diumenge, 10 d’octubre del 2004

DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A RIPOLL. 150 ANIVERSARI DEL FELIBRITGE

Sr. Eudald Cases, regidor representant de l'alcaldessa.
Sènher Jaume Mouttet, majoral del Felibritge.
Sènher Pèire Pessamessa. President del Comitat d'Afrairament Occitanò-catalan.

Amics catalans
Amics occitans

    Voldria primer expressar, en nom del Cercle d'Agermanament que presideixo, el nostre reconeixement per l'acollida que ens dispensa l'Ajuntament i el Museu Etnogràfic de Ripoll, que han fet possible amb la seva col.•aboració la preparació i el desplegament dels actes del 150 aniversari del Felibritge i del 100 aniversari del Premi Nobel a Frederic Mistral el 1904.

Aquest reconeixement ve especialment dirigit als senyors Eudald Casas, Florenci Crivillé i el Dr. Eudald Maideu.

És per a nosaltres una gran satisfacció poder celebrar aquesta efemèride en la comtal vila de Ripoll, bressol de Catalunya.

Podem dir amb propietat que aquí començà el nostre projecte de sobirania nacional catalana la qual ens durà més de 900 anys, fins que ens fou arrabassada per les armes, el 1714.

El monestir de Ripoll és el símbol de l'inici però també el símbol de la nostra recuperació o renaixença de la nostra pàtria. Sabeu com el monestir de Ripoll arribarà a ser una ruïna, símbol de la postració del poble català. Però després es tornà a reconstruir i aquesta nova renaixença també és un símbol d'una nova reconstrucció de la nació catalana.

El CAOC ha volgut portar, un cop més, els occitans a Ripoll, perquè als amics se'ls ensenya els joiells més preuats i aquí tenim la joia nacional més important de la nostra història mil•lenària, el nostre bressol, lo breç, com diuen els occitans però també els símbol de la nostra reconstrucció i recuperació com a poble.

A continuació ja ens explicaran els contactes històrics que hi ha entre Mistral i Verdaguer.

També la relació que hi ha entre el Museu Etnogràfic de Ripoll i el Museu d'Arle.

Però jo he vist en aquesta plaça plena d'occitans i recentment en vingueren molts occitans en ocasió del Mil•lenari de Gerbert.

Però per acabar les meves breus paraules per deixar temps als altres oradors, voldria dir-vos que el propi Josep Maria Batista i Roca m'explicà els fets que passaren a Ripoll, el diumenge 16 d'abril de 1933.

A Catalunya es feren unes grans festes en motiu del Centenari de la Renaixença Catalana. Però a Ripoll els actes estigueren a punt de fracassar pels anarquistes de la FAI, molt exaltats volien impedir la cerimònia, ja que creieren veure un signe religiós en la bandera occitana. Hi ha cops de puny i en una atmosfera de revolta i enmig dels crits parla Pau Pons (occità-mallorquí) i altres: els catalans Antoni Rovira Virgili i Joan Estelrich per apaivagar els ànims. Fou un episodi històric del qual segur que hi ha encara persones a Ripoll que el recorden.

Aquesta bandera és la mateixa que hem portat avui i que ahir vam passejar pels carrers del centre de Barcelona. Avui a Ripoll els occitans i catalans hem celebrat un cop més la nostra amistat.

Fou un episodi històric del qual segur que hi ha encara persones a Ripoll que el recorden.


Enric Garriga Trullols
President del CAOC

dissabte, 9 d’octubre del 2004

DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL PALAU DE LA GENERALITAT EN EL 150 ANIVERSARI DEL FELIBRITGE

Senyor Apel•les Carod-Rovira, Secretari d’Afers Interdepartamentals
Sénher Jaume Mouttet, Majoral del Felibritge
Sénher Pèire Pessamessa, President del Comitat d’Afrairament Occitano-Català

Amics occitans, amics catalans,

El CAOC ha volgut, un cop més, fer a Barcelona i a Catalunya la commemoració del 150 Aniversari de la creació del Felibritge, el 21 de maig del 1854,  i el 100 Aniversari del Premi Nobel a Frederic Mistral el 1904.

Hem programat quatre dies plens d’actes a diferents localitats de Catalunya, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Montserrat, Collbató, Barcelona i al monument de Frederic Mistral a Montjuïc.

Però especialment estem molt joiosos de començar els actes precisament aquí al Saló de Sant Jordi, del Palau de la Generalitat de Catalunya, un lloc que ha estat testimoni històric de les més grans efemèrides catalanes.

Per aquest saló i aquest palau també han passat els occitans. Esmento especialment la recepció oferta el 27 de juny de 1930 en ocasió del 100 aniversari de la naixença de Frederic Mistral.

Una altra el 15 d’abril del 1933 en ocasió del centenari de la Renaixença Catalana. Aquí mateix Ventura Gassol féu una comparació entre Aribau i Mistral i a continuació el President Francesc Macià afirmà les seves ànsies de llibertat i justícia. Els felibres canten “ La Copa Santa”. El Capolier llegeix el missatge del Felibritge a Macià, que l’endemà reprodueix “La Publicitat”. Ventura Gassol diu “ La petita Catalunya, el petit Llenguadoc, la petita Provença, etc, deuen formar la gran Occitània a Europa”.  

El dimarts 24 de març de 1964, el grup folklòric provençal LO CALEN de Marsella, format per 30 persones, és rebut a aquest Palau després de travessar la plaça de Sant Jaume fins el Palau de la Generalitat (aleshores Diputació) tots arrenglerats i vestits de provençals i al so dels flabiols i tamborins i amb la senyera, que és igual a la bandera catalana.

El 6 de desembre de 1980 en ocasió del 150 Aniversari de Mistral el CAOC lliurà a la Generalitat la copa dels provençals als catalans, donada el 1867, i que era guardada al Castell de Teià. L’acte fou presidit pel President de la Generalitat Jordi Pujol.

El 9 de juny de 1987 es fa la recepció a la Generalitat dels 360 felibres que havien celebrat la festa anual de la Santa Estela a Perpinyà. En aquest actes hi     són presents les dues copes.

He fet una petita referència d’alguns del actes celebrats aquí, però els occitans i els felibres han estat motiu de molts altres actes a Catalunya.

Ha estat una història d’amistat entre els dos pobles i de gran admiració vers les dues renaixences i d’una amistat d’il•lusions protagonitzada en el seu origen entre  Mistral i Balaguer.

Per això el CAOC no podia deixar passar la commemoració d’aquests dos aniversaris mistralencs, ja que això hauria comportat trencar amb una història de vora dos segles.

Les esperances que sempre els occitans han posat en Catalunya no han de ser defraudades . Els catalans tenim una gran responsabilitat en uns moments que es pretén afirmar la nació catalana com mestressa de les seves pròpies decisions en el si d’Europa i això és difícil en l’Europa dels estats.

Catalunya ofereix un cop més a Occitània la seva amistat per enfortir els lligams seculars.

Per acabar vòli remerciar los provençals que son venguts nombroses a Barcelona per nos acompanhar e  festejar amassa aquestes eveniments. Aqueste còp, coma en autras escasenças, sètz venguts majoritàriament los provençals.

Sabi que i a fòrça occitans qu’an enveja de venir a Barcelona, mas que pòdon pas. La situacion de la lenga occitana a l’estat francès es ara fòrça dificila e cal pas daissar la lucha, que demanda fòrça trabalh e dedicacion.

Aurem autras escasenças segur.


I ara, per acabar les meves paraules, crido:

Visca Occitània
Visca Catalunya.


Enric Garriga Trullols
President CAOC
A la Generalitat de Catalunya
9 d’octubre 2004

divendres, 20 d’agost del 2004

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA XXX ESCÒLA OCCITANA D’ESTIU

Amics occitans e catalans e amics venguts de totes las parts del monde:

Se cada an, a l'EOE, fasèm LA FÈSTA OCCITANO-CATALANA per festejar un còp de mai l'amistat entre los dos pòbles, ongan la fèsta es mai granda perque es lo 30en aniversari d'aquesta ESCÒLA que comencèt en 1975 del 25 al 30 agost.

Dos ans mai tard, foguèt fondat a Barcelona e a Tolosa lo CAOC amb las doas seccions occitana e catalana. Lo CAOC a demorat fidèl a sa vocacion catalano-occitana e a pas jamai mancat a l'EOE a partir de la seuna fondacion en 1978.

Lo CAOC, en mai de far venir catalans, tanben a fait venir artistes catalans en despart dels corses de catalan e de dansas catalanas en qualques ocasions.

