Pàg. 73
El català no té la força política que permetria imposar un estàndard i només pot aconseguir que s’hi adhereixin el conjunt de parlants si s’hi reconeixen, si en el que entenem per estàndard hi ha prou presència dels diversos dialectes per cohesionar els parlants en una sola comunitat lingüística.
Pàg. 74
2) entendre que l’estàndard ha de ser una única variant i que en aquesta variant hi ha d’haver trets de tots els dialectes barrejats.
Pàg. 76
no afavorir l’estàndard a què els processos econòmics i socials porten de manera natural (l’estàndard de més pes econòmic i demogràfic) és suïcida per una llengua que es troba en un marc social de minorització i que ja ha de lluitar contra tantes altres inèrcies.
Pàg. 77
Com més descentralitzat estigui el poder i més activa sigui la societat civil, més vitalitat tindran els dialectes.
Ara bé: hi ha d’haver també disponible un estàndard dialectal que exerceixi de referent per a tot l’àmbit nacional.
I aquest dialecte ha de ser, esclar, el que té valor referencial i és percebut com a neutre geogràficament per al conjunt de l’audiència.
Això no exclou, ben al contrari, que el model referencial no es pugui enriquir lèxicament amb aportacions de totes les varietats, però sí que exclou que en els nivells més estructurals s’aparti arbitràriament de la gramàtica genuïna del dialecte en què es basa.
El català no té la força política que permetria imposar un estàndard i només pot aconseguir que s’hi adhereixin el conjunt de parlants si s’hi reconeixen, si en el que entenem per estàndard hi ha prou presència dels diversos dialectes per cohesionar els parlants en una sola comunitat lingüística.
Pàg. 74
2) entendre que l’estàndard ha de ser una única variant i que en aquesta variant hi ha d’haver trets de tots els dialectes barrejats.
Pàg. 76
no afavorir l’estàndard a què els processos econòmics i socials porten de manera natural (l’estàndard de més pes econòmic i demogràfic) és suïcida per una llengua que es troba en un marc social de minorització i que ja ha de lluitar contra tantes altres inèrcies.
Pàg. 77
Com més descentralitzat estigui el poder i més activa sigui la societat civil, més vitalitat tindran els dialectes.
Ara bé: hi ha d’haver també disponible un estàndard dialectal que exerceixi de referent per a tot l’àmbit nacional.
I aquest dialecte ha de ser, esclar, el que té valor referencial i és percebut com a neutre geogràficament per al conjunt de l’audiència.
Això no exclou, ben al contrari, que el model referencial no es pugui enriquir lèxicament amb aportacions de totes les varietats, però sí que exclou que en els nivells més estructurals s’aparti arbitràriament de la gramàtica genuïna del dialecte en què es basa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada