dissabte, 29 de gener del 2011

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA DICTADA OCCITANA

Sra. Ivonne Griley, directora de Política Lingüística,
Benvolguts i benvinguts tots, occitans i catalans,

Som un altre cop aquí per celebrar aquesta 14 Dictada Occitana.

Fa 14 anys, a Castras, es féu la primera Dictada. El segon any el CAOC s’hi  afegí i anàrem a Castras amb un autocar gran, meitat joves i meitat grans. Fou una gran aventura feta en un sol dia, per fer mitja hora de Dictada.

Després ja ho férem des de Barcelona, per vídeo conferència des de Castras i després des de l’Escòla Occitana d’Estiu.

A mesura que passaven els anys, aquelles Dictades, iniciades per Castras i el CAOC, obtenien més adeptes i actualment ja són prop de 50 poblacions occitanes les que fan la Dictada, però continua essent Barcelona la sola població catalana que ho fa, gràcies al CAOC i a la col•laboració que ens ha brindat la Generalitat per fer aquestes dictades, primer a la sala d’actes del Departament d’Ensenyament i després a la sala del Departament de Cultura.

La difusió del tema occità als Països Catalans ha estat un treball ingrat per les seves dificultats i per la manca de mitjans per fer-ne més publicitat. Les dictades han estat un mitjà perquè els catalans s’interessessin per l’estudi de l’occità.

Pels catalans Occitània sempre ha estat un punt de referència històrica a través dels segles i contemporàniament ha estat ben intenses especialment degut als catalans següents:

-    Víctor Balaguer per les seves relacions amb els felibres de Frederic Mistral.
-    Josep Carbonell i Gener, director de l’Oficina de Relacions Meridionals, per la seva ajuda a la Gramàtica i Diccionari de Loís Alibert editats a Barcelona.
-    Josep Maria Batista i Roca, gran patriota català, fundador del CAOC.

Ara hem posat una altra gran fita, el 2006, amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que declara l’oficialitat de l’occità a tota Catalunya. A l’Aran ja feia anys que era oficial l’Aranès.

Finalment arriba la Llei de l’Occità, que s’aprovà el 22 de setembre del 2010.

I un altre cop és un català qui té la paternitat de l’oficialitat de l’occità.

És evident que l’occità existeix la Vall d’Aran, on es parla un dialecte occità, però encara és més evident que són només  alguns catalans de Catalunya els que han portat les relacions occitano-catalanes al més alt nivell i només ells.
La Vall d’Aran ha viscut fins ara isolada i aquesta llei que interessa molt als catalans, perquè optimitzarà aquestes relacions ancestrals i contemporànies, també té per objectiu salvar la llengua d’Aran i trencar aquest isolament i posar-la en contacte amb Occitània, perquè la saba de l’occità revifi i salvi l’aranès de la pendent cap a la mort a què està abocat si continua isolada.

Hem salvat el més greu escull pel fet d’evitar oficialitzar un dialecte en la nova Llei de l’Occità, però la temptació encara és present a l’Aran.

El CAOC català dóna l’exemple a l’Aran del camí que s’ha de seguir per arribar a ser un país normal, ensenyant a Barcelona l’estàndard de l’occità, que és, ara per ara, el llenguadocià. Occitània pateix el mateix mal que patí Catalunya en el temps de Pompeu Fabra. Està mancada d’un poder propi per implantar un estàndard. Catalunya amb el seu pes està cridada a ajudar Occitània a resoldre aquest problema dels dialectalismes sense estàndard.

És imperatiu resoldre aquest problema. No el podem resoldre els catalans. Però sí podem ajudar-hi i molt. Si la Vall d’Aran s’hi vol afegir, el procés serà més curt i gens traumàtic.

Els més eminents lingüistes catalans i occitans comparteixen aquest plantejament com a únic possible i així ho han fet totes les llengües, siguin grans o petites, perquè totes tenen dialectes. No es tracta de matar dialectes. Es tracta de servir-se d’un estàndard per les relacions internes i externes.

No vull continuar insistint, però com deia un lingüista occità “l’estandaritzacion, agrade o pas, es plan en camin”.

Un cop més agraeixo el vostre interès per l’occità. Agraeixo també la col•laboració de la Generalitat. Agraeixo l’escalf que ens porta la Directora de Política Lingüística i finalment felicito els guanyadors de la Dictada i tots els participants i també els acompanyants i col•laboradors.

I no oblido l’actuació del cantant occità Joanda que ens ha agradat molt.

Gràcies.

Visca Occitània,
Visca Catalunya

dilluns, 17 de gener del 2011

LETRA A LA SETMANA. LA LEI DE L’OCCITAN EN CATALONHA

En relacion a l’article a LA SETMANA (nº797 pag.5) amb lo títol “L’autra lei per la lenga”, sens signatura, se fa referéncia als debats al Parlament de Catalonha de la lei catalana de l’occitan ont l’autor a cambiat l’istòria, que se passèt justament al revèrs.

Se ditz dins l’article que “i aguèt una audicion per una comission parlamentària de diferentas personalitats per saber se caliá far la lei en la disent <lei de l’Occitan> o se caliá far referéncia als occitans de Catalonha que son los araneses. Finalament es la segonda solucion que foguèt causida logicament”.

Mas, la vertat se deu escriure atal “i aguèt una audicion per una comission parlamentària de diferentas personalitats per saber se la Lei de l’Aranés, presentada al Parlament, se caliá far en la disent de l’Occitan o se caliá conservar lo títol d’Aranés. Finalament es la primièra solucion que foguèt causida logicament e ara s’apèla “Lei de l’Occitan”, amb concordança amb çò que ditz l’Estatut de Catalonha de 2006, que l’occitan es oficial en tota Catalonha”.

Es pas vertat que se volguèsse oficializar un estàndard. Çò que ditz la lei es que l’aranés, coma una varietat de l’occitan, es oficial en Aran, coma disiá abans l’Estatut de l’Aran e la causa novèla es que l’occitan es oficial en tota Catalonha dempuèi 2006. Tostemps s’es emplegat l’occitan estandard en Catalonha per las relacions occitano-catalanas e ara tanben l’emplega la Generalitat, mas per la Val d’Aran emplega l’aranés. I a pas cap mena d’ingeréncia catalana en Occitània, es una lei catalana faita pel territòri catalan e aranés.

A prepaus de la paternitat es pas vertat que siá dels araneses o del govèrn catalan. Lo sol paire es un catalan, Josep-Lluís Carod-Rovira, qu’aguèt l’idèa e que la metèt dins l’Estatut de Catalonha del 2006 e qu’aprèp faguèt tot çò que caliá per cambiar lo títol de la lei del 2011 en contra del vejaire dels socialistes e del Síndic d’Aran que voliá far de l’aranés la lenga oficiala en Catalonha.

Son aquestes los qu’an empoisonat las causas amb lo resson desacordat d’un tercet d’occitans dialectalistas mal informats o cèrcaguirguilhs.

Per aver mai d’informacion veire la web del Parlament de Catalonha, çò que ditz David Grosclaude en las doas comparucions al Parlament de Catalonha, lo 17/11/2004 e lo 21 abril 2010.

Soi segur que amb lo novèl govèrn catalan las causas seguiràn lo camin marcat e l’aplicacion de la Lei se farà amb critèris linguistics.

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

dimarts, 11 de gener del 2011

FELICITACIÓ DE FÈLIÇ DAVAL D'ORLHAC

De: Félix DAVAL
Enviado el: Martes, 11 de Enero de 2011 16:13
Para: Enric GARRIGA
Asunto: RE: COMUNICAT: Actes Prats de Rei (09/01/11)
A l'atencion del President Enric Garriga Trullols,

Las associacions occitanas del Cantal e del Carladés vos mercejan per vòstre trabalh, pensan que se la fèsta de Prats de Rei es estada una capitada aquò's gràcias a Monsenhor Miserachs e tanben bravament gràcias a vos Sénher President e als amics del CAOC.
Vos felicitam Sénher President, escrivètz e parlatz perfièchament l'occitan, nosautres voldriam poder escriure e parlar tant plan la vòstra lenga.
Vos regraciam per las fotòs e per las informacions.
Plan coralament.


Fèliç Daval
vice-president de l'IEO Cantal

diumenge, 9 de gener del 2011

DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A PRATS DE REI

Monsenhor Miserachs,
Rectors de Prats de Rei, de Marata i de Vic (Divina Pastora),
Amics catalans,


Un any més estic meravellat d’haver arribat a celebrar aquesta cinquena Missa Occitana, que és una festa hivernal a Prats de Rei i que vista la nombrosa assistència hem d’admetre que no us espanta el fred, que hauria de fer i que enguany no fa.

Un cop més, dono l’enhorabona a Monsenhor Valentí Miserachs que tingué aquesta idea insòlita de fer la missa occitana a Prats de Rei. També a l’alcalde de Prats i a la Directora del Museu d’Arqueologia. I a tots vosaltres, gràcies!

Voldria matissar això d’insòlita, que podria ser qualificada així el primer any. No tant el segon perquè es declarà oficial l’occità a Catalunya segons l’Estatut d’Autonomia del 2006 i menys ara perquè s’aprovà el 22 de setembre de 2011 la Llei de l’Occità.

És aquí a Prats on aquesta oficialitat s’aplica des de fa cinc anys ja que la llei promulgada encara no té reglament d’aplicació.

