DISCORS D'ENRIC GARRIGA AL PRAT DELS CREMATS

Cars amics occitans e catalans

Aprèp 26 ans de nos amassar aicí, los catalans e los occitans, sentissi un sentiment de revòlta dins lo prigond de mon còr de veire que la situacion dels nòstres dos pòbles demòra sens cap de càmbiament positiu important a senhalar.

Vivèm de la indulgéncia e de la caritat dels estats que, malgrat que nos escanan e esperan la nòstra mòrt definitiva, nos fan la mercé de nos far pas cremar vius coma antan. Son bons e pacients e esperan la nòstra mòrt dempuei fòrça de temps. Aquò serà bon per la novèla Euròpa. Aurèm doas lengas de mens dins la Babel europèa. Aquò serà mai simple e mens car.

Los catalans avèm demandat al govèrn espanhòl l'oficialitat del catalan a Euròpa, e miracle! lo govern de Madrid l'a demandada, mas ailàs Euròpa a refusat la demanda. Los catalans sèm 12 milions, mai que fòrça dels estats actuals de l'Union Europèa. Mas avèm un grand problèma: sèm pas un Estat catalan. Sèm sonque unas províncias d'Espanha e compta pas que lo catalan siaga co-oficial als Païses Catalans.

Cal evitar lo perilh. Oficializar lo catalan seriá destapar la Caissa de Pandòra. Seriá incitar totas las autras lengas sens estat a faire la meteissa causa. Metre, per exemple, al meteis nivèl lo francés e l'occitan seriá totalment inadmissible. Se pòt pas comparar una lenga modèrna e culta amb un patois vergonhós. Aquò es lo sentiment jacobin. Es la realitat.

Euròpa es pas çò qu'aviam pensat: lo remèdi dels patiments dels pòbles escanats pels estats.

Per las eleccions europèas de la setmana passada i aguèt una fòrta abstencion. Euròpa es una monstruositat d'estats e lo monde s'interessa pas se Euròpa servís sonque per l'economia e la política.

Mas los catalans del CAOC avèm demandat l'oficialitat de l'occitan compte-tengut que l'aranés-occitan es tanben oficial a la Val d'Aran.

Benlèu i aurà pas cap responsa.

Mas vos pòdi senhalar que los catalans aprovaràn pas la novèla Constitucion europèa se lo catalan es pas minimament oficial a Euròpa, votarem contra.

Lo decepcion serà cada còp mai granda se los estats demòran los sols mèstres de l'Union Europèa e los pòbles qu'an lengas pròpias son pas reconeguts.

Vaquí mon sentiment de revòlta qu'ai manifestat en començar mon discors.

Mas tanben vaquí mon sentiment d'amistat prigonda cap als occitans, sa lenga e sa cultura que son un patrimòni partejat pels catalans.

Avèm partejat amb vosautres lo malur istoric de la repression. Aprèp avèm partejat l'esperança. Ara partejarem tanben la lucha pels nòstres dreits e per la nòstra lenga e cultura.

Espèri tornar l'an venent 2005 aicí al Prat dels Cremats per celebrar l'amistat occitanò-catalana.

E tanben espèri tornar celebrar la fèsta del fuòc a la nuèit amb la vòstra ajuda.

Grandmercé a totes
Visca Catalonha
Visca Occitania



Enric Garriga Trullols
President del CAOC

DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A SANT MAXIMIN

Sènher consol
Sènhers conselhièrs
Amics catalans e occitans

En primièr vòli regraciar en nom dels catalans la vòstra amicala aculhença que nos fa sentir coma membres de la meteissa familha.

La vòstra bandièra es la meteissa que la catalana e aquò es encara la referència del temps que Provença foguèt un comtat catalano-provençal amb los comtes catalans a partir del maridatge entre Ramon Berenguer IV e la vòstra comtesa Dolça de Provença.

A passat lo temps, mas l’amistat demòra e tanben los signes en las bandièras e escuts e principalament dins  la lenga e la cultura.