 - en 1983 a la IX EOE fa venir la soprano Lourdes Colomer a Pena d'Agenés.
 - en 1989 a la XV EOE fa venir Dolors Lafitte i Alfons Encinas a Pena d'Agenés.
 - en 1991 a la XVII EOE fa venir a Fumel Oriol Romani amb sa clarineta.
 - en 1993 a la XIX EOE fa venir a Fumel la Cobla Manxaire de Sabadell.
 - en 1994 a la XX EOE fa venir a Corbiac lo grop "SOL DE NIT".
 - en 1995 a la XXI EOE fa venir a Vilanòva d'Òlt  los Ministrils de la Palla de Mataró.
 - en 1996 a la XXII EOE fa venir, al Liceu Jòrdi Leigues, un autre còp Maria Lafitte.
 - en 1997 a la XXIII EOE fa venir lo grop de femmas Las Violines, que jògan a la  plaça Lafayette.
 - en 1998 a la XXIV EOE fa venir lo grop BANDEBOLIT que jògan a Nautafaja la Tor.
 - en 1999 a la XXV EOE fa venir lo grop LA COBLETA DE LA SELVA a l'Ostal.
 - en 2000 a la XXVI fa venir la soprano Olga Guerrero Miracle a l'Ostal.
 - en 2001 a la XXVII EOE fa venir lo grop EL PONT D'ARCALÍS (grand succès)
 - en 2002 a la XXVIII EOE fa venir lo grop LOS GROULLERS.
 - en 2003 a la XXIX EOE fa venir lo grop ENRENOU FOLK
 - en 2004 a la XXX EOE ongan arriban ara lo grop LA BANDA D'EN VINAIXA.

Aqueste grop es una de las bandas de balètis tradicionals que mai se bolegan dins l'airal catalan. Fan de bal d'envelat que en catalan vòl dire en pavilhon o tendassa o tibanèl, ont se fasiá e se fa encara dansas collectivas de melodias fòlc e de musica de la Mediterranèa.

Per acabar profiti l'escasença per felicitar totes los qu'an fait possible que l'EOE siaga arribada amb vam e fòrça al 30en aniversari.

Profiti tanben per dire que los catalans serem totjorn al costat dels occitans malgrat totas las dificultats, totas las enganas e trapadèlas que nos pausan los estats jacobins e ara tanben l'Euròpa dels estats.

Un còp de mai nos cal sarrar los dos pòbles, occitan e catalan, per superar totes los desfís que nos pausa la novèla Euròpa dels Estats qu'es pas l'Euròpa qu'avèm somiada tant de temps.

Amb aqueste espèr, cridi Visca Occitània, Visca Catalonha!

A l'an que ven.


ENRIC GARRIGA TRULLOLS
President del CAOC

diumenge, 1 d’agost del 2004

DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL PÒRT DE SALAU

Amics occitans
Amics catalans

Novament som al Port de Salau per a fer la festa de germanor i de l’amistat entre catalans i occitans. Per reinvindicar les nostres llengües bessones en perill i per viure amb pau i concòrdia.

Com que la llengua occitana està molt més en perill que la catalana parlaré en occità per solidaritat i també com a protesta contra l’estat francès que no fa res per salvar la llengua occitana.

Amics occitans

Ongan, festejam lo 150en aniversari de la fondacion del Felibrige per Frederic Mistral, en 1854, e tanben lo 100en aniversari del Premi Nobel, balhat a Mistral en 1904.

E aquò es important per doas rasons importantas. La primièra perqué Mistral foguèt un grand amic dels catalans. La segonda perqué diguèt aquelas paraulas profeticas dins sa poësia de 1861 als Trobaires Catalans, als poètas catalans

“Qu’un pòble tombe esclau,
Se ten la lenga ten la clau
Que dei cadenas lo desliura”  

Dimenge passat, èri a la Val d’Aran per participar a la Fèsta de la Corsa per la Lenga. E los diferents correires èran portaires cadun d’una clau. Vaquí un autre exemple de la relacion entre la lenga e la clau.

Los nòstres enemics sabon que la nòstra lenga es la nòstra fòrça e per aquò vòlon la mòrt de las nòstras lengas e se aquò es pas possible vòlon almens manténer las nòstras lengas a punt de mòrt, coma un sovenir folcloric del passat. Per aquesta rason an interdit que lo catalan e l’occitan siagan lengas oficialas de l’Union  Europèa.