De moment, el CAOC ja fa el tercer curs d’occità a Barcelona. Va començar pel primer nivell, el segon curs dos nivells i ara ja fem tres nivells. Si les coses no s’espatllen i el nou govern és sensible, el curs vinent farem 4 nivells, adaptats al Marc Comú de Referència Europeu i també de la normativa francesa, ja que segons una notícia recent d’aquesta setmana, les tres acadèmies occitanes d’Aquitània, Migdia-Pirineus i Llenguadoc Rosselló, convoquen exàmens reglats d’occità en els cinc nivells, segons la normativa del Marc Europeu Comú de Referència per la llengua.
La primera convocatòria experimental serà gratuïta i es farà el dissabte 5 de febrer de 2011 a les Universitats de Bordeus, Tolosa i Montpeller.

Una altra sessió oficial està prevista pel 21 de maig de 2011.

Aquestes titulacions seran oficials i vindran a substituir les que donaven entitats no oficials. Us hi podeu apuntar.

Us anuncio també que aquesta setmana vinent comença també al CAOC un curs ràpid d’ortografia i fonètica per la preparació de la XIV Dictada Occitana, que farem el dissabte 29 de gener 2011, a la sala d’actes del Departament de Cultura de la Generalitat (Rambla Santa Mònica, 8).

Fa molts anys que diuen que l’occità és mort però Occitània vol salvar la llengua i l’acció popular ara té el suport dels tres consells regionals que abans he indicat.

Més de 50 calandretes contribueixen a mantenir la flama de la llengua.

La nova llei aprovada a Catalunya també ajudarà a salvar-la. El temor és que el nou govern no consideri vitals aquestes accions. El CAOC continuarà aquesta labor, però amb l’ajut de la Generalitat s’avançaria més ràpid. Espero que l’any vinent us podrem donar i dir encara millor notícies.

Visca Occitània!
Visca Catalunya!

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

dijous, 6 de gener del 2011

MISSATGE DE FÈLIÇ DAVAL D'ORLHAC

De: Félix DAVAL
Enviado el: Jueves, 06 de Enero de 2011 8:14
Para: Enric GARRIGA
Asunto: Prats de Rei
Als amics catalans

L'associacion Carladés, la Calandreta del Vernhat e la seccion cantalesa de l'Institut d'Estudis Occitans son presents per la pensada uèi als Prats de Rei e an l'onor d' i èsser representats pel carladesenc lo mai celèbre, lo mai conegut ; lo compositor, lo musician lo mai prestigiós : Monsenhor Valentin Miserachs.

Monsenhor Valentin Miserachs es a l'encòp catalan e occitan, que sos aujòls son de nòstra pichona « comarca » istorica del Carladés ; oblidam pas tot çò qu'amb Mossèn Josep Ruaix e l'associacion de « Els Amics del Carladès a Catalunya » a fach per nosautres, particularament per las escòlas ont la lenga nòstra èra ensenhada e per la calandreta del Vernhat.

Oblidam pas tanpauc los nombrosas visitas que lo president Enric Garriga Trullols, la Teresa Clota e los amics del CAOC an fachas dins lo Cantal, lor ajuda a la calandreta d'Orlhac e a fòrça associacions occitanas.

Los catalans an quasi totjorn ajudat los occitans, citarem sonca quauques exemples. Gerbèrt estudièt a Vic, Barcelona, Ripoll. Fòrça trobadors nòstres seguèron aculhits a la cort dels reis d'Aragon.  Entre los sègles XV e XVIII de nombroses occitans plan paures quitèron lor país per anar viure en Catalonha. En 1935 Joaquim Cases-Carbo permetèt al Lingüista  Alibert de publicar la gramatica occitana, un document capital  per  escriure la Lenga Nòstra. ..

Venètz de votar una lèi que fa de l'occitan una lenga oficiala sus tot lo territòri de Catalunya, aquò's un present plan bèl, plan grand per Occitània, un reconfòrt de saber que i a un país ont la Lenga Nòstra es reconeguda, protegida, considerada, respectada ...subretot per nosautres paures cantaleses que dins nòstras escòlas suprimisson son ensenhament.

Mas uèi nos cal pas plorar, als Prats de Rei las tropas de Felip V seguèron vencidas ; aquesta fèsta occitana dins la vòstra ciutat, testimoniatge de solidaritat cada an renovelat dempuèi 2007, nos pòrta l'èsper e a nosautres que sèm lasses de nos batre nos dòna de vam per contunhar de luchar. Sabèm que sèm pas sols, qu'un jorn los jacobins tiraràn en arrièr.

Mercé a vosautres qu'avètz organizada aquesta manifestacion, mercé a vosautres que sètz venguts a aquesta granda fèsta per la lenga occitana.

Visca Occitània !Visca Catalunya !

Fèliç Daval