Ongan es lo 150en (cent cinquanten) aniversari de la fondacion del Felibritge e lo 100en (centen) aniversari del prèmi Nobel a Frederic Mistral.

Es ben normal que los catalans  participen en aquestes aniversaris perqué Mistral foguèt un grand amic dels catalans e lo prèmi Nobel fa onor a la lenga provençala mas tanben a la catalana qu’es la seuna lenga bessona,

Nòstras comunas lengas son un patrimoni que cal conservar coma una riquesa culturala de l’umanitat. Es damatge que la Union Europèa e los estats que la forman siagan pas conscients que totas las lengas son egalas en dignitat e tanben en dreits e que i a pas de lengas superioras e lengas inferioras.

Nosautres, los catalans lucharem per la reconeissença del catalan en Espanha e en Euròpa.

E lo CAOC tanben demanda la reconeissença de l’occitan en França e en Euròpa.

Per acabar, desiram que la libertat dels pòbles siaga reconeguda realament pels estats de la novèla Euròpa.

Visca Occitània
Visca Catalonha

Enric Garriga Trullols
President del CAOC 

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL CONSELH GENERAU DE TARBA

Sénher Vicepresident del Conselh Generau
Sénher Comissionat d'Accion Culturala
Molt Honorable Joaquim Xicoy, expresident del Parlament de Catalonha

Amics occitans
Amics catalans

Dissabte passat, sèm anats a Ais de Provença e avèm rescontrat doas coralas de bearneses e bigordans e ara nos tornam rescontrar aicí.

En primièr, me cal dire grandmercé per lo vòstra aculhença. Los catalans sabon que se troban en un país amic. Las relacions entre Bigòrra e Catalonha se trapan en l'istòria anciana de l'edat mejana. Cal saber que la vescomtessa Maria de Bearn se maridèt en 1170 amb lo catalan Guilhèm Ramon de Montcada qu'es lo cap de la linha bearnesa dels Montcada catalans.

La vòstra comtessa de Bigòrra Peironèla se maridèt amb Gaston VI de Montcada, Vescomte de Bearn, catalan. Aquel Gaston VI foguèt un fidèl aliat del rei catalan Pèire lo Catolic e luchèt a son costat a Muret l'an 1213 contra los crosats de Simon de Montfòrt.

Bigòrra es una tèrra de poètas coma Pèir de Garròs o coma Miquèu Camelat, aqueste foguèt un grand amic dels catalans, anèt a Barcelona en 1911 e demorèt esmeravilhat de la fòrça de la cultura catalana e faguèt traduccions dels autors catalans. Mas principalament Bigòrra es una tèrra de grandas femnas.

Sabi pas se aquò es a causa dels maridatges de la vòstra comtessa Peironèla qu'aguèt sonque filhas de cinc marits. Especialament cal citar Filadèlfa de Gerda, la musa del país bigordan, la Granda Lutz del Miègjorn, que s'atudèt cinc jorns aprèp l'Assompcion de 1952.

Aprèp nos cal parlar de la pastora bigordana Santa Bernardeta, que parlava amb la Verge Maria dins la lenga del país, lo bigordan, l'occitan.

Fòrça de còps l'istòria es doblidada e esconduda. Mas la sovenença, lo recòrd de las aparicions de la Verge al rocàs de Massavièla, a la pastora bigordana de Lorda, fan venir fòrça milieirats de catalans cada annada e aquò contunha e ongan tanben se faràn grands Romavatges catalans.

Cal saber tanben que lo cant occitan "Reina del Cèl" del poèta Estieu se canta sus l'aire del Virolai de Montserrat:

                "Reina del Cèl, mòstra-te pietadosa
                Pr'un pòble fièr dempuèi longtemps esclau
                Te suplicam, d'Avinhon a Tolosa
                Apara-nos jus lo tiu mantèl blau..."

Lo primièr còp que se cantèt foguèt lo 23 de març de 1958, pel primièr romavatge d'Occitània.

