CARTA DE JACME TAUPIAC A ENRIC GARRIGA

Car amic,

Veni de legir ambe atencion lo tèxte de la declaracion que faguèretz a l'Òmnium cultural de Barcelona, lo dimarts 6 d'abrial passat, e qu'es intitulada La llei de l'occità es debat al Parlament de Catalunya. Apròvi sense cap de resèrva tot çò que disètz. E vos disi mercés.

Es vertat que tota lenga de cultura a una fòrma estandard. E la lenga occitana a una fòrma estandard a basa de lengadocian.

Fasètz allusion al cas de la lenga alemanda qu'a una fòrma estandard ensenhada a l'escòla, çò qu'empacha pas que dins de nombrosas regions de la «lingüia alemanda» se pàrlan de fòrrnas localas plan caracterizadas, per exemple lo schwyzertüütsch en Soïssa. Es un exemple transpausable dins nòstra granda Occitània: la reconeissença d'un occitan estandard empacha pas de reconéisser la plena legitimitat de totas las fòrrnas localas de lenga, e per exemple la plena legitimitat e l'emplec local de l'occitan aranés.

Durant los 22 ans qu'ensenhèri a la Facultat de las letras de l'Institut catolic de Tolosa, aviái pas que doás solucions: o emplegar lo francés o m'exprimir en occitan estandard. Causiguèri de parlar sonque en occitan e, naturalament, foguèt en occitan estandard. De mai, presentèri a l'Universitat del Miralh un Diplòma d'estudis aprigondits de «fonologia de l'occitan gascon parlat a Bèumont de Lomanha», redigit tanben en occitan estandard, jos la direccion del professor Xavièr Ravièr.

La nòrma grafica actualament ensenhada a totas las escòlas de la Val d'Aran es la «grafia occitana»: aquela nòrma manifèsta clarament l'unitat de la lenga dins lo respècte de la varietat aranesa. Aital, l'aranés a reïntegrada la granda familha occitana. I a pas de «lenga aranesa» opausada a la «lenga occitana». E es una causa positiva lo fach que se ditz de mai en mai «l'occitan aranés».

Concrètament, dins lo tèxte de la lei, de segur que val mai dire llei de l'occità que non pas llei de l'aranès. Mas, pensi a una formula un pauc longa mas perfièchament clara que permetriá benlèu que metre tot lo mond d'acòrdi: «llei de l'occità a la Vall d'Aran»

Podètz comunicar lo contengut d'aicesta letra a tota persona o tot organisme que li poiriá èsser util.

Ambe mas salutacions plan respectuosas e amicalas.

La fe sens òbras mòrta es. (Jarme, 2, 26.)

CARTA D'ENRIC GARRIGA A FELIP HAMMEL

De: CAOC
Enviado el: martes, 27 de abril de 2010 03:12
Para: Felip HAMMEL
Asunto: 

Sénher Felip Hammel


Car amic,

Recebèri lo vòstre messatge del 23 d'abril de 2010 e vos vòli mercejar fòrça per las vòstras paraulas de sosten que me son arribadas en unes moments de fòrta tension, emocion e pression morala. Mercés.

La Lei de l'Occitan aurà una fòrta incidència istorica en Catalonha perqué declarar e aplicar l'oficialitat d'una lenga, que se parla pas en un territòri, es una causa insolita. E encara es mai estonant veire que deguna persona e degun partit politic (catalan o castelhan) aja protestat abans amb l'Estatut e ara amb aquesta Lei. I a pas cap de problèma.

Mas las possibilitats de dobertura de relacions mai eficaças entre catalans e occitans e entre institucions catalanas e occitanas seriá fòrça diferent se la lei es de l'Aranés o de l'Occitan.

Se la Generalitat causís l'aranés coma variatat oficiala de l'occitan serà una catastròfa per las relacions oficialas exterioras amb Occitania e tanben per l'ensenhament de la lenga en Catalonha.

Es evident que l'aranés es malaisit per se comunicar amb los autres dialectes occitans. A la practica, en Aran, i a pas cap de comunicacion.

Sonque en francès.

Contrariament, lo lengadocian pels catalans es lo mai proche e lo mai aisit per aprene la lenga. E nos balha la possibilitat de nos comunicar aisidament amb totes los dialectes occitans.

Sabi, e sabon los linguistas catalans, que l'occitan a pas un estàndard declarat oficialament. En primièr, existís pas un poder politic o una Acadèmia per lo declarar.

E tanben, perqué es dificil de metre d'acòrdi totes los defensors dels dialectes.

Mas coma disètz vos meteis: "l'estandardizacion, agrade o pas, es plan en camin".

Un lingüista catalan, Albert Pla Nualart, ven d'escriure e publicar una libre "Això del català" e dedins se pòt trapar definicions sus l'estàndard d'una lenga. Ditz que l'estàndard es una lenga colloquial e sonque se pòt percebre cresible se se basa en un dialecte, aquel de mai pes social, demografic e lingüistic e amb una centralitat geografica e una centralitat linguistica.

