dissabte, 18 de desembre de 2010

ACTA DEL CONSELH GENERAU D'ARAN

EXTRACTE

Data: 18 de Deseme de 2010
Ora: 18:00 ores
Lòc: Sedença deth Conselh Generau


(…)


Eth sr. Boya informe as membres qu’eth Conselh Generau a trincat oficiaument era sua relacions damb eth CAOC, ua institucion que les a menspreat, en tot generar controversies.
Eth CAOC defense er occitan Estandard o Referenciau, eth sr. Boya vò aclarar que non ei en contra der occitan Estandard, se non der hèt qu’era Generalitat non utilize ua varianta que non sigue era Aranesa, ei en contra de que non se impartisquen cursi en aranés, per part dera Generalitat. Deishant clar que aguesta opinion ei un posicionamen personau.
Er objectiu ei superar ua situacion de precarietat dera lengua en nòste país. Eth sr. Boya pense que non i a cap occitan referenciau, se non se li dar legitimitat. Eth pròpi CAOC ditz qu’a d’èster ensenhat en es nòste escòles, eth sr. Boya se pregunte quin aurie d’èster eth posicionament deth Conselh Generau deuant d’aguest ahèr.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

TRADUCCIÓ AL CATALÀ

Dia: 18 de desembre de 2010
Hora: 18 hores

Extracte i traducció al català

(...)

"El senyor Boya informa als membres que el Consell General ha trencat oficialment les seves relacions amb el CAOC, una institució que els ha menyspreat, tot generant controvèrsies.

El CAOC defensa l’occità Estàndard o Referencial i el senyor Boya vol aclarir que no està en contra de l’occità estàndard, sinó del fet que la Generalitat no utilitzi una variant que no sigui aranesa, també està en contra del fet que no s’imparteixin cursos en aranès per part de la Generalitat. Vol deixar clar que aquesta opinió és un posicionament personal.

L’objectiu és superar una situació de precarietat de la llengua en el nostre país.

El senyor Boya pensa que no hi ha cap occità referencial, si no se li dóna legitimitat. El propi CAOC diu que ha de ser ensenyat en les nostres escoles.

El senyor Boya es pregunta quin hauria de ser el posicionament del Conselh General davant d’aquest afer."

(...)

dimarts, 14 de desembre de 2010

CARTA DEL CONSELH GENERAU D'ARAN A PAÍS NÒSTRE DE NARBONA

From: Amador Marqués 
Date: 2010/12/14
Subject: CARTA CONSELH GENERAU D'ARAN
To: País Nostre
Planvoludi,


En tot auer agut coneishença deth comunicat deth CAOC que vos adjunhem, a compdar deth quau auem sabut era discriminacion deth sindic d’Aran en acte de presentacion dera Lei der occitan, aranés en Aran, organizat per País Nòstre en Narbona, volem regretar prigondament aguesta discriminacion des institucions araneses e des representants deth pòble aranés en un acte d’aguestes caracteristiques.

Eth Conselh Generau d’Aran a estat impulsor e eth pròpri sindic d’Aran ponent d’aguesta Lei, que non auesse estat possibla sense eth compromés des aranesi damb era sua lengua. Pr’amor d’açò, vos hèm a arribar eth nòste regrèt peth mensprètz demostrat de cap tara Val d’Aran e perque vedem que en plen sègle XXI es prejudicis pera condicion ideologica des persones siguen encara un factor de censura e intolerància.


Coraument,


Amador Marqués
Cap de Gabinet deth Sindic d’Aran

dissabte, 13 de novembre de 2010

ES ANTIOCCITANS D'ARAN

Article publicat en Segre de 13-11-2010

En Aran i an antioccitans. Son aqueri que non vòlen pertenéisher ara cultura des trobadors, aqueri que non mos vòlen formant part dera tradicion literària mès importanta d’Euròpa, aqueri que non vòlen qu’es nòsti mainatges aprenguen a liéger a Bodon e a Max Roqueta, aqueri que vòlen qu’es nòsti hilhs siguen ignorants ena sua cultura. En Aran i an persones que renoncien a tot aquerò que pòrte era denominacion occitana, que “desmantèlen” es manifestacions en occitan, que destròcen es mòstres e es vestigis deth nòste passat, que desprècien era literatura hèta en occitan (que directaments l’anulen o la traduissen tot e èster comprensibla). Es perseguidors der occitan mensprèden era possibilitat de qu’Aran sigue ena Europa deth segle XXI en tot liderar era creishenta relacion occitanocatalana. Aqueri que non vòlen qu’Aran sigue eth cap d’Occitana, de tota Occitania, damb tota era sua riquesa, damb totes es formes d’expression, … E, potencien que sigue Barcelona qui lidère eth moviment deth resorgiment der occitan en Catalonha e condèmnen Aran a èster ua isla barrada sense comunicacion. E er “aranés”, part indicutibla dera lengua occitana, sonque sobreviuerà se permaneish amassada ath còs, en tot mantier era sua pròpia personalitat e en tot respectar e potenciar era personalitat dera rèsta d’Occitània. Aqueri que separen era part (Aran) deth tot (Occitània) aucissen era part, aucissen Aran. D’aguesti antioccitans d’Aran n’i a per tot, enes mieis de comunicacion en aranés, ena administracion, ena escòla,…Hètz atencion!


dimarts, 9 de novembre de 2010

DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS


Sr. President de l’IEC,
Hble. Sr. Vicepresident del Govern,
Mgc. Síndic de la Vall d’Aran,
Srs. Diputats,
President de la Secció Filològica de l’IEC,
President de l’Institut d’Estudis Aranesi,


Parlo en nom del CAOC, entitat fundada per Batista i Roca fa 34 anys i que ha fet i fa moltíssimes relacions occitano-catalanes.

El passat 6 d’abril del 2010 a la sala d’actes de la seu d’ÒMNIUM Cultural ens vam aplegar sis entitats catalanes interessades per la llengua per debatre sobre el projecte de Llei presentat al Parlament, amb el títol de Llei de l’aranès.

Eren l’ÒMNIUM Cultural, el CAOC, el CIEMEN, Llengua Nacional, Plataforma per la Llengua i l’Institut d’Estudis Catalans representat pel vicepresident Joan Solà. Fa pocs dies Joan Solà ens ha deixat però la seva aportació a favor del canviament de Llei de l’Aranès per Llei de l’occità fou decisiva pel pes que representa l’IEC.

Tenim enregistrat en DVD tot el seu discurs, Personalment aprofito l’ocasió en nom del CAOC per afegir-nos al condol nacional del poble de Catalunya per la seva pèrdua, ja que el seu mestratge i el seu patriotisme és un exemple del camí a seguir per l’assoliment de la plena sobirania catalana.

L’endemà de l’acte de l’ÒMNIUM, al Parlament de Catalunya, començaven les compareixences a la comissió de la Llei. La primera fou la meva. Les meves al•legacions a favor del canvi de nom ja presagiaven que el debat seria duríssim. Però la conjunció dels tres diputats ponents, aquí presents a la taula, féu possible canviar el títol i millorar la llei.

Ara tenim una llei bona que consolida la llengua a la Vall d’Aran, que li dóna un tractament oficial per part de govern català i li brinda una projecció a Occitània.

Però aquí no s’acaba tot, ja que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 declara l’occità oficial a tot Catalunya i que la Llei recull i aplica.

Permeteu-me un parèntesis. Aquesta idea original, inèdita i genial té autor i és el vicepresident del govern Josep Lluís Carod Rovira, a qui felicito un cop més i també per les raons que exposaré a continuació i que molts ja coneixeu, però que vull remarcar.

Les relacions entre Occitània i Catalunya a l’Edat Mijana ja les coneixeu i serien més que suficients per justificar aquesta llei, però em fixaré únicament en les relacions contemporànies del segle XIX i del segle XX.

Les relacions amb el Felibritge, entre Frederic Mistral i Víctor Balaguer les inicià un català, Víctor Balaguer, no un aranès.

Les activitats de l’Oficina de Relacions Meridionals les inicià també un català, Josep Carbonell i Gener, no un aranès.

El Cercle d’Agermanament Occitano-Català l’inicià també un català Josep Maria Batista i Roca, no un aranès.

Per tant, aquesta llei ve com anell al dit per les relacions catalanes amb Occitània.

A Catalunya, a Barcelona, s’edità la primera gramàtica occitana moderna. I ara l’ha reeditada l’IEC. També s’editaren altres obres i el diccionari occità. Tenim doncs, molta feina feta a favor de l’occità. Ara hi afegim l’oficialitat i aquesta primera llei. I no ens quedarem parats. Els cursos d’occità iniciats fa tres anys tenen un èxit esclatant. Per tant, benvinguda aquesta llei que ens ajudarà molt als catalans i ens ajudarà a salvar Occitània.

Torno cap enrere per precisar l’altre aspecte lingüístic dels tres períodes dels segles XIX-XX que acabo de citar. Aquest tema ja el vaig exposar en l’acte de l’ÒMNIUM.

Les relacions de Víctor Balaguer es feren majoritàriament en francès, llengua que coneixien els catalans i també els provençals. Per manca d’ús o de coneixement d’un estàndard occità, el francès feia funció d’estàndard de comunicació. El dialecte provençal no era gaire entenedor pels catalans i també els provençals tenien i tenen problemes de comprensió del català.

En les relacions de l’Oficina de Relacions Meridionals en canvi les relacions es fan totes en occità i català. Per què? Doncs perquè es fa servir l’occità llenguadocià i l’alternança amb el català no era cap problema de no comprensió. És més, la normalització d’Alibert de l’occità es fa sobre la base del llenguadocià.

En les relacions del CAOC totes les relacions s’han fet sempre en occità llenguadocià i el català tampoc representa cap problema als occitans llenguadocians.

D’altra banda està comprovat que un català parlant l’occità llenguadocià pot ser comprés per tots els altres dialectes occitans i també passa el mateix a un occità llenguadocià que pot ser comprès a tota Occitània.

Per tant als catalans com als occitans ens interessa saber l’occità llenguadocià que de fet ja actua com estàndard de facto. D’altra banda és el més central tant lingüísticament com geogràficament. Tots els altres són perifèrics. També és el que té més parlants i és el que s’estudia a les universitats fora i dins d’Occitània.

Recentment hem anat a Suïssa al Departament dels Grisons on es parla en romanx. Com totes les llengües està dividit en dialectes i s’utilitza com estàndard de comunicació l’alemany. Però ara des de fa tres anys també s’ha creat un estàndard. A Suïssa també és oficial l’estàndard alemany i no els altres dialectes alemanys suïssos.

I ara per acabar repeteixo el que vaig dir a l’ÒMNIUM: Catalunya no té cap altre projecte nacional transcendent, tangible, viable i factible que no sigui Occitània.

Occitània ens necessita amb urgència. A Catalunya l’interessa salvar Occitània perquè és el nostre bressol nacional i cultural.

Visca Occitània, Visca Aran, Visca Catalunya.

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

dissabte, 9 d’octubre de 2010

UNA ALTRA FELICITACIÓ DE LA DIPUTADA PONENT CARME VIDAL (CDC)

De: Vidal i Huguet, Carme
Enviado el: sábado, 09 de octubre de 2010 19:18
Para: CAOC
Asunto: Re: Conspiració contra la llei de l'occità?

Moltes gràcies, Sr Garriga. Sort en té el pais, de gent com vostè.
Una abraçada,
Carme

divendres, 8 d’octubre de 2010

EL CAOC DENUNCIA UNA CONSPIRACIÓ CONTRA LA LLEI DE L'OCCITÀ

De: CAOC
Enviado el: viernes, 08 de octubre de 2010 20:03
Para:
Asunto: Conspiració contra la llei de l'occità?


