DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL CENTRE ROGER FORNAIRON DEL PUÈI DE VELAI (AUVÈRNHA)

Directora de la Calandreta Velava, Dòna Virgínia Waucquier
Vicepresident, Sénher Gustau Aliròl
Secretaria Maria-Clara Dubois
Hble. Sr. Joan Guitart, ancian Ministre de Cultura e Ensenhament de la Generalitat
President IEO 43, Sénher Arvei Quesnel
Amics Occitans,
Amics Catalans,

En primièr vòli regraciar la vòstra aimabla e corala aculhença sus aquesta tèrra occitana d’Auvèrnha. Los catalans nos sentissèm en Occitània coma en çò nòstre, especialament los de la nòstra associacion, lo CAOC, que trabalha dempuèi 31 ans per afortir los ligams de frairetat, perqué los ligams de cultura, de lenga e d’istòria son pro evidents.

Es pas lo primièr còp que lo CAOC arriba a Puèi de Velai. Fa fòrças annadas venguèrem al Puèi mai nombroses qu’ara. I aviá pas la crisi.

D’aquela venguda n’avèm gardat una bona remembrança.

Aprèp de fòrça viatges al Cantal e al Carladés per Pascas, finalament avèm vist tot lo país e l’amic Fèlix Daval nos a endralhat a venir al Puèi de Velai ont i a una còla de monde occitanista que se baton per la seuna lenga pròpia, l’occitan.

E ara sèm aquí los catalans per partejar amb los amics occitans la jòia de las fèstas de Pascas, e tanben per partejar las nòstras comunas inquietuds pel futur de las nòstras lengas, de la nòstra cultura e pels nòstres pòbles fraires.

En 1978, fa 31 ans, quand comèncet lo CAOC i aviá pas cap de Calandreta. Un an aprèp 1979, espeliguèt la primièra Calandreta a Pau. Ongan n’i a 40. Las causas an avançat en relacion a 30 ans enrè, mas pas pro per salvar la lenga.

En Catalonha, dins totas las escòlas, lo catalan es lenga ensenhada e ensenhanta. La situacion es melhora mas tanpauc sufisenta per garantir la subrevida del catalan, perqué la concurréncia de la lenga fòrta de l’Estat, lo castelhan, se manja la lenga fèbla, lo catalan.

Segon un recent estudi de l’UNESCO, dins los darrièrs 50 ans, an desparegut 233 lengas. E 2498 lengas, de las 6700 que se parlan dins la planèta, an tanben fòrças possibilitats de desaparèisser.

Per salvar una lenga cal aver una de las doas condicions seguentas:

1 Aver un Estat pròpi.

2 Viure dins un Estat que protegís totas las lengas e que totas siagan lengas unencas en los territòris pròpis.

Es una pura utopia de demandar a França o a Espanha una situacion d’egalitat coma en Soïssa. Jamai acceptaràn que lo francés o lo castelhan siagan una segonda lenga non oficiala.

Abans de contunhar, vòli remembrar lo vòstre filh famós, Pèire Cardenal, grand trobador occitan que visquèt los temps tragics de l’invasion francesa d’Occitania. La crosada comencèt ara fa 800 ans.

Pèire Cardenal dins una fabla narrativa imagina l’umanitat coma un asil d’alienats ont l’òme sensat e just es qualificat de baug, de caluc.

 Dins la Constitucion espanhòla, se ditz que las autras lengas auràn respecte e proteccion. Mas la defensa e la promocion la devon far los catalans.

Meteis cas dins la Constitucion francesa, doncas ara las lengas regionalas son patrimòni de l’estat, mas los occitans se devon bolegar se vòlon salvar l’occitan.

Quand Madrid e París dison en defòra de las seunas frontièras que cal salvar las lengas, vòlon pas salvar las seunas autras lengas pròpias de l’Estat. Coma disiá Pèire Cardenal sèm dins un asil d’alienats.

L’òme sensat e just de Pèire Cardenal sèm los occitans e los catalans que volèm que totas las lengas siagan respectadas e protegidas dins los respectius territòris pròpis e originaris.

