diumenge, 20 de juliol del 2008

PARLAMENT D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL XIX APLEC DEL PI DE LES TRES BRANQUES

Al començament del mes de gener d’enguany, se celebraren a Montpeller els primers actes del 800 aniversari de la naixença del rei Jaume I.

El CAOC fou present a tots els actes perquè s’hi havia d’anar malgrat l’abstenció d’uns (la Generalitat) i les bestieses dels altres (el president del Consell Regional).

A finals d’octubre del 2008 es farà a Montpeller la cloenda dels actes. L’associació, de l’autor del missatge que us he llegit, vol posar una placa en occità i català a la casa on nasqué Jaume I.

Catalans i occitans estem units per una història comuna. Això és ben veritat.

Però també és veritat que ara som subjectes d’atacs per part de França i Espanya conjuntament.

És curiós de comprovar que les dues campanyes van adreçades contra les llengües respectives: el català i l’occità.

A Madrid un grapat d’espanyols i espanyolistes han signat un Manifiesto en defensa de la lengua comuna, única lengua franca de los españoles.

Doncs bé, en el costat francès una colla de carques defensen el francès com a llengua de cultura i de relació com única llengua comuna oficial segons consagra l’article II de la Constitució.

L’Assemblea Nacional dels Diputats a París, el 22 de maig de 2008 aprovà majoritàriament afegir a l’article primer de la Constitució francesa que les llengües regionals són patrimoni de l’Estat francès.

Però el Senat el 18 de juny de 2008 refusà per gran majoria l’acord de l’Assemblea Nacional.

Ara la pilota està a la teulada i ja veurem si es posaran d’acord atès que les dues posicions són diametralment enfontrades.

El Senat està format per una majoria d’ultraconservadors, jacobins, retrògads i tronats. És una gentussa vella que no veu que els temps han canviat.

La prova és que tenen com aliats els francmasons, els comunistes radicals, la “Libre Pensée”, les associacions laiques franceses, Unió dels ateus, Europa i laicitat, Comité de Laicitat i República, i finalment l’Acadèmia de la llengua francesa, fundada el 1635 i que viu de la bicoca d’una llengua oficial única.

En canvi una enquesta, feta enguany i publicada el 21 de juny de 2008 revela que un 68% dels francesos són favorables a la inscripció de les llengües dites regionals a la Constitució francesa com a patrimoni (no més).

Però el més important a destacar és que el 80% dels favorables són els joves menors de 30 anys. Per tant, bufen nous aires de llibertat, per part de la joventut, per les llengües i els pobles. I no valen barreres.

Hem d’aprofitar totes les ocasions per unir esforços amb tots els pobles que lluiten per la llibertat, com els bascos, però també amb els occitans.

Us invitem a assistir el 3 d’agost a la XXI Pujada al Port de Salau i parlarem de llibertat de catalans i occitans.

Visca Occitània.
Visca Catalunya.

Pla de Can Llong
20/07/2008
Enric Garriga Trullols