Hi ha una conspiració contra la llei de l’occità?
Són sords o no saben llegir?


El dimecres 22 de setembre de 2010, el Parlament de Catalunya aprovà la LLEI DE L’OCCITÀ i el president en funcions de la Cambra, Higini Clotas, després de la votació anuncià que s’ha aprovat, per 117 vots a favor, la LLEI DE L’ARANÈS (?).

L’endemà els diaris AVUI, EL PUNT, PERIODICO, LA VANGUARDIA, etc diuen també que s’ha aprovat la LLEI DE L’ARANÈS (?)

Qui envià aquest comunicat als diaris?

[ Vicepresidència de la Generalitat en el seu comunicat diu LLEI DE L’OCCITÀ ].

Els periodistes i els polítics saben llegir?

El CAOC envià una rèplica a tots els diaris i només EL PUNT la publicà.

Fa pocs dies el president Montilla en una entrevista també diu que s’aprovà la LLEI DE L’ARANÈS (?).

El dimecres 6 d’octubre de 2010 a l’Aula Magna de la Universitat de Lleida, la diputada Carme Vidal diu que el títol original del projecte de Llei fou canviat i aprovat amb el títol de LLEI DE L’OCCITÀ. En canvi, en el mateix acte el vice-rector Joan Viñas diu que s’aprovà la LLEI DE L’ARANÈS (fou un lapsus?).

El Síndic de la Val d’Aran no diu ni una cosa ni l’altra, però a la premsa (SEGRE) diu LLEI DE L’ARANÈS. En canvi l’Agència EFE de Lleida diu LLEI DE L’OCCITÀ igual que el Diari La Manyana i també els comunicats de Vicepresidència de la Generalitat.

I aquí ningú rectifica. Costà molt canviar el nom de la llei i ara resulta que els que van perdre (els socialistes) fan veure que no ho saben o no ho volen dir. Fa tota la impressió de ser una nova conspiració contra la LLEI DE L’OCCITÀ.



Cordialment,
Enric Garriga Trullols
President CAOC

dimarts, 5 d’octubre de 2010

FELICITACIÓ DEL DIPUTAT PONENT FRANCESC PANÉ (ICV)

De: Pané Sans, Francesc
Enviado el: martes, 5 de octubre de 2010 21:42
Para: CAOC
Asunto: Re: Estàndard occità


Moltíssimes gràcies, amic Garriga!

Francesc.

dimecres, 29 de setembre de 2010

FELICITACIÓ DES DEL PAÍS VALENCIÀ

De: Joanjo Aguar Matoses
Enviado el: miércoles, 29 de septiembre de 2010 3:53
Para: CAOC
Asunto: RE: Oficialitat de l'occità a Catalunya


Enhorabona per la llei de l'occità. Una passa més endavant.

Us felicite.

Joanjo Aguar Matoses, des de Sueca (País Valencià)

dimarts, 28 de setembre de 2010

RESPOSTA DE RAC-1

De: Georgina Ricart
Enviado el: martes, 28 de septiembre de 2010 8:26
Para: CAOC
Asunto: Re: Oficialitat de l'occità a Catalunya

Benvolgut Enric,

Us responem el correu des del Servei d’Assessorament Lingüístic de RAC1 per informar-vos que aquí vam intentar en tot moment dir que la tercera llengua era l’occità. Certament, però, hauria estat bé que el que arribés del Parlament en tot moment fos igual, perquè els redactors anaven una mica perduts. Gràcies per la puntualització, tot i així, ja sabem com van aquesta mena de coses.


Cordialment,


Georgina Ricart
Servei d’Assessorament Lingüístic de RAC1/RAC105

COMUNICAT DEL CAOC / LA PREMSA MENTEIX

OFICIALITAT DE L’OCCITÀ A CATALUNYA


El dimecres 22 de setembre del 2010 apareix una petita nota als diaris catalans EL PUNT, L’AVUI, LA VANGUARDIA, EL PERIODICO que diu que l’aranès és la tercera llengua oficial de Catalunya en relació a la Llei que aprovà el Parlament de Catalunya el dimarts 21 de setembre del 2010.

La llei que aprovà el Parlament el dimarts 21 de setembre de 2010. És la “Llei de l’OCCITÀ” no la llei de l’Aranès, que era el títol inicial que fou canviat pel Parlament a instàncies del CAOC i dels lingüistes.

El CAOC el mateix dimecres envià als quatre diaris una carta de rectificació que només ha estat publicada pel EL PUNT. Us adjuntem el text publicat.

Des de RAC1 ens diuen que si van dir aranès en lloc d'occità era perquè així ho deia el comunicat rebut del Parlament. Qui el va enviar? Sabeu alguna cosa?

Cordialment,
Enric Garriga Trullols
President CAOC

dilluns, 27 de setembre de 2010

FELICITACIÓ DEL PRESIDENT DE MIGDIA-PIRINEUS

OFICIALITAT DE L'OCCITÀ A CATALUNYA

El dimecres 22 de setembre del 2010 apareix una petita nota als diaris catalans EL PUNT, L'AVUI, LA VANGUARDIA, EL PERIODICO que diu que l'aranès és la tercera llengua oficial de Catalunya en relació a la Llei que aprovà el Parlament de Catalunya el dimarts 21 de setembre del 2010.

La llei que aprovà el Parlament el dimarts 21 de setembre de 2010. És la "Llei de l'OCCITÀ" no la llei de l'Aranès, que era el títol inicial que fou canviat pel Parlament a instàncies del CAOC i dels lingüistes.

El CAOC el mateix dimecres envià als quatre diaris una carta de rectificació que només ha estat publicada pel EL PUNT.

Cordialment,

Enric Garriga Trullols
CAOC

divendres, 24 de setembre de 2010

FELICITACIÓ DE LA DIPUTADA PONENT MARIA-ÀNGELS CABASÉS (ERC)

De: Cabases Pique, Maria Angels
Enviado el: viernes, 24 de Septiembre de 2010 10:15
Para: CAOC
Asunto: RS: LA LEI DE L'OCCITAN


Moltes gràcies pel seu suport sense el qual no hagués estat possible la llei aprovada.

Una abraçada

m.àngels cabasés i piqué

dijous, 23 de setembre de 2010

UNA ALTRA FELICITACIÓ DE LA DIPUTADA PONENT CARME VIDAL HUGUET (CDC)

De: Vidal i Huguet, Carme
Enviado el: jueves, 23 de septiembre de 2010 21:43
Para: CAOC
Asunto: RE: La lei de l'occitan

Moltes gràcies, Sr. Garriga. Al final hem fet una bona Llei, però vostè ens hi ha ajudat molt i molt.

Li estem encara més agraïts que ara ens ajudi a divulgar-la.

Ens hem de veure i brindar-la!!

Una abraçada, també per a la Núria.

Carme

CARTES ALS DIARIS

LA LLEI DE L’OCCITÀ


El dimecres 22 de setembre s’aprovà la llei de l’occità. El dijous 23 de setembre aquest periòdic diu que s’aprovà la llei de l’aranès. És un error. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 declarà oficial l’occità a tot Catalunya. En canvi el projecte inicial de la llei es deia llei de l’aranès, però el Parlament assessorat per lingüistes i el propi CAOC canvià el títol i ara és la Llei de l’Occità, aranès a l’Aran.

L’occità és oficial a tota Catalunya i l’aranès és oficial a l’Aran, com ja era abans, i ara a més és preferent.

L’arbre occità té diferents branques i una és l’aranès, no confonguem les coses que la llei és clara. L’aranès és oficial a l’Aran i l’occità és oficial a Catalunya.


Enric Garriga Trullols
President del CAOC

Cercle d’Agermanament Occitano-Català
Providència, 42
08024 BARCELONA
Tel. 93 284 36 34
www.caoc.cat
caoc@caoc.cat

APROVACION DE LA LEI DE L'OCCITAN

Ièr, a 12 oras, lo Parlament de Catalonha aprovèt la Lei de l’Occitan amb una granda majoritat.

Un còp foguèt anunciat lo resultat de la votacion totes los diputats catalans se son levats e virats cap a la tribuna d’invitats per los aplaudir e totes nos avèm levat e nos avèm felicitat mutualament. Foguèron unas minutas de granda emocion. Pel CAOC mai encara, perquè la Lei a incorporat los cambiaments prepausats pel CAOC.

Al Parlament, en mai de catalans i araneses i aviá tanben cinc occitans de Bearn, Gers e Bigorra e tres ladins de la Provincia Autonoma de Trento que s’interessan per l’autonomia d’Aran.

Es una bona lei. Avèm perdut temps en una batesta per cambiar lo títol. Aquò es fait. Los novèls govèrns catalans auràn l’escasença de la perfeccionar. Ara aurem l’aisina mai convenent per promocionar l’occitan e las relacions occitano-catalanas a totes los nivèls.

__________________________________________________________________________

Aquesta llei de l’occità marca una fita històrica pel desplegament oficial de les relacions occitano-catalanes. És un pas endavant que calia fer després d’anys d’oficialitat de l’aranès a la Vall d’Aran. Ara és tota Catalunya que oficialitza l’occità en tot el seu territori i també les relacions occitano catalanes que històricament han tingut Catalunya i Occitània, especialment les contemporànies de l’Oficina de Relacions Meridionals i del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC).

Ara, aquestes relacions prenen una altra dimensió política i cultural que augura un gran futur pels nostres dos pobles.

Aquesta llei de l’occità també ha despertat un interès inusual dels occitans perquè ha remogut les aigües plàcides i calmades de la rutina resignada a sobreviure enfront del procés d’assimilació engegat des de fa segles per l’estat francès. Saben, i en són conscients, que el pes de Catalunya pot fer bascular la balança a favor de l’estandardització de l’occità referencial, sense menystenir els grans dialectes occitans.

Catalunya, que durant segles s’ha interessat pels afers occitans, per la llengua i la cultura occitana, per la situació occitana, per l’avenir de la nació occitana, i per ajudar a Loís Alibert a la normalització moderna de la llengua, ara completa el cicle de les quimeres, de les esperances i dels anhels històrics catalans i dóna llum verda a aquesta llei espectacular de l’occità, que és insòlita en la història de les relacions entre pobles germans, perquè afermarà, amb fe i esperança, l’estimació i col·laboració entre Occitània i Catalunya.

I, principalment, ajudarà a salvar la gran nació occitana.



Enric Garriga Trullols
President del CAOC

FELICITACION DE SÈRGI GRANIÈR, DE NARBONA

De: Serge GRANIER
Enviado el: Jueves, 23 de septiembre de 2010 13:41
Para: CAOC
Asunto: RE: CAOC: La lei de l'occitan



Mercegi lo CAOC de mos anónciar la votason de la Lei de l’Occitan pel parlament de Catalonha.

Es una granda novèla, d’una importància màger.

Fa gaug de veire dins quin ambient se votèt.

Sergi Granièr
Narbona

FELICITACIÓ DE JOAN THOMAS, DE GUITALENS (81)

De: THOMAS
Enviado el: jueves, 23 de septiembre de 2010 15:01
Para: CAOC
Asunto: Felicitacions

Hem de felicitar el CAOC primèr rapòrt a la decisió del Parlament de Catalunya.

Visca Occitània, vica el CAOC!


Joan THOMAS

dilluns, 20 de setembre de 2010

ESCRIT DE 20 DE SETEMBRE DEL 2010

Llegit parcialment el 22/9/2010 per la diputada de CDC, Carme Vidal, ponent de la Llei de l’Occità, al Parlament de Catalunya en ocasió de l’aprovació de la Llei


Aquesta llei de l’occità marca una fita històrica pel desplegament oficial de les relacions occitano-catalanes. És un pas endavant que calia fer després d’anys d’oficialitat de l’aranès a la Vall d’Aran. Ara és tota Catalunya que oficialitza l’occità en tot el seu territori i també les relacions occitano catalanes que històricament han tingut Catalunya i Occitània, especialment les contemporànies de l’Oficina de Relacions Meridionals (ORM) i del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC).