Demandar l’egalitat es pas una causa d’uèi, es un dreit universal e tanben republican. Aquí, doncas, avèm lo problèma. E tanben la tòca a persègre totes amassa, perqué amb l’union aurem mai de fòrça. Per aquò, en Catalonha avèm declarat l’occitan lenga oficiala. E lo dreche la rason finalament nos farà sortir d’aquest asil d’alienats e serem òmes liures e pòbles liures. Ni mai ni mens que los autres pòbles liures del mond.

Grand mercé un autre còp a totes per la vòstra paciéncia, per la vòstra amabilitat e pel vòstre combat per la cultura pròpia e universala.

Visca Occitània,
Visca Catalonha,
Enric Garriga Trullols
President del CAOC

DISCURS D’ENRIC GARRIGA PRESENTACIÓ D’ARPITÀNIA AL CAOC

Cars amics arpitans
Cars amics catalans,

Ai causit de vos parlar un pauc en occitan perqué cresi que l’occitan fa de pont entre la lenga catalana e la lenga arpitana.

Cresi que uèi es una jornada importanta pels catalans perque jamai soi conscient d’aver entendut ni tanpauc legit que se faguèsse jamai un encontre catalano-arpitan. Es un grand eveniment aver causit aqueste primièr encontre, mas tanben és un eveniment màger reçaupre en Barcelona e al CAOC l’Aliança Culturala Arpitana tan representativa e tan significativament militanta per la vòstra lenga e cultura.

Coneissi las principalas ciutats d’Arpitània, la Savoia, lo Lionès, la Val d’Aosta e la partida arpitana de Suïssa a l’entorn de Ginèbra e son lac Leman e sustot las grandas montanhas alpinas e la jòia del preciós e remirable lac d’Anencí.

Mas confessi la meuna ignorància perqué jamai en aquestes viatges ai poscut escotar la vòstra lenga. E aquò se passa tanben atal en Occitània se coneisses pas personas sul terren que te podon aculhir e parlar la lenga occitana. Mancava, doncas, conèisser personas militantas e ara las causas seran mai simples, sèm coneguts e l’orizon serà mai larg, las aurelhas mai atentivas e l’interès creisserà fórça per nos coneisser e per nos ajudar mutualament.

Vos balhi la benvenguda mai corala en Catalonha, desiri que aqueste primièr contacte siaga seguit de fòrça d’autres e que la recuperacion de las nòstras lengas siaga tanben la recuperacion de las culturas dels nòstres dos pòbles dins una Euròpa ont totes los pòbles siagan reconeguts coma nacions e sas lengas coma patrimòni europenc e universal, que cal conservar, protegir e recuperar en la seuna integritat e valor.

Visca Arpitània,
Visca Catalonha,
Visca l’Aliança Cultura Arpitana,
Visca los Amics d’Arpitània

DISCURS D’ENRIC GARRIGA ALS PRATS DE REI

Sr. Alcalde,
Sres. Regidors,
Monsenhor Miserachs,
Rectors dels Prats, de Marata i de Calaf,
Cars amics occitans,
Amics tots,


Una flor no fa estiu, però tres misses en occità ja fan una tradició si són seguides, ja que demostren una voluntat dels organitzadors, però també l’interès dels catalans per la llengua occitana.

Felicito a Monsenhor Valentí Miserachs per haver fet possible aquesta implantació occitana als Prats de Rei, per mitjà d’una missa en occità. Si això és una novetat a Catalunya i objecte de l’interès de la premsa catalana, pel motiu de ser alguna cosa inèdita fins ara, també ho és pels occitans ja que només es fan misses en occità en ocasions molt particulars. Els occitans, acostumats a l’exclusivitat del francès en tots els actes quotidians, es queden sorpresos en veure aquestes iniciatives catalanes vers la llengua occitana.

Totes les coordenades més vitals de la vida d’una persona, naixença, casament i mort s’inscriuen al Registre Civil només en francès. És l’estat jacobí que ho ha estipulat. A França només legalment existeix una llengua, el francès, segons l’article II de la Constitució. I això, que és regla general, aplicada en tota l’administració estatal, també s’aplica en les empreses i en la vida social, cultural i religiosa.

És veritat que l’església catòlica no prohibeix les misses en occità a Occitània i per tant són possibles. Com exemple més notori és el del Bornat de Perigòrd, que des de fa més de 100 anys fa una missa en llengua occitana en cada Felibrejada amb milers d’assistents.

Fer una festa major local amb missa en occità és un luxe o un valor afegit que no es pot fer arreu d’Occitània. Primer cal que el rector ho vulgui; segon, cal trobar un capellà que parli la llengua i que la sàpiga llegir; i principalment, que tingui les lectures de la missa en occità. Al seminari no s’ensenya l’occità als futurs capellans, per tant, no és estrany que tinguin dificultats per fer misses en occità. Tot és desfavorable.

En canvi, és un fet constatat que quan es fan les misses en occità s’omplen a vessar les esglésies i les catedrals.

Occitània és una nació en perpetu estat de contestació. Sempre es manifesta contra el Nord, la França estricta, on el francès és la llengua d’assimilació.

No és estrany, doncs, que quan es fa una missa en occità hi assisteixin moltíssim occitans, que fins i tot en el cas d’haver perdut la llengua senten l’enyorança de la seva gloriosa cultura. Per ells l’assistència és una forma de demostrar la seva occitanitat i una forma de contestació. També compta el fet que l’occità és la llengua del poble i el francès la llengua de l’estat. Recentment s’han donat casos de grans occitanistes escriptors i lingüistes que han viscut una vida entera de lluita per la llengua i la cultura occitana i en canvi els seus funerals a l’església s’han fet en francès.

L’exemple català ha cridat l’atenció dels occitans. Però el més excepcional és que aquí també les misses en occità facin assistir molta gent catalana.

La nostra associació, el Cercle d’Agermanament Occitano-Català, que s’interessa per l’ensenyament de l’occità a Catalunya i que no descarta cap mitjà de promoció, celebra l’èxit de les misses en occità i espera que l’exemple s’expandeixi i que es facin també arreu misses occitanes. Faran anar més gent a l’església, però especialment donaran a conèixer la llengua occitana, bessona de la llengua catalana. Si compartim una mateixa cultura, això justifica o explica, en certa mesura, que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya 2006 declari oficial l’occità a tota Catalunya.

En atenció a aquesta oficialitat, encara no desplegada per llei, el CAOC, en l’any de 2008 acabat de passar, ha desenvolupat un fum d’activitats destinades a la promoció de l’occità a Catalunya i d’ajuda a Occitània. Això ha coincidit amb el 30 aniversari de la nostra entitat. Per tant, el 2008 és una data crucial d’inici d’iniciatives, com ho és un curs anual de llengua i cultura occitana. D’altra banda, la Secretaria de Política Lingüística es compromet a la promoció de la XII Dictada Occitana a Barcelona i l’ajuda a l’Escola Occitana d’Estiu, que enguany farà la 35 edició. Aquestes dues activitats, el CAOC les ha promocionat en solitari durant molts anys, com tantes d’altres.

Per acabar, només voldria dir-vos que ajudar Occitània és ajudar Catalunya i també a Europa, en el reconeixement de les nacions sense estat, perquè puguin assolir ser un membre amb el mateix títol d’atribucions i competències, en la Unió Europea.

Gràcies a tothom i a l’alcaldia dels Prats de Rei especialment.

Visca Occitània!
Visca Catalunya!

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

A L’ATENEU BARCELONÈS PRESENTACIÓ DEL CURS D’OCCITÀ (A2)

Senyor Bernat Joan, Secretari de Política Lingüística
Senyor Josep Lois-Sans-Socassau, Oficina de l’Occitan a Catalunya
Amics occitans
Amics catalans

Aquesta acte es per presentar el curs d’Occità nivell A2.

És el primer curs que fa el CAOC amb una durada 60 hores lectives amb 30 sessions de dues hores cada setmana els dimarts.

S’havia programat per una classe de 15/18 alumnes però les inscripcions han crescut molt fins arribar en el dia d’avui a 38 la qual cosa aconsellat dividir els alumnes en dues aules simultàniament.

La gran similitud de les llengües occitana i catalana permet que el nivell A1 es pugui afegir al nivell A2.

al mes de juny, al final del curs, els alumnes es podran examinar per obtenir el certificat de superació del nivell A2 que és homologat segons el model europeu.

Ara estem preparant un acord amb Aprenc de Besiers per també es pugui també obtenir el diploma occità d’Escapolairé.

El CAOC agraeix a la Secretaria de Política Lingüística el seu suport pel desplegament del curs.

DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS. REUNIÓ CONJUNTA DEL CAOC A MÈSA

Sénher Conse,
Amics Occitans,
Amics catalans,

Lo Comitat d’Afrairament Occitano-Catalan es compausat per doas seccions o partidas diferentas e registradas separadament en los dos estats dempuèi 1978. Ongan fasèm 30 ans. Un polit aniversari.

Lo 21 de genièr a Barcelona a la meteissa data de la fundacion del CAOC, en 1978 se faguèt a la Generalitat de Catalonha, al Departament de Cultura, la festa del XX Aniversari. Amb las autoritats, una soprano per cantar polidas cançons occitanas e catalanas, grandas bandièras occitanas e catalanas, grands discorses e mai de 300 personas que depassavan la capacitat de la sala. Un grop de soldats catalans vestits a la mòda dels segles XVII-XVIII, los Miquelets, fasián una garda d’onor a las nòstras bandièras.

Tot foguèt plan agradiu e lo bilanç de 30 ans del CAOC provan que las causas avançan en Catalonha e Occitania per promòure l’amistat occitano-catalana e l’ensenhament de l’occitan.

La declaracion d’oficialitat de l’occitan a tota Catalonha, segon lo novèl Estatut d’Autonomia de Catalonha del 2006, dobrís totas las pòrtas en Catalonha. Contrariament a çò que se passa en l’estat francès on demòran tampadas.

Totes las activitats annadièras foguèron mai extraordinàrias qu’en altras annadas, especialament lo XXX Aplec dels Fòcs de Sant Joan a Montsegur, lo 14 junh, qu’a recuperat son esplendor tradicional gràcias al novèl conse de Montsegur.

Lo CAOC catalan tot solèt faguèt una fòrta inversion de ressorsas monetàrias amb la finalitat d’obténer una granda capitada.

Una causa atal se passèt tanben amb la XXI Pujada al Pòrt de Salau lo 2 d’agost. Lo CAOC faguèt pujar pel costat catalan los trabucaires e los musicians occitans.

Es pas possible lo raconte de totas las activitats realizadas perqué fariá tròp longàs mon discors.

Sonque vòli soslinhar qu’ongan an coincidit dos grands aniversaris. Lo primièr, lo 800 aniversari de la naissença en Montpelhièr del rei catalan Jaume I lo Conquistaire, que començèt lo primièr de febrièr a Montpelhièr amb la participacion del CAOC catalan.

Un autre gloriós eveniment foguèt lo 140 anniversari de la venguda de Frederic Mistral en Barcelona (1868) en l’escasença dels Jòcs Florals de la Lenga Catalana, invitat per Víctor Balaguer. Foguèron tres gloriosas jornadas del 3-4-5 octubre 2008 preparadas e organizadas pel CAOC catalan amb la presència de mai de 100 felibres e d’autres occitans e lo capolièr e fòrça majorals, etc, e tanben lo president del CAOC occitan. En l’istoric Salon de Cent de la Comuna s’amassèron mai de 300 persones.

Pòdi pas claure las meunas paraulas sens citar una causa fòrça importanta e a mon vejaire capitala per promòure la coneissença de l’occitan a Catalonha.

Lo 7 d’octubre 2007, lo CAOC a començat un cors d’occitan A2 a Barcelona amb 36 inscrits e avèm estat obligats a estructurar doas classes amb doas professoras al meteis temps amb lo meteis programa. Avèm capitat amb l’ajuda del govèrn de la Generalitat de Catalonha, la Secretaria de Política Lingüística.

Aquò nos permet contunhar avançant l’an que ven.

E ara amb la nòstra venguda a Mèsa, per far una amassada conjunta de las doas seccions del CAOC, cresi que fasèm una brilhanta clavadura de l’an del 30 aniversari a Lopian gràcias a l’amabilitat e gentilesa de son conse que nos a recebut, aculhit e acompanhat.

Amb 30 ans de trabalh constant lo CAOC a provat sufisentament la seuna vocacion per l’amistat, la lenga e la cultura occitana. Aquò es pas unicament un patrimòni, coma ditz la Constitucion francesa, es un pòble que vòl viure, qu’es encara viu, e que vol recuperar son èime istoric, que faguèt d’Occitania lo pòble mai culte d’Europa a l’edat mejana.

Per recuperar aquestes valors, los catalans serèm sempre al costat dels occitans.

