RESPOSTA DEL CONSELH GENERAU D'ARAN AL COMUNICAT DEL CAOC - 7 de gener de 2010

De: Maria Vergés Pérez 

Enviado el: viernes, 08 de enero de 2010 14:33

Para: CAOC

Asunto: RESPOSTA DEL CONSELH GENERAU D'ARAN AL COMUNICAT DEL CAOC - 7 de gener de 2010

Importancia: Alta

Benvolguts/des,

M’adreço a vostés en nom del Conselh Generau d’Aran i en referència al comunicat que la seva associació a enviat per correu electrònic. Si bé estem d’acord amb els seus comentaris respecte a la llei de vegueries, hem de manifestar la nostra total disconformitat amb les seves manifestacions pel què fa a la llei de l’aranès.

Com vostés ja saben l’Aran és l’únic territori de Catalunya on l’occità és present. La llengua pròpia de l’Aran és l’aranès, varietat autòctona de l’occità i en aquest sentit hem de dir que per a nosaltres resulten poc adequades i desafortunades les afirmacions que vostés realitzen en dir que la llengua de l’Aran ha quedat reduïda a un simple dialecte: si a l’Aran no es parlés l’aranès mai s’hauria oficialitzat la llengua a Catalunya.

Així doncs volem manifestar-los què:

•  L’Estatut d’Autonomia de 2006 diu, en el seu article 6.5.: “La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el què estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística”. Queda clar, per tant, que el concepte de llengua pròpia d’aquest territori es refereix a l’aranès, a la varietat aranesa de l’occità (si els sembla millor). De la mateixa forma, existeixen una sèrie d’articles que fan referència a l’Aran i l’aranès:

• Article 11 “Aran”

• Article 36 “Drets pel què fa a l’aranès”

• Article 94 “Règim jurídic”

• Article 143 “Llengua pròpia”  

La lògica ens porta a afirmar que l’Estatut no es refereix a l’occità en general ja que en tot moment parla de l’Aran, si nó que reconeix la identitat occitana de l’aranès.

 Ø      Per al Conselh Generau d’Aran parlar d’aranès és parlar d’occità, ja que reconeixem plenament la identitat cultural, lingüística i històrica de la nostra llengua i de la nostra cultura ( i així ho fa també l’Estatut)

Ø      L’occità actualment no gaudeix d’un estàndar o referencial i ha evolucionat de maneres diverses a les diferents regions occitanes. Hi ha sis varietats reconegudes, per tant quina varietat s’hauria de legislar? I per què? Tenint en compte que l’únic indret del territori català on es parla occità és l’Aran, resulta lògic que la Generalitat de Catalunya legisli sobre aquesta varietat i no sobre les altres que no li corresponen territorialment ni administrativament.

Ø      L’occità està repartit en tres estats diferents, amb legislacions diferents, per la qual cosa la responsabilitat i la sensatesa obliguen a legislar sobre allò que concerneix a cada administració. A més, es corre el risc d’ingerir en el funcionament d’altres administracions i de que la resta d’Occitània ho interpreti com una imposició.

Ø      Aquesta llei és una llei realista que ha d’ajudar a l’aranès a sobreviure tot millorant els recursos per a polítiques lingüístiques així com determinant el marc competencial de les diferents administracions per a aplicar-les.

El Conselh Generau d’Aran presentarà en el tràmit parlamentari una sèrie d’esmenes per a què aquesta llei s’adeqüi encara més a la realitat social i lingüística del nostre país, no obstant per a nosaltres i per les raons abans exposades aquesta és i a de ser la Llei de l’aranès. Evidenment, vostés poden exercir els seus drets davant del Parlament de Catalunya i mostrar el seu parer, però el Conselh Generau d’Aran no pot emparar aquestes demandes. Gràcies

Cordialment,

Maria Vergés Pérez

Cap de Cultura e Politica Lingüistica

Conselh Generau d'Aran

973.641.801 // 677.203.363

LA VALL D’ARAN NO MEREIX AQUEST TRACTE

El CAOC sempre ha defensat la identitat nacional diferenciada de la Val d’Aran.