Ara, aquestes relacions prenen una altra dimensió política i cultural que augura un gran futur pels nostres dos pobles.

Aquesta llei de l’occità també ha despertat un interès inusual dels occitans perquè ha remogut les aigües plàcides i calmades de la rutina resignada a sobreviure enfront del procés d’assimilació engegat des de fa segles per l’estat francès. Saben, i en són conscients, que el pes de Catalunya pot fer bascular la balança a favor d l’estandardització de l’occità referencial, sense menystenir els grans  dialectes occitans.

Catalunya, que durant segles s’ha interessat pels afers occitans, per la llengua i la cultura occitana, per la situació occitana, per l’avenir de la nació occitana, i per ajudar a Loís ALibert a la normalització moderna de la llengua, ara completa el cicle de les quimeres, de les esperances i dels anhels històrics catalans i dóna llum verda a aquesta llei espectacular de l’occità, que és insòlita en la història de les relacions entre pobles germans, perquè afermarà, amb fe i esperança, l’estimació i col•laboració entre Occitània i Catalunya.

I, principalment, ajudarà a salvar la gran nació occitana.



Text de la proposta redactat en occità i català per Enric Garriga Trullols

ESCRICH DE 20 DE SETEMBRE DEL 2010

Legit parcialament en catalan lo 22/9/10 per la diputada de CDC, Carme Vidal, raportaire de la Lei de l’Occitan, al Parlament de Catalonha en l’escasença de l’aprovacion de la Lei


Aquesta Lei de l’Occitan marca un tèrme istoric pel desplegament de las relacions occitano-catalanas. Aquò es un pas endavant que caliá faire aprèp annadas de l’oficialitat de l’aranés en la Val d’Aran. Ara es tota Catalonha que oficializa l’occitan en tot son territòri e tanben las relacions occitano-catalanas que istoricament an portat Catalonha e Occitània, especialament las contemporanèas de l’Oficina de Relacions Meridionalas (ORM) e del Cercle d’Agermanament Occitano-Catalan (CAOC).

Ara, aquestas relacions, prenon una autra dimension politica e culturala que augura un grand futur pels nòstres dos pòbles.

Aquesta lei de l’occitan tanben a despertat un interès inusitat dels occitans perque a bolegat las aigas placidas e amansidas de la rotina resignada de sobreviure en fàcia del procès d’assimilacion mes en marcha dempuèi segles per l’estat francès. Los occitans sabon, e ne son conscients, que lo pes de Catalonha pòt faire bascular la balança a favor de l’estandardizacion de l’occitan referencial, sens mesestimar los grands dialectes occitans.

Catalonha, que pendent sègles s’a interessat pels afars occitans, per la lenga e la cultura occitana, per la situacion occitana, per l’avenidor de la nacion occitana e per ajudar a Loís Alibert en la normalizacion modèrna de la lenga, ara completa lo cicle de las quimèras, de las esperanças e dels desirs istorics catalans e balha lutz verda a aquesta lei espectacular de l’occitan, qu’es insolita dedins l’istòria de las relacions entre pòbles fraires, perque afermirà, amb fe e esperança l’estimacion e la collaboracion entre Occitània e Catalonha per l’avenidor e, principalament, ajudarà salvar la gran nacion occitana.


Texte de la proposicion redigida en occitan e catalan per Enric Garriga-Trullols

divendres, 20 d’agost de 2010

DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L’ESCÒLA OCCITANA D’ESTIU

20 d’agost de 2010

Amics occitans e catalans,

Lo CAOC vos presenta ongan un grop catalan de musica tradicionala qu’a unas caracteristicas especialas diferentas dels autres grops que vos a presentat lo CAOC fins ara.

En primièr lo nombre de musicians que son dètz. Un nombre que benlèu es tròp en temps de crisi que tot ven mai prim e magre.

Lo segond es que la granda majoritat son joves, fòrça joves, qu’an una dinamica infatigabla e una mestresa notabla coma musicians.

En tresen son nom “Stucats del bolet”. Aquesta expression “Tocat del bolet” vòl dire en occitan falord o caluc. Un autre sinonim en catalan es tanben “Tocat de l’ala” que vòl dire la meteissa causa. Estucar tanben vòl dire en occitan e en catalan revestir d’estuc una paret, una superficia. Jògan amb l’ambigüitat.

En un festival que se fa en Barcelona, lo Tradicionarius, ai ausit totes los grops participants e ai causit aqueste per la seuna dinamica, per son repertòri e perqué fan fòrça rambalh. A ieu m’agradèt e soi segur que vos agradarà tanben a vosautres.

Venon d’una comarca que s’apèla La Garrotxa, un país de volcans atudats, coma los del Cantal occitan.

Sabètz que los volcans atudats despertan de còps d’un sòmi de sègles e vomitan fuòc, lava e pèiras. Esclatan amb furor e ràbia tant de temps adormits e calats.

Aquò me ven coma anèl al dit per mostrar la semblança amb çò que a còps se passa amb las nacions endormidas o colonizadas qu’arriban a despertar, coma o vesèm de per tota Euròpa e dins lo monde entièr.

Lo 10 de julh en Barcelona lo pòble catalan despertèt d’un sòmi de 300 ans, aprèp aver patit una contunha espoliacion economica e culturala.

Venguèron a Barcelona, per aquela escasença, unes gropes d’occitans amb bandièras e foguèron estonats de veire cridar independéncia unanimament un milion e mièg de catalans.

Çò qu’èra previst coma una protesta contra la senténcia del Tribunal Constitucional foguèt cambiat en una clamadissa unanima, un grand crit, per l’independéncia.

Lo pòble catalan n’a un sadol de mal tractaments e es fart de raubaires que nos menan directament a la misèria de tot un pòble.

A la manifestacion i èra present tot un pòble de totes los atges e condicions socialas. Lo temps decidirà del nòstre futur, mas la volontat dels catalans es d’aver un estat pròpi dins l’Euròpa.

Sabètz que dempuèi 2006 l’occitan es oficial en tota Catalonha.

Sabètz que la Lei de l’occitan es en trin d’aprovacion pel Parlament de Catalonha.

Sabètz que lo CAOC fa cada còp mai de corses d’occitan a Barcelona. Lo nòvel cors 2010-2011 serà de tres nivèls.

Sabètz que lo Parlament de Catalonha aprovèt una Resolucion per demandar al govèrn catalan d’ajudar totas las manifestacions favorablas a l’occitan en Occitània, coma per exemple, al Metrò de Tolosa.

Tot aquò es un grand despertar per melhorar las relacions occitano-catalanas.

Sabèm totes que i a una fòrta crisi, mas se avèm un govèrn catalan fòrt e independent, poirem véncer totes los obstacles.

Occitània tanben desperta, segur.

Amb aquest optimisme cridi, per acabar.

Visca Catalonha.

Visca Occitània.

E visca los Stucats del Bolet e la jòia catalana occitana.

Enric Garriga Trullols


diumenge, 1 d’agost de 2010

DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL PÒRT DE SALAU

XXIII PUJADA AL PÒRT DE SALAU
1èr d’agost de 2010


Srs. Alcaldes occitans i catalans,
Srs. regidors municipals,
Amics occitans,
Amics catalans,


He escrit aquest discurs fa una setmana i he escrit que avui farà sol i efectivament fa sol.

L’any passat hi havia boira (pels occitans nèbla o broma) i feia fred, força fred. Enguany, fa calor.

El temps ha canviat, nosaltres també, Catalunya també i Occitània també. I és bo de remarcar que aquests canvis uneixen més occitans i catalans. Em refereixo a canviaments culturals i polítics.

E ara contunharai en occitan qu’es lenga oficiala en Catalonha e Aran.

Sabèm totes que i a de causas que son amagadas per la premsa francesa e tanben per la premsa regionala occitana e senon amagadas si que non deformadas e mal interpretadas.

Es çò que se passèt amb la granda manifestacion d’un milion e mièg de personas a Barcelona lo 10 de julh. Èra pas una manifestacion de protèsta coma de costuma. Èra una manifestacion ont totes demandavan l’independéncia de Catalonha.

Catalonha es una nacion adulta, embestiada e malcorada per aver recebut e recebre encara marrits tractaments d’Espanha pendent tres sègles contra la nòstra lenga e cultura.

Totjorn an ensajat de nos assimilar e totjorn sèm estats e sèm una colonia d’Espanha que nos rauba de contunh e fa créisser la pauretat dels catalans e nos mena directament a la misèria.

De tot aquò los catalans n’avèm un sadol, ne  sèm farts. Avèm acabada la paciéncia.

Espanha nos refusa, accepta pas la nòstra identitat catalana. En 1714, Catalonha foguèt annexada a Espanha per la fòrça de las armas. Foguèt un matrimòni a la fòrça, una union impausada. Quand un coble se peleja de contunh, la separacion es la  sola solucion valabla.

Basta gaitar una carta d’Euròpa de fa 100 ans o 200 ans e veiretz coma a cambiat. Quants d’estats novèls an espelit ! Es una tendéncia naturala istorica que contunha en Euròpa e dins lo monde entièr.

Dins 100 ans, Euròpa serà diferenta, serà democratica, confederala, ont totas las lengas seràn egalament respectadas e totes los pòbles auràn la meteissa dignitat.

E los espanhòls voldràn èstre amics dels vesins catalans, que seràn rics per son trabalh, cultes per sa lenga e cultura, campions esportius e lo Barça e la seleccion catalana ganharà lo campionat del monde de fotbòl regularament cada còp.

Mas aquò dich, que se passarà entre Occitània e Catalonha ?
Per l’immediat Catalonha gardarà l’oficialitat de l’occitan en Catalonha e Aran.

Desplegarà la Lei de l’Occitan qu’es en trin d’aprovar lo Parlament de Catalonha. E aprèp, la farà mai completa amb fòrça prestacions perqué serà liura de las restriccions qu’ara impausa l’Estat espanhòl.

Los catalans qu’aprendràn l’occitan seràn milierats dins las escòlas e universitats de Catalonha.

Los occitans auràn enveja de parlar occitan amb los joves catalans e aprendràn la seuna lenga occitana.

E aprèp ? Aquò es dificil de saber. Mas los occitans prendràn la paraula e benlèu seguiràn l’exemple dels catalans.

La resurreccion es un acte de fe, mas Occitània es pas mòrta. Occitans e catalans serem vius e amics per sempre. E tornarem nos encontrar a Salau. Aicí res aurà cambiat, benlèu lo marrit camin serà melhor.

Visca Occitània!
Visca Catalonha!

dilluns, 28 de juny de 2010

ARTUR MAS ESCRIU AL CAOC

----- Original Message -----
From: Artur Mas
To: Roser Garriga
Sent: Monday, June 28, 2010 4:55 PM
Subject: Re: Enviando por correo electrónico: La llei de l'Arangrup CDC : >


Benvolguda senyora Garriga,

Em plau donar resposta al vostre missatge que em vau adreçar amb motiu de la tramitació al Parlament del Projecte de Llei de l’aranès.

Ja em disculpareu que no us hagi respost fins ara, però esperava que s’acabessin els treballs de ponència per poder-vos explicar quins han estat els dos grans criteris de les nostres esmenes.

El primer, el nom de la llengua. És evident que no elevarem una variant dialectal a categoria de llengua, tal i com ja manifestàrem en el nostre posicionament en el debat a la totalitat de la llei, a través de la diputada Carme Vidal, que n’és la ponent.