D'autra part, coincidís amb çò que me ditz Sèrgi Granièr, de Narbona, qu'es "a l'encòp mai classic, mai general e lo mai central".

Totas aquestas condicions son atribuïdas al dialecte lengadocian, que coma disètz vos "fa, per la part bèla, foncion de "coiné" (lenga de comunicacion larja)".

Lo dissabte 17 d'abril de 2010 encontrèri a Carcassona (a l'Amassada del POC) David Grosclaude, me prenguèt d'un costat e me parlèt de la lei de l'aranés e qu'èra amic del Sindic de la Val d'Aran. La conversa durèt pas gaire perqué lo POC lo reclamava e ièu èra tanben reclamat pel grop del CAOC.

Lo diluns 19 d'abril le mandèri un messatge pel corrièl qu'ajusti. Èra ocupat per corregir la SETMANA e podià pas parlar per telefon.

Lo dimars lo sonèri un autre còp per telefon. Les posicions èran pas coincidentas sus l'usatge oficial del lengadocian en Catalonha, coma Occitan, e tanpauc per l'ensenhar a Catalonha (que fa lo CAOC).

Avèm acordat nos vèire lo dimècres al Parlament a 10h15 e me lo diguèt en catalan "un quart d'onze". Alara l'ai demandat se fariá la parladissa en catalan. Non, me diguèt, la farai en estandard occitan, coma l'autre còp en 2004.

Çò que se passèt vos l'ai escrich. Lo cal pas repetir. Mas compreni pas perqué vol pas que la Generalitat causís lo lengadocian coma un occitan "comunicatiu".

Ara, los deputats ponents trabalhan e la Lei será aprovada abans dos meses, se i a pas d'interferèncias politicas.

Nos agradariá aver mai de contactes entre lo CIRDOC e lo CAOC. I a fòrça de trabalh a far e nos cal ajudar mutualament.


Plan mercés.


Amistats,


Enric Garriga Trullols

President del CAOC

CARTA DE FELIP HAMMEL AL CAOC

De: Felip HAMMEL

Enviado el: martes, 27 de abril de 2010 8:20

Para: CAOC

Asunto: RE:

Estimat Sénher Garriga-Trullols,

Soi fòrça sensible a la tematica e pensi coma vos que la lei per l'occitan en Catalonha serà un eveniment bèl. S'es pas que la lei per l'aranés, serà un micro-eveniment.

A costat d'aquò impliqui lo CIRDÒC d'a plen dins l'APORLÒC qu'aprèsta la futura institucion d'autoritat per la lenga occitana tota. Sèm a bastir aquí un edifici essencial per acompanhar la normativizacion de la lenga. Lo president n'es lo Jèp de Montoya e es pas una marrida causa pr'amor que lo plaça en situacion concreta de mesurar l'entrecompreneson mai o mens bèla entre nosautres totes, amai los amics de las valadas occitanas de Piemont.

Ara per ara, Lo CIRDÒC viu un moment de transicion e sèm a esperar de saber qual farà de president per las 4 annadas venentas. Fins ara èra En Eric Andrieu mas deman, sabi pas se serà el, encara o pas.

Alavetz es plan malaisit de decidir qué que siá: cal esperar un pauc. Mas soi convençut, personalament, de la necessitat de se sarrar dels amics catalans e soi sovent a Barcelona. Veirem ben çò que l'avenidor nos permetrà de bastir, mas bastirai per l'occitan coma l'ai fach de longa.

Vos desiri una prima florida, agradiva e adornada de cants d'aucèls,

Felip Hammel

TROBADA ENTRE CONSELH E AJUNTAMENTS SUS ERA LEI DER ARANÉS

COMUNICAT DETH CONSELH GENERAU D’ARAN


Trobada entre Conselh e ajuntaments sus era Lei der aranés


Eth sindic d’Aran e deputat en Parlament, Francés Boya, a seguit damb era ronda d’amassades entà articular un posicionament unitari respècte dera Lei der aranés, que tramite era Cramba catalana. Dempús d’auer mantengut andues amassades damb eth Conselh Assessor dera Lengua e eth sector educatiu, er Institut d’Estudis Aranesi e es associacions e collectius en defensa dera lengua, eth sindic s’a amassat damb es grops politics deth Conselh e es alcaldes d’Aran. Damb toti eri, eth Conselh cerque er acòrd, en tot prebotjar un manifèst que fixe es posicionaments d’Aran dauant era norma qu’a de regular eth desplegament dera oficialitat der aranés, segontes eth mandat estatutari.


27 d’abriu de 2010

FRAGMENTS EXTRETS DEL LLIBRE "AIXÒ DEL CATALÀ", D'ALBERT PLA NUALART (COLUMNA EDICIONS, 2010)

Pàg. 73
El català no té la força política que permetria imposar un estàndard i només pot aconseguir que s’hi adhereixin el conjunt de parlants si s’hi reconeixen, si en el que entenem per estàndard hi ha prou presència dels diversos dialectes per cohesionar els parlants en una sola comunitat lingüística.