Diguèri l’an passat que lo projècte de la Constitucion Europèa èra mai qu’una declaracion de principis, èra una declaracion de guèrra contra las doas mai grandas nacions d’Euròpa sens estat pròpri : Occitania e los Païses Catalans.

Me soi pas enganat. Lo projècte de l’an passat, ongan es una trista realitat e ara nos demandaràn per referendum de votar òc.

Votar òc es votar contra nosautres meteisses.

Sèm pobles alienats e desrasigats.

Disi aquò perque fòrça catalans votaràn òc (si) al Referendum de la Constitucion Europèa.

Mas coma l’an passat, disi que cal votar non per dire a tota l’Euròpa que los nòstres pòbles son esclaus dels Estats espanhòl e francés e que volèm la meteissa libertat e dreits per las nòstras lengas. Los meteisses dreits qu’an las lengas oficialas dels Estats.

E per acabar vos demandi de luchar per la nòstra lenga, per la cultura dels nòstres dos pòbles e per la libertat.

E l’an que ven tornarem al Pòrt de Salau amb mai de vam e de fòrça.

E ara la fèsta contunha.

Visca Occitània
Visca Catalunya

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

diumenge, 20 de juny del 2004

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A MONTFERRIER. 26 APLEC DE MONTSEGUR

Sènher Cònsol de Montferrier
Senhers conselhièrs
Amics catalans e occitans

En primèr vòli regraciar en nom dels catalans la vòstra amicala aculhença d'aqueste 26 Aplèc dels Fòcs de Sant Joan a Montsegur.

Grandmercé per nos aculhir un autre còp. Lo CAOC es estat interdit pel segond còp de far la fèsta occitano-catalana a la nuèit al Prat dels Cremats.

Fa 26 ans que la nòstra associacion, lo CAOC, fa la fèsta d'afrairament occitano-catalana dels Fòcs de Sant Joan.

Dimenge passat tota l'Euròpa a votat e a elegit los novèls deputats al Parlament de l'Union Europèa amb la tòca principala de metre en plaça una novèla Constitucion europèa qu'aurà de fargar mai de ligams d'amistat e de relacion entre los diferents pòbles. E establir mai de justícia sociala per totes los europèus.

Fa 26 ans que lo CAOC fa la promocion de l'amistat occitano-catalana e en aqueste sens a avançat la Union Europèa.

Mas me demandi perqué la justícia s'aplica d'un biais fòrça diferent dins los diferents estats en relacion a las lengas e culturas diferentas de las oficialas.

I a grandas diferéncias entre la situacion legala de las lengas en Belgica, Soïssa, Espanha, etc en comparacion de çò que se passa en França.

Avèm vist que lo nombre de locutors parlants o parlaires es pas un problèma perqué 9 dels dètz novèls estats que son dintrats dedins l'Union Europèa an mens de locutors o parlaires que los catalans, que sèm mai d'onze milions. Lo problèma real es la manca d'oficialitat totala del catalan a tot l'estat.

Lo principe establit es: cada estat aurà una sola lenga en Euròpa. 

Es la meteissa causa per l'occitan qu'a mai de parlaires que fòrça petits estats que son dins l'Union Europèa.

Per aquesta rason lo CAOC a escrit al President del govèrnament espanhòl per demandar l'oficialitat de l'occitan en Euròpa, compte-tengut que l'aranès (occitan) es oficial a la Val d'Aran.

Ièr a Montsegur avèm fait una taula redonda sus Frederic Mistral en l'escasença del 150 (cent cinquanten) aniversari del Felibritge e del 100 (centen)aniversari del prèmi Nobel a Mistral.

Lo CAOC sempre a proclamat las paraulas de Mistral, "la lenga es la clau que de las cadenas nos desliura".

Se perdèm la lenga, perdèm la cultura e l'eime e desapareissèm coma pòble.

Per aquò, nosaus, catalans, volèm conservar e afortir la lenga. Per aquesta rason demandam l'oficialitat en Madrid e tanben en Euròpa. Nos cal salvar de la globalizacion.

Las causas an pas cambiat, mas dins l'encastre europèu de la lucha politica i serem totes, catalans e occitans, e un còp de mai nos cal unir davant la novèla escomesa.

Tornarem luchar e tornarem l'an que ven a Montsegur pels Fòcs de Sant Joan.