És cert, vam dir, que quan la gent de l’Aran parla d’aranès ho fa amb sentiment de llengua pròpia, però la llei, amb les esmenes presentades, i ja amb el títol esmenat, parlarà d’occità quan fem referència a la llengua, i per tant en la seva oficialitat a Catalunya, i se servirà d’aranès quan es refereix a la variant d’ús de l’Aran. Ens servim, i així em consta que també ho han compartit la resta de Grups parlamentaris, de la definició que apareix a l’Estatut de 2006, segons la qual la llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és oficial a Catalunya.

L’altre dels grans criteris per a nosaltres inqüestionable és el de la independència de l’Institut d’Estudis Aranesos respecte del Conselh Generau en tant que institució, l’Institut, que ha de vetllar, com a autoritat lingüística, per la llengua, més enllà del poder polític, i sí, a favor de l’autoritat acadèmica, que ha de tenir cura de les diferents variants que conformen, des d’altres estats, la llengua occitana, i no pot no fer-ho sense la col·laboració de l’Institut d’Estudi Occitans. I és que totes les llengües necessiten l’autoritat acadèmica, talment l’Institut d’Estudis Catalans per a la llengua catalana en totes les seves variants. Però és que, en tant que llengua oficial a Catalunya, serà la Generalitat, conjuntament amb el Conselh Generau, a l’Aran, qui seguirà tota la política lingüística de la llengua occitana aquí, tot atenent i donant suport, també, a totes aquelles entitats públiques o privades que treballin per a l’ensenyament, la protecció i la divulgació de l’occità, segui quina sigui la seva variant.

Per tant, aquesta és una llei que desplega un mandat estatuari, el del reconeixement de  l’oficialitat de l’occità a Catalunya, essent-ne, a la Val d’Aran, llengua pròpia a través a la variant dialectal denominada aranès.

Per a qualsevol aclariment ens posem a la seva disposició mitjançant la diputada Carme Vidal, ponent per CiU de la Llei.



Molt cordialment,



Artur Mas

President de CiU

diumenge, 20 de juny de 2010

DISCORS D’ENRIC GARRIGA A MONTSEGUR AL PRAT DELS CREMATS


Cars amics catalans e occitans,

Sèm aquí un autre còp, catalans e occitans. Jamai avèm mancat pendent 32 ans.

Se pòt imaginar qu’una persona que demòra sempre al meteis luòc se bolega pas.

Es pas vertat en lo cas dels catalans e en lo cas de Catalonha.

Lo moviment de la tèrra a l’entorn del solèlh sempre es lo meteis cercle tampat.

L’evolucion de Catalonha es pas un cercle tampat, senon qu’es un cercle obèrt, çò que se ditz una espirala. Se passa pel meteis endrech, mas amb una dobertura cada còp mai granda. En sens figurat podèm dire que lo nòstre moviment a superat lo moviment regular e limitat de la tèrra.

Mas aquesta dobertura pren cada còp mai velocitat. Avèm arribat al punt qu’es impossible frenar e arrestar e tanpauc cambiar la trajectòria.

Avèm causit la libertat dels pòbles e seguissèm la trajectòria del dreit a l’autodeterminacion. Jusqu’ara 500.000 catalans s’an declarat per la independéncia en los referèndums locals. Uèi en Catalonha se passa lo cinquèn torn de referendums. Mai del 95% dels vòtes son tostemps favorables a la independéncia. Uèi tanben serà una granda jornada per la libertat nacionala del pòble catalan.

Evidentament se pòt pausar la question de demandar cossí afectarà aquesta novèla situacion catalana en Occitània.

Per ieu es una question simple e clara, afectarà favorablement. Mas disi pas en un futur mai o mens luènh sinon en un present actual, concret, tangible e indenegable.

Los faits son òbras. Vaquí las pròvas. En primièr, l’oficialitat de l’occitan a tota Catalonha proclamada per l’Estatut d’Autonomia de Catalonha en 2006.

Aprèp la Lei de l’Occitan que lèu aprovarà lo Parlament de Catalonha e que prealablament escotèt las opinions d’especialistas occitans e catalans (Ieu foguèri lo primièr de totes).

Aquesta lei serà la dobertura legala de Catalonha devèrs Occitània e la platafòrma per sautar a Euròpa.

Mas encara i a un fach fòrça inusual e atipic que foguèt l’aprovacion de la Resolucion del Parlament de Catalonha d’ajudar totas las iniciativas que se fagan en Occitània a favor de la lenga occitana, coma la preséncia de l’occitan al metrò de Tolosa. Foguèt aprovada per majoritat amb una sola abstencion. Lo 19 de mai passat.

La decision es presa a nivèl oficial. Cal ajudar Occitania.

Lo CAOC es pas absent en tot aqueste procés. Ne fa partida principala. Es la sola associacion qu’a experiéncia en las relacions occitano-catalanas. E fasèm un fum de causas e participam en la majoritat de las manifestacions occitanas.

Mas lo mai actual e lo mai trascendent pensam que son los corses reglats d’occitan (lengadocian estandard) que fa lo CAOC. Ara avèm acabat los corses 2009-2010 amb dos nivèls e tres classas. Avèm quatre professors catalans d’occitan.

Ongan, pel cors 2010-2011, farèm un tresen nivèl e seran tres nivèls a l’encòp.

Aquò representa formar joves que seràn las novèlas generacions de catalans que prendràn lo relèu de las vièlhas generacions e trabalharan amb melhoras competéncias e amb proteccions oficialas. Aquí ongan n’avèm una mòstra d’aquestes joves catalans que parlan occitan.

Lo camin es long, mas la marcha s’accelera e los cambiaments seran cada còp mai frequents. Lo cercle se farà espirala e nos prendrà a totes e nos chucarà dedins la novèla dinamica, vers la libertat.

Amb aquesta esperança e conviccion vos esperam un autre còp aicí l’an que ven.

Visca Occitania,
Visca Catalonha,

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

dilluns, 24 de maig de 2010

DISCORS D’ENRIC GARRIGA A LA TAULEJADA DE LA COPA

LA SANTA ESTÈLA A CASTILHONÉS

DISCORS D’ENRIC GARRIGA
A LA TAULEJADA DE LA COPA

Diluns de Pentacosta, 24 mai del 2010


Sénher Capolièr Jaume Mouttet
Sénher Baile Jan-Marc Courbet
Sindics, Majorals, Felibres,
Amics totes,

Soi urós d’èstre Felibre, soi urós d’èstre sòci del Felibrige, mas cal pas doblidar que soi catalan, una espècia umana fòrça especiala.

Es amb un grand plaser que prèni la paraula per regraciar la vòstra corala benvenguda a un sòci catalan del Felibrige, que fòrça de vosautres coneissètz per aver vengut a Barcelona, lo 3-4-5 d’octubre 2008, en l’escasença del 140 Aniversari de la venguda de Frederic Mistral en Barcelona e Catalonha.

Dempuèi 1978, primièr coma Secretari i aprèp coma President del CAOC, trabalhi per las relacions occitano-catalanas pendent 32 ans.

Èra natural e necessari, doncas, que los catalans del CAOC se metessen al trabalh per preparar un programa fòrça interessant per celebrar aqueste eveniment màger de la istòria de las relacions occitano-catalanas. En aquel moment (1868) Mistral foguèt recebut amb tots los onors oficials e populars. En 2008 tanben los felibres foguèron recebuts amb totes los onors en lo Musèu de Vilanòva e la Geltrú, en lo Parlament, en Montserrat, en la Generalitat e en la Comuna de Barcelona, en la meteissa sala ont foguèt recebut Mistral. En mai se faguèt un omenatge a Mistral en Montjuic davant son monument.

Tot aquò demòra en la nòstra memòria. E demorarà fòrça temps.

Lo CAOC trabalha per ensenhar als catalans la lenga occitana. E aquò marcha. E cada còp mai amb la declaracion de l’oficialitat de l’occitan en Catalonha segon l’Estatut d’Autonomia del 2006 e tanben per la novèla lei de l’occitan a Catalonha e a la Val d’Aran e qu’ara es en trin d’acabar de discutir lo Parlament de Catalonha.

Per rasons d’eficiéncia lo CAOC a causit lo lengadocian per l’ensenhament perqué es lo parlar mai proche del catalan, perqué es lo mai espandit e lo mai central lingüisticament e tanben per rasons istoricas, mas oblidam pas las autras variantas occitanas.

Mas ara amb l’oficialitat de l’occitan lo govèrn, lo parlament e las institucions oficialas auràn de causir tanben un occitan referencial per se comunicar. Es previst que per la Val d’Aran s’emplegarà l’aranès, mas per Occitània e per l’exterior segurament, per las meteissas rasons, será causit lo lengadocian. Mas aquò encara es pas decidit e o dirá lo reglament de la lei, un còp aquesta siaga aprovada.

En tot cas aquesta lei serà força importanta per las relacions occitano-catalanas e aurà de retombadas en Occitània, en França e en Euròpa.

D’autra part tanben vòli dire que lo Parlament de Catalonha, lo dinou de mai de 2010, aprovèt una Resolucion per quasi unanimitat (excepte un vote) per sollicitar que lo govèrn catalan balhe son supòrt e ajuda a totas l’accions favorables a la lenga occitana que se fagan en Occitània, coma l’emplec de l’occitan en lo metrò de Tolosa.

En aquela meteissa jornada se presentèt tanben en Barcelona la traduccion a l’aranès del Nòu Testament.

E deman a Barcelona lo CAOC farà los examèns de la lenga occitana dels nivèls A2 i B1 (iniciacion e intermèdi).

Tot aquò es una pichona mòstra de çò que fa lo CAOC e de çò que se passa en Catalonha.

En relacion a las dificultats que i a (en Occitània e tanben en Catalonha) per avançar totes amassa, pensi que Occitània en mai d’èstre una nacion, coma ditz l’imne de la Copa, es un univèrs divèrs e desparièr, mas amb una voluntat unica d’avançar per elevar la dignitat de la lenga occitana al meteis nivèl que las autras lengas mondialas.

S’aquò de l’Oficialitat de l’Occitan en Catalonha marcha ben, serà possible de demandar l’oficialitat de l’occitan en Euròpa.

Per acabar vos dirai que soi content d’aver assistit a las diferentas manifestacions de la Santa Estèla, a Castilhonés, perqué un cop de mai ai vist qu’aquò es la pròva mai evidenta que lo Felibrige vira en la meteissa direccion que la societat e las autras associacions militantas e que las confluéncias de tot aqueste univèrs d’Occitània, divèrs, mas plen de dinamisme, portarà Occitania al luoc de dignitat que merita èstre entre totes los autres pòbles liures.

Visca lo Felibrige

VISCA OCCITÀNIA

VISCA CATALONHA


Enric Garriga Trullols


Nota: Legit la partida en negre

diumenge, 23 de maig de 2010

GRANDMERCÉ DE FERNAND VEDEL, D'ORSAY (FRANÇA)

De: Fernand Vedel
Enviado el: domingo, 23 de mayo de 2010 15:54
Para: CAOC
Asunto: Grandmercé


Grandmercé als amics (amigas e amics) Catalans,

Grandmercé als amics Catalans que tant obran amb intelligéncia apassionada per la diversitat culturala e lenguistica. Grandmercé tot particularament als amics Catalans del CAOC: vos pòdi dire que soi estat pertocat per l'accion del senher President del CAOC e sa posicion sàvia exprimida lo 7 d'abrial de 2010 al sèti d'Omnium cultural de Barcelona, relativament a la lei de l'occitan a Catalonha e Aran.

Grandmercé al CAOC Catalan e al Parlament de Catalonha per lor ajuda a l'usatge de l'occitan a Occitania e al metrò de Tolosa.Soi un Tolosan exilhat en region parisenca e l'afar de l'occitan dins lo metrò de Tolosa es quicòm d'extraordinari. Pensatz que entendèri las estacions del metrò de Tolosa dichas en occitan pel primièr còp, al retorn de la manifestacion per la lenga occitana, que se debanèt a Carcassona lo 24 d'octobre de 2009: n'aviá los uèlhs emplenats de lagremas!
La vostra ajuda es mai qu'importanta per que nombroses son los que vòlon forabandir l'occitan del metrò a Tolosa: lo mesprètz nais coma sovent de l'ignorància...


Encara Grandmercé per tota la vòstra ajuda al manten d'una lenga tan rica e tant injustament mespresada coma l'es l'occitan.

Plan coralament,

Fernand VEDEL
Director de recerca del CNRS (retirat)
Sòci del CAOC dempuèi mai de 25 ans

dijous, 20 de maig de 2010

CARTA DE CRISTIAN DE CAMBIAIRE, DE TOLOSA, "COMME VOUS ME L'AVEZ DEMANDÉ..."

De: Christian de Cambiaire
Enviado el: Jueves, 20 de Mayo de 2010 15:48
Para: CAOC
Asunto: Comme vous me l'avez demandé...

(A Enric Garriga Trullols)

Car Senher,

Comme vous me l’avez demandé, j’ai transmis mon mail aux différents membres du Parlement de Catalogne. Pas de réactions pour l'instant.
Si je peux contribuer, aussi peu que ce soit, à de meilleurs rapports culturels occitano-catalans, j’en serais très heureux. Pour beaucoup d’occitans la Catalogne est comme la représentation d’une patrie perdue, d’une patrie que nous aimerions retrouver par-delà les rigueurs de l’histoire de France qui se sont abattues sur nous : essentiellement celles d’un centralisme odieux, devenu maintenant, dans le cadre de l’Europe,  totalement anachronique.
Plan coralament

dimecres, 19 de maig de 2010

CARTA DE JOAN PENENT DE VILANÒVA TOLOSANA (31)

De: Penent Jean
Enviado el: miércoles, 19 de mayo de 2010 16:26
Para: CAOC
Asunto: RE [Llei de l'aranès / occità]

Cars amics,
La solucion es plan aisida: adoptar l'occitan estandard preconizat pel Consistòri del Gai Saber, Acadèmia occitana. Seriá de tan bon comprene pels Araneses coma pels Catalans.

Joan Penent

dimarts, 18 de maig de 2010

COMUNICAT DEL CAOC A L'OPINIÓ PÚBLICA CATALANA

De: CAOC
Enviado el: martes, 18 de mayo de 2010 13:26
Para:
Asunto: Lei de l'aranès / occità

LA LLEI DE L’OCCITÀ ES PERVERTEIX
 A L’OPINIÓ PÚBLICA CATALANA


Seria imaginable una llei del català de l’Alguer?

Una llei del castellà d’Andalusia?

Una llei de l’anglès de Gibraltar o de Malta?

Doncs ara ens volen fer empassar una llei de l’aranès, dissimulat amb el nom d’occità de l’Aran.

I a més volen que l’aranès sigui oficial a Catalunya, enlloc de l’estàndard occità central.

L’aranès és un subdialecte occità perifèric que només té ús local, però cap ús com a mitjà de comunicació amb Occitània.

Uns polítics sense escrúpols lingüístics volen pervertir la llei i incitar als catalans a aprendre l’aranès, que aquí ni a fora serveix per res (excepte a Aran).

Avui s’acaba el termini de les esmenes. El disbarat està servit. Aconseguir vots val més que la raó i la lingüística. No han fet cas als lingüistes. Neguen l’evidència i diuen que no hi ha estàndard occità que els fa nosa per fer estàndard l’aranès.

Doncs, almenys protestem.


Cordialment,
CAOC - Cercle d'Agermanament Occitano Català

UNA ALARMA NO CONSUMADA

De: CAOC
Enviado el: martes, 18 de mayo de 2010 14:12
Para:
Asunto: UN ERROR ISTORIC
 
L'OCCITAN ES EN PERILH EN CATALONHA


Uèi lo Parlament de Catalonha consomarà un error istoric, farà l'aranés l'estandard oficial occitan en Catalonha.

Eles dison que i a pas d'estandard occitan (mentisson), alara serà l'aranés oficial en tota Catalonha e serà lo sol subvencionat, lo sol protegit, lo sol ensenhat.

Passarà d'èstre lo mai pichon dialecte local (inutil per la intercomunicacion) a èstre lo dialecte mail grand amb un territòri de mai de sèt milions de personas.

Lo cas està sentenciat mas i aurà de retombadas grèvas per l'avenidor. Serà en perilh l'unitat de la lenga.

Cal protestar per dignitat malgrat que nos vòlgan pas escotar.


Coralament,

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

Vaqui las adreças dels responsables politics :

- Maria Roca, Comissió Cultura: mariamerce.roca@parlament.cat

- Carme Vidal, grup CDC: carme.vidal@parlament.cat

- Maria-Àngels Cabasés, grup ERC: angels.cabases@parlament.cat

- Francesc Pané, grup ICV: francesc.pane@parlament.cat

- Carme de Rivera, grup Mixt: carmen.rivera@parlament.cat

- Rafael López, grup PP: rafael.lopez@parlament.cat

- Francesc Boya, grup PSC: francescxavier.boya@parlament.cat

- Artur Mas , president CDC: a.mas@ciu.cat

- Josep Lluís Carod Rovira, del govern : vicepresident@gencat.cat

- Oriol Pujol, portavèu CIU: oriol.pujol@parlament.cat

- Miquel Iceta, portavèu PSC: miquel.iceta@parlament.cat

- Anna Simó, portavèu ERC: anna.simo@parlament.cat

- Dolors Camats, portavèi ICV: dolors.camats@parlament.cat

- Ernest Benach, president parlament: ernest.benach@parlament.cat

LETRA DE CRISTIAN DE CAMBIAIRE, DE TOLOSA

De: Christian de Cambiaire
Enviado el: Martes, 18 de mayo de 2010 11:49
Para: CAOC
Asunto: Re: UN ERROR ISTORIC

Bonjour,

Je veux bien protester auprès du Parlement Catalan. Mais que leur dire au sujet du standard occitan ?
En 1323, les Toulousains ont standardisé leur langue ; à cette époque ils étaient un exemple pour les catalans. Maintenant, pour moi, le standard, c'est l'occitan central, celui de Toulouse & plus largement des régions Midi Pyrénées & Languedoc Roussillon.
Que voulez-vous que les catalans, qui ont fait depuis longtemps l'unité de leur langue autour de Barcelone, comprennent à nos divisions linguistiques ? Nous devrions laisser tomber le provençal (les Provençaux n'acceptent même pas le concept d'Occitanie) comme eux ont laissé tombé le valencien.  Se réclamer d'un territoire de 7 millions de locuteurs ne fait que brouiller les pistes. Une telle aire linguistique existe, mais il s'agit d'une construction intellectuelle à partir de laquelle trop d'utopies on été pensées. Peut-être une erreur historique ?
C'est autour de Toulouse qui se penserait de nouveau comme capitale de l'Occitanie  qu'un renouveau serait  possible

Adiussiatz
Christian de Cambiaire
http://perso.wanadoo.fr/christian.decambiaire

divendres, 14 de maig de 2010

CARTA AL DIARI EL SEGRE

EL SEGRE
LLEIDA

Benvolguts,

El Síndic d'Aran i els signants del Manifest afirmen que no existeix un estandard occità, la qual cosa no és certa ja que des del segle passat amb la normalització de Loís Alibert i l'Oficina de Relacions Meridionals de Catalunya el Llenguadocià s'ha afermat i generalitzat com a standard sense cap necessitat de proclamacions. Així ho han reconegut els lingüístes, entre els quals Jacme Taupiac, segons document adjunt.

Ben cordialment,

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

dijous, 6 de maig de 2010

FELICITACIÓ D'AITOR CARRERA BAIGET

De: Aitor Carrera Baiget
Enviado el: jueves, 06 de mayo de 2010 11:53
Para: CAOC
Asunto: Re: Carta de Jacme Taupiac

Moltes gràcies,

M'imaginava que l'amic Jacme continuaria essent un patriota.

dimecres, 28 d’abril de 2010

CARTA DE JACME TAUPIAC A ENRIC GARRIGA

Car amic,

Veni de legir ambe atencion lo tèxte de la declaracion que faguèretz a l'Òmnium cultural de Barcelona, lo dimarts 6 d'abrial passat, e qu'es intitulada La llei de l'occità es debat al Parlament de Catalunya. Apròvi sense cap de resèrva tot çò que disètz. E vos disi mercés.

Es vertat que tota lenga de cultura a una fòrma estandard. E la lenga occitana a una fòrma estandard a basa de lengadocian.

Fasètz allusion al cas de la lenga alemanda qu'a una fòrma estandard ensenhada a l'escòla, çò qu'empacha pas que dins de nombrosas regions de la «lingüia alemanda» se pàrlan de fòrrnas localas plan caracterizadas, per exemple lo schwyzertüütsch en Soïssa. Es un exemple transpausable dins nòstra granda Occitània: la reconeissença d'un occitan estandard empacha pas de reconéisser la plena legitimitat de totas las fòrrnas localas de lenga, e per exemple la plena legitimitat e l'emplec local de l'occitan aranés.

Durant los 22 ans qu'ensenhèri a la Facultat de las letras de l'Institut catolic de Tolosa, aviái pas que doás solucions: o emplegar lo francés o m'exprimir en occitan estandard. Causiguèri de parlar sonque en occitan e, naturalament, foguèt en occitan estandard. De mai, presentèri a l'Universitat del Miralh un Diplòma d'estudis aprigondits de «fonologia de l'occitan gascon parlat a Bèumont de Lomanha», redigit tanben en occitan estandard, jos la direccion del professor Xavièr Ravièr.

La nòrma grafica actualament ensenhada a totas las escòlas de la Val d'Aran es la «grafia occitana»: aquela nòrma manifèsta clarament l'unitat de la lenga dins lo respècte de la varietat aranesa. Aital, l'aranés a reïntegrada la granda familha occitana. I a pas de «lenga aranesa» opausada a la «lenga occitana». E es una causa positiva lo fach que se ditz de mai en mai «l'occitan aranés».

Concrètament, dins lo tèxte de la lei, de segur que val mai dire llei de l'occità que non pas llei de l'aranès. Mas, pensi a una formula un pauc longa mas perfièchament clara que permetriá benlèu que metre tot lo mond d'acòrdi: «llei de l'occità a la Vall d'Aran»

Podètz comunicar lo contengut d'aicesta letra a tota persona o tot organisme que li poiriá èsser util.

Ambe mas salutacions plan respectuosas e amicalas.

La fe sens òbras mòrta es. (Jarme, 2, 26.)

dimarts, 27 d’abril de 2010

CARTA D'ENRIC GARRIGA A FELIP HAMMEL


De: CAOC
Enviado el: martes, 27 de abril de 2010 03:12
Para: Felip HAMMEL
Asunto: 

Sénher Felip Hammel


Car amic,

Recebèri lo vòstre messatge del 23 d'abril de 2010 e vos vòli mercejar fòrça per las vòstras paraulas de sosten que me son arribadas en unes moments de fòrta tension, emocion e pression morala. Mercés.

La Lei de l'Occitan aurà una fòrta incidència istorica en Catalonha perqué declarar e aplicar l'oficialitat d'una lenga, que se parla pas en un territòri, es una causa insolita. E encara es mai estonant veire que deguna persona e degun partit politic (catalan o castelhan) aja protestat abans amb l'Estatut e ara amb aquesta Lei. I a pas cap de problèma.

Mas las possibilitats de dobertura de relacions mai eficaças entre catalans e occitans e entre institucions catalanas e occitanas seriá fòrça diferent se la lei es de l'Aranés o de l'Occitan.

Se la Generalitat causís l'aranés coma variatat oficiala de l'occitan serà una catastròfa per las relacions oficialas exterioras amb Occitania e tanben per l'ensenhament de la lenga en Catalonha.

Es evident que l'aranés es malaisit per se comunicar amb los autres dialectes occitans. A la practica, en Aran, i a pas cap de comunicacion.

Sonque en francès.

Contrariament, lo lengadocian pels catalans es lo mai proche e lo mai aisit per aprene la lenga. E nos balha la possibilitat de nos comunicar aisidament amb totes los dialectes occitans.

Sabi, e sabon los linguistas catalans, que l'occitan a pas un estàndard declarat oficialament. En primièr, existís pas un poder politic o una Acadèmia per lo declarar.

E tanben, perqué es dificil de metre d'acòrdi totes los defensors dels dialectes.

Mas coma disètz vos meteis: "l'estandardizacion, agrade o pas, es plan en camin".

Un lingüista catalan, Albert Pla Nualart, ven d'escriure e publicar una libre "Això del català" e dedins se pòt trapar definicions sus l'estàndard d'una lenga. Ditz que l'estàndard es una lenga colloquial e sonque se pòt percebre cresible se se basa en un dialecte, aquel de mai pes social, demografic e lingüistic e amb una centralitat geografica e una centralitat linguistica.

D'autra part, coincidís amb çò que me ditz Sèrgi Granièr, de Narbona, qu'es "a l'encòp mai classic, mai general e lo mai central".

Totas aquestas condicions son atribuïdas al dialecte lengadocian, que coma disètz vos "fa, per la part bèla, foncion de "coiné" (lenga de comunicacion larja)".

Lo dissabte 17 d'abril de 2010 encontrèri a Carcassona (a l'Amassada del POC) David Grosclaude, me prenguèt d'un costat e me parlèt de la lei de l'aranés e qu'èra amic del Sindic de la Val d'Aran. La conversa durèt pas gaire perqué lo POC lo reclamava e ièu èra tanben reclamat pel grop del CAOC.

Lo diluns 19 d'abril le mandèri un messatge pel corrièl qu'ajusti. Èra ocupat per corregir la SETMANA e podià pas parlar per telefon.

Lo dimars lo sonèri un autre còp per telefon. Les posicions èran pas coincidentas sus l'usatge oficial del lengadocian en Catalonha, coma Occitan, e tanpauc per l'ensenhar a Catalonha (que fa lo CAOC).

Avèm acordat nos vèire lo dimècres al Parlament a 10h15 e me lo diguèt en catalan "un quart d'onze". Alara l'ai demandat se fariá la parladissa en catalan. Non, me diguèt, la farai en estandard occitan, coma l'autre còp en 2004.

Çò que se passèt vos l'ai escrich. Lo cal pas repetir. Mas compreni pas perqué vol pas que la Generalitat causís lo lengadocian coma un occitan "comunicatiu".

Ara, los deputats ponents trabalhan e la Lei será aprovada abans dos meses, se i a pas d'interferèncias politicas.

Nos agradariá aver mai de contactes entre lo CIRDOC e lo CAOC. I a fòrça de trabalh a far e nos cal ajudar mutualament.


Plan mercés.


Amistats,


Enric Garriga Trullols

President del CAOC

CARTA DE FELIP HAMMEL AL CAOC

De: Felip HAMMEL
Enviado el: martes, 27 de abril de 2010 8:20
Para: CAOC
Asunto: RE:

Estimat Sénher Garriga-Trullols,

Soi fòrça sensible a la tematica e pensi coma vos que la lei per l'occitan en Catalonha serà un eveniment bèl. S'es pas que la lei per l'aranés, serà un micro-eveniment.

A costat d'aquò impliqui lo CIRDÒC d'a plen dins l'APORLÒC qu'aprèsta la futura institucion d'autoritat per la lenga occitana tota. Sèm a bastir aquí un edifici essencial per acompanhar la normativizacion de la lenga. Lo president n'es lo Jèp de Montoya e es pas una marrida causa pr'amor que lo plaça en situacion concreta de mesurar l'entrecompreneson mai o mens bèla entre nosautres totes, amai los amics de las valadas occitanas de Piemont.

Ara per ara, Lo CIRDÒC viu un moment de transicion e sèm a esperar de saber qual farà de president per las 4 annadas venentas. Fins ara èra En Eric Andrieu mas deman, sabi pas se serà el, encara o pas.

Alavetz es plan malaisit de decidir qué que siá: cal esperar un pauc. Mas soi convençut, personalament, de la necessitat de se sarrar dels amics catalans e soi sovent a Barcelona. Veirem ben çò que l'avenidor nos permetrà de bastir, mas bastirai per l'occitan coma l'ai fach de longa.

Vos desiri una prima florida, agradiva e adornada de cants d'aucèls,

Felip Hammel

TROBADA ENTRE CONSELH E AJUNTAMENTS SUS ERA LEI DER ARANÉS

COMUNICAT DETH CONSELH GENERAU D’ARAN


Trobada entre Conselh e ajuntaments sus era Lei der aranés


Eth sindic d’Aran e deputat en Parlament, Francés Boya, a seguit damb era ronda d’amassades entà articular un posicionament unitari respècte dera Lei der aranés, que tramite era Cramba catalana. Dempús d’auer mantengut andues amassades damb eth Conselh Assessor dera Lengua e eth sector educatiu, er Institut d’Estudis Aranesi e es associacions e collectius en defensa dera lengua, eth sindic s’a amassat damb es grops politics deth Conselh e es alcaldes d’Aran. Damb toti eri, eth Conselh cerque er acòrd, en tot prebotjar un manifèst que fixe es posicionaments d’Aran dauant era norma qu’a de regular eth desplegament dera oficialitat der aranés, segontes eth mandat estatutari.


27 d’abriu de 2010

dilluns, 26 d’abril de 2010

FRAGMENTS EXTRETS DEL LLIBRE "AIXÒ DEL CATALÀ", D'ALBERT PLA NUALART (COLUMNA EDICIONS, 2010)

Pàg. 73
El català no té la força política que permetria imposar un estàndard i només pot aconseguir que s’hi adhereixin el conjunt de parlants si s’hi reconeixen, si en el que entenem per estàndard hi ha prou presència dels diversos dialectes per cohesionar els parlants en una sola comunitat lingüística.

Pàg. 74
2) entendre que l’estàndard ha de ser una única variant i que en aquesta variant hi ha d’haver trets de tots els dialectes barrejats.

Pàg. 76
no afavorir l’estàndard a què els processos econòmics i socials porten de manera natural (l’estàndard de més pes econòmic i demogràfic) és suïcida per una llengua que es troba en un marc social de minorització i que ja ha de lluitar contra tantes altres inèrcies.

Pàg. 77
Com més descentralitzat estigui el poder i més activa sigui la societat civil, més vitalitat tindran els dialectes.

Ara bé: hi ha d’haver també disponible un estàndard dialectal que exerceixi de referent per a tot l’àmbit nacional.

I aquest dialecte ha de ser, esclar, el que té valor referencial i és percebut com a neutre geogràficament per al conjunt de l’audiència.

Això no exclou, ben al contrari, que el model referencial no es pugui enriquir lèxicament amb aportacions de totes les varietats, però sí que exclou que en els nivells més estructurals s’aparti arbitràriament de la gramàtica genuïna del dialecte en què es basa.

divendres, 23 d’abril de 2010

CARTA DE FELIP HAMMEL AL CAOC

De: Felip Hammel
Enviado el: viernes, 23 de abril de 2010 1:40
Para: CAOC
Asunto: RE: OCCITAN ORTOPEDIC

Estimat Sénher Garriga-Trullols,
Mercé de m'assabentar de l'intervencion de Dàvid Grosclaude. Entendi fòrça plan vòstres questionaments e cresi que, un còp de mai, de personas exprimisson al nom d'Occitània tota, de vejaires personals. Lo resultat es pietadós, pensi, e soi inquiet de sentir, darrièr los discorses cap a la lenga, de preocupacions d'una autra natura. Loís Alibèrt e Robèrt Lafont, qu'èran de lingüistas eles, avián un discors mai clar e mai net. Sic transit mundi.
Delà dels discorses, i a la realitat. E la realitat es capuda. Lo dialècte lengadocian fa, per la part bèla, foncion de "coiné" (lenga de comunacion larja) e l'estandardizacion, agrade o pas, es plan en camin. Ieu, que soi estat pendent 15 ans lo director del sol establiment ont venián viure e trabalhar de còlas 15 a 20 joves que parlavan d'unes lemosin, d'autres auvernhat, lengadocian, gascon, provençal o viavroalpenc pòdi testimoniar que los dialèctes son vius e que l'intercompreneson fonciona d'a plen. Mas los corses èran màgerment diches en lengadocian e degun s'i neguèt pas. Amai, al cap de qualques meses, d'expressions passavan dins la lenga escambiada e vesiái nàisser de neologismes, que los joves son inventius e creatius. Luènh de considerar aquò coma un pecat, me soi de longa afanat per qu'aquela inventivitat demòre en dinamica.

Anem, òc, per la lenga occitana viva e en espandiment!

Plan coralament,

Felip Hammel
Director del CIRDOC

CARTA DE FELIP HAMMEL AL CAOC

De: Felip Hammel
Enviado el: viernes, 23 de abril de 2010 11:48
Para: CAOC
Asunto: Lei de l'occitan


Estimat Sénher Garriga-Trullols,
Mercé de m'assabentar de l'intervencion de Dàvid Grosclaude. Entendi fòrça plan vòstres questionaments e cresi que, un còp de mai, de personas exprimisson al nom d'Occitània tota, de vejaires personals. Lo resultat es pietadós, pensi, e soi inquiet de sentir, darrièr los discorses cap a la lenga, de preocupacions d'una autra natura. Loís Alibèrt e Robèrt Lafont, qu'èran de lingüistas eles, avián un discors mai clar e mai net. Sic transit mundi.
Delà dels discorses, i a la realitat. E la realitat es capuda. Lo dialècte lengadocian fa, per la part bèla, foncion de "coiné" (lenga de comunacion larja) e l'estandardizacion, agrade o pas, es plan en camin. Ieu, que soi estat pendent 15 ans lo director del sol establiment ont venián viure e trabalhar de còlas 15 a 20 joves que parlavan d'unes lemosin, d'autres auvernhat, lengadocian, gascon, provençal o viavroalpenc pòdi testimoniar que los dialèctes son vius e que l'intercompreneson fonciona d'a plen. Mas los corses èran màgerment diches en lengadocian e degun s'i neguèt pas. Amai, al cap de qualques meses, d'expressions passavan dins la lenga escambiada e vesiái nàisser de neologismes, que los joves son inventius e creatius. Luènh de considerar aquò coma un pecat, me soi de longa afanat per qu'aquela inventivitat demòre en dinamica.

Anem, òc, per la lenga occitana viva e en espandiment!

Plan coralament,

Felip Hammel
Director del CIRDOC

dijous, 22 d’abril de 2010

COMUNICAT DEL CAOC / OCCITAN ORTOPEDIC

Jusqu’ara los catalans avèm aprés l’occitan a partir del lengadocian. E aquò se passa dempuèi 1930.

Mas a partir d’ara serà enebit dire que los catalans an causit aprendre l’occitan a partir de la varianta lengadociana. Ara auràn d’amagar lo nom de lengadocian e dire occitan ortopedic o occitan comunicatiu [caldrà causir].