Visca Catalunya!
Visca Occitània!

Enric Garriga Trullols
President del CAOC català

DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA GÀRDIA OCCITANA DE CALABRIA

Honorable Sr. Síndaco de La Gàrdia, Gaetano Cístaro
Dòna Danatella Laudadio, Assessora provinciala de la minoranças linguisticas,
Damiano Guagliardi, Assessore Regional de Calabria
Agustin Redisso, Assessore local
Professor Hans Peter Kunert
Cars Amics,

Fa 30 ans que foguèt fundada la nòstra associacion lo CAOC (en 1978). Ongan es lo trenten aniversari.

Es una anada fòrça importanta pel CAOC.

Pendent 30 ans avèm visitat dempuèi la Val d’Aran, l’Occitania granda e tanben las Valadas occitanas del Piemont, en fòrça escasenças.

Mas jamai avèm poscut visitar La Gàrdia, lo darrièr territòri occitan.

Per nautres los catalans del CAOC uèi es una jornada extraordinària. Avèm completat lo cercle. Ara coneissèm Occitània tota.

Avèm vist que i a una partida viventa del pòble occitan en Calàbria, un territòri que foguèt antan, a l’edat mejana, un domeni catalan.

Aquesta es una autra fòrta rason del nòstre viatge.

Es vertat qu’es lo primièr còp que vesèm la vòstra vila de La Gàrdia, mas tanben es vertat que nos sèm vist abans.

Nos sèm vist abans a Besièrs, a la granda manifestacion per la lenga occitana lo 17 de març de 2007. Cada grop desfilava en son luòc, mas lo grop de La Gàrdia èra fòrça important. Los catalans del CAOC èran tanben fòrça nombroses. Tota l’Occitània i èra amb la Val d’Aran e las Valadas Occitanas del Piemont.

Lo CAOC lucha per la defensa de la lenga e la cultura occitana perqué es tanben un patrimòni catalan. Ara, dempuèi 2006, la lenga occitana es oficiala a tota Catalonha. Lo CAOC collabora ambe lo govèrn catalan al desplegament d’aquesta oficialitat ambe corses d’occitan e activitats diferentas.

Vos pórtam la salutacion oficiala de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalonha e esperam que las relacions entre La Gàrdia e Catalonha seràn cada còp mai fòrtas dedins l’ensemble de las relacions occitano-catalanas.

Visca Occitània!
Visca Catalonha!
Enric Garriga Trullols
President del CAOC i de l’IPECC

140 ANIVERSARI DE LA VINGUDA DE FREDERIC MISTRAL. DISCURS A MONTSERRAT

Reverendíssim Pare Abat,
Sr. Capolier,
Srs. Majorals i Majorales,
Sr. Síndics,
Felibres
Occitans,
Catalans,


Aquesta nombrosa representació de més de 140 persones occitanes, majoritàriament provençals, són a Montserrat per repetir les petjades de Frederic Mistral i els felibres de Provença, que hi feren entre el mes d’abril i maig de 1868.

Si per als catalans Montserrat és i ha estat el far i la salvació de l’ànima catalana en tots els temps de malvestats, també ha estat i és el punt més àlgid de la nostra fe en una Catalunya totalment recobrada nacionalment.

Víctor Balaguer i Frederic Mistral, en el cim de Sant Jeroni d’aquesta muntanya santa de Montserrat, s’abracen fraternalment amb crits enarborats de Visca Catalunya! Visca Provença!

Aquestes dues copes representen l’amistat més perenne entre catalans i occitans representada pels felibres de Frederic Mistral.

Pare Abat, ens féu, a catalans i occitans, un gran honor de rebre la delegació del Felibritge i la delegació del Cercle d’Agermanament Occitano-Català. També, a nosaltres plegats ens satisfà molt portar avui aquestes dues Copes al monestir Montserrat, que ahir duguérem al Museu de Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, avui al matí al Parlament de Catalunya, aquesta tarda les durem a la Generalitat i després al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, on Frederic Mistral assistí als Jocs Florals de la Llengua Catalana.

Gràcies un cop més perquè Montserrat ens dóna fe i fortalesa per continuar treballant per l’amistat i la unió entre els nostres pobles germans.

Visca Montserrat!
Visca Occitània!
Visca Catalunya!

Enric Garriga Trullols
President del CAOC