"Cent ans abans, quand la Verge venguèt parlar a Bernadeta, la lenga occitana èra una lenga mespresada. Lo pòble la parlava, mas sens fiertat, gaireben coma se n'aviá vergonha".
Aquestas paraulas son del majoral-canonge Salvat. Es tanben Josèp Salvat que nos ditz la famosa frasa de Mistral :
                    "... qu'un pòble tombe esclau
                    se ten sa lenga ten la clau
                    que di cadenas lo deliura..."

Ongan es lo 150en aniversari de la fondacion del Felibritge que se festejarà pertot e tanben a Barcelona pendent quatre jornadas d'Octòbre.

Se fasèm una simpla analisi de la frasa de Mistral, podèm dire que lo Felibritge sempre a dich que en primièr es lo salvament de la lenga. Amb la lenga salvarem l'eime, las costumas, la cultura e aprendrem l'istòria del nòstre país que nos an amagada.

Ara e abans avèm los enemics. Unes que parlan del progrès per nos arrancar l'amor a la tèrra. Autres que dison que cal èstre multilingüe. Catalans, occitans que parlam doas o tres lengas sèm mai europèus e progressistas que los que parlan una sola lenga d'estat. Son aquestes que nos an empachat de parlar la nòstra lenga per la far desaparéisser qu'ara nos dison que per èstre modernes e progressistas cal parlar anglés e abandonar las nòstras lengas pròpias. Aquò se passa en França e se passa en Espanha.

En Espanha las causas an cambiat recentament  e en França o sembla tanben. Catalonha coma tantes de còps pren l'iniciativa. Ara cal esperar que, coma tantes de còps, perdrà pas lo tren.

Los catalans avèm totjorn somiat amb Euròpa. Mas una Euròpa diferenta dels estats.

La lucha serà pas facila, mas la democracia es de la part dels catalans e occitans, e cada còp serà mai dificil se dire democrata e empachar las lengas e las libertats dels pòbles sense estat.

Ara sèm en Bigòrra e vesi un crosament entre la lutz que nos ven del Felibritge de Provença e la lutz qu'arriba del rocàs de Massaviela de Lorda e tanben la lutz de Camelat e la lutz de Filadelfa de Gerda. Amb aquesta granda fòrça espirituala, aquesta tèrra demòra invencible a totas las atacas enemigas e sempre aprèp un divendres sant arriba la Pasca de resurreccion.

Amb aquesta fe vos pòrti l'amistat mai prigonda dels catalans, cap a la Bigòrra e cap a l'Occitania entièra.

Visca Occitania
Visca Catalonha

DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS VII DICTADA OCCITANA A BARCELONA

Sr. Joan Badia Pujol, Delegat del Departament d’Ensenyament
Benvolguts amics  occitans i catalans

Novament ens reunim al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per fer aquesta VII Dictada, que s’inicià el 1998 a Castres.

Ja sabeu que l’any següent, el 1999, el CAOC hi anà amb un autocar i a partir del 2000 es fa simultàniament a Barcelona  i a altres poblacions, que cada any són més.

Enguany es fa a 13 poblacions, totes occitanes excepte Barcelona.

Això és possible gràcies a la tenacitat i voluntat del CAOC i també gràcies al Departament d’Ensenyament que ens acull any rera any.

El CAOC sempre ha posat un especial interès per promocionar l’ensenyament de la llengua occitana als Països Catalans i del català a Occitània ja que així podrem fer realitat un coneixement profund de les similituds  que uneixen l’occità i el català.

Però si volem generalitzar el coneixement del occità no és suficient el CAOC, manca l’ajuda de la Generalitat, dels instituts escolars, de les escoles oficials d’idiomes i de les universitats.

Si hi ha oferta diversificada també hi haurà una demanda àmplia, que poc a poc, ajudaria a generalitzar l’ensenyament de l’occità a Catalunya i als Països Catalans.

A partir del coneixement de la llengua també s’adquireixen altres coneixements sobre la realitat social i cultural occitana i principalment serveixen per establir sinceres relacions d’amistat amb els occitans.

