Senyor alcalde,
Amics tots,
En primer lloc voldria agrair aquesta recepció, que ens dóna l’ocasió d’evocar un gran personatge de la història, que tingué relació amb Catalunya, des de l’edat de 18 anys.
Es tracta del monjo Gerbert, d’Orlhac, del monestir de Sant Gerard, a la regió de l’Alvèrnia (Occitània).
Orlhac és la capital de l’actual departament del Cantal. El monjo Gerbert era doncs occità.
Això per la nostra associació, el Cercle d’Agermanament Occcitano-Català, és molt important, perquè les relacions occitano-catalanes són el centre de les nostres activitats i estudis. Nosaltres coneixem Orlhac per haver-la visitat diverses vegades i allí hi ha erigida una estàtua al papa Silvestre II, que fou el nostre amic, el monjo Gerbert.
També coneixem Alvèrnia, que visitem cada dos anys per Pasqua.
La història de Gerbert és una fabulosa història que no tinc ni temps per contar-la, ni autoritat per analitzar-la. Més encara atesa la presència de l’amic Ramon Sargatal especialista en la matèria.
La història, que lliga Gerbert amb Catalunya, comença amb el pas del nostre comte Borrell II de Barcelona pel monestir d’Orlhac, en el seu camí cap a Roergue per demanar, al comte de la ciutat, la mà de la seva filla Letgarda.
Era una tradició que els comtes catalans es maridessin amb comtesses occitanes i això durà fins el temps de la Croada contra els albigesos.
És l’abat del Monestir d’Orlhac qui demana al nostre comte Borrell II (nét de Guifré el Pilós) que es volgués endur a Catalunya el jove monjo Gerbert per estudiar ciències i matemàtiques. Així fou, i el comte català confià Gerbert al bisbe Ató de Vic. Estigué tres anys a Catalunya i es mogué entre Vic, Barcelona i Girona i segurament també Ripòll, atès que hauria estat segurament en contacte amb l’abat de Ripoll i que aquí hi havia una gran i rica biblioteca.
Avançat l’any 970, el comte Borrell i el bisbe Ató van a Roma per obtenir del Papa la restauració de l’arxidiòcesi de Tarragona, amb seu provisional de Vic. Però se’n duen Gerbert com a company de viatge.
El papa Joan XIII, que rebé i escoltà els viatgers catalans, quedà admirat de la saviesa de Gerbert, portat com a mostra de la cultura catalana.
Resultat. El Papa es quedà amb el monjo Gerbert, que volia presentar-lo a l’Emperador.
A partir d’aquí el seu ascens és imparable i us estalvio la relació de càrrecs i llocs visitats, per dir-vos que el 2 d’abril del 999 aquell jove monjo d’Orlhac esdevenia papa amb el nom de Silvestre II.
En el decurs de la seva vida, sempre es recordà de Catalunya i tingué relacions especials amb els monestirs de Sant Benet de Bages i Sant Cugat del Vallès, per citar els més principals. Però fa poc vam veure a Igualada que també hi tingué relació principal.
Com tota gran figura, tingué detractors i malgrat l’abundant documentació que tenim, encara queden aspectes oberts a la imaginació.
Diuen alguns que introduí l’ús del zero. D’altres diuen tot el contrari, que no feu servir el zero, però en el seu lloc hi deixava un espai en blanc.
Sigui el que sigui, la veritat és que la vida de Gerbert és apassionant. Fou un home de pau, defensor de la Treva de Déu, una persona de gran cultura, molt avançat al seu temps i especialment un amic de Catalunya.
Però després la història es repeteix en la mateixa Alvèrnia. El 1112, el comte català Ramon Berenguer III es casa amb Dolça de Provença, de Gavaldà, Millau, Rodés i Carladès. Aquest darrer territori, el Carladès, està situat a l’Alvèrnia i fou el que més temps conservaren els comtes catalans a Occitània.
El Carladès és el segon motiu d’interès dels catalans i la Calandreta d’Orlhac és el tercer motiu, perquè ja fa temps que ajudem aquesta escola occitana, que és la ventafocs, la més necessitada d’Occitània.
El CAOC fa saber la nostra història, cultura i llengua a través del coneixement d’Occitània, amb aquests lligams històrics, però també amb aquests lligams culturals que encara perduren.
Gràcies amics, però si la llengua és la clau, la història és la raó de la nostra existència i l’assegurança de la nostra recuperació nacional.
