dimarts, 18 de novembre de 2008

A L’ATENEU BARCELONÈS PRESENTACIÓ DEL CURS D’OCCITÀ (A2)

Senyor Bernat Joan, Secretari de Política Lingüística
Senyor Josep Lois-Sans-Socassau, Oficina de l’Occitan a Catalunya
Amics occitans
Amics catalans

Aquesta acte es per presentar el curs d’Occità nivell A2.

És el primer curs que fa el CAOC amb una durada 60 hores lectives amb 30 sessions de dues hores cada setmana els dimarts.

S’havia programat per una classe de 15/18 alumnes però les inscripcions han crescut molt fins arribar en el dia d’avui a 38 la qual cosa aconsellat dividir els alumnes en dues aules simultàniament.

La gran similitud de les llengües occitana i catalana permet que el nivell A1 es pugui afegir al nivell A2.

al mes de juny, al final del curs, els alumnes es podran examinar per obtenir el certificat de superació del nivell A2 que és homologat segons el model europeu.

Ara estem preparant un acord amb Aprenc de Besiers per també es pugui també obtenir el diploma occità d’Escapolairé.

El CAOC agraeix a la Secretaria de Política Lingüística el seu suport pel desplegament del curs.

dissabte, 15 de novembre de 2008

DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS. REUNIÓ CONJUNTA DEL CAOC A MÈSA

Sénher Conse,
Amics Occitans,
Amics catalans,

Lo Comitat d’Afrairament Occitano-Catalan es compausat per doas seccions o partidas diferentas e registradas separadament en los dos estats dempuèi 1978. Ongan fasèm 30 ans. Un polit aniversari.

Lo 21 de genièr a Barcelona a la meteissa data de la fundacion del CAOC, en 1978 se faguèt a la Generalitat de Catalonha, al Departament de Cultura, la festa del XX Aniversari. Amb las autoritats, una soprano per cantar polidas cançons occitanas e catalanas, grandas bandièras occitanas e catalanas, grands discorses e mai de 300 personas que depassavan la capacitat de la sala. Un grop de soldats catalans vestits a la mòda dels segles XVII-XVIII, los Miquelets, fasián una garda d’onor a las nòstras bandièras.

Tot foguèt plan agradiu e lo bilanç de 30 ans del CAOC provan que las causas avançan en Catalonha e Occitania per promòure l’amistat occitano-catalana e l’ensenhament de l’occitan.

La declaracion d’oficialitat de l’occitan a tota Catalonha, segon lo novèl Estatut d’Autonomia de Catalonha del 2006, dobrís totas las pòrtas en Catalonha. Contrariament a çò que se passa en l’estat francès on demòran tampadas.

Totes las activitats annadièras foguèron mai extraordinàrias qu’en altras annadas, especialament lo XXX Aplec dels Fòcs de Sant Joan a Montsegur, lo 14 junh, qu’a recuperat son esplendor tradicional gràcias al novèl conse de Montsegur.

Lo CAOC catalan tot solèt faguèt una fòrta inversion de ressorsas monetàrias amb la finalitat d’obténer una granda capitada.

Una causa atal se passèt tanben amb la XXI Pujada al Pòrt de Salau lo 2 d’agost. Lo CAOC faguèt pujar pel costat catalan los trabucaires e los musicians occitans.

Es pas possible lo raconte de totas las activitats realizadas perqué fariá tròp longàs mon discors.

Sonque vòli soslinhar qu’ongan an coincidit dos grands aniversaris. Lo primièr, lo 800 aniversari de la naissença en Montpelhièr del rei catalan Jaume I lo Conquistaire, que començèt lo primièr de febrièr a Montpelhièr amb la participacion del CAOC catalan.

Un autre gloriós eveniment foguèt lo 140 anniversari de la venguda de Frederic Mistral en Barcelona (1868) en l’escasença dels Jòcs Florals de la Lenga Catalana, invitat per Víctor Balaguer. Foguèron tres gloriosas jornadas del 3-4-5 octubre 2008 preparadas e organizadas pel CAOC catalan amb la presència de mai de 100 felibres e d’autres occitans e lo capolièr e fòrça majorals, etc, e tanben lo president del CAOC occitan. En l’istoric Salon de Cent de la Comuna s’amassèron mai de 300 persones.

Pòdi pas claure las meunas paraulas sens citar una causa fòrça importanta e a mon vejaire capitala per promòure la coneissença de l’occitan a Catalonha.

Lo 7 d’octubre 2007, lo CAOC a començat un cors d’occitan A2 a Barcelona amb 36 inscrits e avèm estat obligats a estructurar doas classes amb doas professoras al meteis temps amb lo meteis programa. Avèm capitat amb l’ajuda del govèrn de la Generalitat de Catalonha, la Secretaria de Política Lingüística.

Aquò nos permet contunhar avançant l’an que ven.

E ara amb la nòstra venguda a Mèsa, per far una amassada conjunta de las doas seccions del CAOC, cresi que fasèm una brilhanta clavadura de l’an del 30 aniversari a Lopian gràcias a l’amabilitat e gentilesa de son conse que nos a recebut, aculhit e acompanhat.

Amb 30 ans de trabalh constant lo CAOC a provat sufisentament la seuna vocacion per l’amistat, la lenga e la cultura occitana. Aquò es pas unicament un patrimòni, coma ditz la Constitucion francesa, es un pòble que vòl viure, qu’es encara viu, e que vol recuperar son èime istoric, que faguèt d’Occitania lo pòble mai culte d’Europa a l’edat mejana.

Per recuperar aquestes valors, los catalans serèm sempre al costat dels occitans.

Visca Catalunya!
Visca Occitània!