Grandmercé
Visca Occitània
Visca Catalonha


Enric Garriga Trullols
President del CAOC

dissabte, 19 de juny del 2004

DISCORS D'ENRIC GARRIGA AL PRAT DELS CREMATS

Cars amics occitans e catalans

Aprèp 26 ans de nos amassar aicí, los catalans e los occitans, sentissi un sentiment de revòlta dins lo prigond de mon còr de veire que la situacion dels nòstres dos pòbles demòra sens cap de càmbiament positiu important a senhalar.

Vivèm de la indulgéncia e de la caritat dels estats que, malgrat que nos escanan e esperan la nòstra mòrt definitiva, nos fan la mercé de nos far pas cremar vius coma antan. Son bons e pacients e esperan la nòstra mòrt dempuei fòrça de temps. Aquò serà bon per la novèla Euròpa. Aurèm doas lengas de mens dins la Babel europèa. Aquò serà mai simple e mens car.

Los catalans avèm demandat al govèrn espanhòl l'oficialitat del catalan a Euròpa, e miracle! lo govern de Madrid l'a demandada, mas ailàs Euròpa a refusat la demanda. Los catalans sèm 12 milions, mai que fòrça dels estats actuals de l'Union Europèa. Mas avèm un grand problèma: sèm pas un Estat catalan. Sèm sonque unas províncias d'Espanha e compta pas que lo catalan siaga co-oficial als Païses Catalans.

Cal evitar lo perilh. Oficializar lo catalan seriá destapar la Caissa de Pandòra. Seriá incitar totas las autras lengas sens estat a faire la meteissa causa. Metre, per exemple, al meteis nivèl lo francés e l'occitan seriá totalment inadmissible. Se pòt pas comparar una lenga modèrna e culta amb un patois vergonhós. Aquò es lo sentiment jacobin. Es la realitat.

Euròpa es pas çò qu'aviam pensat: lo remèdi dels patiments dels pòbles escanats pels estats.

Per las eleccions europèas de la setmana passada i aguèt una fòrta abstencion. Euròpa es una monstruositat d'estats e lo monde s'interessa pas se Euròpa servís sonque per l'economia e la política.

Mas los catalans del CAOC avèm demandat l'oficialitat de l'occitan compte-tengut que l'aranés-occitan es tanben oficial a la Val d'Aran.

Benlèu i aurà pas cap responsa.

Mas vos pòdi senhalar que los catalans aprovaràn pas la novèla Constitucion europèa se lo catalan es pas minimament oficial a Euròpa, votarem contra.

Lo decepcion serà cada còp mai granda se los estats demòran los sols mèstres de l'Union Europèa e los pòbles qu'an lengas pròpias son pas reconeguts.

Vaquí mon sentiment de revòlta qu'ai manifestat en començar mon discors.

Mas tanben vaquí mon sentiment d'amistat prigonda cap als occitans, sa lenga e sa cultura que son un patrimòni partejat pels catalans.

Avèm partejat amb vosautres lo malur istoric de la repression. Aprèp avèm partejat l'esperança. Ara partejarem tanben la lucha pels nòstres dreits e per la nòstra lenga e cultura.

Espèri tornar l'an venent 2005 aicí al Prat dels Cremats per celebrar l'amistat occitanò-catalana.

E tanben espèri tornar celebrar la fèsta del fuòc a la nuèit amb la vòstra ajuda.

Grandmercé a totes
Visca Catalonha
Visca Occitania



Enric Garriga Trullols
President del CAOC

diumenge, 30 de maig del 2004

DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A SANT MAXIMIN

Sènher consol
Sènhers conselhièrs
Amics catalans e occitans

En primièr vòli regraciar en nom dels catalans la vòstra amicala aculhença que nos fa sentir coma membres de la meteissa familha.

La vòstra bandièra es la meteissa que la catalana e aquò es encara la referència del temps que Provença foguèt un comtat catalano-provençal amb los comtes catalans a partir del maridatge entre Ramon Berenguer IV e la vòstra comtesa Dolça de Provença.

A passat lo temps, mas l’amistat demòra e tanben los signes en las bandièras e escuts e principalament dins  la lenga e la cultura.

Ongan es lo 150en (cent cinquanten) aniversari de la fondacion del Felibritge e lo 100en (centen) aniversari del prèmi Nobel a Frederic Mistral.