Ièr al Parlament de Catalonha o diguèt David Grosclaude.

Lo 17 de novembre de 2004 tanben venguèt David Grosclaude al Parlament de Catalonha e diguèt: “D’en primièr, parlarai en occitan estandard, una mena d’occitan que pensi que comprendretz sens dificultat”. El, qu’es gascon, parlèt totalament en lengadocian sense cap paraula de gascon. I èra present son amic Paco Boya (ara actual Sindic de la Val d’Aran) que ditz ara que l’estandard occitan existís pas.

Ièr David Grosclaude comencèt son discors en disent vos parlarai en un occitan comunicatiu e tot foguèt en lengadocian.

Alara la diputada Carme Vidal, qu’es la ponent de CDC per la lei de l’Occitan (dich Lei de l’Aranès), le diguèt que en 2004 el aviá dich occitan estandard e ara ditz occitan comunicatiu e le demandava perqué dins la SETMANA s’escriu gaireben tot en lengadocian e le demandava tanben perqué fasiá atal e quinas qualitats a lo lengadocian per far aquesta causida.

David Grosclaude a totas aquestas questions pausadas sonque diguèt qu’éra pas la bona paraula la que diguèt en 2004 e que la SETMANA s’escriu en occitan ortopedic, pas en lengadocian.

David Grosclaude ara ditz que i a pas estandard e Paco Boya tanben. Mas los dos amics èran presents al Parlament en 2004 e digueron lo contrari.

Perqué David Grosclaude vol pas que la Generalitat causís lo lengadocian per las relacions amb l’Occitania Granda, qu’es la meteissa causida qu’a fait el? Perqué la Generalitat pòt pas causir lo lengadocian per ensenhar l'occitan als catalans?


CAOC

dimecres, 21 d’abril de 2010

ALS OCCITANÒFILS DE TOT EL MÓN


Benvolguda senyora,

Benvolgut senyor,

Us escrivim perquè esteu interessat per la llengua occitana i creiem que el tema que us exposarem a continuació pot despertar també el vostre interès.

La nostra entitat CAOC fou fundada oficialment el 1978 i, per tant, ja fa 32 anys que es dedica exclusivament a les relacions occitano-catalanes i a difondre l’ensenyament de l’occità als catalans.

A Catalunya es parla el català que és la llengua pròpia d’aquest territori. Però hi ha també l’Aran (la Vall d’Aran) que és un petit territori dins l’autonomia catalana i on es parla l’aranès, que és un dialecte de l’occità. Penso que no em calia fer aquesta precisió, que ja coneixeu, però era per preparar la introducció.

El 2006 s’aprovà pel Parlament de Catalunya, per les Corts i el Senat de Madrid i per un referèndum, un nou Estatut d’Autonomia de Catalunya que declarà oficial l’occità a tota Catalunya i l’Aran, que allà es diu aranès.

Per desplegar aquesta oficialitat de l’occità a Catalunya, el govern català féu una llei anomenada llei de l’aranès, que aprovà el govern el 22 de desembre de 2009 i que després presentà al Parlament i que aquest aprovà la seva admissió en la sessió plenària del 10 de febrer del 2010. Ara és el Parlament el que ha de debatre la llei i modificar o afegir articles al seu articulat.

El 7 d’abril del 2010, el CAOC organitzà un acte a la seu de l’ÒMNIUM CULTURAL, de Barcelona, per fer present que la llei de l’aranès s’hauria de dir Llei de l’occità, per les raons exposades en el document adjunt.

El 7 d’abril del 2010, al Parlament de Catalunya, han comparegut, a la Comissió de Cultura, set persones per posicionar-se sobre la llei de l’Aranès i ser qüestionades per cinc ponents, representants dels cinc grups parlamentaris. El primer compareixent era jo mateix.

Tots els partits, excepte el PSC, són favorables al canvi de nom de la llei.

També tots els set compareixents foren favorables al canvi del títol Aranès per Occità.

El dia 21 d’abril hi haurà una nova compareixença de 4 persones més, que són occitans i aranesos.

Si sou sensible al tema i favorable al canvi de nom, us demanem d’escriure un missatge als cinc ponents, o als quatre favorables, perquè vegin que no és una qüestió política, sinó lingüística, ja que totes les lleis de llengües s’anomenen pel seu nom i no pel nom d’un dels seus dialectes, en aquest cas l’aranès, que és el menys parlat de tots, el més perífèric i el més contaminat de castellà i de català.

A continuació us indiquem els noms i adreces electròniques dels cinc diputats ponents:

- Maria-Mercè Roca, presidenta de la Comissió Cultural     mariamerce.roca@parlament.cat
- Carme Vidal, grup CDC    carme.vidal@parlament.cat
- Maria-Àngels Cabasés, grup ERC     angels.cabases@parlament.cat
- Francesc Pané, grup ICV    francesc.pane@parlament.cat
- Carme de Rivera, grup Mixt    carmen.rivera@parlament.cat
- Rafael López, grup PP        rafael.lopez@parlament.cat
- Francesc Boya, grup PSC    francescxavier.boya@parlament.cat

Moltes gràcies i us preguem d’enviar-nos una còpia del vostre missatge al Parlament.

Ben cordialment,

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

dimarts, 20 d’abril de 2010

FELICITACIÓ DE LA DIPUTADA PONENT CARME VIDAL (CDC)

De: Vidal i Huguet, Carme
Enviado el: martes, 20 de abril de 2010 12:11
Para: CAOC
Asunto: Re: Estàndard occità

Moltes gràcies, Sr Garriga. La seva feina és del tot impagable.
Qui i quants vindreu demà finalment? Quedem una mica abans i parlem?
Una abraçada,
Carme


dissabte, 17 d’abril de 2010

UN BRESSOL FET A MIQUES, ARTICLE D'ALBERT PLA NUALART, FILÒLEG

Article publicat al diari AVUI, pàgina 23. Dissabte, 17 d'abril del 2010
 DIR ARANÈS O OCCITÀ NO ÉS UNA MERA QÜESTIÓ DE NOMS
 Un bressol fet a miques
  Albert Pla Nualart / Filòleg

Si surto al carrer i pregunto a la gent quantes llengües oficials tenim, gairebé ningú em dirà que tres. Ben pocs saben que l'Estatut del 2006, encara primparat però vigent, fa oficial a tot el territori l'occità al costat del català i el castellà. Molts també ignoren que, fins al segle XIII, català i occità eren percebuts per molts com una sola llengua, i que l'occità va reeixir a crear una llengua literària de prou prestigi perquè els nostre poetes hi componguessin i fos durant segles un model per a la nostra literatura, fins al punt que es pot dir que l'occità ha sigut el bressol del català. I potser per això quan Aribau explora en l'Oda a la pàtria quina és l'arrel emocional que el lliga al català, li surt dir-ne llemosí.

I SI ARA US HO EXPLICO és perquè vull parlar d'una polèmica encetada aquests dies arran de la llei de l'aranès. Sembla només una qüestió de noms -¿n'hem de dir aranès o occità?-, però planteja l'enorme, potser insuperable, repte que suposa normalitzar una llengua minoritzada.

PERQUÈ EL PROBLEMA DE FONS no és tant el nom com l'estàndard. Més exactament: quin estàndard?, quina norma gramatical per a la llengua formal -de l'escola, els mitjans i el govern- hauria de tenir aquest aranès que volem normalitzar? Ningú nega, almenys entre la gent culta, que l'aranès és una varietat de l'occità, concretament del dialecte gascó, però aquesta occitanitat la percep molt dèbilment una població que ha viscut sempre aïllada dels veïns del nord.

S'ENFRONTEN DUES MANERES DE VEURE-HO. Per uns, l'únic camí viable és reintegrar-lo a l'occità sota un estàndard basat en el llenguadocià, el dialecte més central. Francesc Macià ja hi va apostar el 1935, quan va pagar l'edició d'una gramàtica llenguadociana. I ara ho defensa el Centre d'Agermanament Occitano-català i el seu president, Enric Garriga i Trullols.

D'ALTRES CREUEN QUE NO SOM NINGÚ per decidir l'estàndard occità i temen que propugnar-lo a la Vall d'Aran provocarà desafecció en una població que només sent seva la llengua que parla. Per ells, la reintegració serà traumàtica si no és molt progressiva. Ho diu Paco Boya, el síndic d'Aran.

SI DEL QUE ES PARLA A LA VALL D'ARAN en diem sempre aranès i en fem un estàndard autònom, facilitarem que la gent s'hi adhereixi, però a un enorme cost: el d'aïllar-lo i restar-li un potencial imprescindible en el marc d'una societat moderna.

SI, PER CONTRA, ACCEPTEM que és només un petit dialecte d'una llengua que entenen 3 milions de persones, i el subordinem a un estàndard basat en el dialecte més central, aplanarem el camí perquè arribi a una certa normalitat, ja que assolirà la massa crítica de parlants que fa rendible un mercat editorial i mediàtic.

I, TANMATEIX, LA FORÇA D'AQUESTS ARGUMENTS fa ben poc forat en els sentiments del parlant. L'existència d'una llengua -és a dir, d'un conjunt de dialecte subordinats a un estàndard- és sempre el resultat, i no la causa, d'un procés polític que sotmet un territori a un poder més o menys centralitzat i el dota d'una unitat administrativa. Fer primer l'estàndard i esperar que en derivi el procés polític, o que, pel mer fet d'existir, esdevingui dominant és posar el carro davant dels cavalls.

A NINGÚ LI AGRADA RENUNCIAR a part de la seva identitat i és per això que aquesta renúncia en favor d'una unificació que faci viable la llengua, necessita un poder polític que l'empenyi; un poder que, associat al dialecte que aspira a ser estàndard, pressioni els parlants a aprendre'l.

QUAN LA PRESSIÓ ÉS FEBLE O INEXISTENT -com la que exerceix el català sobre el valencià o l'occità sobre l'aranès-, l'adhesió a la identitat immediata acaba pesant més que tots els arguments a favor de la unitat. Creure que a la unitat s'hi arribarà per un procés lliure i espontani és una pura il·lusió òptica.

MIRANT-HO AMB PERSPECTIVA, sembla clar que si el gallec, al seu dia, hagués acceptat subordinar-se a l'estàndard portuguès, avui no es trobaria en un estadi tan avançat de dissolució en el castellà. Però res no va empènyer els gallecs a fer aquest sacrifici i avui la seva llengua agonitza.

NOMÉS CAL SENTIR L'ARANÈS per adonar-se de fins a quin punt està catalanitzat. La trista veritat és que avui l'autèntic estàndard dels occitans -el pràctic, no el romàntic- és el francès, i que mentre això sigui així l'occità no tindrà futur.

TÉ TOTA LA RAÓ, DONCS, GARRIGA I TRULLOLS, quan defensa que la via més segura de supervivència és un estàndard basat en el llenguadocià. Només hi ha un petit problema, i ja l'hem dit abans: la història demostra que cap llengua la crea la força de la raó sinó la d'un poder polític que premia a qui l'aprèn i margina a qui no s'hi incorpora.

LA LLEI DE L'ARANÈS, O DE L'OCCITÀ -com potser s'acabarà dient-, ens enfronta, doncs, a totes aquestes paradoxes i és un petit laboratori que ens mostra el que li pot acabar passant al català si no assoleix aviat un poder polític que empenyi tots els seus parlants a reconèixer-se en un únic estàndard.


APUNT BIOGRÀFIC

Albert Pla Nualart va néixer a Barcelona l’any 1959. És llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona i des del 1998 és responsable de la secció de correcció del diari AVUI.

És traductor homologat de l’anglès al català per TV3 i ha traduït i ajustat diverses sèries per a estudis de doblatge. Així mateix, s’ha dedicat a la traducció literària a l’Editorial Destino.

