dissabte, 13 de novembre de 2010

ES ANTIOCCITANS D'ARAN

Article publicat en Segre de 13-11-2010

En Aran i an antioccitans. Son aqueri que non vòlen pertenéisher ara cultura des trobadors, aqueri que non mos vòlen formant part dera tradicion literària mès importanta d’Euròpa, aqueri que non vòlen qu’es nòsti mainatges aprenguen a liéger a Bodon e a Max Roqueta, aqueri que vòlen qu’es nòsti hilhs siguen ignorants ena sua cultura. En Aran i an persones que renoncien a tot aquerò que pòrte era denominacion occitana, que “desmantèlen” es manifestacions en occitan, que destròcen es mòstres e es vestigis deth nòste passat, que desprècien era literatura hèta en occitan (que directaments l’anulen o la traduissen tot e èster comprensibla). Es perseguidors der occitan mensprèden era possibilitat de qu’Aran sigue ena Europa deth segle XXI en tot liderar era creishenta relacion occitanocatalana. Aqueri que non vòlen qu’Aran sigue eth cap d’Occitana, de tota Occitania, damb tota era sua riquesa, damb totes es formes d’expression, … E, potencien que sigue Barcelona qui lidère eth moviment deth resorgiment der occitan en Catalonha e condèmnen Aran a èster ua isla barrada sense comunicacion. E er “aranés”, part indicutibla dera lengua occitana, sonque sobreviuerà se permaneish amassada ath còs, en tot mantier era sua pròpia personalitat e en tot respectar e potenciar era personalitat dera rèsta d’Occitània. Aqueri que separen era part (Aran) deth tot (Occitània) aucissen era part, aucissen Aran. D’aguesti antioccitans d’Aran n’i a per tot, enes mieis de comunicacion en aranés, ena administracion, ena escòla,…Hètz atencion!


dimarts, 9 de novembre de 2010

DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS


Sr. President de l’IEC,
Hble. Sr. Vicepresident del Govern,
Mgc. Síndic de la Vall d’Aran,
Srs. Diputats,
President de la Secció Filològica de l’IEC,
President de l’Institut d’Estudis Aranesi,


Parlo en nom del CAOC, entitat fundada per Batista i Roca fa 34 anys i que ha fet i fa moltíssimes relacions occitano-catalanes.

El passat 6 d’abril del 2010 a la sala d’actes de la seu d’ÒMNIUM Cultural ens vam aplegar sis entitats catalanes interessades per la llengua per debatre sobre el projecte de Llei presentat al Parlament, amb el títol de Llei de l’aranès.

Eren l’ÒMNIUM Cultural, el CAOC, el CIEMEN, Llengua Nacional, Plataforma per la Llengua i l’Institut d’Estudis Catalans representat pel vicepresident Joan Solà. Fa pocs dies Joan Solà ens ha deixat però la seva aportació a favor del canviament de Llei de l’Aranès per Llei de l’occità fou decisiva pel pes que representa l’IEC.

Tenim enregistrat en DVD tot el seu discurs, Personalment aprofito l’ocasió en nom del CAOC per afegir-nos al condol nacional del poble de Catalunya per la seva pèrdua, ja que el seu mestratge i el seu patriotisme és un exemple del camí a seguir per l’assoliment de la plena sobirania catalana.

L’endemà de l’acte de l’ÒMNIUM, al Parlament de Catalunya, començaven les compareixences a la comissió de la Llei. La primera fou la meva. Les meves al•legacions a favor del canvi de nom ja presagiaven que el debat seria duríssim. Però la conjunció dels tres diputats ponents, aquí presents a la taula, féu possible canviar el títol i millorar la llei.

Ara tenim una llei bona que consolida la llengua a la Vall d’Aran, que li dóna un tractament oficial per part de govern català i li brinda una projecció a Occitània.

Però aquí no s’acaba tot, ja que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 declara l’occità oficial a tot Catalunya i que la Llei recull i aplica.

Permeteu-me un parèntesis. Aquesta idea original, inèdita i genial té autor i és el vicepresident del govern Josep Lluís Carod Rovira, a qui felicito un cop més i també per les raons que exposaré a continuació i que molts ja coneixeu, però que vull remarcar.

Les relacions entre Occitània i Catalunya a l’Edat Mijana ja les coneixeu i serien més que suficients per justificar aquesta llei, però em fixaré únicament en les relacions contemporànies del segle XIX i del segle XX.

Les relacions amb el Felibritge, entre Frederic Mistral i Víctor Balaguer les inicià un català, Víctor Balaguer, no un aranès.

Les activitats de l’Oficina de Relacions Meridionals les inicià també un català, Josep Carbonell i Gener, no un aranès.

El Cercle d’Agermanament Occitano-Català l’inicià també un català Josep Maria Batista i Roca, no un aranès.

Per tant, aquesta llei ve com anell al dit per les relacions catalanes amb Occitània.

A Catalunya, a Barcelona, s’edità la primera gramàtica occitana moderna. I ara l’ha reeditada l’IEC. També s’editaren altres obres i el diccionari occità. Tenim doncs, molta feina feta a favor de l’occità. Ara hi afegim l’oficialitat i aquesta primera llei. I no ens quedarem parats. Els cursos d’occità iniciats fa tres anys tenen un èxit esclatant. Per tant, benvinguda aquesta llei que ens ajudarà molt als catalans i ens ajudarà a salvar Occitània.

Torno cap enrere per precisar l’altre aspecte lingüístic dels tres períodes dels segles XIX-XX que acabo de citar. Aquest tema ja el vaig exposar en l’acte de l’ÒMNIUM.

Les relacions de Víctor Balaguer es feren majoritàriament en francès, llengua que coneixien els catalans i també els provençals. Per manca d’ús o de coneixement d’un estàndard occità, el francès feia funció d’estàndard de comunicació. El dialecte provençal no era gaire entenedor pels catalans i també els provençals tenien i tenen problemes de comprensió del català.

En les relacions de l’Oficina de Relacions Meridionals en canvi les relacions es fan totes en occità i català. Per què? Doncs perquè es fa servir l’occità llenguadocià i l’alternança amb el català no era cap problema de no comprensió. És més, la normalització d’Alibert de l’occità es fa sobre la base del llenguadocià.

En les relacions del CAOC totes les relacions s’han fet sempre en occità llenguadocià i el català tampoc representa cap problema als occitans llenguadocians.

D’altra banda està comprovat que un català parlant l’occità llenguadocià pot ser comprés per tots els altres dialectes occitans i també passa el mateix a un occità llenguadocià que pot ser comprès a tota Occitània.

Per tant als catalans com als occitans ens interessa saber l’occità llenguadocià que de fet ja actua com estàndard de facto. D’altra banda és el més central tant lingüísticament com geogràficament. Tots els altres són perifèrics. També és el que té més parlants i és el que s’estudia a les universitats fora i dins d’Occitània.

Recentment hem anat a Suïssa al Departament dels Grisons on es parla en romanx. Com totes les llengües està dividit en dialectes i s’utilitza com estàndard de comunicació l’alemany. Però ara des de fa tres anys també s’ha creat un estàndard. A Suïssa també és oficial l’estàndard alemany i no els altres dialectes alemanys suïssos.

I ara per acabar repeteixo el que vaig dir a l’ÒMNIUM: Catalunya no té cap altre projecte nacional transcendent, tangible, viable i factible que no sigui Occitània.

Occitània ens necessita amb urgència. A Catalunya l’interessa salvar Occitània perquè és el nostre bressol nacional i cultural.

Visca Occitània, Visca Aran, Visca Catalunya.

Enric Garriga Trullols
President del CAOC