Enric Garriga Trullols
President del CAOC català

dijous, 23 d’octubre de 2008

DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA GÀRDIA OCCITANA DE CALABRIA

Honorable Sr. Síndaco de La Gàrdia, Gaetano Cístaro
Dòna Danatella Laudadio, Assessora provinciala de la minoranças linguisticas,
Damiano Guagliardi, Assessore Regional de Calabria
Agustin Redisso, Assessore local
Professor Hans Peter Kunert
Cars Amics,

Fa 30 ans que foguèt fundada la nòstra associacion lo CAOC (en 1978). Ongan es lo trenten aniversari.

Es una anada fòrça importanta pel CAOC.

Pendent 30 ans avèm visitat dempuèi la Val d’Aran, l’Occitania granda e tanben las Valadas occitanas del Piemont, en fòrça escasenças.

Mas jamai avèm poscut visitar La Gàrdia, lo darrièr territòri occitan.

Per nautres los catalans del CAOC uèi es una jornada extraordinària. Avèm completat lo cercle. Ara coneissèm Occitània tota.

Avèm vist que i a una partida viventa del pòble occitan en Calàbria, un territòri que foguèt antan, a l’edat mejana, un domeni catalan.

Aquesta es una autra fòrta rason del nòstre viatge.

Es vertat qu’es lo primièr còp que vesèm la vòstra vila de La Gàrdia, mas tanben es vertat que nos sèm vist abans.

Nos sèm vist abans a Besièrs, a la granda manifestacion per la lenga occitana lo 17 de març de 2007. Cada grop desfilava en son luòc, mas lo grop de La Gàrdia èra fòrça important. Los catalans del CAOC èran tanben fòrça nombroses. Tota l’Occitània i èra amb la Val d’Aran e las Valadas Occitanas del Piemont.

Lo CAOC lucha per la defensa de la lenga e la cultura occitana perqué es tanben un patrimòni catalan. Ara, dempuèi 2006, la lenga occitana es oficiala a tota Catalonha. Lo CAOC collabora ambe lo govèrn catalan al desplegament d’aquesta oficialitat ambe corses d’occitan e activitats diferentas.

Vos pórtam la salutacion oficiala de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalonha e esperam que las relacions entre La Gàrdia e Catalonha seràn cada còp mai fòrtas dedins l’ensemble de las relacions occitano-catalanas.

Visca Occitània!
Visca Catalonha!
Enric Garriga Trullols
President del CAOC i de l’IPECC

dissabte, 4 d’octubre de 2008

140 ANIVERSARI DE LA VINGUDA DE FREDERIC MISTRAL. DISCURS A MONTSERRAT

Reverendíssim Pare Abat,
Sr. Capolier,
Srs. Majorals i Majorales,
Sr. Síndics,
Felibres
Occitans,
Catalans,


Aquesta nombrosa representació de més de 140 persones occitanes, majoritàriament provençals, són a Montserrat per repetir les petjades de Frederic Mistral i els felibres de Provença, que hi feren entre el mes d’abril i maig de 1868.

Si per als catalans Montserrat és i ha estat el far i la salvació de l’ànima catalana en tots els temps de malvestats, també ha estat i és el punt més àlgid de la nostra fe en una Catalunya totalment recobrada nacionalment.

Víctor Balaguer i Frederic Mistral, en el cim de Sant Jeroni d’aquesta muntanya santa de Montserrat, s’abracen fraternalment amb crits enarborats de Visca Catalunya! Visca Provença!

Aquestes dues copes representen l’amistat més perenne entre catalans i occitans representada pels felibres de Frederic Mistral.

Pare Abat, ens féu, a catalans i occitans, un gran honor de rebre la delegació del Felibritge i la delegació del Cercle d’Agermanament Occitano-Català. També, a nosaltres plegats ens satisfà molt portar avui aquestes dues Copes al monestir Montserrat, que ahir duguérem al Museu de Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, avui al matí al Parlament de Catalunya, aquesta tarda les durem a la Generalitat i després al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, on Frederic Mistral assistí als Jocs Florals de la Llengua Catalana.

Gràcies un cop més perquè Montserrat ens dóna fe i fortalesa per continuar treballant per l’amistat i la unió entre els nostres pobles germans.

Visca Montserrat!
Visca Occitània!
Visca Catalunya!

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

140 ANIVERSARI DE LA VINGUDA DE FREDERIC MISTRAL. DISCURS D’ENRIC GARRIGA AL SALÓ DE CENT DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Excm. Sr. Alcalde,
Sénher Capolièr del Felibritge,
Sénher President del CAOC occitan,
Amics Felibres,
Amics occitans i catalans,

Tot són coincidències, però en el XXX Aniversari del CAOC, celebrem a Barcelona el 140 aniversari de la vinguda de Frederic Mistral a Barcelona amb motiu dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, en aquest mateix Saló de Cent, invitat per Víctor Balaguer. Però aquesta vinguda a Barcelona, el 1868, també fou un recorregut triomfal  per Figueres, Girona, Reus i Montserrat.

També és el 175 Aniversari de la Renaixença Catalana (1833). En ocasió del 100 aniversari, el 1933, vingueren 200 occitans. Per tant, enguany també és el 75 aniversari d’aquesta massiva arribada d’occitans, que també foren acollits aquí al Saló de Cent.

Aquí davant tenim presents les dues Copes. Una d’elles és la que donà Víctor Balaguer a Frederic Mistral el 30 de febrer del 1867, pagada per subscripció entre 1.800 catalans. Té doncs l’edat de 142 anys.

L’altra, és la que donaren els provençals als catalans el 24 de maig del 1878, o sigui que té 130 anys. És un altre bonic aniversari per celebrar aquí.

No faré relació de les ocasions en què han vingut massivament els occitans a Barcelona per celebrar amb els catalans els aniversaris que ens uneixen. En canvi, els catalans només van massivament a Occitània quan hi van exiliats.

El CAOC des de fa trenta anys intenta trencar aquesta apatia dels catalans i fa gran quantitat d’activitats a Occitània.