Ha impartit sessions sobre correcció i traducció a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, al Consorci per a la Normalització Lingüística i a altres institucions. Ha treballat com a professor associat a la unitat de llengua catalana de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, impartint les assignatures d’estàndard oral i escrit del català.

Ha participat en Jornades sobre l’assessorament lingüístic als mitjans de comunicació, i ha publicat en el mateix diari AVUI articles d’opinió sobre la situació del català. (Font: Institut Ramon Llull).

Recentment ha publicat “Això del català” (Editorial Columna), on defensa la revisió d’alguns punts de la normativa.

dijous, 15 d’abril de 2010

JÒRDI PELADAN, DE NIMES A FAVOR DE LA LEI DE L'OCCITÀ

De: Georges Peladan
Enviado el: jueves, 15 de abril de 2010 19:29
Para: Àngels Cabases
Asunto: Lei per l'occitan

Illustre Sénher Diputat
Illustra Dòna Diputada

En relacion a la lei de l’aranés la nòstra posición es de l’apelar Lei de l’Occitan, segon los critèris linguistics. Efectivament es aquela denominacion que fa referéncia a una lenga reconeguda aital tre lo temps dels trobadors. Lo poèta Frederic Mistral parlava “dels Alps als Pirenèus”, es a dire de valadas de l’Estat Italian a la val d’Aràn en Catalonha e lo miègjorn de França (un trentenat de departaments). Robert Lafònt qu’es estat onorat al parlament de Catalonha lo 16 de març passat reconeissiá  aquel espandi e aquela unitat de la lenga, una lenga amb de dialèctes coma l’aranès, l’auvernhat, lo lemosin, lo lengadocian , lo provençal.

D’autre costat cal conservar l’aranès a l’Aran, mas l’ensenhament de la lenga a Catalonha se deuriá far en un dialecte occitan mai central, coma lo lengadocian.


Coralament,

CARTA DE REMI FIRMIN, DE TOLOSA (31) AL CAOC

De: Remi FIRMIN
Enviado el: jueves, 15 de abril de 2010 16:16
Para: CAOC
Asunto: Lei de l'occitan


Vaqui lo corrièr qu'ei mandat:



Dòna Deputada,
Sénher Deputat,

Vos pregui e vos merceji d'entendre ma demanda en relacion amb la lei de l’aranés. *Per aquela lei me sembla normal e juste de l’apelar Lei de l’Occitan, segon los critèris linguistics generalament acceptats.*

Demandi tanben de conservar l’aranès a l’Aran, e d'organizar l'ensenhament de la lenga occitana a Catalonha amb un dialecte occitan mai central e mai pròche del catalan coma lo lengadocian.
Aquela lei serà un grand pas endavant per la lenga dels países catalans e occitans en general, òsca !

Coralament,
Remi FIRMIN,
Membre fondator de l'Ofici per l'Occitan www.occitan-oc.org

dimecres, 7 d’abril de 2010

EXPOSICIÓ D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL PARLAMENT DE CATALUNYA

NOVES ESMENES AL PROJECTE DE LLEI DIT DE L’ARANÈS

Per desplegar l’oficialitat de l’occità a Catalunya i l’Aran segons l’article 6.5 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, primerament cal respectar la lletra i amb això es respectarà l’esperit de l’Estatut.  

La citació literal de l’Estatut esmenta l’oficialitat de l’occità a Catalunya que a la Vall d’Aran es diu aranès.

Doncs bé, aquesta llei ha canviat l’ordre de la frase i pretén fer una llei de l’aranès que es diu occità.

Oficialitzar un dialecte, com ara es pretén, és anular un procés d’estandarització de la llengua, és dinamitar la unitat de la llengua, és isolar l’aranès del conjunt occità i tancar l’aranès a l’Aran. D’altra banda, és inimaginable i totalment inviable expandir l’aranès fora de l’Aran, ja sigui a Catalunya, a Occitània o al món, utilitzant com a mitjà l’aranès.

A totes les universitats, que en el món ensenyen l’occità, ho fan amb l’estàndard llenguadocià.

D’altra banda, totes les relacions històriques i les relacions contemporànies catalano-occitanes s’han fet i es fan en occità llenguadocià.

La labor històrica dels contactes entre Mistral i Balaguer, de l’Oficina de Relacions Meridionals i entre el CAOC, l’Institut d’Estudis Occitans, Calandretes, Escòla d’Estiu, etc, no es fan ni s’han fet mai en aranès. Els aranesos històricament s’han relacionat amb els occitans en francès i això continua avui dia majoritàriament.

Per tant, la llei ha d’impulsar l’occità com a vehicle de comunicació habitual dels catalans amb els occitans i també per treure l’Aran del seu isolament lingüístic respecte d’Occitània.

En el preàmbul ja es diu que “la Llei facilita també la col·laboració amb la resta d’Occitània” i també s’afirma “la voluntat de potenciar la unitat de la llengua occitana”. L’esperit és bo però el títol i l’articulat és erroni i contradictori.

Hi ha una barreja de conceptes i contínuament els mots aranès i occità ballen, sense ordre ni concert, un ball de carnaval amb màscares on s’amaguen les identitats reals lingüístiques de l’Aran i d’Occitània.

Com a exemple, en la disposició final segona, en l’avantprojecte del text sotmès a informació pública, abans de l’aprovació, la paraula final “OCCITÀ” ha estat canviada per “aranès” en el text aprovat pel govern, sense canviar res del text de la disposició.

En el marc jurídic del Preàmbul diu erròniament “l’oficialitat de l’aranès s’estén a més a tota Catalunya”. És portar l’error a les antípodes del que diu l’Estatut.

L’oficialitat de l’occità a tota Catalunya passa, amb el canvi, a dir-se l’oficialitat de l’aranès a tota Catalunya.

L’error principal de la llei és no determinar que el tot no és una part i que una part no és el tot. L’aranès és una part molt petita del conjunt occità. És un dialecte del gascó i les llengües s’anomenen per una paraula que engloba la totalitat dels dialectes, varietats o modalitats, en aquest cas l’occità.

D’altra banda, hi ha un error de limitació territorial. En l’autonomia catalana de la Generalitat hi ha dos territoris: Catalunya i l’Aran.

I a cadascun d’aquests territoris l’aplicació de la llei ha de ser desigual perquè on es parla occità és a la Vall d’Aran.

I això ja s’explicita en el propi preàmbul “que justifica l’establiment d’una projecció més intensa en aquest (territori) que a Catalunya” [Per cert, hi ha aquí un error perquè diu la “resta” de Catalunya, ja que l’Aran no és Catalunya, en canvi, Catalunya sense l’Aran és tota Catalunya. Són dos territoris diferents com hem dit abans].

Per tant, essent diferents les aplicacions de la llei segons cadascun dels dos territoris, també s’ha de separar la llei en dos articulats diferents, un per a cada territori i alhora s’han de tenir en compte les dues aplicacions en la relació entre el govern d’Aran i el de Catalunya.

1.- Aplicació a l’Aran.
2.- Regulació de les relacions entre el govern d’Aran i el de Catalunya.
3.- Aplicació a Catalunya.
4.- Relacions amb Occitània i exterior.

En els dos primers casos (1 i 2) es pot parlar d’aranès perquè es fa en la modalitat de la llengua occitana d’Aran.

En els altres (3 i 4) s’ha de parlar únicament d’occità (i s’entén l’estàndard llenguadocià).

És evident que es podria simplificar si en els casos dels àmbits (1 i 2) es digués occità-aranès o occità de la Val d’Aran.

En el segon paràgraf de contingut i estructura diu “Fora de l’Aran, reconeix el dret dels ciutadans a utilitzar i a ser atesos en aranès...”. Hauria de dir “a utilitzar l’aranès i ser atesos en occità (aranès) o occità estàndard”.

A Catalunya la Generalitat usarà l’aranès pels contactes amb el Govern d’Aran o els seus ciutadans a l’Aran, o bé l’estàndard occità a Catalunya.

A la pàgina 5 es diu “S’explicita la competència de la Generalitat i del Conselh Generau d’Aran per establir els títols i certificats que acrediten el coneixement de l’aranès”.

S’hauria d’especificar la plena competència del Conselh Generau per l’aranès a Aran.

En canvi la Generalitat (Secretaria de Política Lingüística o organisme acadèmic acreditat) tindrà la competència a Catalunya per l’occità (estàndard).

PART DE LA RESPOSTA D’ENRIC GARRIGA A LES PREGUNTES DELS PONENTS DE LA COMISSIÓ DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

ESTÀNDARD OCCITÀ

Hi ha una aversió molt generalitzada a Occitània vers la idea d’adopció d’un estàndard comú d’intercomunicació. L’obsessió per salvar els dialectes, que ningú pretén eliminar, els priva de trobar una solució a la crítica situació de la llengua occitana en tot el conjunt de la nació.

Els defensors dels dialectes fan prevaldre l’interès de cadascun d’ells per sobre de l’interès general.

Aquesta aversió a un possible estàndard no té cap fonament raonable, científic ni pràctic. Totes les llengües tenen un estàndard i això no comporta la mort dels dialectes sinó la seva consolidació.

És curiós que aquests defensors a ultrança dels dialectes no tenen cap alternativa, ni solució, al problema d’intercomunicació, de cohesió i de projecció exterior. L’única alternativa que tenen és mantenir la situació actual, deixar les coses com són i com estan.

Això comporta mantenir l’agonia de la llengua.

Ningú d’aquests defensors dels dialectes no té cap solució alternativa a l’ús pràctic d’un estàndard. Es va veure ahir en l’acte de l’Òmnium i ho he comprovat personalment per tota Occitània. L’únic estàndard per l’occità és el francès.

I això no és una frase meva sinó d’aranesos i d’occitans.

Aquí no hi som per dir què han de fer els occitans sinó per discutir què hem de fer amb aquesta llei de l’occità.

Interessa als aranesos però també als catalans.


No discutim un estàndard occità per als occitans, sinó un estàndard occità per als catalans. Per a Catalunya. Per a l’Aran ja es decidirà.

Aquesta decisió per un estàndard occità per als catalans ja fou presa per l’Oficina de Relacions Meridionals dels anys 30, de la primera Generalitat republicana. Fou un acord entre l’occità Loís Alibert i Josep Carbonell i Gener, director de l’esmentada oficina. Donà fruits esplendorosos i es publicà la primera gramàtica moderna de l’occità basada en el dialecte llenguadocià, a la qual seguí el primer diccionari normatiu. Fou editada, la gramàtica, a Barcelona.

Voleu més títols? Voleu llançar per la borda la història?

Que hi ha resistències i oposició, és ben cert. Però també hi ha ments occitanes i catalanes lúcides, que pensen en el futur i volen que la llengua occitana surti del cul de sac en què l’ha col·locada l’estat francès i els obcecats pels dialectes.

Aquesta oposició ja la va tenir Pompeu Fabra per normalitzar el català. Els canonges de Vic predicaven contra Pompeu Fabra. El canonge mallorquí Mn. Antoni Alcover li féu una ferotge campanya en contra. I els valencians igualment.

Però amb fermesa i decisió se’n va sortir i ara la llengua catalana s’ha consolidat sense que cap estat propi l’hagi imposada.

Perquè, doncs, no és possible per a l’occità?

Els catalans novament ajudarem Occitània i els bons resultats seran la millor prova per demostrar que aquest és el camí correcte i l’únic viable.

Repto a qui sigui, que presenti una alternativa.

I si se l’inventa ara mateix que la digui, perquè no la conec ni existeix i no valen trampes de malabarisme ni de màgia.


ENRIC GARRIGA TRULLOLS