dilluns, 28 de febrer del 2005

DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS EN LA SALA D’ACTES DEL CAOC. ACTE D’AJUDA A LA CALANDRETA D’ORLHAC. PRESENTACIÓ DEL CD DE LA SOPRANO OLGA MIRACLE

Benvolguts amics,

Gràcies per la vostra assistència a aquesta presentació del CD de cançons occitanes i catalanes de la soprano Olga Miracle.

Fins ara el CAOC havia presentat a aquesta mateixa sala llibres de temàtica occitana que calia promocionar perquè el tema occità és encara d’àmbit restringit per manca d’interès dels mitjans de comunicació i també de les institucions i de l’ensenyament.

La presentació d’aquest CD, aquest disc de les noves tecnologies,  marca una fita en la història del CAOC i de les relacions occitano-catalanes perquè és el primer que presentem  i també perquè és el primer disc de cançons occitanes cantat per una soprano catalana.
Les sopranos catalanes i els cantants catalans no canten ni han cantat cançons occitanes, malgrat que han cantat en moltes diverses llengües. La llengua més pròxima i més fàcil de cantar ha estat ignorada pels nostres cantants. Hi ha algunes excepcions en algunes comptades corals i orfeons catalans. Però mai, que jo sàpiga, s’havia editat a Catalunya un disc de cançons occitanes per intèrprets catalans.

Benvinguda doncs, aquesta estrena i que sigui un exemple de imitar.

Cal precisar que aquest CD és la gravació directa del concert que va fer la soprano Olga  Miracle a l’església de Collbató, el dilluns 11 d’octubre de 2004, organitzat pel CAOC, en motiu dels actes dels aniversaris de Mistral a Catalunya, durant quatre dies.

L’enregistrament ha respectat tot el concert tal com es féu i només s’han eliminat els aplaudiments, amb excepció dels dos darrers, que corresponen a les cançons repetides a petició del públic.

L’acústica de l’església de Collbató és molt notable i això afavoreix la qualitat del disc. Però també cal destacar que l’acompanyament musical fou fet a l’orgue pel organista de Montserrat, Eduard Vila, que féu també l’adaptació i harmonització.

També hi ha cançons catalanes que donen un valor afegit ben notable i que fan, pels occitans, un motiu més d’interès.

El repertori  és molt interessant i segur que al costat de conegudes melodies en trobareu d’altres que us agradaran molt.

L’estil de la soprano Olga Miracle encanta els catalans però també els occitans. Una prova eloqüent d’això és el concert que féu a l’Escòla Occitana d’Estiu el 18 d'agost de 2000, que entusiasmà els occitans i li demanaren que fes un disc de cançons occitanes.

Aquesta petició també li he reiterat en diverses ocasions. Ara s’ha trobat una magnífica ocasió per a realitzar aquella demanda dels occitans i del CAOC.

Però això comporta un altre resultat important. Tenim ara un record de les quatre jornades del 150 aniversari del Felibritge i del centenari de la concessió del Premi Nòbel a Frederic Mistral, el 1904.

Aquest actes foren molt reeixits, amb la vinguda del grup folklòric de Tarascó, LA SOCA TARASCONENCA i les recepcions a la Generalitat, Parlament, Ajuntament de Barcelona, a Ripoll, a Montserrat, a Collbató i als monuments de Ramon Bereguer III a Barcelona i  de Mistral a Montjuïc.

Des del punt de vista gràfic tenim vídeos i fotografies que donen fe de la dignitat de les celebracions. Però aquest disc marca una transcendència de futur.

Més informació sobre el CD la trobareu en el propi disc i la pròpia Olga també ho podrà completar a continuació.

D’altra banda també aquesta presentació s’inscriu dintre del marc d’ajuda a la Calandreta d’Orlhac, que no rep cap ajuda estatal.

L’ensenyament de l’occità topa amb l’oposició frontal dels jacobins francesos i del propi president Jacques Chirac, al qual el CAOC li dedicà una cassolada a la Diagonal, el passat 11 de febrer 2005, quan vingué a Barcelona al Palau de Congressos.

Però no arribà a les seves oïdes perquè la policia ens parà a 500 metres.

Ara passo la paraula a Olga Miracle perquè afegeixi les explicacions de caràcter tècnic i musical d’aquest CD.

Gràcies, un cop més a tothom per haver vingut i col•laborat.

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

dissabte, 29 de gener del 2005

VIII DICTADA OCCITANA DISCURS D´ENRIC GARRIGA TRULLOLS

Sr.Joan Badia Pujol
Director de Formació Permanent
Amics participants de la Dictada
Col.laboradors en general i professors d´occità
Soprano, músics i acompanyats. Tècnics de vídeo

A tots us dono les gràcies per la vostra participació a la 8è. Dictada. Especialment dono les gràcies al Sr. Joan Badia Pujol que participa per segon cop a la DICTADA OCCITANA, ja que sense la participació del Departament d´Educació i d´Ensenyament de la Generalitat, la DICTADA no tindria tanta entitat ni prestància.

Cal recordar que fa 7 anys que el CAOC anà amb un gran autocar a Castras per participar a la DICTADA. Fou una iniciativa espectacular i inèdita però alhora precursora de l´èxit que ha aconseguit la DICTADA OCCITANA en anys successius.

De dues poblacions del segon any ara hem passat a 24 poblacions que fan simultàniament la DICTADA OCCITANA. Nosaltres som a les antípodes del territori occità que comença a las Valadas Occitanas d´Itàlia, que també enguany fan la Dictada.

Però la posició de Barcelona en aquest gran escenari occità és totalment excèntrica ja que és l´única població no occitana que hi participa. Això demostra que la tasca que ha fet el CAOC és positiva, constructiva i prometedora d´un futur millor per les relacions entre els nostres dos pobles.

He dit i repetit que l´èxit de participació de les Dictades i als actes occitano-catalans es podria multiplicar per deu si hi haguessin ensenyaments regulars de l´occità a les universitats, escoles d´idiomes i instituts.

No és gens exemplar que la llengua dels nostres veïns més pròxims, amb qui tant lligats estem culturalment i històricament, no s´ensenyi a Catalunya.

L´any passat es féu un curset al gener al CAOC i un altre a la Universitat Autònoma també subvencionat per CAOC. Això hauria de canviar. La Generalitat ha de ser conscient de la capital importància que tenen les relacions de tot tipus amb Occitània. Insistirem en aquest sentit.

L´any vinent intentarem conectar-nos per Internet amb Castres o Vilanova d´Olot per fer la DICTADA per video conferència, com altres cops. No sóc tècnic, però m´imagino que és dificilíssim fer-ho simultàniament amb 24 poblacions alhora.

De qualsevol manera us asseguro que tenim la intenció de continuar i millorar els continguts i l´assistència dels actes, i a les successives Dictades.

I comptem segur amb vosaltres perquè sou els millors portaveus i  difusors de l´amistat occitano-catalana.

Finalment felicitem els guanyadors i a tots els participants

Fins l´any vinent

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

diumenge, 10 d’octubre del 2004

DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A RIPOLL. 150 ANIVERSARI DEL FELIBRITGE

Sr. Eudald Cases, regidor representant de l'alcaldessa.
Sènher Jaume Mouttet, majoral del Felibritge.
Sènher Pèire Pessamessa. President del Comitat d'Afrairament Occitanò-catalan.

Amics catalans
Amics occitans

    Voldria primer expressar, en nom del Cercle d'Agermanament que presideixo, el nostre reconeixement per l'acollida que ens dispensa l'Ajuntament i el Museu Etnogràfic de Ripoll, que han fet possible amb la seva col.•aboració la preparació i el desplegament dels actes del 150 aniversari del Felibritge i del 100 aniversari del Premi Nobel a Frederic Mistral el 1904.

Aquest reconeixement ve especialment dirigit als senyors Eudald Casas, Florenci Crivillé i el Dr. Eudald Maideu.

És per a nosaltres una gran satisfacció poder celebrar aquesta efemèride en la comtal vila de Ripoll, bressol de Catalunya.

Podem dir amb propietat que aquí començà el nostre projecte de sobirania nacional catalana la qual ens durà més de 900 anys, fins que ens fou arrabassada per les armes, el 1714.

El monestir de Ripoll és el símbol de l'inici però també el símbol de la nostra recuperació o renaixença de la nostra pàtria. Sabeu com el monestir de Ripoll arribarà a ser una ruïna, símbol de la postració del poble català. Però després es tornà a reconstruir i aquesta nova renaixença també és un símbol d'una nova reconstrucció de la nació catalana.

El CAOC ha volgut portar, un cop més, els occitans a Ripoll, perquè als amics se'ls ensenya els joiells més preuats i aquí tenim la joia nacional més important de la nostra història mil•lenària, el nostre bressol, lo breç, com diuen els occitans però també els símbol de la nostra reconstrucció i recuperació com a poble.

A continuació ja ens explicaran els contactes històrics que hi ha entre Mistral i Verdaguer.

També la relació que hi ha entre el Museu Etnogràfic de Ripoll i el Museu d'Arle.

Però jo he vist en aquesta plaça plena d'occitans i recentment en vingueren molts occitans en ocasió del Mil•lenari de Gerbert.

Però per acabar les meves breus paraules per deixar temps als altres oradors, voldria dir-vos que el propi Josep Maria Batista i Roca m'explicà els fets que passaren a Ripoll, el diumenge 16 d'abril de 1933.

A Catalunya es feren unes grans festes en motiu del Centenari de la Renaixença Catalana. Però a Ripoll els actes estigueren a punt de fracassar pels anarquistes de la FAI, molt exaltats volien impedir la cerimònia, ja que creieren veure un signe religiós en la bandera occitana. Hi ha cops de puny i en una atmosfera de revolta i enmig dels crits parla Pau Pons (occità-mallorquí) i altres: els catalans Antoni Rovira Virgili i Joan Estelrich per apaivagar els ànims. Fou un episodi històric del qual segur que hi ha encara persones a Ripoll que el recorden.

Aquesta bandera és la mateixa que hem portat avui i que ahir vam passejar pels carrers del centre de Barcelona. Avui a Ripoll els occitans i catalans hem celebrat un cop més la nostra amistat.

Fou un episodi històric del qual segur que hi ha encara persones a Ripoll que el recorden.


Enric Garriga Trullols
President del CAOC

dissabte, 9 d’octubre del 2004

DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL PALAU DE LA GENERALITAT EN EL 150 ANIVERSARI DEL FELIBRITGE

Senyor Apel•les Carod-Rovira, Secretari d’Afers Interdepartamentals
Sénher Jaume Mouttet, Majoral del Felibritge
Sénher Pèire Pessamessa, President del Comitat d’Afrairament Occitano-Català

Amics occitans, amics catalans,

El CAOC ha volgut, un cop més, fer a Barcelona i a Catalunya la commemoració del 150 Aniversari de la creació del Felibritge, el 21 de maig del 1854,  i el 100 Aniversari del Premi Nobel a Frederic Mistral el 1904.

Hem programat quatre dies plens d’actes a diferents localitats de Catalunya, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Montserrat, Collbató, Barcelona i al monument de Frederic Mistral a Montjuïc.

Però especialment estem molt joiosos de començar els actes precisament aquí al Saló de Sant Jordi, del Palau de la Generalitat de Catalunya, un lloc que ha estat testimoni històric de les més grans efemèrides catalanes.

Per aquest saló i aquest palau també han passat els occitans. Esmento especialment la recepció oferta el 27 de juny de 1930 en ocasió del 100 aniversari de la naixença de Frederic Mistral.

Una altra el 15 d’abril del 1933 en ocasió del centenari de la Renaixença Catalana. Aquí mateix Ventura Gassol féu una comparació entre Aribau i Mistral i a continuació el President Francesc Macià afirmà les seves ànsies de llibertat i justícia. Els felibres canten “ La Copa Santa”. El Capolier llegeix el missatge del Felibritge a Macià, que l’endemà reprodueix “La Publicitat”. Ventura Gassol diu “ La petita Catalunya, el petit Llenguadoc, la petita Provença, etc, deuen formar la gran Occitània a Europa”.  

El dimarts 24 de març de 1964, el grup folklòric provençal LO CALEN de Marsella, format per 30 persones, és rebut a aquest Palau després de travessar la plaça de Sant Jaume fins el Palau de la Generalitat (aleshores Diputació) tots arrenglerats i vestits de provençals i al so dels flabiols i tamborins i amb la senyera, que és igual a la bandera catalana.

El 6 de desembre de 1980 en ocasió del 150 Aniversari de Mistral el CAOC lliurà a la Generalitat la copa dels provençals als catalans, donada el 1867, i que era guardada al Castell de Teià. L’acte fou presidit pel President de la Generalitat Jordi Pujol.

El 9 de juny de 1987 es fa la recepció a la Generalitat dels 360 felibres que havien celebrat la festa anual de la Santa Estela a Perpinyà. En aquest actes hi     són presents les dues copes.

He fet una petita referència d’alguns del actes celebrats aquí, però els occitans i els felibres han estat motiu de molts altres actes a Catalunya.

Ha estat una història d’amistat entre els dos pobles i de gran admiració vers les dues renaixences i d’una amistat d’il•lusions protagonitzada en el seu origen entre  Mistral i Balaguer.

Per això el CAOC no podia deixar passar la commemoració d’aquests dos aniversaris mistralencs, ja que això hauria comportat trencar amb una història de vora dos segles.

Les esperances que sempre els occitans han posat en Catalunya no han de ser defraudades . Els catalans tenim una gran responsabilitat en uns moments que es pretén afirmar la nació catalana com mestressa de les seves pròpies decisions en el si d’Europa i això és difícil en l’Europa dels estats.

Catalunya ofereix un cop més a Occitània la seva amistat per enfortir els lligams seculars.

Per acabar vòli remerciar los provençals que son venguts nombroses a Barcelona per nos acompanhar e  festejar amassa aquestes eveniments. Aqueste còp, coma en autras escasenças, sètz venguts majoritàriament los provençals.

Sabi que i a fòrça occitans qu’an enveja de venir a Barcelona, mas que pòdon pas. La situacion de la lenga occitana a l’estat francès es ara fòrça dificila e cal pas daissar la lucha, que demanda fòrça trabalh e dedicacion.

Aurem autras escasenças segur.


I ara, per acabar les meves paraules, crido:

Visca Occitània
Visca Catalunya.


Enric Garriga Trullols
President CAOC
A la Generalitat de Catalunya
9 d’octubre 2004

divendres, 20 d’agost del 2004

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA XXX ESCÒLA OCCITANA D’ESTIU

Amics occitans e catalans e amics venguts de totes las parts del monde:

Se cada an, a l'EOE, fasèm LA FÈSTA OCCITANO-CATALANA per festejar un còp de mai l'amistat entre los dos pòbles, ongan la fèsta es mai granda perque es lo 30en aniversari d'aquesta ESCÒLA que comencèt en 1975 del 25 al 30 agost.

Dos ans mai tard, foguèt fondat a Barcelona e a Tolosa lo CAOC amb las doas seccions occitana e catalana. Lo CAOC a demorat fidèl a sa vocacion catalano-occitana e a pas jamai mancat a l'EOE a partir de la seuna fondacion en 1978.

Lo CAOC, en mai de far venir catalans, tanben a fait venir artistes catalans en despart dels corses de catalan e de dansas catalanas en qualques ocasions.

 - en 1983 a la IX EOE fa venir la soprano Lourdes Colomer a Pena d'Agenés.
 - en 1989 a la XV EOE fa venir Dolors Lafitte i Alfons Encinas a Pena d'Agenés.
 - en 1991 a la XVII EOE fa venir a Fumel Oriol Romani amb sa clarineta.
 - en 1993 a la XIX EOE fa venir a Fumel la Cobla Manxaire de Sabadell.
 - en 1994 a la XX EOE fa venir a Corbiac lo grop "SOL DE NIT".
 - en 1995 a la XXI EOE fa venir a Vilanòva d'Òlt  los Ministrils de la Palla de Mataró.
 - en 1996 a la XXII EOE fa venir, al Liceu Jòrdi Leigues, un autre còp Maria Lafitte.
 - en 1997 a la XXIII EOE fa venir lo grop de femmas Las Violines, que jògan a la  plaça Lafayette.
 - en 1998 a la XXIV EOE fa venir lo grop BANDEBOLIT que jògan a Nautafaja la Tor.
 - en 1999 a la XXV EOE fa venir lo grop LA COBLETA DE LA SELVA a l'Ostal.
 - en 2000 a la XXVI fa venir la soprano Olga Guerrero Miracle a l'Ostal.
 - en 2001 a la XXVII EOE fa venir lo grop EL PONT D'ARCALÍS (grand succès)
 - en 2002 a la XXVIII EOE fa venir lo grop LOS GROULLERS.
 - en 2003 a la XXIX EOE fa venir lo grop ENRENOU FOLK
 - en 2004 a la XXX EOE ongan arriban ara lo grop LA BANDA D'EN VINAIXA.

Aqueste grop es una de las bandas de balètis tradicionals que mai se bolegan dins l'airal catalan. Fan de bal d'envelat que en catalan vòl dire en pavilhon o tendassa o tibanèl, ont se fasiá e se fa encara dansas collectivas de melodias fòlc e de musica de la Mediterranèa.

Per acabar profiti l'escasença per felicitar totes los qu'an fait possible que l'EOE siaga arribada amb vam e fòrça al 30en aniversari.

Profiti tanben per dire que los catalans serem totjorn al costat dels occitans malgrat totas las dificultats, totas las enganas e trapadèlas que nos pausan los estats jacobins e ara tanben l'Euròpa dels estats.

Un còp de mai nos cal sarrar los dos pòbles, occitan e catalan, per superar totes los desfís que nos pausa la novèla Euròpa dels Estats qu'es pas l'Euròpa qu'avèm somiada tant de temps.

Amb aqueste espèr, cridi Visca Occitània, Visca Catalonha!

A l'an que ven.


ENRIC GARRIGA TRULLOLS
President del CAOC

diumenge, 1 d’agost del 2004

DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL PÒRT DE SALAU

Amics occitans
Amics catalans

Novament som al Port de Salau per a fer la festa de germanor i de l’amistat entre catalans i occitans. Per reinvindicar les nostres llengües bessones en perill i per viure amb pau i concòrdia.

Com que la llengua occitana està molt més en perill que la catalana parlaré en occità per solidaritat i també com a protesta contra l’estat francès que no fa res per salvar la llengua occitana.

Amics occitans

Ongan, festejam lo 150en aniversari de la fondacion del Felibrige per Frederic Mistral, en 1854, e tanben lo 100en aniversari del Premi Nobel, balhat a Mistral en 1904.

E aquò es important per doas rasons importantas. La primièra perqué Mistral foguèt un grand amic dels catalans. La segonda perqué diguèt aquelas paraulas profeticas dins sa poësia de 1861 als Trobaires Catalans, als poètas catalans

“Qu’un pòble tombe esclau,
Se ten la lenga ten la clau
Que dei cadenas lo desliura”  

Dimenge passat, èri a la Val d’Aran per participar a la Fèsta de la Corsa per la Lenga. E los diferents correires èran portaires cadun d’una clau. Vaquí un autre exemple de la relacion entre la lenga e la clau.

Los nòstres enemics sabon que la nòstra lenga es la nòstra fòrça e per aquò vòlon la mòrt de las nòstras lengas e se aquò es pas possible vòlon almens manténer las nòstras lengas a punt de mòrt, coma un sovenir folcloric del passat. Per aquesta rason an interdit que lo catalan e l’occitan siagan lengas oficialas de l’Union  Europèa.

Diguèri l’an passat que lo projècte de la Constitucion Europèa èra mai qu’una declaracion de principis, èra una declaracion de guèrra contra las doas mai grandas nacions d’Euròpa sens estat pròpri : Occitania e los Païses Catalans.

Me soi pas enganat. Lo projècte de l’an passat, ongan es una trista realitat e ara nos demandaràn per referendum de votar òc.

Votar òc es votar contra nosautres meteisses.

Sèm pobles alienats e desrasigats.

Disi aquò perque fòrça catalans votaràn òc (si) al Referendum de la Constitucion Europèa.

Mas coma l’an passat, disi que cal votar non per dire a tota l’Euròpa que los nòstres pòbles son esclaus dels Estats espanhòl e francés e que volèm la meteissa libertat e dreits per las nòstras lengas. Los meteisses dreits qu’an las lengas oficialas dels Estats.

E per acabar vos demandi de luchar per la nòstra lenga, per la cultura dels nòstres dos pòbles e per la libertat.

E l’an que ven tornarem al Pòrt de Salau amb mai de vam e de fòrça.

E ara la fèsta contunha.

Visca Occitània
Visca Catalunya

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

diumenge, 20 de juny del 2004

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A MONTFERRIER. 26 APLEC DE MONTSEGUR

Sènher Cònsol de Montferrier
Senhers conselhièrs
Amics catalans e occitans

En primèr vòli regraciar en nom dels catalans la vòstra amicala aculhença d'aqueste 26 Aplèc dels Fòcs de Sant Joan a Montsegur.

Grandmercé per nos aculhir un autre còp. Lo CAOC es estat interdit pel segond còp de far la fèsta occitano-catalana a la nuèit al Prat dels Cremats.

Fa 26 ans que la nòstra associacion, lo CAOC, fa la fèsta d'afrairament occitano-catalana dels Fòcs de Sant Joan.

Dimenge passat tota l'Euròpa a votat e a elegit los novèls deputats al Parlament de l'Union Europèa amb la tòca principala de metre en plaça una novèla Constitucion europèa qu'aurà de fargar mai de ligams d'amistat e de relacion entre los diferents pòbles. E establir mai de justícia sociala per totes los europèus.

Fa 26 ans que lo CAOC fa la promocion de l'amistat occitano-catalana e en aqueste sens a avançat la Union Europèa.

Mas me demandi perqué la justícia s'aplica d'un biais fòrça diferent dins los diferents estats en relacion a las lengas e culturas diferentas de las oficialas.

I a grandas diferéncias entre la situacion legala de las lengas en Belgica, Soïssa, Espanha, etc en comparacion de çò que se passa en França.

Avèm vist que lo nombre de locutors parlants o parlaires es pas un problèma perqué 9 dels dètz novèls estats que son dintrats dedins l'Union Europèa an mens de locutors o parlaires que los catalans, que sèm mai d'onze milions. Lo problèma real es la manca d'oficialitat totala del catalan a tot l'estat.

Lo principe establit es: cada estat aurà una sola lenga en Euròpa. 

Es la meteissa causa per l'occitan qu'a mai de parlaires que fòrça petits estats que son dins l'Union Europèa.

Per aquesta rason lo CAOC a escrit al President del govèrnament espanhòl per demandar l'oficialitat de l'occitan en Euròpa, compte-tengut que l'aranès (occitan) es oficial a la Val d'Aran.

Ièr a Montsegur avèm fait una taula redonda sus Frederic Mistral en l'escasença del 150 (cent cinquanten) aniversari del Felibritge e del 100 (centen)aniversari del prèmi Nobel a Mistral.

Lo CAOC sempre a proclamat las paraulas de Mistral, "la lenga es la clau que de las cadenas nos desliura".

Se perdèm la lenga, perdèm la cultura e l'eime e desapareissèm coma pòble.

Per aquò, nosaus, catalans, volèm conservar e afortir la lenga. Per aquesta rason demandam l'oficialitat en Madrid e tanben en Euròpa. Nos cal salvar de la globalizacion.

Las causas an pas cambiat, mas dins l'encastre europèu de la lucha politica i serem totes, catalans e occitans, e un còp de mai nos cal unir davant la novèla escomesa.

Tornarem luchar e tornarem l'an que ven a Montsegur pels Fòcs de Sant Joan.

Grandmercé
Visca Occitània
Visca Catalonha


Enric Garriga Trullols
President del CAOC