Però, sempre que els felibres, els provençals o els occitans en general vénen en gran nombre a Barcelona o a Catalunya, el CAOC mai ha deixat de participar, de col•laborar o d’organitzar-los actes, tal com hem fet ara.

Felibres e occitans sètz plan benvenguts un autre còp a aquesta aculhenta ciutat de Barcelona que sempre a obèrt sos braces d’amistat a totes los felibres e occitans qu’an vengut a exprimir pendent 140 ans l’amistat frairala entre los dos pòbles.

Visca Occitània!
Visca Catalònha!
Enric Garriga Trullols
President del CAOC

140 ANIVERSARI DE LA VINGUDA DE FREDERIC MISTRAL DISCURS A LA GENERALITAT

Sr. President de l’Institució de les Lletres Catalanes,
Sénher Capolièr del Felibrige,
Majorals del Felibrige,
Felibres,
Occitans,
Catalans,

Un còp de mai la Generalitat de Catalonha recep lo Felibrige per festejar e remembrar un eveniment màger, la venguda de Frederic Mistral a Barcelona. En 1868 tota Catalonha recebèt triomfalament Mistral e los felibres.

Vòli remembrar tanben que i a un autre aniversari a festejar ongan, lo 75 aniversari del Centenari de la Renaissença Catalana, que foguèt celebrat lo mes d’abril de 1933. Venguèron nombroses los occitans invitats e en aquesta meteissa sala fogueron recebuts 180 provençaus, ambe lo capolièr, pel president de la Generalitat Francesc Macià, lo 15 d’abril de 1933. Aprèp foguèron festejats a Ripoll e Tarragona.

Francesc Macià foguèt lo primièr president de la Generalitat restablida. Encara es lo president mai aimat pel pòble catalan. Francesc Macià èra sòci del Felibrige dempuèi 1927. A Montpelhièr lo Consistòri del Felibrige li balhèt aquest títol. La proposicion èra de Pèire Azemà.

Tanben Francesc Macià balhèt subvencions a l’Oficina de Relacions Meridionalas en 1931.

Lo 9 junh 1987, 360 felibres tanben foguèron recebuts en aquesta sala del Salon de Sant Jòrdi.

Tanben mai recentment, lo 9 d’octubre 2004, foguèron recebuts los provençaus aicí ambe lo grop de la Soca Tarasconenca en l’escasença de las festes mistralenques del 150 Aniversari del Felibrige organizadas pel CAOC. En representacion del capolièr Pèire Fabre i participèt Jaume Mouttet, Majoral Baile del Felibrige e actualament Capolièr, aicí present.

Ambe aquestes actes, totes amassa fasèm istòria e la Generalitat cada còp serà mai activa per promòure las relacions entre Occitània e Catalonha.

Grands mercès a la Generalitat per son ajuda, grands mercès al Felibrige per la vòstra venguda, pel vòstre vam e pel vòstre estrambòrd. E per la vòstra amistat.

Visca Catalonha!
Visca Occitania!
Enric Garriga Trullols
President del CAOC

140 ANIVERSARI DE LA VINGUDA DE FREDERIC MISTRAL DISCURS AL PARLAMENT DE CATALUNYA

Sr. Diputat,
Sr. Capolièr,
Srs. Majorals,
Srs. Síndics,
Felibres
Occitans,
Catalans,


Una vegada més aquesta Institució, la més important de Catalunya, rep una nombrosa representació de més de 110 persones de Provença i d’altres regions Occitanes amb motiu del 140 aniversari de la vinguda de Frederic Mistral a Barcelona.

La presència dels felibres al Parlament de Catalunya no fou possible fins que no hi hagué novament restablerta la Generalitat. Per tant, s’inicià l’abril de 1933 en ocasió del centenari de la Renaixença Catalana. Vingueren més de 200 occitans que foren rebuts aquí mateix.

El dimarts 9 de juny de 1987, el President del Parlament de Catalunya Miquel Coll i Alentorn rep els 360 felibres que havien celebrat la Festa anual de la Santa Estela a Perpinyà, que vingueren a Barcelona amb 6 autocars. Hi foren presents als actes les dues Copes.

També es retrobaren les dues Copes, el 19 d’abril de 2001, en ocasió de l’aniversari de Víctor Balaguer a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú.

També més tard foren portades a Sant Genièis de Morgas.

Foren presents també al Parlament de Catalunya el 24 de febrer del 2004 i estigueren a mans de l’actual president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach.

Amb l’enfortiment de Catalunya, les relacions amb el poble occità seran cada cop mes intenses, especialment ara que, des del 2006, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya declara l’occità oficial a Catalunya.

I ara passo la paraula al Capolièr del Felibritge.

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

divendres, 3 d’octubre de 2008

DISCURS 140 ANIVERSARI DE LA VINGUDA DE FREDERIC MISTRAL AL MUSEU BIBLIOTECA DE VILANOVA I LA GELTRÚ

Sr. Capolièr del Felibritge
Sra. Consellera de Cultura
Sra. Directora del Museu Víctor Balaguer
Amics Felibres
Amics occitans
Amics catalans

El 140 aniversari de la vinguda de Frederic Mistral a Catalunya s’inicia precisament en el lloc de la comarca del Garraf on s’iniciaren les modernes relacions entre Catalunya i Provença per voluntat i obra de Víctor Balaguer, el qual, el 1866 ofereix a Frederic Mistral el seu llibre Esperances i records i diu, en relació a la llengua d’oc: “Morta diuen que és, mes jo la crec viva”. Víctor Balaguer en aquesta ocasió és designat vicepresident del Felibritge.

A Sitges, també a la comarca del Garraf, Josep Carbonell i Gener a la revista “L’Amic de les Arts”, el desembre de 1927, dedicà íntegrament el número 21 a la cultura occitana. Un any més tard, el 1928, fundà l’Oficina de Relacions Meridionals que fou la represa i la normalització de l’amistat cultural amb els amics occitans.

Finalment, el 20 de novembre de 1977 es presentà a Vilanova i la Geltrú l’Àmbit de Projecció Exterior de la Cultura Catalana del Congrés de Cultura Catalana del qual jo n’era el cap responsable i es proclamà la Crida Occitano-Catalana, que donà lloc a la fundació del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC), el 1978, o sigui ja fa 30 anys.

Tres efemèrides de capital importància que s’han esdevingut a la comarca del Garraf, entre Sitges i Vilanova i la Geltrú.

Gràcies

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

divendres, 15 d’agost de 2008

DISCORS D’ENRIC GARRIGA-TRULLOLS A L’ESCOLA OCCITANA D’ESTIU

Sénher President de l’EOE
Cars amics occitans
Cars amics catalans

Pel CAOC catalan ongan es una data extraordinària.
Es lo 30en aniversari de la seuna fundacion a Barcelona, lo 21 de genièr de 1978.
Exactament a la meteissa data avèm celebrat oficialament al sèti de la Generalitat de Catalonha, aqueste eveniment del restabliment de las relacions occitano-catalanas per la nòstra associacion.

Ongan tanben avèm celebrat lo 30en aniversari dels Fòcs de Sant Joan a Montsegur.

Tanben cal remarcar especialament qu’es lo trenten aniversari de la primièra participacion del CAOC a l’EOE, en 1978, sense interrupcions fins ara. Es una fidelitat segura, qu’avèm provat pro ben.

Mas aquesta trentena participacion del CAOC a l’EOE se caracteriza especialament perqué es la mai nombrosa. Ongan i a, en aqueste espaci de l’Escòla, 40 catalans, amb una granda majoritat de joves e tres petits drollets catalans, que segur se faràn grands e occitanistas. (Vint-e-set catalans son demorats tota la setmana a l’EOE).

Tanben cal remarcar qu’avèm ongan amenat un grop catalan de musica tradicionala, KAJ TIEL PLU, que ne vos farai pas la presentacion perque eles meteisses se presentaràn en occitan. Lo cap del grop, Ferriol Macip, es jornalista de Barcelona Television e dos còps per setmana fa un programa per la television BTV en occitan, lo dissabte e dimenge. D’autra part es esperantista. Vesètz, doncas, qu’es catalanista, occitanista e esperantista. Aquò es lo summum (lo cimèl) de la transgression.

D’autra part l’aplicacion a la practica del programa sus l’oficialitat de l’occitan en Catalonha serà ara efectiu a partir d’un acòrdi qu’es estat fach entre lo CAOC e la Generalitat de Catalonha (lo Secretariat de Normalizacion Lingüistica).

Començarem amb un cors oficial d’occitan, al mes d’octobre, que durarà fins al mes de junh e aquò marcarà lo començament de l’implicacion oficiala de la Generalitat dins las relacions occitano-catalanas que permetrà de desplegar un ample programa d’activitats subvencionadas.

Per acabar vos podèm assegurar que, pel CAOC e per la Generalitat, la lenga e la cultura occitanas son quicòm de mai important qu’un patrimòni constitucional.

Finalament arriba lo temps de l’accion, lo temps de coordinar en comun los nòstres programas e las nòstras manifestacions.

A partir d’ara avançarem mai rapidament per obténer la libertat dels nòstres dos pòbles e renfortir encara mai la millenària amistat entre catalans e occitans.


VISCA OCCITÀNIA

VISCA CATALUNYA

Enric Garriga-Trullols

dijous, 14 d’agost de 2008

PRESENTACION DEL LIBRE ELÒGI DE LA TRANSGRESSION A L’ESCÒLA OCCITANA D’ESTIU

Mon amic Quim Gibert, que demòra a Fraga, en la Franja catalana d’Aragon, m’a demandat de presentar amassa lo libre Elògi de la Transgression, del qual n’es coautor.

Lo libre es compausat per quatre partidas de diferents tèmas, signats per quatre autors diferents: Quim Gibert (identitat e des-rasons d’estat); Ramon Camats (identitat e revolta); Albert Berrio (identitat linguística e des-rason d’estat); Eugeni Casanova (trenta ans de destruccion “democratica” de la cultura catalana) e Josep Sort (lo cas de Quebec). Per acabar i a un annex signat per Jaume Sastre e Josep Palou.

Lo libre preten denonciar los estats-nacions. Los diferents autors an una meteissa tòca, mas unes i arriban per cronologia istorica e d’autres per una analisi filosofica e metafisica.

Es obligat, per part dels coautors, de mostrar lo parallelisme entre libertats personalas e libertats dels pòbles e collectivitats.

Dins lo prològ, Àngel Velasco parla de l’òme alienat, conformista d’agachs estreits e convencionals, qu’aplica tanben als pòbles que son incapables de reconèisser l’impunitat amb que actua un estat, lo sol qu’a lo dreit de se manifestar nacionalament.

Quim Gibert va mai enlà e afirma que la logica coloniala altera las coordenadas que permeten al subjècte s'afirmar coma umans.

Mas es Ramon Camats qui cèrca l’origina e ditz “Tota l’educacion que recebem des de l’enfancia tendís a nos dondar en la submission. Lo bon enfant es aquel qu’obeís melhor. Cal tot un entreinament emocional per far d’un ésser uman una criatura socialitzada. La primièra moral dels enfants es l’obediéncia.”

Per atzar ne parlèri ieu, en una conferència a l’Universitat Occitana d’Estiu, de Nimes d’ongan, de l’educacion que nos fa diferents. Diguèri que Cristian Duthil, un occitan de Foix, que foguèt un an president del CAOC occitan, aviá dit que los catalans e los occitans pensavan diferent. E ieu ajustavi, perqué aviám recebut una educacion diferenta.

Tòrni al libre, e al trabalh de Quim Gibert, e dins l'apartat del "cigne que cresiá qu’èra guit” parla de la politica de Castelha que considera normal que en tèrra castelhana siaga oficiala unicament la lenga castelhana (mal dich espanhòl) e d’autra part l’estat accepta pas que lo catalan en Catalonha siaga la sola lenga oficiala.

Los occitans pòdon pensar que los catalans sèm afortunats perqué lo catalan es declarat oficial en Catalonha, mas aqueste bilinguisme, que pòt semblar bon, es totalament refusat d’aplicar en tèrra castelhana. L’estat deuriá respectar per igual los diferents pòbles qu’engloba e quand aquò es pas respectat se produison trencaduras. Lo 90 per cent del territòri estatal d’antan refusèt de contunhar d’èstre espanhòl e nasquèron las republicas americanas.

L’estat promociona una etica pròpia per enganar e confondre l’opinion publica.

L’estrategia del desconcèrt es la que permet far passar las victimas per borrèls. O los democratas per racistas. Per aquò funciona a la perfeccion l’invent d’un enemic fictiu per se'n acarnassir.

Los catalans, amb los sius inesperats projectes nacionals, an fonccionat coma un util enemic interior qu’a proporcionat una tension persistenta a l’idèa de la patria espanhòla.

Quim Gibert cita exemples concrets e recents de las dificultats de viure plenament la vida en catalan e ajusta opinions d’autres sociologues coma Salvador Cardús.

Aprèp d’aportar testimònis e exemples istorics, Quim Gibert es favorable de profitar las oportunitats e escasenças per forçar las leis injustas a partir de la transgression e ajusta d’exemples istorics. Cal defendre çò qu’es just. Cita Gandhi, Macià, Abd-el-krim, etc. Cita Rosa Lee Parks qu’es arrestada per s’asietar en un sèti d’autobús reservat als blancs, etc.

Lo silenci, l’indiferència, e certas toleràncias fan qu'una gran partida de las violèncias demòran invisiblas quand l’autoritat competent actua de forma incompetent, transgredir es un recurs aconselhable per questionar los mesprètzes que naissen de las desigualtats.

Aquò pòt éstre lo resumit d’aqueste apartat de Quim Gibert.

Coma avètz notat es un programa pacific.

En lo seguent trabalh Ramon Camats se demanda: qué passa se l’injusticia se manten sota la capa de la legalitat constitucional? Responsa: apareish lo dreit a desobesir; lo dreit a la revòlta. Lo revoltat refusa la seuna condicion mas non a la seuna identitat. Ditz non, mas renuncia pas. Cita Albert Camus (1951) que ditz, a L’home revolté: “Je me revolte, donc nous sommes.”

Mas lo catalanisme recent e l’actual discutís pas la legimitat de la posicion del castelhan als territoris catalans. Lo debat ara es saber fins ont cal arribar en l’extension de l’usatge del catalan.

Cita una frasa de Morgadas (1996): “lo catalanisme a volgut far una pascada sens trencar los uòus”.

Lo capitol quatre de Josep Sort “Trenta ans de destruccion democratica de la cultura catalana” fa referència a las trenta darrièras annadas e detalha lo cinisme de l’actuacion espanhòla e los errors de la classa politica catalana.

Entre los diferents aspectes que cita i a las seleccions esportivas catalanas qu’an recebut l’oposicion ferotge e totala del govèrn de Madrid. Çò qu’an arribat a faire per empachar la reconeissença de la seleccion catalana de patinatge viola totas las nòrmas moralas, d’etica, juridicas e de justicia. Deurián èstre acusats per lo mond entièr de delictes grèus, mas l’impunitat estatala e la complicitat d’autres estats-nacions a empachat la reconeissença democratica de la selección catalana de patinatge.

Lo jòc brut que son capables de far los estats es pas possible de contrarestar amb lo jòc pacific e ingenu dels pòbles sens estat propi, coma lo catalan.

Lo passat dimarts al sèr avèm vist a l'EOE lo film Se Canta e que lo problèma de las seleccions occitanas esportivas se pausa tanben del meteis biais.

Per l’Estat espanhòl, la batalha de la simbologia es essencial. L'espòrt es uèi un gran productor d’icònas. An declarat que cal pas tocar ni parlar de las seleccions esportivas perqué son una question d’estat. Per aquò son pas presents al novèl Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006. Per aquò an recorregut a tots los mecanismes del poder e dels toats (“clavegueres”, en catalan) per empachar la seuna reconeissença per via democratica.

Es un libre que cal legir especialament per descobrir lo jòc brut dels estats.
E ara ajusti un fait recent. La consulta democratica al País Basc (pas un referendum) es estat refusada pel govèrn e lo tribunal constitucional.

Me demandi qué passarà amb lo previst referendum catalan del 2014.

En autras epocas l’armada e los tancs serián presents a las ciutats catalanas e totes los politics serián empresonats sens distincion d’ideologias.

Mas demòran autres mejans efectius, la detencion preventiva, las acusacions de terrorisme, e de l’elògi d’ETA, la tortura plan vigenta, las inspeccions fiscalas, lo licenciament e expulsion de pòstes e totes los jòcs bruts inimaginables.

Mas lo dreit universal a l’autodeterminacion dels pòbles existís, e França e Espanha l'an signat.

Es aquí ont demòra la fòrça dels pòbles oprimits. Sonque mancan l’intelligencia e la perseverança. E tanben, coma ditz aqueste libre, la transgression permanenta.

E ara per acabar vos legirai una partida del mieu discurs al Port de Salau (2.080m alt) del 3 d’agost de 2008. El Port de Salau tanben se ditz lo camin de la libertat, per ont an passat lo monde que s’escapava de la mòrt e de las dictaduras en totas las epocas.

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

diumenge, 3 d’agost de 2008

DISCURS D’ENRIC GARRIGA AL PORT DE SALAU

Senyors alcaldes i regidors municipals,

Tornem a reunir-nos per festejar la nostra amistat entre el poble català i el poble occità representats per aquestes dues banderes.

Us felicito a tots per l’esforç que fem per pujar aquí dalt. (Uns més que els altres). Us felicito per la constància i especialment per la militància. Som defensors de les nostres identitats identificades especialment per la nostra cultura comuna i dues llengües bessones. Dues llengües que estan en perill amenaçades per estructures estatals centralistes, jacobines i assimilistes però també per persones amb noms i cognoms tant de l’estat espanyol com de l’estat francès. A l’estat francès hi ha la meitat de diputats i senadors contraris a les llengües dites regionals i també la majoria dels acadèmics de l’Acadèmia francesa. A l’estat espanyols són milers els intel•lectuals i polítics que s’han unit en un Manifiesto contra la llengua catalana en el nostre propi territori català.

Uns s’oposen a afegir a la Constitució que les llengües regionals siguin un patrimoni de França. Els altres volen canviar la Constitució espanyola perquè atorga masses atribucions legals al català que segons ells no ha de ser oficial ni obligatori.

És una guerra en la qual lluitem amb inferioritat perquè els nostres enemics s’han unit en un front comú.

Ara vull continuar en occità perquè sempre ho he fet així i d’altra banda l’oficialitat de l’occità a Catalunya s’ha de notar en alguna cosa.


Nosaltres a aquí ja fa 21 anys que ho fem.


Cars amics occitans,

I a doás menas de dansas. La primièra es la dansa tradicionala que dansam aquí al Pòrt de Salau, cada an, amb plaser e jòia. La segonda es la dansa que nos fan dansar los dos estats colonialistas. Es la dansa de l’uniformitat, de l’assimilacion e del colonialisme pur e dur. E nos vòlon manses coma un anhèl.

Pendent fòrças annadas sèm demorats coma un ramat de fedas docilas.

Ara vosautres, los occitans, avètz passat de la condicion de feda a la condicion de patrimòni.

Sabèm pas se aquò del patrimòni vos balharà lo dreit de contunhar a manjar d’èrba coma las fedas d’antan. 

Degun discutís lo dreit d’èstre feda, mas sabèm pas los dreits que demòran a los que son passats de feda a patrimòni. Un senator francés (Jean-Jacques Hyat) foguèt clar en disent que la refòrma de la Constitucion dobrís cap dreit. Lo francés contunha d’èsser obligatòri e oficial e l’occitan serà jamai obligatòri.

De l’autre costat, sembla que los catalans avèm lo problèma d’aver tròp avançat. L’Estatut d’Àutonomia recent de 2006 (encara pas aplicat) ditz que lo catalan es obligatòri coma lo castelhan. Aquò es refusat pels espanhòls, pel govèrn e pel Tribunal Constitucional.

D’autra part, las balanças fiscalas, finalament publicadas, an demostrat que los tres païses catalans, Catalonha, Baleares e València, son los que sustentan Espanha qu’empaurís los territòris catalans.

La docilitat de las fedas jamai es estat un bon exemple per far avançar la libertat dels pòbles. Ara es arribada l’ora de la contestacion, l’ora de la transgression. Ara es l’ora de dire pro ; perque n’avèm un grand sadol de la politica estatala.

Salau s’avancèt dins lo temps. Salau nos mòstra lo camin de la libertat e lo cal seguir. La lenga e la cultura que nos unisson son e seràn la clau de la nòstra fòrça.

L’union es tanben la nòstra granda fòrça.

Antan nòstra granda força foguèt la resisténcia interna.

Ara arriba lo temps de l’accion, lo temps de coordinar nostras tòcas, nòstres programas, nòstras manifestacions per carrièra, nòstras accions internacionalas. E avançarem.

E ara totes dansarem e cantarem per la patz, per la libertat dels pòbles e per l’amistat occitano-catalana.

Visca Catalunya
Visca Occitània

Pòrt de Salau, 3 d’agost de 2008

diumenge, 20 de juliol de 2008

PARLAMENT D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL XIX APLEC DEL PI DE LES TRES BRANQUES

Al començament del mes de gener d’enguany, se celebraren a Montpeller els primers actes del 800 aniversari de la naixença del rei Jaume I.

El CAOC fou present a tots els actes perquè s’hi havia d’anar malgrat l’abstenció d’uns (la Generalitat) i les bestieses dels altres (el president del Consell Regional).

A finals d’octubre del 2008 es farà a Montpeller la cloenda dels actes. L’associació, de l’autor del missatge que us he llegit, vol posar una placa en occità i català a la casa on nasqué Jaume I.

Catalans i occitans estem units per una història comuna. Això és ben veritat.

Però també és veritat que ara som subjectes d’atacs per part de França i Espanya conjuntament.

És curiós de comprovar que les dues campanyes van adreçades contra les llengües respectives: el català i l’occità.

A Madrid un grapat d’espanyols i espanyolistes han signat un Manifiesto en defensa de la lengua comuna, única lengua franca de los españoles.

Doncs bé, en el costat francès una colla de carques defensen el francès com a llengua de cultura i de relació com única llengua comuna oficial segons consagra l’article II de la Constitució.

L’Assemblea Nacional dels Diputats a París, el 22 de maig de 2008 aprovà majoritàriament afegir a l’article primer de la Constitució francesa que les llengües regionals són patrimoni de l’Estat francès.

Però el Senat el 18 de juny de 2008 refusà per gran majoria l’acord de l’Assemblea Nacional.

Ara la pilota està a la teulada i ja veurem si es posaran d’acord atès que les dues posicions són diametralment enfontrades.

