diumenge, 30 de novembre de 1997

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA TEULARIA DE ST. JOAN DE LES ABADESSES

Em presentaré jo mateix: sóc Enric Garriga Trullols, del Cercle d'Agermanament Occitano-Català, que té per finalitat les relacions catalano-occitanes. Enguany, a partir del gener, commemorarem el 20 Aniversari de la nostra associació.

Entre els primers socis del CAOC recordo el secretari de l'Ajuntament de Mataró. També, els amics del Grup d'Història del Casal de Mataró vénen des de fa molts anys als Aplecs de Montsegur. També els Ministrils de la Palla de Mataró han vingut a l'Escola Occitana d'Estiu. I recordo que la meva primera conferència, la vaig fer al Casal de Mataró, invitat per l'amic Lluís Terricabras: vaig parlar sobre la Generalitat de Catalunya quan encara no hi era.

Us vull parlar una mica d'Occitània. Aquí veieu la bandera d'Occitània, que és un poble de 13 milions d'habitants que va dels Alps als Pirineus, i de l'Atlàntic al Mediterràni.

Enguany commemorem el 11è centenari del comte Guifré el Pilós. Doncs la seva mare Ermessenda era occitana, la seva àvia era occitana, la seva dona era occitana, i tots els seus descendents i els altres comtes catalans continuaren casant-se amb occitanes. Per això, i perquè moltíssims occitans vingueren a repoblar les terres conquerides als moros, els catalans actuals som descendents dels occitans.

Hispània, en aquell temps, era el país d'on arribaven totes les ràtzies que destruïen  el nostre país. Nosaltres tenim el nostre origen en els carolingis i els occitans, i no tenim res a veure amb Espanya.

Per això demanem una independència total respecte a Espanya i cosobirania a Europa.

Nosaltres, que hem vingut de Barcelona, no volem que els de Mataró s'emportin ells sols la joia dels actes fets aquest matí en motiu del lliurament de l’estàndard. Nosaltres també hem volgut participar en aquesta alegria.

I ara passo la paraula als Amics de Sant Jordi.

Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC 

dissabte, 15 de novembre de 1997

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LAVAUR

Sénher conse adjunt a la cultura, amics occitans, amics catalans,

Sèm venguts, los catalans del CAOC, per segond còp a Lavaur; lo primièr còp èra en 1994, e sempre menats per Joan Tomàs, un grand amic dels catalans.

Es pas un compliment de dire que Lavaur es una bèla vila, una polida vila, mas tanben es una vila plena d'art e d'historia. Una istòria crusèla, aquela de la Crosada que a Lavaur escriguèt un dels episòdis mai sagnants.

La desfaita occitana foguèt lo començament del declin, de la gran tombada del pòble mai culte d'Euròpa. Pauc a pauc, lo francès a tampat totas las sorgas, a assecat totes los rius de la lenga occitana e, fin finala, l'a substituïda, sens li daissar cap de luòc dins l'escòla e mens encara dins la vida sociala, publica e oficiala.

E ara sèm aicí, catalans e occitans, a la comuna de Lavaur e parlam encara la meteissa lenga de la Dama Guirauda de Lavaur, getada e peirada dedins lo potz, per los crosats. Era lo 3 de mai de 1211, fa 786 ans d'aquò. E malgrat lo temps passat l'occitan es pas mòrt encara e vòl viure, tornar reviure dins una Euròpa novèla. Vòl èstre tant o mai respectat que las autras lengas europèas sense estat pròpi e, evidentament, los catalans sèm del meteis vejaire, de la meteissa opinion.

Còsta de veire un càmbiament dins l'Estat francés, embarrat, enfangat a l'entorn de l'article II de la Constitucion de la Republica francesa, que proclama lo francés sola lenga oficiala.

Mas se fasem l'analisi de pichonas causas, que se son passadas ongan, podèm arribar a pensar que i a quicòm que bolega per cercar una sortida a aquel coul de sac de la Constitucion francesa.

Per exemple, lo 29 de mai, l'associacion de las Calandretas signèt a París un acòrdi amb lo Ministèri de l'Educacion Nacionala per metre en marcha un Institut Superior de formacion dels mèstres, regents de las Calandretas, mas tanben de las autras lengas de la Republica.

E aquò serà una realitat, perque dins un mes, lo 19 de decembre d'ongan, serà inaugurat oficialament aqueste Institut Superior de Formacion de regents en lengas diferentas del francés a Besièrs.

Lo 21 de mai, lo Parlament regional del Piemont fa una lei de promocion de l'occitan de las Valadas occitanas d'Italia, e tanben, dins las valadas, i a una autra novèla oficiala. La Comunautat europèa a aprovat lo projècte denominat Espaci occitan, a Dronier, dins la Val Maira, per far un Institut d'estudis occitans, que vòl dire totes los servicis de la lenga e cultura occitanas.

L'Espaci Occitan de l'Occitania italiana, se met en marcha, amb l'idèa de trabalhar amassa amb l'Occitania de l'estat francés, e l'Occitania de l'estat espanhòl, la Val d'Aran.

Lo còst de l'Espaci es de 3 miliards de liras. La Comunautat europèa paga lo 75 per cent e las comunautats montanas e la província pagan lo 25 per cent restant. Aquò es una avançada extraordinària.

Lo 6 de mai començan las classas dins la novèla Calandreta d'Orlhac, dins Cantal, malgrat fòrça  problèmas economics..

Lo 1èr d'octòbre comença lo primièr Col.legi occitan, de l'Associacion Calandretas, a Lates, pròche Montpelhièr, per aculhir los escolans que son passats abans per las Calandretas.

Lo 8 de junh comença de trabalhar Lo Conselh de la Lenga occitana per reglar las causas dificilas de la grafia de l'occitan.

Las causas passadas al Zènit de Pau, al Teatre de la Ciutat de Carcassona, fan dire als jornals que los que dison que la lenga occitana es mòrta auràn de tampar lo bèc d'ara endavant.

Se los catalans se bolegan, se Europa se bolega, perqué pas Occitania?. França es lo darrièr wagon del trin de las Lengas. Totes los estats modèrnes d'Euròpa an signat la Carta de les Lengas, mens França. Cresi qu'aquesta situacion es plan vergonhosa.

Dins un temps ont la conservacion del patrimòni es la tasca que definís melhor l'accion culturala dels Estats, es una contradiccion doblidar aqueste grand patrimòni vivent, qu'es la lenga d'un pòble. E que, dins lo cas de l'occitan, és lo patrimòni qu'a mai de riquesa istorica d'Euròpa.

Ara, lo CAOC es en trin d'acabar lo primièr periòde de 20 ans. En genièr farà 20 ans que foguèt creat a Barcelona. Aqueste mes, lo govern de la Generalitat de Catalonha a declarat lo CAOC Associacion d'interés cultural. Es una tardiva reconeissença del trabalh qu'a fait lo CAOC per far tornar las relacions occitano-catalanas. Mas lo crepuscul, l'obscur calabrun, ara sembla que se torna lutz d'alba. E dins lo novèl periòde de 20 ans las relacions catalano-occitanas s'afortiràn d'amistat  e de ligams entre los dos pòbles.

E amb aquesta confiança cridi:

Visca Occitania. Visca Catalonha!

Enric Garriga Trullols

Secretari General  CAOC catalán

Lavaur 15/11/1997

dissabte, 8 de novembre de 1997

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA 52 AMASSADA GENERALA DE L'IEO A CARCASSONA

Cars amics,

Sèm arribats de Barcelona nòu catalans del Cercle d'Afrairament Occitano-Catalan (CAOC), per assistir a la 52 Amassada de l'IEO a Carcassona. Me rapèli que lo primièr cop per ieu que soi vengut a l'IEO foguèt a Tolosa, a la 39 Amassada, lo 3/4 novembre de 1984, que al mateis temps èra lo 40 aniversari de la fundacion de l'IEO. M'agradèt fòrça e pendent l'Amassada se parlèt fòrça de los catalans. Gardi la memòria qu’escriguèri en aquela escasença. A partir d'aquel moment soi sòci de l'IEO, e d'aquò fa 13 annadas, e ai assistit, sempre amb companhia d'autres catalans, a totas las Amassadas, qu'èran a mens de 500 km de Barcelona. Las qu'èran mai luenh èra pas possible d'i anar. Dins aquestes rares ocasions anirem pas a la fèsta de Dunas, que se passa a la meteisa data de l'Amassada de l'IEO.

M'agradariá vos dire que manca solament 45 jorns pel 20 aniversari del CAOC. L'an venent serà la nòstra annada mai importanta. Sabi pas se aurem de sous, mas vos pòdi assegurar que lo CAOC farà força de causas, car trebalha unicament per las relacions occitano-catalanas. Las nòstras activitats, pendent tota l'annada, nos ocupan tota la setmana e tanben los dissabtes e dimenges.

Ara soi a la retirada, a partir del premièr de genièr, e pendent tota la jornada soi present al sèti del CAOC a Barcelona. Mas i a, en mai, 2 personas lo matin e tres personas lo ser. Aquò fa sièis personas cada jorn. Per l'instant ma santat me permèt trabalhar e far trabalhar aqueste monde, que ven cada jorn al CAOC, e sabi pas pendent quant de temps encara, aquò serà possible.

Lo 23 d'octubre d'ongan la Generalitat a publicat, dins son Jornal Oficial, l'acord del govèrn catalan, qu'a declarat lo CAOC associacion d'interés cultural. Aquò arriba amb 20 ans de retard, mas es una reconeixença oficiala del nòstre trabalh per Occitània e Catalonha.

Abans, lo 24 de març, comencèt a Sitges, l'an del 100 aniversari de la naissença de Josep Carbonell i Gener. Es l'òme qu'èra president de l'Oficina de Relacions Meridionalas de la Generalitat, que faguèt finançar e publicar a Barcelona la Gramatica Occitana de Loís Alibert. Per la part catalana avèm fait fòrças d'actes e d'exposicions, mas caldrià que per part occitana tanben se faga quicom de digne e de juste en son onor, a un catalan que pendent tota la vida trabalhèt per Occitània e faguèt un trabalh extraordinari. Lo final del centenari se farà a Barcelona e tanben a Occitània, mas sabem pas on, lo mes de març de 1998.

Aquí tanben i a una bona novèla. Lo centenari aurà una seguida, perqué s'a creat un Forum Occitano-Catalan, permanent, a Sitges amb l'ajuda de la Comuna e la participacion d'autres entitats, per exemple lo CAOC, la Fundacion catalano-occitana, la Universitat Autònoma de Barcelona e d'autras. Los occitans i son convidats tanben.

Per dire solament lo mai extraordinari, lo 5 d'abrial, lo CAOC èra a la Manifestacion per la Television Occitana, a Clarmont d'Auverha e lendeman a la Fièra del Libre del Sud, a Vilanòva d'Òlt. Lo 6 de mai, lo CAOC participava a la Setmana Occitana de la Universitat Autònoma de Barcelona, ont se fan corses oficials d'occitan.

Lo 6 de junh, lo CAOC convida un jove escrivan occitan, Nicolau Rei-Bethveder, per far una conferència en Barcelona, en la mai importanta associacion, l'Ateneu Barcelonès, dedins l'encastre d'un autre centenari, del musician occitan, Deodat de Severac, nascut a Sant Fèlix de Lauragués e mòrt a Ceret.

Lo 21 de junh se fa lo 19 Aplec dels Fòcs de Sant Joan a Montsegur. L'an venent serà Montsegur l'encastre d'una granda festa catalano-occitana, en l'escasença del 20 Aplec e del 20 aniversari del CAOC, amb la collaboracion de la Generalitat. Serà lo dissabte 20 de junh.

Lo 13 julh serem presents al Grand Teatre de la Ciutat de Carcassona, per ausir lo grand espectacle de Nadau. Gardarem per sempre la mai granda remembrança d'aqueste acte impressionant.

Lo 3 d'agost se fa la X Pojada al Port de Salau e normalment participan 600 personas, que montan a pè la montanha, a 2015 metres d'altitud, cadun de son costat.

Lo 25/31 d'agost avèm participat a l'EOE. Amb aqueste còp, son 19 ans seguits, amb catalans del CAOC, i fasèm cada còp venir musicians catalans.

E lo darrièr, dins la causas mai importantas, foguèt lo 28 e 29 octubre, a la Universitat de Lhèida. Doas jornadas d'Estudi e Debat sus lo tema Occitània e Catalonha.

E ara vos convidi a totes a participar a l'Amassada de las doas seccions occitana e catalana del CAOC, que se passaràn a Lavaur, lo dissabte e dimenge que ven. En aqueste moment farem l'analisi mai prigond de totes les activitats del CAOC del 1997.

Avèm fait mai de 40 activitats principalas en un an.

En mai d'aquò preparam una causa encara mai importanta, un grand Congrés occitano-catalan, amb la participacion del Govèrn de la Generalitat de Catalonha e los Conselhs regionals occitans e força associacions occitanas e catalanas.

E per acabar vos vòli dire que i a un fum de causas importantas qu'an passat en aqueste an. Per exemple, lo jornal Segre, de Lheida, que publicava solament en castelhan, a partir del 2 de setembre edita tanben en catalan. En aqueste moment l'edicion catalana del Segre es igual a l'edicion castelhana del Segre e lo jornal fa un 20 per cent mai de vendas en total. Igualment lo jornal de Barcelona El Periodico a partir del 28 d'octòbre començarà a editar tanben en catalan. En aquest moment es lo primièr jornal mai vendut en catalan de Catalonha. A passat lo jornal AVUI.

La setmana passada era anunciada l'oficialitat del catalan a la ciutat de l'Alguer, a l'iscla de Sardenha. Es una reconeissença, de l'estat italian, al catalan com a lenga oficiala de l'administracion a l'Alguer.

Davant-ièr ai ausit a la Television catalana coma un diputat d'Aragon, de Fraga, parlava en catalan, a las Cortes de Saragossa, que se passan normalment en castelhan, per anonçar l'aprovacion de la novèla lei que farà oficials, a Aragon, l'aragonés e lo catalan. Aragon serà ara un país trilingue, amb tres lengas oficialas. D'autra part a Catalonha l'ensenhament de l'occitan, des de fa dos ans se fa a la Universitat Autònoma de Barcelona, en dos nivèls, tanben a la Universitat de Lhèida e en dos instituts, o collegis, de Sant Cugat e de Terrassa. Lo professor catalan d'occitan, al liceu de Terrassa, es dedins aquesta sala.

En aquestes moments i a de problemas a Catalonha per acabar la novèla Lei de Normalizacion del Catalan, mas malgrat aquò i a fòrça de causas novèlas que nos portan a éstre optimistes de la part catalana e tanben de la part occitana.Pensi qu'arribarem a nos rescontrar e restablirem l'anciana frairetat catalano-occitana.

Grand mercès a totes.

Enric Garriga Trullols

Secretari General CAOC occitan

Carcassona 8 novembre 1997