Es ben normal que los catalans  participen en aquestes aniversaris perqué Mistral foguèt un grand amic dels catalans e lo prèmi Nobel fa onor a la lenga provençala mas tanben a la catalana qu’es la seuna lenga bessona,

Nòstras comunas lengas son un patrimoni que cal conservar coma una riquesa culturala de l’umanitat. Es damatge que la Union Europèa e los estats que la forman siagan pas conscients que totas las lengas son egalas en dignitat e tanben en dreits e que i a pas de lengas superioras e lengas inferioras.

Nosautres, los catalans lucharem per la reconeissença del catalan en Espanha e en Euròpa.

E lo CAOC tanben demanda la reconeissença de l’occitan en França e en Euròpa.

Per acabar, desiram que la libertat dels pòbles siaga reconeguda realament pels estats de la novèla Euròpa.

Visca Occitània
Visca Catalonha

Enric Garriga Trullols
President del CAOC 

divendres, 9 d’abril del 2004

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL CONSELH GENERAU DE TARBA

Sénher Vicepresident del Conselh Generau
Sénher Comissionat d'Accion Culturala
Molt Honorable Joaquim Xicoy, expresident del Parlament de Catalonha

Amics occitans
Amics catalans

Dissabte passat, sèm anats a Ais de Provença e avèm rescontrat doas coralas de bearneses e bigordans e ara nos tornam rescontrar aicí.

En primièr, me cal dire grandmercé per lo vòstra aculhença. Los catalans sabon que se troban en un país amic. Las relacions entre Bigòrra e Catalonha se trapan en l'istòria anciana de l'edat mejana. Cal saber que la vescomtessa Maria de Bearn se maridèt en 1170 amb lo catalan Guilhèm Ramon de Montcada qu'es lo cap de la linha bearnesa dels Montcada catalans.

La vòstra comtessa de Bigòrra Peironèla se maridèt amb Gaston VI de Montcada, Vescomte de Bearn, catalan. Aquel Gaston VI foguèt un fidèl aliat del rei catalan Pèire lo Catolic e luchèt a son costat a Muret l'an 1213 contra los crosats de Simon de Montfòrt.

Bigòrra es una tèrra de poètas coma Pèir de Garròs o coma Miquèu Camelat, aqueste foguèt un grand amic dels catalans, anèt a Barcelona en 1911 e demorèt esmeravilhat de la fòrça de la cultura catalana e faguèt traduccions dels autors catalans. Mas principalament Bigòrra es una tèrra de grandas femnas.

Sabi pas se aquò es a causa dels maridatges de la vòstra comtessa Peironèla qu'aguèt sonque filhas de cinc marits. Especialament cal citar Filadèlfa de Gerda, la musa del país bigordan, la Granda Lutz del Miègjorn, que s'atudèt cinc jorns aprèp l'Assompcion de 1952.

Aprèp nos cal parlar de la pastora bigordana Santa Bernardeta, que parlava amb la Verge Maria dins la lenga del país, lo bigordan, l'occitan.

Fòrça de còps l'istòria es doblidada e esconduda. Mas la sovenença, lo recòrd de las aparicions de la Verge al rocàs de Massavièla, a la pastora bigordana de Lorda, fan venir fòrça milieirats de catalans cada annada e aquò contunha e ongan tanben se faràn grands Romavatges catalans.

Cal saber tanben que lo cant occitan "Reina del Cèl" del poèta Estieu se canta sus l'aire del Virolai de Montserrat:
                "Reina del Cèl, mòstra-te pietadosa
                Pr'un pòble fièr dempuèi longtemps esclau
                Te suplicam, d'Avinhon a Tolosa
                Apara-nos jus lo tiu mantèl blau..."

Lo primièr còp que se cantèt foguèt lo 23 de març de 1958, pel primièr romavatge d'Occitània.

"Cent ans abans, quand la Verge venguèt parlar a Bernadeta, la lenga occitana èra una lenga mespresada. Lo pòble la parlava, mas sens fiertat, gaireben coma se n'aviá vergonha".
Aquestas paraulas son del majoral-canonge Salvat. Es tanben Josèp Salvat que nos ditz la famosa frasa de Mistral :
                    "... qu'un pòble tombe esclau
                    se ten sa lenga ten la clau
                    que di cadenas lo deliura..."