Pàg. 74
2) entendre que l’estàndard ha de ser una única variant i que en aquesta variant hi ha d’haver trets de tots els dialectes barrejats.

Pàg. 76
no afavorir l’estàndard a què els processos econòmics i socials porten de manera natural (l’estàndard de més pes econòmic i demogràfic) és suïcida per una llengua que es troba en un marc social de minorització i que ja ha de lluitar contra tantes altres inèrcies.

Pàg. 77
Com més descentralitzat estigui el poder i més activa sigui la societat civil, més vitalitat tindran els dialectes.

Ara bé: hi ha d’haver també disponible un estàndard dialectal que exerceixi de referent per a tot l’àmbit nacional.

I aquest dialecte ha de ser, esclar, el que té valor referencial i és percebut com a neutre geogràficament per al conjunt de l’audiència.

Això no exclou, ben al contrari, que el model referencial no es pugui enriquir lèxicament amb aportacions de totes les varietats, però sí que exclou que en els nivells més estructurals s’aparti arbitràriament de la gramàtica genuïna del dialecte en què es basa.

CARTA DE FELIP HAMMEL AL CAOC

De: Felip Hammel

Enviado el: viernes, 23 de abril de 2010 1:40

Para: CAOC

Asunto: RE: OCCITAN ORTOPEDIC

Estimat Sénher Garriga-Trullols,
Mercé de m'assabentar de l'intervencion de Dàvid Grosclaude. Entendi fòrça plan vòstres questionaments e cresi que, un còp de mai, de personas exprimisson al nom d'Occitània tota, de vejaires personals. Lo resultat es pietadós, pensi, e soi inquiet de sentir, darrièr los discorses cap a la lenga, de preocupacions d'una autra natura. Loís Alibèrt e Robèrt Lafont, qu'èran de lingüistas eles, avián un discors mai clar e mai net. Sic transit mundi.
Delà dels discorses, i a la realitat. E la realitat es capuda. Lo dialècte lengadocian fa, per la part bèla, foncion de "coiné" (lenga de comunacion larja) e l'estandardizacion, agrade o pas, es plan en camin. Ieu, que soi estat pendent 15 ans lo director del sol establiment ont venián viure e trabalhar de còlas 15 a 20 joves que parlavan d'unes lemosin, d'autres auvernhat, lengadocian, gascon, provençal o viavroalpenc pòdi testimoniar que los dialèctes son vius e que l'intercompreneson fonciona d'a plen. Mas los corses èran màgerment diches en lengadocian e degun s'i neguèt pas. Amai, al cap de qualques meses, d'expressions passavan dins la lenga escambiada e vesiái nàisser de neologismes, que los joves son inventius e creatius. Luènh de considerar aquò coma un pecat, me soi de longa afanat per qu'aquela inventivitat demòre en dinamica.

Anem, òc, per la lenga occitana viva e en espandiment!

Plan coralament,

Felip Hammel
Director del CIRDOC

CARTA DE FELIP HAMMEL AL CAOC

De: Felip Hammel
Enviado el: viernes, 23 de abril de 2010 11:48
Para: CAOC
Asunto: Lei de l'occitan


Estimat Sénher Garriga-Trullols,
Mercé de m'assabentar de l'intervencion de Dàvid Grosclaude. Entendi fòrça plan vòstres questionaments e cresi que, un còp de mai, de personas exprimisson al nom d'Occitània tota, de vejaires personals. Lo resultat es pietadós, pensi, e soi inquiet de sentir, darrièr los discorses cap a la lenga, de preocupacions d'una autra natura. Loís Alibèrt e Robèrt Lafont, qu'èran de lingüistas eles, avián un discors mai clar e mai net. Sic transit mundi.
Delà dels discorses, i a la realitat. E la realitat es capuda. Lo dialècte lengadocian fa, per la part bèla, foncion de "coiné" (lenga de comunacion larja) e l'estandardizacion, agrade o pas, es plan en camin. Ieu, que soi estat pendent 15 ans lo director del sol establiment ont venián viure e trabalhar de còlas 15 a 20 joves que parlavan d'unes lemosin, d'autres auvernhat, lengadocian, gascon, provençal o viavroalpenc pòdi testimoniar que los dialèctes son vius e que l'intercompreneson fonciona d'a plen. Mas los corses èran màgerment diches en lengadocian e degun s'i neguèt pas. Amai, al cap de qualques meses, d'expressions passavan dins la lenga escambiada e vesiái nàisser de neologismes, que los joves son inventius e creatius. Luènh de considerar aquò coma un pecat, me soi de longa afanat per qu'aquela inventivitat demòre en dinamica.

Anem, òc, per la lenga occitana viva e en espandiment!

Plan coralament,

Felip Hammel
Director del CIRDOC