El Senat està format per una majoria d’ultraconservadors, jacobins, retrògads i tronats. És una gentussa vella que no veu que els temps han canviat.

La prova és que tenen com aliats els francmasons, els comunistes radicals, la “Libre Pensée”, les associacions laiques franceses, Unió dels ateus, Europa i laicitat, Comité de Laicitat i República, i finalment l’Acadèmia de la llengua francesa, fundada el 1635 i que viu de la bicoca d’una llengua oficial única.

En canvi una enquesta, feta enguany i publicada el 21 de juny de 2008 revela que un 68% dels francesos són favorables a la inscripció de les llengües dites regionals a la Constitució francesa com a patrimoni (no més).

Però el més important a destacar és que el 80% dels favorables són els joves menors de 30 anys. Per tant, bufen nous aires de llibertat, per part de la joventut, per les llengües i els pobles. I no valen barreres.

Hem d’aprofitar totes les ocasions per unir esforços amb tots els pobles que lluiten per la llibertat, com els bascos, però també amb els occitans.

Us invitem a assistir el 3 d’agost a la XXI Pujada al Port de Salau i parlarem de llibertat de catalans i occitans.

Visca Occitània.
Visca Catalunya.

Pla de Can Llong
20/07/2008
Enric Garriga Trullols

dimarts, 12 de febrer de 2008

CONFERÈNCIA D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL FOSSAR DE LES MORERES

Benvolguts amics i amigues,

Parlar d’una persona com Josep Maria Batista i Roca no és gens fàcil perquè durant els seus 83 anys de vida portà a terme nombroses activitats i fundà importants entitats culturals i patriòtiques.

D’altra banda no he tingut temps per preparar una visió més detallada de la vida de Josep M. Batista i Roca ja que se’m féu l’encàrrec d’aquesta conferència tot just la setmana passada.

Dins la meva cronologia inèdita de les relacions catalano-occitanes tinc suficient documentació per avorrir-vos o cansar-vos amb una tirallonga de dates i activitats de J.M. Batista i Roca, però no sé si això és el que correspon a aquesta convocatòria.

En la meva intervenció voldria insistir especialment a remarcar que la seva occitanitat o occitanisme no estava en contradicció amb el seu provat i indiscutible catalanisme. Tenia un catalanisme profundament arrelat, que demostrà en obres de gran transcendència cultural i política. Tot això crec que ha quedat ben palès, demostrat i acceptat.

En canvi, del seu occitanisme se’n sap poca cosa, malgrat que està molt ben documentat en els diferents llibres que el seu biògraf, Víctor Castells, ha publicat.

Malgrat que la fundació del Cercle d’Agermanament Occitano-Català la féu tres anys abans de morir i que a algú li podria semblar una actitud extemporània, marginal, excèntrica o de caràcter senil, podem afirmar tot el contrari, que és una conducta permanent i constant en la seva vida.

A la dècada dels anys 20, quan ell tenia entre 25 i 35 anys, ja col•laborava en temes occitans amb els seus amics occitanistes catalans: Josep Vicenç Foix i Josep Carbonell i Gener, director de l’Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat republicana, organisme que la Generalitat actual encara no ha restablert.

El 1933, a la celebració del Centenari de la Renaixença Catalana a Barcelona i Ripoll hi participen més de 200 occitans, i Josep Maria Batista i Roca hi participa activament. Aleshores tenia 38 anys; la seva occitanitat no és per ell, doncs, cosa de vells.

El 1934, quan s’exilia pels fets del 6 d’octubre, desplega una febril activitat occitanista a Occitània. Torna a Catalunya el 1936.

El 1939 Batista i Roca es troba a Londres com a delegat de la Generalitat i després novament com a exiliat.

Al juliol del 1953, Batista i Roca, que tenia 58 anys, contacta novament amb els occitans i prepara la sortida de Nova Vida, de Montpeller, una revista catalano-occitana que sortí fins al 1978 (el mateix any de la mort de Batista i Roca).

El 6 de gener del 1957 Josep M. Batista i Roca fa una conferència al Centre Provençal i Llar Catalana de Marsella sobre la Comunitat Cultural Occitano-Catalana.

A l’agost del 1957, a Andorra, Batista i Roca organitza una reunió dels Pirineus i el text íntegre de la declaració occitano-catalana es publica a la revista Ressorgiment, de Buenos Aires, al Febrer del 1958.

Al juny de 1958 Batista i Roca ja signa una carta de convocatòria com a secretari de la Comunitat Cultural Catalano-Occitana. És el mateix nom que donà a la conferència de Marsella de l’any anterior.

El 1964 impulsà la creació del Pen Club Occità. Abans, el 1953 els occitans havien ajudat a la creació del Pen Club Català. A partir d’aleshores assisteix a tots els congressos i estagis occitans, en els quals sempre fa conferències, i no es cansa d’escriure als seus amics de Barcelona perquè hi assisteixin i mirin de fer-hi anar joves i estudiosos.

Crec que cal veure en tot això una temptativa més, per part de Batista i Roca, amb vista a fundar una associació occitano-catalana. Tenia aleshores 63 anys i el franquisme era encara fort i dur. Les persones que s’entrevistaven amb Batista i Roca eren detingudes en arribar a Catalunya del Sud. Un cas documentat passà a l’octubre del 1957. El mateix Batista i Roca era seguit i espiat per la policia espanyola i francesa en les seves estades en congressos a Occitània.

Ateses aquestes difícils condicions hagué d’esperar fins a la primavera del 1977, que em cridà per fundar el Cercle d’Agermanament Occitano-Català. Aleshores ell tenia 82 anys. Jo el vaig conèixer circumstancialment dos anys abans, a Perpinyà, el dissabte 26 de juliol de 1975. Els meus amics de Perpinyà m’informaren de l’homenatge que es preparava per a Batista i Roca en ocasió del seu 80 aniversari.