Voldria també agrair la participació i la valentia dels nostres concursants.

També agraeixo la inestimable col•laboració de Raquel Olivella que ha fet el curs d’iniciació preparatori de la Dictada.

I també als membres del Jurat: Jaume Figueras Trull, Raquel Olivella Cardona, Elisa Salomon Romero i Rafèu Sichel que han corregit els dictats i valorat les proves i alhora han escollit els guanyadors.

També agraïm la soprano Mireia Latorre pel seu recital de cançons occitanes acompanyada per Rafèu Sichel a l’acordió.

Moltes gràcies a tothom i fins l'any vinent.
Visca Occitània
Visca Catalunya



Enric Garriga Trullols
President CAOC
Barcelona 31 de gener 2004

ALOCUCIÓ D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA SEVA NEBODA MIREIA FARRÉ GARRIGA

Benvolguts amics i familiars,

Només voldria dir-vos que fa només trenta anys que em dedico a fomentar les relacions occitano-catalanes. Altres ja ho fomentaren fa temps. Entre ells, Víctor Balaguer, que connectà amb el gran poeta occità i premi Nobel, Frederic Mistral. Fou aquest poeta provençal qui féu la popularització i difusió mundial del nom Mireia amb la seva gran novel•la que té per títol aquest nom.

La gran escriptora mallorquina Antònia Salvà la traduí en vers al català el 1917. A partir d'aquell moment el nom de Mireia el porten milers de catalanes.

És un nom molt maco, Mireia. Però què és Mireia? Doncs no ho sabem certament.

Malgrat això, ja era utilitzat aquest nom a Provença per designar com a qualificatiu les nenes provençals ben maques. Per exemple, deien "aquesta nena és una mireia", o sigui, una nena molt formosa i bonica.

A diferència d'altres noms de sants o santes, Mireia és una excepció. És un nom universal, però té el seu origen en un sentit de bellesa, de formosor.

Enamorat com sóc de tota la cultura occitana vaig sentir una gran satisfacció de tenir una neboda que es digués Mireia, i alhora, tan guapa i formosa com el seu nom indica.

Recordo també aquella altra hermosura de nena, una altra "mireia", que es deia Isabel, la meva germana petita i la mare de la Mireia.

De cara al cel dic gràcies germana Isabel per donar-me l'ocasió d'estar present avui en aquest acte en què la Mireia, el teu mirall, la teva filla, que porta el bonic nom provençal, es casa.

Segur que la nostra Mireia continuarà la saga de les Mireies, en un món millor, on es pugui valorar la vàlua de l’heroïna de Mistral, aquella Mireia sempre perenne i perdurable a través del temps i de les generacions.

A tu, Mireia; i a tu, Dani, us desitgem molts anys de vida i de felicitat.
Gràcies.

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L'ESCÒLA OCCITANA ESTIU

Sénher amic president,
Occitans e catalans

Cars amics,

Ongan, un còp de mai, lo CAOC, en lo sieu XXV Aniversari, vos ofrís l'actuacion d'un grop catalan, que  vos farà dansar.

Espèri qu'aurem l'an que ven la possibilitat de contunhar la collaboracion del CAOC a la velhada catalano-occitana de l'EOE.

Disi aquò, perqué es de preveire que las circonstàncias politicas de Catalonha seràn fòrça diferentas de las actualas e lo CAOC fa qualques activitats en foncion de las subvencions que nos balha lo govèrn catalan.

De tot biais vos pòdi assegurar que la preséncia catalana a l'EOE contunharà.

Ongan es lo XXVen aniversari del CAOC Comitat d'Afrairament Occitanò-catalan e avèm fait  e fasèm totjorn sonque activitats de relacions occitanò-catalanas.

Avèm fait e fasèm actes per tota Occitània, tre las valadas occitanas d'Italia duscas la Val d'Aran.

Avèm presentat Occitània per totes los Païses Catalans, Principat de Catalonha, Baleares, País Valencian, Catalonha del Nòrd, l'Alguer, Franja de Ponent d'Aragon e Andòrra.

Una pichòta mòstra de çò qu'avèm fait ongan la podètz veire sul panèl plaçat a l'estanquet de l'Escòla d'Estiu.

Per acabar vos disi que lo grop catalan, qu'ara participarà a la velhada, ven de Manresa, qu'es la ciutat capitala de la comarca del Bages, e lo grop se sòna ENRENÒU FOLK. Enrenòu en catalan vòl dire bruch, tarabastal. Son nòu musicians que venon de diferents airals : tradicional, classic e modèrn.

Aquò fa que son repertòri es mai contemporanèu.

Per aquò dison que fan musica fresca per dansar e amusar.

Ara es a vosautres de far lo jutjament e la valoracion.

Grands mercés a totes e a l'an que ven.

Visca Occitània
Visca Catalonha

DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL PÒRT DE SALAU

Amics occitans
Amics catalans

Som arribats un altre cop al Pòrt de Salau.

Amb aquesta ja son setze cops que hem pujat per abraçar-nos occitans i catalans en aquesta festa de l’amistat entre els dos pobles, per reivindicar la cultura comuna i les nostres llengües bessones en perill. La solidaritat dels catalans als occitans manifestada a través dels segles vull expressar-la, un cop més, parlant en occità.

Amics occitans,
Se fasèm la remembrança de las illusions que los catalans e occitans avèm exprimit aicí, en lo punt mai naut de la nòstra montanha comuna, sus la novèla Euròpa que se fargava, e se fasèm la comparacion amb la dura realitat actuala, vesèm que la nòstra illusion comuna que nos plaçava al primièr luòc dels mai eurooptimistes s’atudat e ara sèm los primièrs eurocritics.

Fa fòrça temps qu’avèm somiat que los estats serián superats e que l’Europa fariá reconeissença de las realitats coma la catalana e l’occitana.

Mas la realitat es que la novèla Europa blinda e conserva las ancianas frontièras dels estats e los jacobinistes franceses e espanhòls nos an ganhat la batalha un autre còp.

La novèla Constitucion d’Europa a eliminat la paraula pòbles e a daissat sonque Estats e ciutadans. An refusat de crear l’estatut de regions associadas o de regions especialas o constitucionalas.

An refusat que lo catalan e l’occitan siagan presents en la novèla Euròpa amb las 25 lengas que seran oficialas .

An refusat que las regions e las nacions sens estat poscan participar en la politica comunitària.

Lo projecte d’aquesta constitucion es mai qu’una declaracion de principes, es una declaracion de guerra contra las doas nacions Occitània e Catalonha, las mai grandas d’Euròpa sens estat pròpi.

Avèm de prendre exemple dels nòstres enemics jacobins que s’unisson per nos acabar d’escanar.

Tanben nosautres catalans e occitans nos cal amassar e unir perqué ara lo perilh es mai grand.

Mas aquò nos farà pas perdre la fe e l’esperança e tanpauc daissarem de luchar per las nòstras libertats e per las nòstras lengas e cultura.

E quan nos demandaran de votar la Constitucion Europea direm NON, perquè volèm pas èstre complices dels nòstres enemics jacobins.

Volèm l’Euròpa dels pòbles. Volèm l’Euròpa federal. Volèm d’Euròpa de totas las lengas. Volèm l’Euròpa de la justícia igual per totes. Volèm una Euròpa sens frontièras. Volèm cambiar e modificar las frontièras internas e externas dels estats.

Volèm la libertat!.

Ongan, aquest es lo crit de Salau. Libertat!. Aicí sèm en la repùblica catalana-occitana de Salau ont las bandièras son las nòstras e las lengas son lo catalan e l’occitan.

E l’an venent tornarem amb mai de vam e de fòrça

E ara la festa, que la frairetat comença.

Visca Occitània.
Visca Catalunha.

Enric Garriga Trullols
President CAOC
Salau 3 d’agost 2003