Ongan es lo 150en aniversari de la fondacion del Felibritge que se festejarà pertot e tanben a Barcelona pendent quatre jornadas d'Octòbre.

Se fasèm una simpla analisi de la frasa de Mistral, podèm dire que lo Felibritge sempre a dich que en primièr es lo salvament de la lenga. Amb la lenga salvarem l'eime, las costumas, la cultura e aprendrem l'istòria del nòstre país que nos an amagada.

Ara e abans avèm los enemics. Unes que parlan del progrès per nos arrancar l'amor a la tèrra. Autres que dison que cal èstre multilingüe. Catalans, occitans que parlam doas o tres lengas sèm mai europèus e progressistas que los que parlan una sola lenga d'estat. Son aquestes que nos an empachat de parlar la nòstra lenga per la far desaparéisser qu'ara nos dison que per èstre modernes e progressistas cal parlar anglés e abandonar las nòstras lengas pròpias. Aquò se passa en França e se passa en Espanha.

En Espanha las causas an cambiat recentament  e en França o sembla tanben. Catalonha coma tantes de còps pren l'iniciativa. Ara cal esperar que, coma tantes de còps, perdrà pas lo tren.

Los catalans avèm totjorn somiat amb Euròpa. Mas una Euròpa diferenta dels estats.

La lucha serà pas facila, mas la democracia es de la part dels catalans e occitans, e cada còp serà mai dificil se dire democrata e empachar las lengas e las libertats dels pòbles sense estat.

Ara sèm en Bigòrra e vesi un crosament entre la lutz que nos ven del Felibritge de Provença e la lutz qu'arriba del rocàs de Massaviela de Lorda e tanben la lutz de Camelat e la lutz de Filadelfa de Gerda. Amb aquesta granda fòrça espirituala, aquesta tèrra demòra invencible a totas las atacas enemigas e sempre aprèp un divendres sant arriba la Pasca de resurreccion.

Amb aquesta fe vos pòrti l'amistat mai prigonda dels catalans, cap a la Bigòrra e cap a l'Occitania entièra.

Visca Occitania
Visca Catalonha

dissabte, 31 de gener del 2004

DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS VII DICTADA OCCITANA A BARCELONA

Sr. Joan Badia Pujol, Delegat del Departament d’Ensenyament
Benvolguts amics  occitans i catalans

Novament ens reunim al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per fer aquesta VII Dictada, que s’inicià el 1998 a Castres.

Ja sabeu que l’any següent, el 1999, el CAOC hi anà amb un autocar i a partir del 2000 es fa simultàniament a Barcelona  i a altres poblacions, que cada any són més.

Enguany es fa a 13 poblacions, totes occitanes excepte Barcelona.

Això és possible gràcies a la tenacitat i voluntat del CAOC i també gràcies al Departament d’Ensenyament que ens acull any rera any.

El CAOC sempre ha posat un especial interès per promocionar l’ensenyament de la llengua occitana als Països Catalans i del català a Occitània ja que així podrem fer realitat un coneixement profund de les similituds  que uneixen l’occità i el català.

Però si volem generalitzar el coneixement del occità no és suficient el CAOC, manca l’ajuda de la Generalitat, dels instituts escolars, de les escoles oficials d’idiomes i de les universitats.

Si hi ha oferta diversificada també hi haurà una demanda àmplia, que poc a poc, ajudaria a generalitzar l’ensenyament de l’occità a Catalunya i als Països Catalans.

A partir del coneixement de la llengua també s’adquireixen altres coneixements sobre la realitat social i cultural occitana i principalment serveixen per establir sinceres relacions d’amistat amb els occitans.

Voldria també agrair la participació i la valentia dels nostres concursants.

També agraeixo la inestimable col•laboració de Raquel Olivella que ha fet el curs d’iniciació preparatori de la Dictada.

I també als membres del Jurat: Jaume Figueras Trull, Raquel Olivella Cardona, Elisa Salomon Romero i Rafèu Sichel que han corregit els dictats i valorat les proves i alhora han escollit els guanyadors.

També agraïm la soprano Mireia Latorre pel seu recital de cançons occitanes acompanyada per Rafèu Sichel a l’acordió.

Moltes gràcies a tothom i fins l'any vinent.
Visca Occitània
Visca Catalunya



Enric Garriga Trullols
President CAOC
Barcelona 31 de gener 2004