Visca Catalunya
Visca Occitània
Enric Garriga Trullols
President del CAOC
Amics tots,
En primer lloc voldria agrair aquesta recepció, que ens dóna l’ocasió d’evocar un gran personatge de la història, que tingué relació amb Catalunya, des de l’edat de 18 anys.
Es tracta del monjo Gerbert, d’Orlhac, del monestir de Sant Gerard, a la regió de l’Alvèrnia (Occitània).
Orlhac és la capital de l’actual departament del Cantal. El monjo Gerbert era doncs occità.
Això per la nostra associació, el Cercle d’Agermanament Occcitano-Català, és molt important, perquè les relacions occitano-catalanes són el centre de les nostres activitats i estudis. Nosaltres coneixem Orlhac per haver-la visitat diverses vegades i allí hi ha erigida una estàtua al papa Silvestre II, que fou el nostre amic, el monjo Gerbert.
També coneixem Alvèrnia, que visitem cada dos anys per Pasqua.
La història de Gerbert és una fabulosa història que no tinc ni temps per contar-la, ni autoritat per analitzar-la. Més encara atesa la presència de l’amic Ramon Sargatal especialista en la matèria.
La història, que lliga Gerbert amb Catalunya, comença amb el pas del nostre comte Borrell II de Barcelona pel monestir d’Orlhac, en el seu camí cap a Roergue per demanar, al comte de la ciutat, la mà de la seva filla Letgarda.
Era una tradició que els comtes catalans es maridessin amb comtesses occitanes i això durà fins el temps de la Croada contra els albigesos.
És l’abat del Monestir d’Orlhac qui demana al nostre comte Borrell II (nét de Guifré el Pilós) que es volgués endur a Catalunya el jove monjo Gerbert per estudiar ciències i matemàtiques. Així fou, i el comte català confià Gerbert al bisbe Ató de Vic. Estigué tres anys a Catalunya i es mogué entre Vic, Barcelona i Girona i segurament també Ripòll, atès que hauria estat segurament en contacte amb l’abat de Ripoll i que aquí hi havia una gran i rica biblioteca.
Avançat l’any 970, el comte Borrell i el bisbe Ató van a Roma per obtenir del Papa la restauració de l’arxidiòcesi de Tarragona, amb seu provisional de Vic. Però se’n duen Gerbert com a company de viatge.
El papa Joan XIII, que rebé i escoltà els viatgers catalans, quedà admirat de la saviesa de Gerbert, portat com a mostra de la cultura catalana.
Resultat. El Papa es quedà amb el monjo Gerbert, que volia presentar-lo a l’Emperador.
A partir d’aquí el seu ascens és imparable i us estalvio la relació de càrrecs i llocs visitats, per dir-vos que el 2 d’abril del 999 aquell jove monjo d’Orlhac esdevenia papa amb el nom de Silvestre II.
En el decurs de la seva vida, sempre es recordà de Catalunya i tingué relacions especials amb els monestirs de Sant Benet de Bages i Sant Cugat del Vallès, per citar els més principals. Però fa poc vam veure a Igualada que també hi tingué relació principal.
Com tota gran figura, tingué detractors i malgrat l’abundant documentació que tenim, encara queden aspectes oberts a la imaginació.
Diuen alguns que introduí l’ús del zero. D’altres diuen tot el contrari, que no feu servir el zero, però en el seu lloc hi deixava un espai en blanc.
Sigui el que sigui, la veritat és que la vida de Gerbert és apassionant. Fou un home de pau, defensor de la Treva de Déu, una persona de gran cultura, molt avançat al seu temps i especialment un amic de Catalunya.
Però després la història es repeteix en la mateixa Alvèrnia. El 1112, el comte català Ramon Berenguer III es casa amb Dolça de Provença, de Gavaldà, Millau, Rodés i Carladès. Aquest darrer territori, el Carladès, està situat a l’Alvèrnia i fou el que més temps conservaren els comtes catalans a Occitània.
El Carladès és el segon motiu d’interès dels catalans i la Calandreta d’Orlhac és el tercer motiu, perquè ja fa temps que ajudem aquesta escola occitana, que és la ventafocs, la més necessitada d’Occitània.
El CAOC fa saber la nostra història, cultura i llengua a través del coneixement d’Occitània, amb aquests lligams històrics, però també amb aquests lligams culturals que encara perduren.
Gràcies amics, però si la llengua és la clau, la història és la raó de la nostra existència i l’assegurança de la nostra recuperació nacional.
Visca Catalunya
Visca Occitània
Enric Garriga Trullols
President del CAOC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada