dissabte, 27 de novembre del 1999

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A PAU

Sénher conse de Pau, amics occitans, amics catalans.

En primièr vòli regraciar la Comuna de Pau per nos recebre e per nos balhar una sala de l’Ostal de la Vila per poder faire la 35 Amassada de la dóas seccions del Comitat d’Afrairament Occitanò-Catalan.

Pendent mai de 21 annadas avèm fait las nòstras amassadas pertot Occitània e los Païses Catalans. Ongan se passa a Pau.

Lo CAOC a visitat fòrça de còps Pau e lo Bearn. Lo darrièr còp foguèt en abril de 1996, de la man del nòstre grand amic Gilabert Narioo.

Ongan, en mai dels nòstres amics de sempre, avèm tanben l’ajuda especiala de l’Institut Occitan de Pau, de son director, qu’es un catalan, e del president executiu, Patric Navone. Grands mercès a totes.

Ongan, la visita a Pau a permès als catalans de tornar rescontrar fòrça d’amics, perquè lo sèti del CAOC occitan foguèt pendent qualques annadas dedins l’Ostau Biarnès. Aicí lo CAOC occitan encontrèt, lo 1986, un novèl ostal, una nòva casa, après la fòrta crisi del 1985, provocada per la vision estreita de qualqu’un intellectual.

Aicí a Pau, terra de libertat e de tolerància, lo CAOC occitan s’afortiguèt e lo CAOC catalan encontrèt fòrça d’amics e una partida de son istòria. Lo Bearn, pel mejan del comte rei catalan Ramon Berenguer IV e après, en 1170,pel maridatge de la vescomtessa Maria del Bearn amb Guilhèm de Montcada, unís son destin als catalans e aragoneses. E totes amassa mescleron lor sang a Muret, per defendre la libertat dels pòbles.

Dedins aquesta joia, del rescontre occitanò-catalan d'uei, i a  quicom que truca nòstra consciencia. Avèm lo sentiment e lo dòl qu'encara dèmora dins lo mai prigond del nostre còr per l'absència d'un grand ome, d'una granda figura, d'un grand occitanista, d'un grand escrivant, d'un grand militant, d'un grand trabalhaire: Roger  Lapassada, que nos daissèt a mejans del mes d'octubre passat a Ortès, la vila ont i a lo castèth dels Montcada catalans.

Cada cop que sèm vinguts a Ortès, a Pau, al Bearn, Roger Lapassada èra present al rescontre amb los catalans. L'amistat catalanò-occitana èra per el tanben una partida de la lucha per la libertat e per la cultura comuna.

Absent uei, es e serà sempre  present, totjorn, dins nòstra memòria coma un exemple, lo mai realista, de çò que cal faire per far avançar las causas, en defòra de bufecas teorias intellectualas, de las ideologias e dels partidismes. Pendent tota sa vida a fait realitat la devisa de l'IEO: LA FE SENS OBRÀS MÒRTA ES.

Lo CAOC a fait tanben un trabalh de formigueta, un trabalh constant e superior a sas fòrças e amb uns mejans modèstes e precaris. Mas, com a Roger Lapassada, amb una illusion  e una fe vertadièra.

Avèm progressat malgrat la indiferència,  la maldisença e las acidas criticas que venian de pertot. Lo decòr, lo panorama, l'ambient, a plan cambiat. Pas encara lo sufisent, mas fòrca comparat amb çò  que se passava fa 21 ans, quand comencèt a trabalhar lo CAOC.

Sèm dins la bona dralha, dins lo bon camin. Avèm desrevelhat las conscièncias, avèm fòrabandit la vergonha, avèm recuperat l'identitat, avèm esclaircit los remembres del passat e los ligams de l'antica frairetat.     

I a de bonas causas pertot, en Catalunha tanben, que contunha de recuperar son identitat culturala e nacionala malgrat fòrça de perilhs. En Euròpa s’afortís una consciencia de libertat dels pòbles qu’an comprès que per dessús las frontièras existís lo dreït d’intervencion quand los pòbles son massacrats. La non intervencion, tant cara als estats jacobins, es acabada.

Cada còp mai, Euròpa aurà de prendre decisions e las impausar a totes los estats, per fargar una Euròpa de las libertats e dels pòbles.

Soi urós de poder dire tot aquò dins aquest grand palais de la vila de Pau, capitala del darrièr reducte independent d'Occitània.

Soi urós de tornar veire lo cèu de Pau, la vision formidable e impressionanta de las Pireneas, que lo poèta Lamartine diguèt qu'éra la mai bèla vision terrestre del monde.

La setmana venenta, per pur azard, serèm a Nàples, que segon lo meteis poèta Lamartine es la mai bèla vision maritima del monde, per rescontrar, tanben, los remembres catalans del passat.

Amb aquestes visions formidables e esclarcidas del nòstre grand espaci cultural comun, fai los mai fervoroses votes per la renavida d'Occitània e de Catalonha dins aquesta novèla Euròpa de las libertats e dels pòbles  que se farga.

Visca Occitània!
Visca Catalonha!

Enric Garriga Trullols
Secretari General del CAOC catalan
Pau 27-11-1999 

dissabte, 13 de novembre del 1999

DISCORS D'ENRIC GARRIGA A TRULLOLS A MARSELHA A LA 54 AMASSADA DE L'IEO

Sénher President, Cars amics occitans,

Soi urós un autre còp d'èstre present a la 54 ena Amassada de l'IEO qu'ongan se passa a Marselha, en Provença, la tèrra de Mistral, mas abans la tèrra dels comtes de Barcelona, après lo maridatge de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença, lo 3 de febrier de 1112.

De Mistral avèm causit una pensada, qu'es lo nòrd de la meuna filosofia e del combat del CAOC. Es simple "La lenga es la clau".

En Catalonha lo mai grand debat es la lenga. I a pas cap d'autre mai constant, mai reiterat, mai discutit pendent tot aqueste segle.

Nos podèm demandar perqué passa aquò?

Perqué passa únicament a Catalonha e pas a la resta d'Europa?

Es lo catalan una lenga conflictiva?

Es pas vertat, lo catalan es pas conflictiu, la lenga es pas un problèma, mas es l'excusa per fargar un problèma polític.

La normalitzacion del catalan es un problèma politic. E los problèmas politics son sempre problèmas de poder e de fòrça. La situacion precària de la lenga catalana es un senhal clar de manca de poder politic. Malgrat totas las avançadas, en ensenhament e cultura, vesèm que sufís pas d'aver un govèrn e un parlament pròpi, car Catalonha dispausa pas de poder politic per poder legislar pacificament, sus la seuna lenga amb tota normalitat. Es evident, que malgrat l'autonomia, la lenga catalana a pas los meteisses dreits que las autras lengas oficialas d'Europa.

Es reconegut oficialament que lo catalan es la sola lenga pròpia de Catalonha, mas es cooficiala al costat del castelhan. Aquò es un fait novèl, car la lenga qu'a fait Catalonha pendent mil ans foguèt sonque lo catalan.

La concurréncia del castelhan, coma lenga cooficiala amb lo catalan, representa una menaça per la subrevivença del catalan. La sola faiçon de preservar la preséncia de las doas lengas a Catalonha seriá que lo catalan foguèsse la sola lenga oficiala. D'autra faiçon lo castelhan prendrà tota la plaça.

Tot lo debat polític de las darrièras eleccions catalanas foguèt a l'entorn de la normalizacion de la lenga.

Maragall arribèt fòrça proche d'obtèner la victòria per un sol deputat. Foguèt lo perilh mai grand de perdre l'autonomia reala e passar a èstre una colonia  politica de Madrid.

Cresi que totes sètz conscients d'aquò. Sabi que i a de saberuts intellectuals occitanistas que fan una lectura diferenta perquè son ligats ideologicament als socialistas. Mas es evident que, amb la victòria de Maragall , los occitans, los basques, los bretons, los corses etc totes aurián perdut. S'auriá tuat, mòrt l'esperança. Auriá ganhat lo concèpte d'estat.

Vos citi unas paraulas d'una polemica entre occitans per internet e un d'eles disiá: "Cresi ben que los franceses son pas l'enemic. O los espanhòls, en lo cas de Catalonha. Los enemics son los Maragalls d'aquest monde" Bravò!  Osca!. Avètz  comprés. Lo mai grand enemic es l'enemic del dedins.

Pujol es pas encara proclamat president. A diferéncia dels basques, en Catalonha los nacionalistas pausan resisténcias a l'union.

M'arresti aicí de parlar de política.

E vos vòli parlar del CAOC que ongan comencèt amb la participacion a la Dictada Occitana, a Castras, lo 30 de genièr de 1999. La mitat dels assistents catalans èran joves de 16 ans . Foguèt una granda capitada e ara sèm d'acòrdi amb la Generalitat de Catalonha, que lo 29 de genièr del 2000, finançarà una dictada per video conferéncia al seti del Departament d'Ensenhament, que serà simultanèa a Castras  e a Barcelona, amb una representacion de la Val d'Aran e benlèu de las valadas occitanas d'Itàlia. Aquò farà una granda promocion de la lenga occitana en Occitània e en Catalonha.

Pendent 1999 avèm fait mai de 55 activitats diferentas, pròpias o participadas. Vos vau estalviar de vos las dire totas. Mas los occitans son venguts a Catalonha pel CAOC e los catalans son anats a Occitània pel CAOC. Montsegur, Pòrt de Salau, Cantal, Cevenas, Felibrejada del Perigord, Festival d'Acordions de Maçaners, Festival de Carcassona, Val d'Aran, EOE e força d'autres son qualques exemples del dinamisme del CAOC.

Cresi que me cal dire tanben qu'ongan lo CAOC participa al Millenari del monge occitan Gerbert (que foguèt aprés Papa, amb lo nom de Silvestre II). La persona occitana que mai a trabalhat en aqueste projecte es Fèlix Daval, d'Orlhac (de la tèrra del Carladès, de Dolça de Provença e del comte catalan Ramon Berenguer).

Fèlix Daval, en mai, a menat dempuèi  fòrça annadas (pel mejan de l'Associacion Catalonha-Carladés) unas coralas relacions entre occitans e catalans. Per tot aquò lo divendres 5 de novembre de 1999 l'avèm balhat lo XI Premi Batista i Roca de las mans de Xavier Trias, Ministre de Presidència de Jordi Pujol i ieu coma president de l'IPECC.

Es un premi internacional, que se balha cada an a 10 personas catalanas o catalanòfilas de defòra dels  Paises Catalans.  

E per acabar vos convidi a assistir a la XXXV Amassada de las doas seccions occitana o catalana del CAOC, a Pau, lo dissabte 27 de novembre de 1999. Farem lo compte rendut de tant de trabalh, mas tanben farem lo projecte pel 2000, que benlèu serà una granda annada per las relacions occitanò-catalanas.

Los projectes son fòrça importants, mas ai pas lo temps per vos los expausar  ara.

Pòdi sonque manifestar la mai granda solidaritat e amistat dels catalans que seguisson vòstra lucha per la sobrevivença, amb la nòstra total e completa simpatia e estrambòrd.

Vos desiri un grand e bon trabalh.

Visca Occitània.

Enric Garriga Trullols

Secretari General del CAOC