Ara es preparen dues accions legislatives que afecten greument la Vall d’Aran.

La primera és la inclusió de la Vall d’Aran dins la vegueria de l’Alt Pirineu.

Això és un atac frontal a la identitat occitana de la Vall d’Aran.

Això és retornar a la Constitució de les Corts de Cadis del 1812, que englobaren la Vall d’Aran (Decret del 1833) a la província de Lleida i així perdé la seva personalitat jurídica i nacional occitana.

La segona és l’aprovació pel govern de la Llei de l’aranès, el 22 de desembre de 2009, a Cervera.

Això representa reduir la llengua de la Vall d’Aran a un simple dialecte.

També és un atac frontal contra la Vall d’Aran i la seva llengua nacional.

D’altra banda, pretendre que un dialecte sigui llengua oficial a tota Catalunya també és un atac a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, que declara l’occità llengua oficial a tota Catalunya.

El CAOC presentà al·legacions al projecte de Llei de l’aranès que no han estat acceptades.

El CAOC farà tot el que calgui perquè el Parlament faci les esmenes pertinents perquè la llei sigui la Llei de l’occità. 

MANIFESTACION A CARCASSONA “TOTES PER LA LENGA OCCITANA!”

Los pòbles se bolegan perqué las personas n’an un sadol de las messorgas dels estats colonizaires que nos volon far desaparéisser coma pòble e coma nacion.

En Catalonha e tanben en Occitania lo monde vòl prendre en man son destin e son futur.

Sèm adultes per caminar sols. Seguir aquesta dralha nos farà liures e capables de salvar nòstra lenga, la nòstra cultura e lo nòstre biais de viure. Volèm gerir lo fruch del trabalh dels òmes de la nòstra terra per arribar a viure amb dignitat e libertat en Catalonha e en Occitania. Volèm daissar d’éstre colonias.

Los catalans sèm arribats a Carcassona perqué aqueste combat tanben es lo nòstre combat.

Visca Occitania
Visca Catalonha

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

DISCORS D’ENRIC GARRIGA. ESCÒLA OCCITANA D’ESTIU DE VILANÒVA D’ÒLT

Sénher President de l’EOE,

Magnific Sindic de la Val d’Aran,

Amics Occitans,

Amics catalans,

Ongan es lo 35 aniversari de l’Escòla Occitana d’Estiu, qu’a resistit durant 35 annadas las diferentas crisis e las a superat totas e superarà tanben, ne soi segur, la crisi mondiala actuala.

La fe nòstra e la fe vòstra es viva perqué avèm realizat un fum d’òbras. Avèm fait un long camin amb òbras. Aicí residís la rason de la nòstra fòrça e tanben la nòstra voluntat de resisténcia i d’avançar. La Fe sens òbras mòrta es.

L’an passat foguèt lo 30 aniversari del CAOC e lo CAOC a estat present a l’Escòla Occitana d’Estiu pendent 32 ans. A mancat las tres premièras annadas perquè existissiá pas encara. Mas ai verificat que en aquelas tres primièras annadas venguèt pas degun catalan. Es lo CAOC lo portaire dels catalans. E aquò contunha. Avèm ara 31 catalans aicí a l’Escola. Compti pas los del grop de musicaires aranesis.

L’accion francesa en Catalonha foguèt fòrça eficaç per espandir l’ensenhament del francés en las escòlas catalanas coma lenga universala de cultura, mas amagava l’accion destructora contra l’occitan e las lengas de França. Ara que l’anglés a pres la plaça al francés arriba lo moment que lo catalans començan d’aprendre l’occitan, favorizat per l’oficialitat de l’occitan en tota Catalonha.

La collaboracion del CAOC amb la Generalitat de Catalonha a permés ongan de far dos corses d’occitan a Barcelona, un normal d’octubre a mai e l’autre intensiu al mes de julhèt. Los dos son del nivèl A2 basic. S’an inscrit al primièr 38 personas e al segond 13 e aquò fa un total de 51 personas.

D’aquestes an aprovat las espròvas 37. Es una granda capitada per començar. En lo novèl cors farem los nivèls A2 e B1, segon lo reglament de las lengas de l’UE.

Tot aquò son las primièras consequèncias de la declaracion de l’oficialitat de l’occitan en Catalonha.

Abans los catalans s’interessavan per la lenga occitana per curiositat, per un sentiment de frairetat e per l’istòria comuna.

Ara, en mai d’aquò, i a l’interés per l’utilitat e per aver mai de possibilitats de trabalh en l’administracion publica catalana o en las facultats de letras e romanicas.

Lo CAOC amb l’ajuda de la Generalitat voldriá federar totas las associacions occitanas, que fan ensenhament de l’occitan pels adultes, amb lo CAOC, per fargar amassa programas, manuals dels corses e tanben materials didactics d’occitan estandard.

Parlarai pas de las autras activitats del CAOC que coneissètz. Ara sonque vos vòli presentar lo grop de la Val d’Aran.

Fins ara lo CAOC a fait venir a l’EOE sonque grops catalans, aqueste còp vos presentam un grop de musica tradicionala de la Val d’Aran que s’apella BRAMATOPIN. Son pas catalans, mas son dedins lo territòri de la Generalitat de Catalonha. Soi segur que vos agradarà, mas i a una causa encara mai principala que fa d’aquesta presència un fach d’importància istorica. Es lo primièr còp qu’un grop aranés arriba a l’EOE.

E aquò es pas tot, perqué tanben ongan, per primièr còp, avèm a l’EOE una estagiària aranesa pendent tota la setmana.

Es plan conegut que l’union fa la fòrça.

E per acabar vos disi que lo CAOC serà tanben present a la Manifestacion a Carcassona, lo 24 d’octobre 2009, coma en las doas manifestacions precedentas del 2005 e 2007.

Visca Aran, Visca Occitània, Visca Catalonha,

Enric Garriga Trullols

President del CAOC

XXII PUJADA AL PÒRT DE SALAU. DISCORS D’ENRIC GARRIGA AL PÒRT DE SALAU

Senyor alcalde de l’Alt Àneu,
Senyor alcalde de La Guingueta,
Sra. alcaldessa d’Isil i Alós
Conses e conselhièrs municipals occitans,
Autras autoritats e representants d’associacions,
Cars amics occitans,
Benvolguts amics catalans,

Som aquí dalt de la muntanya, que uneix els nostres dos pobles Occitània i Catalunya, per expressar públicament la nostra voluntat de pau, d’amistat i de germanor. Però també per expressar ben alt (això és ben evident) i també ben fort que som dos pobles maltractats i marginats per la història, però que encara vivim, que encara existim i que encara lluitem i que continuarem lluitant per salvar la nostra llengua i la nostra cultura respectiva i també la nostra identitat de nació, com digué en Frederic Mistral en l’himne provençal de la Copa Santa.

Però fixeu-vos-hi bé, així com Espanya i França s’han fet forts i grans per les guerres i per les armes, Catalunya i Occitània es recuperen i es fan fortes en els períodes de pau i de democràcia. La recuperació occitana s’inicia al final de la segona guerra mundial el 1945 i la recuperació catalana s’inicia amb la mort del dictador el 1975 i la vinguda de la democracia.

Hem passat de ser un dialecte a ser llengua oficial catalana. I en el cas d’Occitània la llengua ha passat de ser un patués a ser un patrimoni de França. Tot això de moment, però continuarem avançant.

A continuació parlaré en occità, com he fet sempre, però ara amb més raó atès que l’occità està declarat llengua oficial de Catalunya, des del 2006.

Cars amics occitans,

Sèm arribats fòrça nombroses coma cada an. Los 200 participants de la primièra pujada fa 22 ans los avèm multiplicat e tanben avèm multiplicat lo vam e la fòrça de la nòstra rason e de las nòstras accions e conviccions.

Las accions reivindicativas catalanas se fan grandas e passan de Barcelona a Brussèlas, la capitala de l’Union Europèa.

Las accions reivindicativas occitanas tanben son cada còp mai grandas. La manifestacion per la lenga occitana a Carcassona de 2005 amassèt 10.000 manifestants. Dos ans aprèp en 2007 la manifestacion a Besièrs amassèt 20.000 personas, lo doble que Carcassona.

Ongan, lo dissabte 24 d’octobre se farà una autra granda manifestacion per la lenga occitana a Carcassona. Soi segur que serem encara mai nombroses. I anirem totes, e tanben los catalans, coma en cada escasença, perque lo vòstre combat tanben es lo nòstre combat.
Las nòstras lengas son pas los patés dels ignorants. La lenga occitana e la lenga catalana son lengas nimai ni mens coma totas las autras lengas, amb la meteissa valor e la meteissa dignitat e los meteisses dreits.

Voldriá faire arribar a Madrid e Paris aquesta crida dels occitans e catalans amassats al Pòrt de Salau per los dire que per aicí passava lo camin de la libertat dins los dos sens. Sèm en una granda nautor fisica mas tanben en una granda nautor morala d’amistat entre los dos pòbles, entre las doas nacions que son sòrres abans que França e Espanha espeliguesson.

Aquesta frairetat contunha a travèrs lo temps e l’istòria e se fa fòrta a Salau, a Carcassona e endacòm mai ont se retroban occitans e catalans.

Lo CAOC dempuèi 32 ans trabalha per aquesta frairetat e totes sètz convocats a Carcassona e tanben a Salau l’an venent e segur que serem mai nombroses.

Visca Salau. Visca Catalonha. Visca Occitània.


Enric Garriga Trullols
President del CAOC

31 APLEC DELS FÒCS DE SANT JOAN A MONTSEGUR. DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL PRAT DELS CREMATS

Cars amics occitans e Catalans,

Lo CAOC decidiguèt dempuèi 1979 de far aicí aqueste acte de remembrança de la mort de la libertat dels òmes e dels pòbles.  La nòstra associacion foguèt fundada en 1978.

E l’avèm fait totjorn en occitan e en catalan, sèm pas encara totalament assimilats. Se aprèp venguèron altres associacions o partits a faire actes semblants, benvenguts siagan.

Aquí, los catalans e occitans amassa avèm fòrça causas a dire, a denunciar, a protestar, a refusar, mas tanben a reclamar, a demandar, e a exigir.

Ongan fa 800 ans que comencèt la Crosada contra los occitans e catalans. Los occitans passèron de la condicion de pòbles liures a la situación de pòbles colonisats en contunha assimilación francesa.

Nosautres los catalans tanben demoram colonisats per Espanha e la nòstra lucha arriba jamai a superar los fòrts mecanismes del poder de l’estat.

I a una lei internacionala del drèit a l’autodeterminacion dels pòbles, mas aqueste dreit es negat per las constitucions francesa e espanhòla.

Qui pòt negar que los catalans sèm un pòble, que sèm una nacion e qu’avem demorat un estat pròpi durant segles?

Qui pòt negar que los occitans son un pòble, que son una nacion e qu’an demorat durant segles estats sobirans?

La democràcia es pas la negacion de la libertat dels pòbles.

En la novèla Euròpa los que comandan son los estats. Es pas l’Euròpa dels pòbles. Es l’Euròpa dels estats. Lo camin es clar, se vòls èsser respectat cal aver un estat pròpi.

Los catalans aprèp 300 ans de colonialisme començan de veire clar lo fracàs de la via federalista e de la via autonomista.

Lo dijòus de la setmana passada, 11 de junh, lo pòble catalan a enterrat los dos estatuts d’autonomia de Catalonha en dos taüts, en naut d’uns cadafalcs, davant lo palais de la Generalitat de Catalonha. E los a abandonat davant la pòrta principala, en la plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Lo dissabte 27 de junh lo pòble catalan farà tanben l’enterrament dels parlamentaris catalans davant lo palais del Parlament de Catalonha, perqué an refusat de convocar un referendum per exercir lo drèit universal d’autodeterminacion.

Dison qu’es insconstitucional segon la Constitucion espanhòla.

La prigonda alienación dels catalans arriba tanben a totes los diputats catalans sens cap excepcion.

Es una situación tragica. Los nòstres elegits son passats al servici d’Espanha.

E ara lo pòble pren lo relèu perqué vòl sortir del cuòl de sac, perqué la situación es insostenible, perqué vòl recuperar la libertat.

E aquò es bon tanben per Occitània.

Totes amassa farem cambiar las causas e Montsegur serà onorat coma lo simbol de la libertat recobrada.

Visca Occitania!
Visca Catalonha!

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

DISCORS D’ENRIC GARRIGA A MOSTIER (PROVENÇA)

Sénher lo Conse,
Amics totes,

Sèm venguts un còp de mai, en Provença, un grop de 22 catalans del Comitat d’Afrairament Occitano-Catalan de Barcelona (CAOC).

Pels catalans, Provença es una terra ligada a Catalonha pels comtes de Barcelona, qu’èran tanben comtes de Provença.

Avèm encara la meteissa bandièra i tanben sèm ligats per la Copa Santa catalana balhada a Frederic Mistral pel catalan Víctor Balaguer.

Ongan, ès lo 150 aniversari de Mireia, de Mistral, e lo dissabte ai dich en la Santa Estèla del Felibrige a Salon qu’avèm en Catalonha 19000 mireias catalanas que pòrtan lo prenom Mireia. A la glèisa de Malhana i la Verge de Montserrat qu’a portat lo CAOC fa fòrça de temps.

En mai i a la Barcelona dels Alps (oficialament Barceloneta) tanben fundada per un comte Berenguer catalan.

Demòra viva la remembrança de l’amistat entre Mistral e lo catalan Vïctor Balaguer e lo poeta màger catalan Verdaguer.

Tot aquò e mai encara fa que los catalans aiman Provença amb una granda passion.

En Catalonha, dempuèi 2006, lo novèl Estatut d’Autonomia declara que la lenga occitana es oficiala en tota Catalonha.

Finalament avèm una possibilitat legal e oficial per ajudar las relacions occitano-catalanas e tanben la lenga e la cultura occitana.

Es vertat que tota Europa a vist que l’Union Europea nos portarà de cambiaments importants e una granda partida es faita, supressión de frontièras, moneda unica, mercat de trabalh unic, etc, mas i a pas d’avançadas en la reconeissença de las nacions sens estat que demoran en una situación d’inferioritat culturala e lingüística, en mai dels dréits politics.

Sèm, doncas, encara en un procés de lucha per la libertat dels pòbles e per la reconeissença de las nòstras identitats.

Tanben es evident qu’avèm un contèxt mai favorable per avançar dedins la Union Europèa.

Mas degun farà res per nosautres se nos bolegam pas. Lo nòstre camin serà mai aisit e facile se fasèm tornar reviure aquela union e amistat entre los dos pòbles en l’edat mejana e tanben en la confluéncia dels segles XIX e XX de las nòstras doas renaissenças.

Grands-mercés per la vòstra aculhença e visca l’amistat provençala-catalana.

Visca Catalonha. Visca Occitània.

Enric Garriga Trullols
1 de junh de 2009