalana.
El CAOC ha volgut portar, un cop més, els occitans a Ripoll, perquè als amics se'ls ensenya els joiells més preuats i aquí tenim la joia nacional més important de la nostra història mil•lenària, el nostre bressol, lo breç, com diuen els occitans però també els símbol de la nostra reconstrucció i recuperació com a poble.
A continuació ja ens explicaran els contactes històrics que hi ha entre Mistral i Verdaguer.
També la relació que hi ha entre el Museu Etnogràfic de Ripoll i el Museu d'Arle.
Però jo he vist en aquesta plaça plena d'occitans i recentment en vingueren molts occitans en ocasió del Mil•lenari de Gerbert.
Però per acabar les meves breus paraules per deixar temps als altres oradors, voldria dir-vos que el propi Josep Maria Batista i Roca m'explicà els fets que passaren a Ripoll, el diumenge 16 d'abril de 1933.
A Catalunya es feren unes grans festes en motiu del Centenari de la Renaixença Catalana. Però a Ripoll els actes estigueren a punt de fracassar pels anarquistes de la FAI, molt exaltats volien impedir la cerimònia, ja que creieren veure un signe religiós en la bandera occitana. Hi ha cops de puny i en una atmosfera de revolta i enmig dels crits parla Pau Pons (occità-mallorquí) i altres: els catalans Antoni Rovira Virgili i Joan Estelrich per apaivagar els ànims. Fou un episodi històric del qual segur que hi ha encara persones a Ripoll que el recorden.
Aquesta bandera és la mateixa que hem portat avui i que ahir vam passejar pels carrers del centre de Barcelona. Avui a Ripoll els occitans i catalans hem celebrat un cop més la nostra amistat.
Fou un episodi històric del qual segur que hi ha encara persones a Ripoll que el recorden.
Enric Garriga Trullols
President del CAOC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada