dijous, 24 de febrer de 2011

EL CONSELH GENERAU APROVA UNS ESTATUTS D'UNA ACADÈMIA DE LA LLENGUA SENSE TENIR-NE COMPETÈNCIA I SENSE CONSENSUAR AMB LA GENERALITAT COM DETERMINA LA LLEI DE L'OCCITÀ, LA QUAL COSA EL FA NUL I S'HA DE REVOCAR

COMUNICAT DETH CONSELH 


Lum vèrda as estatuts entà crear era Acadèmia der Institut d’Estudis Aranesi

Eth plen ratifique era propòsta entà segregar Naut Aran dera Resèrva Nacionau de Caça

Eth Conselh Generau d’Aran a dat lum vèrda ara prepausa d’estatuts entara creacion dera acadèmia der Institut d’Estudis Aranesi e lheuar ath Departament de Justícia dera Generalitat aguesta prepausa entà tramitar-la avientament, pr’amor qu’aguesta competéncia depen deth govèrn catalan. Mentre non se cree era acadèmia, er Institut se dòte d’un nau reglament, que tanben a aprovat eth Plen. Andús acòrds an compdat damb eth vòt favorable des grops d’Unitat d’Aran e PRAG e era abstencion de CDA. Quauqui representants der Institut an assistit coma convidats ara session plenària.

Eth sindic d’Aran, Francés Boya, a assegurat qu’er inici deth tràmit entà crear ua acadèmia supòse ua “hita istorica” pr’amor qu’era autoritat der aranés “requè en Institut d’Estudis Aranesi, que deven un organisme autonòm, e es representants legitims deth pòble aranés”. Totun, eth sindic, qu’a demanat ara Generalitat que respècte aguesta iniciativa, a regretat qu’es acòrds non s’agen podut préner per unanimitat: “Auem perdut ua oportunitat entà hèr manifèsta era unitat politica ar entorn dera lengua”. Eth madeish Institut d’Estudis Aranesi e es sues Seccions de trabalh an amiat a tèrme tant eth desvolopament d’aguest procès coma era elaboracion des estatuts e eth reglament.

Entà Francés Boya, era iniciativa “da solidesa ar Institut e reflectís ath còp era ambicion dera Val d’Aran per deféner e hèr a respectar era sua lengua pròpria”. Aguesta prepausa se prebotge d’acòrd damb eth mandat dera Lei der occitan, aranés en Aran, qu’afirme qu’era Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran, en termini d’un an a compdar dera entrada en vigor dera lei, “an d’adoptar es mesures de besonh entà complir çò qu’establís er article 4.3.”. Aguest dispause que “er Institut d’Estudis Aranesi a d’èster independent des administracions publiques, a d’arténher pleaments eth caractèr academic que li correspon e a d’auer era autoritat lingüistica entà fixar es convencionalismes d’usatge der aranés d’acòrd damb era consideracion de varietat lingüistica deth tronc occitan comun”. Atau madeish, “a d’auer era autoritat entar assessorament que, en matèria de lengua, li sigue sollicitat”.

dimarts, 15 de febrer de 2011

CONSIDERACIONS SOBRE LA LLEI DE L'OCCITÀ

Tot el procés d’elaboració, debat i aprovació de la llei amb el títol canviat, que de dir-se aranès ha passat a dir-se occità, ha posat en evidència que hi ha dues posicions totalment enfrontades.

Per part del  Síndic  d’Aran, independentment del nom, la llei ha de beneficiar en exclusiva Aran. La llengua aranesa és l’únic dialecte oficial a Catalunya i a l’Aran. Per tant com a conseqüència lògica d’aquest raonament, que ell diu prioritat, deguda a la precarietat, no s’ensenyarà a Aran ni a Catalunya cap altre dialecte occità que no sigui l’aranès.

Per tant la Generalitat unicament ensenyarà i subvencionarà l’aranès a Catalunya i per descomptat també a l’Aran. Pel que fa a la projecció exterior també es farà en aranès, la qual cosa ja està fent amb subvencions de la Generalitat.

Qualsevol projecció exterior de Catalunya haurà de ser gestionada per Aran que en rebrà la subvenció però potser s’avindria a una gestió compartida.

Per part catalana, la llei parla de l’occità a Catalunya i de l’aranès a l’Aran. Per tant segons això a Catalunya s’ha de subvencionar unicament l’occità (estándar/llenguadocià).

Si s’ensenya l’aranès a Catalunya no serà subvencionable, únicament a Aran.

Pel que fa la projecció exterior, la Generalitat unicament utilitzarà l’occità i només l’aranès per a la comunicació oficial amb la Vall d’Aran. La Generalitat subvencionarà la projecció feta en occità (estandard) des de Catalunya. Però des de l’Aran, la projecció si es fa en aranès, per qualsevol mitjà, no serà subvencionada. Només en el cas de fer-se en occità (estandard) des de l’Aran, seria subvencionable.

La projecció des de Catalunya cap Occitània serà matèria reservada a la Generalitat, que farà els plans de desplegament i la seva execució. L’Aran d’aquestes actuacions des de Catalunya en tindrà informació qualificada i preferent, la seva veu serà escoltada. De la mateixa manera la Generalitat verificarà que la projecció exterior de l’Aran s’adapti sense contradiccions a la projecció catalana vers Occitània.

Són principis que caldrà desenvolupar amb més detalls.

[S’ha de recomanar a la Vall d’Aran que surti dels seu aillament i el mitjà més eficaç és ensenyar l’estandard, sense menystenir l’aranès].

divendres, 4 de febrer de 2011

TRADUCCIÓ AL CATALÀ DE LA CARTA PUBLICADA A LA SETMANA EN GASCÓ DEL NÚMERO 802 DE 4.2.2011

LLENGUA DE COMUNICACIÓ – per Èric Astié

1) L’Any Nou és arribat i amb ell la llei sobre les llengües minoritzades...?
Esperem que el 2011 les veiem legalitzades i oficials. Ara de moment la reconeixença de l’occità passa per l’escola francesa majoritàriament, amb tots els trasbalsaments que comporta. Feliçment la Calandreta és un agulló dels bons que desvetlla les consciències i crea vocacions en el medi associatiu i dins l’escola de la República.

El CAPES d’occitan remunta al 1992 i després del temps perdura amb 20 places de concurs. Coneixem la situació magra de les quatre places, regularment en unes condicions d’ensenyament que no són sempre fàcils. Les administracions departamentals i regionals manifesten un interès creixent i creen possibilitats de llocs de treball. Paradoxalment les escoles no arriben a fornir el personal qualificat i motivat per correspondre. El Servei d’Ocupació de l’IEO www.emplec.com proposa regularment places que esperen i esperen força temps els candidats. És la serp que es mossega la cua. Les societats franceses, nodrides amb el monolingüisme després del 1789, grinyolen per passar a un bilingüisme amplament europeu i universal.

2) L’occità llengua de comunicació?
És el vot de tots els seus amants, en la realitat és un altre cantar. Els mestres de segon grau, que representen la gran majoria dels transmissors lingüístics, no en creen en la vida quotidiana, de locutors espontanis. Després del batxillerat, l’occità es carrega amb la marca “jo bé que voldria, però...”, els estudiants l’han abordat com a llengua d’estudi el temps per obtenir un diploma i l’obliden després. Quan es troben exprofessors o excompanys d’institut, és la llengua dominant la que xiscla entre les boques.

3) Quina llengua de comunicació?
No conec la manera per mantenir un nivell coherent d’intercanvis d’una llengua que conjuga almenys quatre formes diferenciades. El mètode Òc Ben (gascó, llenguadocià, llemosí, provençal) és una primera petjada. Dins l’absolut, els estudiants adquireixen una coneixença força correcte de la nostra “una dins la diversitat”. Com a professional de la transmissió de la llengua, penso que cal fer un pas més. Si restem cadascú dins el nostre parlar, tancat i normat definitivament, després d’alguns anys i sense els ponts lingüístics (ara quasi desapareguts) progressius del terreny, que passen naturalment d’un parlar a un altre, correm el risc d’almenys quatre escissions dins la unitat.

4) Quina ha de ser la llengua comuna acceptada i practicada com a llengua de comunicació?
Si no tens la solució dins la teva casa, mira la casa del veí. Ensenyar una llengua dialectalitzada és una riquesa i un obstacle. Reacció humanament comprensible, cadascú vetlla pel seu dialecte, abans, durant i després.

Les publicacions són multiplicades per tantes formes diferenciades. Els professors d’italià, d’àrab o d’alemany saben el que és ensenyar una llengua dialectal. Es resolt així: els italians estudien el toscà sense deixar de practicar el dialecte i els germanòfons estudien el Horchdeutsch sense abandonar per això el Dialekt (els alsacians afirmen que l’alsacià és la seva forma oral de l’alemany) i igual pels arabòfons.

Segur que tots coneixen alhora la llengua comuna i la forma regional. Pels occitans allò que ens uneix és més fort que allò que ens separa. N’hi ha prou de viatjar i de confrontar el parlar propi amb els altres parlars, als quatre cantons dels Països d’Oc, per comprendre les forces i les flaqueses. Hem de cultivar el que tenim de comú i ser ambiciosos per la llengua. En l’ensenyament per exemple, escollir d’ensenyar, en les tres hores setmanals, dues hores d’occità regional i una hora d’occità comú.

Per l’escola maternal és evident que aquest procés serà després. Les coses no evolucionaran en un any o en dos. Únicament la pràctica de l’occità com a llengua de comunicació veritable ens donarà una realitat autèntica i perenne.

5) Quin occità comú?
Es parla també de “llengua teulada” Dachsprache en sociolingüística. Cadascú coneix la resposta i ningú la gosa dir: parladissa artificial, imposada per voluntats imperialistes, a llegües de la realitat del terreny... Els arguments abunden, honestos o no.

Dins el casal del veí, Catalunya ha adoptat l’occità com a llengua oficial des de l’any passat, els aranesos exulten d’alegria per aquesta llei i fulminen contra el CAOC que practica i difon el llenguadocià. Com es pot fer per passar davant una forma de gascó molt minoritària amb particularismes extrems, dintre d’una forma d’occità (el gascó), esclafat com “lengatge estranh” des de l’Edat Mitjana ençà?

L’evidència pot ser com una línia dreta com una falç, sobretot si un text d’autor dins la seva forma inicial ha de ser utilitzada com a llengua de comunicació pels principiants… ambició per la llengua dels trobadors...

Feliçment els vots de cap d’any es diuen pertot “Bona annada, plan granada e plan acompanhada” a totes i a tots. La vella no vol pas morir.

dimarts, 1 de febrer de 2011

CARME VIDAL DIRECTORA DE CULTURA A LLEIDA

EL CAOC COMUNICA
una notícia molt important
1 de febrer del 2011

El dimarts 1 de febrer del 2011, a Lleida, a la Delegació de Cultura del Govern de la Generalitat, ha pres possessió del càrrec de Directora de Cultura a Lleida, Alt Pirineu i Val d’Aran, la senyora Carme Vidal Huguet, la qual també és la nova responsable de l’aplicació del Programa de l’Oficialitat de l’Occità a l’Aran.

En l’acte de presa de possessió i de compareixença davant la premsa ha declarat que en la present legislatura es farà el desplegament de la Llei de l’Occità com a tercera llengua oficial de Catalunya i de l’Aran, on en diuen aranès. Serà a través de la Direcció General de Política Lingüística que es farà el desplegament de la Llei. Pel que fa a l’Aran es farà a través dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida.

Carme Vidal Huguet, filòloga, és l’exdiputada de CDC que fou ponent de la Llei de l’Occità en el debat al Parlament. Cal recordar que es canvià el títol de la Llei, que inicialment portava el nom de Llei de l’Aranès i que passà després a dir-se Llei de l’Occità i així fou aprovada el 22 de setembre del 2010. Això fou possible gràcies als tres ponents que treballaren totalment coordinats: Carme Vidal (CDC), Maria-Àngels Cabasés (ERC) i Francesc Pané (ICV) amb la transcendent aportació del CAOC, com han reconegut unànimement i reiteradament els tres ponents.

La confluència del nomenament de la nova Directora de Política Lingüística, Ivonne Griley, amb el de Carme Vidal, assegura el desplegament correcte de la Llei de l’Occità segons els estrictes criteris lingüístics i la normal i justa aplicació racional i territorial de la Llei.

UNA NÒVA IMPORTANTA
1 de febrièr de 2011

Lo dimars 1 de fèbrier de 2011, a Lhèida, la dòna Carme Vidal, filològa, a pres possessión del pòst de Directora de la Delegacion de Cultura del Govèrn de la Generalitat en Lhèida, Naut Pirenèu e Val d’Aran e tanben es la nòva responsabla de l’aplicacion del Programa de l’Oficialitat de l’Occitan a la Val d’Aran. Foguèt la diputada reportaira de la Lei de l’Occitan per CDC.