El sopar es féu en el mateix hotel en què jo era allotjat, l’Hotel Majorca. Només hi havia el malaguanyat Trias Farga com a significat polític català del sud. Però estava envoltat d’amics fidels, com Josep Trueta i la vídua de Macià.

En el seu discurs de gràcies digué: “No volem sucursalismes, no volem imposicions encara que siguin disfressades”. Proposà els objectius de Països Catalans, Democràcia i Europa.

L’endemà vaig assistir al X Aplec de Pau i Treva a Toluges, organitzat per ell, i també de la seva mà als altres Aplecs de cada any i altres conferències a Perpinyà.

Batista i Roca encara no havia tornat a Catalunya del Sud. Tardaria encara un any més, fins al 1976.

Malgrat que el vaig conèixer tard i als tres darrers anys de la seva vida, guardo el record de moltes vivències d’actes i de viatges amb ell, especialment a Catalunya del Nord i Occitània. M’impressionà el seu caràcter noble i serè, però convincent i segur, i sempre amable, educat i digne.

A l’agost del 1978 el vaig anar a veure al seu llit de l’Hospital de Sant Pau i em digué amb gran energia i esperança, que encara havíem de fer molta feina. Jo el vaig informar que me n’anava a l’Escola Occitana d’Estiu. Quan jo tornava, al cap de set dies, per la ràdio del taxi, tot just arribat a Barcelona, m’assabento que Batista i Roca acabava de morir aquell mateix dia. Només vaig poder anar al seu enterrament. La feina que quedava per fer ja no la podia fer ell, l’havíem de fer nosaltres. He procurat seguir el seu consell i enaltir la seva memòria.

Un català catalanista no pot ser catalanista complet, integral, si no és també occitanista, com era Batista i Roca i tants altres catalans de primera fila de principis de segle: Prat de la Riba, Ventura Gassol, Foix, Ferran Soldevila, Antoni Rovira i Virgili, Pompeu Fabra, etc. Ells tenien les coses clares com Batista i Roca.

En un dels darrers articles de la seva vida diu: “Occitans i catalans, catalans i occitans, els Pirineus no apareixen i desapareixen perquè una mateixa dinastia governi a banda i banda. Perquè és el mateix poble, el que habita a banda i banda. El mateix poble vol dir uns interessos comuns, una llengua, si no comuna almenys semblant, i unes esperances projectades vers el futur que relliguen els uns i els altres (…). Els segles han passat i avui ens tornem a trobar cada dia més a prop (…). Entrem en una nova etapa de ressorgiment d’aquestes petites nacions. L’Europa futura haurà de ser creada per aquestes joves nacions, les quals hauran de reprendre la marxa, ben alliberades del pes i domini que els grans Estats tenien damunt d’elles. Caldrà, en altres termes, una Europa plurinacional, de les nacions autèntiques, grans i petites, en la qual totes elles aportin lliurement llur contribució a l’Europa de tots”.

Això era el que pensava Batista i Roca. I per acabar reafirmo que Occitània, mare de la nostra llengua i cultura, no pot morir, no l’hem de deixar que mori, perquè perdríem la part més important de la nostra personalitat com a poble; i d’altra banda no ens salvarem sols, si no ens ajuden en aquest alliberament els altres pobles europeus ara sense Estat. Siguem, doncs, catalanistes complets, siguem també occitanistes i salvarem Catalunya i Occitània.

Moltes gràcies.

ENRIC GARRIGA TRULLOLS
PRESIDENT DEL CAOC

(part del text extret del Discurs d’Enric Garriga a la Inauguració del momument a Batista i Roca el 25/09/1996).

diumenge, 20 de gener de 2008

DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A PRATS DE REI

Sr. Alcalde,
Monseñor Valentí Miserachs,
Amics tots,

Totes les coses es comencen un cop, però si es repeteixen un segon cop això ja no té aturador.

Vam començar els Focs de Sant Joan des del bon principi i enguany farem el XXXè, igual que els anys del CAOC, que demà dilluns commemorarem a la sala d’Actes del Departament de Cultura de la Generalitat.

La primera missa de l’any passat fou idea de Monsenyor Valentí Miserachs i ara hem fet la segona. La tercera  segur que també es farà, Mare meva, més coses encara a afegir al programa, com si no en féssim prou. L’any passat coincidí la missa amb l’any de l’oficialitat de l’occità a Catalunya. Fórem els primers a aplicar-la i molt bé de fer-ho amb una missa, perquè caldrà Déu i ajuda per arribar a veure com s’aplica l’oficialitat. Els del govern mai tenen pressa o es prenen la vida d’una altra manera.

En canvi el CAOC si que tenim pressa, perquè volem veure si ens donen més subvencions, ja que només en donen pel català i ara això haurà de canviar necessàriament, ja que se n’hauran de donar també per l’occità.

Us dic seriosament que el foment de les relacions occitano-catalanes i l’ensenyament de l’occità hauria de ser la prioritat nacional de Catalunya.

D’altra banda, cada cop que els catalans fem coses per l’occità a Catalunya o a Occitània ajudem els occitans amb el nostre exemple.

Fer una missa en occità a Catalunya fa caure la cara de vergonya a l’església a Occitània que fan les misses en francès.

Ja hem notat mostres d’admiració i de solidaritat d’occitans catòlics que volen unir esforços amb els catalans per debatre conjuntament el tema i forçar a canviar l’església occitana.

Tota la societat ha de recuperar la llengua i l’església hi pot ajudar molt. D’altra banda d’aquesta manera s’acostarà al poble.

Per acabar us dic que a Barcelona farem el dissabte vinent l’onzena Dictada occitana a la qual sou tots convidats.

Visca Catalunya!!
Visca Occitània!!
Enric Garriga Trullols
President del CAOC