divendres, 17 d’agost del 2007

DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA 33 ESCÒLA OCCITANA D’ESTIU DE VILANÒVA D’OLT

Sénher president de l’EOE,
Cars amics, caras amigas,

Los catalans del CAOC sèm presents un autre còp a l’EOE e soi vengut cada an dempuèi 1978 aquò fa 29 ans. En aqueste moment a l’Escòla sèm presents aicí 32 catalans amb los musicians.

L’an passat vos ai dich que l’occitan èra declarat lenga oficiala de tota Catalonha amb lo novèl Estatut d’Autonomia. Mas èra pas sufisent una declaracion, lo caliá metre a la practica.

Sembla qu’aquò se farà rapidament perquè la setmana passada lo govèrn catalan a aprovat la creacion de l’Oficina “Occitan en Catalonha” que promourà e coordinarà projectes e mesuras de desplegament de la lenga occitana en Catalonha.

Lo director del programa e de l’Oficina es Josèp-Loís Sans-Socasau, un aranès que foguèt fins ara director de normalizacion de l’aranès en Val d’Aran. Es un amic del CAOC e montèt al Pòrt de Salau lo 5 d’agost per la XX Pujada. Es una bona novèla.

Coma d’abitud lo CAOC vos ofrís uèi un concèrt mas aqueste es plan diferent d’autres annadas.

Lo grop “Ensemble Vint Cordes” es un quintet de la familha catalana Friedhoff-Calvo de cinc musicians, amb dos violons e tres violoncèls que balhan una espessor de son que se rescontra pas en un quintet convencional. Aquò fa que s’aprocha mai a la sonoritat d’una orquèstra de cambra.

La Núria Calvo es professora de l’Orquestra Simfònica de Barcelona. Lo Mark Friedhoff, master de la Universitat d’Indiana, es professor del Conservatori de Badalona. Lo Mark-Antoni es musician, pintre e estudiant d’arquitectura. L’Artur es luthier e estudiant d’engenhariá. L’Isaac estudiant de bachelierat, fa los estudis de piano e de violoncèl.

Lo trio dels tres fraires foguèt recompensat amb lo Primièr Prèmi de Música de Cambra de l’an 2001.

Cal dire tanben que lo grop a fait concerts a gratis en Barcelona per ajudar al sostenement de la Calandreta d’Orlhac a l’Auvèrnha que pairina lo CAOC catalan.

Lo programa, fòrça interessant, es de musica classica e tanben catalana e occitana. La pastorala de Deodat de Severac, que foguèt un gran musician occitan e grand amic de Catalonha, a estat adaptada pel grop “Ensemble 20 Cordes” per aquesta escasença d’uèi a l’EOE.

Ne gardarètz un grand sovenir.

Visca l’amistat occitano-catalana.
Visca Occitania.
Visca Catalonha.

Coralament,
Enric Garriga Trullols
President del CAOC

diumenge, 5 d’agost del 2007

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA XX PUJADA AL PORT DE SALAU

Cars amics occitans i catalans,

Hem tornat a fer el cim. Hem fet la vintena pujada al Port de Salau.

Novament ens retrobem per la llengua, per la cultura i per l’amistat entre els pobles de Catalunya i Occitània.

Fa vint anys, el 14 d’agost del 1988 vam pujar per primer cop i hem fet camí. Hem fet treball i tenim la moral ben alta per continuar pujant a Salau i per a continuar la lluita per la dignitat i per la llibertat dels vostres dos pobles germans.

Ara contunhi en occitan per dire qu’avèm ongan una granda dolor perque manca la preséncia del nòstre mai grand amic occitan Cristian Duthil, mòrt lo 27 de mai de 2007 per una veitura que l’a percaçat quand se passejava en bicicleta.

Cristian Duthil èra present a la Primièra Pojada amb a Joan-Bernat Molinièr e Jòrdi Ensergueix e ara son totes mòrts los tres amics occitans del Club Occitan de Foish.

Cristian èra totjorn present a cada Pojada amb son acordeon per animar la fèsta, per cantar e dansar.

Cristian tanben fasiá un discors a cada Pojada coma membre del CAOC occitan. Ne foguèt sòci, clavaire e president.

Cristian Duthil a marcat amb sa preséncia e amb son trabalh la rason, la filosofia e los objectius e las tòcas de las Pojadas.

Per la segonda Pojada de 1989, dins son discors, tirèt un còp l’atencion en prevision de possibles desviacionismes e remembrèt que “la principala reivindicacion dels occitans es la lenga e que la seuna preséncia al Pòrt de Salau es per recordar aqueste fait lingüistic qu’afraira catalans e occitans en una cultura comuna”.

Avèm gardat las seunas paraulas e avèm conservat la Pojada liura d’autres interesses particulars o diferents de la defensa de la lenga, la cultura, la dignitat e la libertat dels nòstres dos pòbles.

Sèm, occitans e catalans, en situacions diferentas mas totes sèm amenaçats per un procès de destruccion implacable que menan los estats espanhòl e francés, qu’an un aliat poderós, qu’avèm pas los catalans e occitans : lo temps.

Aquò es vrai. Aquò es una granda vertat. Lo temps jòga contra nosautres.

Sabètz totes que l’Estatut d’Autonomia de Catalonha de 1979 tardèt 27 ans per la seuna aplicacion completa e, abans d’acabar, n’avèm fait un novèl qu’aurà tanben de passar un periòde de 25 ans per èstre aplicat en la seuna totalitat.

Sabètz totes que l’Estat francés signèt la Carta de las Lengas Minoritàrias mas jamai l’a ratificada. Passa lo temps.

Sabètz que la lei Deixonne foguèt aprovada lo 11 de genièr de 1951 e comencèt de s'aplicar 24 ans aprèp, en 1975. L’Estat francés es pas pressat.

Sabètz que lo novèl Estatut d’Autonomia de Catalonha ditz que l’occitan es oficial en Catalonha tota. Mas l’aplicacion metrà un minimun de 4 ans.

Sabètz totes qu’un remèdi aplicat rapidament pòt sauvar la vida. Lo meteis remèdi aplicat vint, trenta, quaranta ans aprèp servís de res. Lo malaut es mòrt.

Luchar contra lo temps e contra l’Estat a l’encòp es fòrça dificil.

Lo camin de la libertat passa per aver un Estat pròpi dins Euròpa.

Passa pas per Madrid ni per París.

Sabètz totes que lo camin de la libertat dels òmes passava per los pòrts d’aquestas montanhas.

Volèm ara que lo Pòrt de Salau siaga lo Pòrt de la salvacion dels pòbles, lo novèl camin de la libertat que farem amassa catalans e occitans.

Visca Catalonha,
Visca Occitania,

Enric Garrriga Trullols
President del CAOC
5-8-2007