dissabte, 24 d’octubre de 2009

MANIFESTACION A CARCASSONA “TOTES PER LA LENGA OCCITANA!”

Los pòbles se bolegan perqué las personas n’an un sadol de las messorgas dels estats colonizaires que nos volon far desaparéisser coma pòble e coma nacion.

En Catalonha e tanben en Occitania lo monde vòl prendre en man son destin e son futur.

Sèm adultes per caminar sols. Seguir aquesta dralha nos farà liures e capables de salvar nòstra lenga, la nòstra cultura e lo nòstre biais de viure. Volèm gerir lo fruch del trabalh dels òmes de la nòstra terra per arribar a viure amb dignitat e libertat en Catalonha e en Occitania. Volèm daissar d’éstre colonias.

Los catalans sèm arribats a Carcassona perqué aqueste combat tanben es lo nòstre combat.

Visca Occitania
Visca Catalonha

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

divendres, 21 d’agost de 2009

DISCORS D’ENRIC GARRIGA. ESCÒLA OCCITANA D’ESTIU DE VILANÒVA D’ÒLT

Sénher President de l’EOE,
Magnific Sindic de la Val d’Aran,
Amics Occitans,
Amics catalans,

Ongan es lo 35 aniversari de l’Escòla Occitana d’Estiu, qu’a resistit durant 35 annadas las diferentas crisis e las a superat totas e superarà tanben, ne soi segur, la crisi mondiala actuala.

La fe nòstra e la fe vòstra es viva perqué avèm realizat un fum d’òbras. Avèm fait un long camin amb òbras. Aicí residís la rason de la nòstra fòrça e tanben la nòstra voluntat de resisténcia i d’avançar. La Fe sens òbras mòrta es.

L’an passat foguèt lo 30 aniversari del CAOC e lo CAOC a estat present a l’Escòla Occitana d’Estiu pendent 32 ans. A mancat las tres premièras annadas perquè existissiá pas encara. Mas ai verificat que en aquelas tres primièras annadas venguèt pas degun catalan. Es lo CAOC lo portaire dels catalans. E aquò contunha. Avèm ara 31 catalans aicí a l’Escola. Compti pas los del grop de musicaires aranesis.

L’accion francesa en Catalonha foguèt fòrça eficaç per espandir l’ensenhament del francés en las escòlas catalanas coma lenga universala de cultura, mas amagava l’accion destructora contra l’occitan e las lengas de França. Ara que l’anglés a pres la plaça al francés arriba lo moment que lo catalans començan d’aprendre l’occitan, favorizat per l’oficialitat de l’occitan en tota Catalonha.

La collaboracion del CAOC amb la Generalitat de Catalonha a permés ongan de far dos corses d’occitan a Barcelona, un normal d’octubre a mai e l’autre intensiu al mes de julhèt. Los dos son del nivèl A2 basic. S’an inscrit al primièr 38 personas e al segond 13 e aquò fa un total de 51 personas.

D’aquestes an aprovat las espròvas 37. Es una granda capitada per començar. En lo novèl cors farem los nivèls A2 e B1, segon lo reglament de las lengas de l’UE.

Tot aquò son las primièras consequèncias de la declaracion de l’oficialitat de l’occitan en Catalonha.

Abans los catalans s’interessavan per la lenga occitana per curiositat, per un sentiment de frairetat e per l’istòria comuna.

Ara, en mai d’aquò, i a l’interés per l’utilitat e per aver mai de possibilitats de trabalh en l’administracion publica catalana o en las facultats de letras e romanicas.


Lo CAOC amb l’ajuda de la Generalitat voldriá federar totas las associacions occitanas, que fan ensenhament de l’occitan pels adultes, amb lo CAOC, per fargar amassa programas, manuals dels corses e tanben materials didactics d’occitan estandard.

Parlarai pas de las autras activitats del CAOC que coneissètz. Ara sonque vos vòli presentar lo grop de la Val d’Aran.

Fins ara lo CAOC a fait venir a l’EOE sonque grops catalans, aqueste còp vos presentam un grop de musica tradicionala de la Val d’Aran que s’apella BRAMATOPIN. Son pas catalans, mas son dedins lo territòri de la Generalitat de Catalonha. Soi segur que vos agradarà, mas i a una causa encara mai principala que fa d’aquesta presència un fach d’importància istorica. Es lo primièr còp qu’un grop aranés arriba a l’EOE.

E aquò es pas tot, perqué tanben ongan, per primièr còp, avèm a l’EOE una estagiària aranesa pendent tota la setmana.

Es plan conegut que l’union fa la fòrça.

E per acabar vos disi que lo CAOC serà tanben present a la Manifestacion a Carcassona, lo 24 d’octobre 2009, coma en las doas manifestacions precedentas del 2005 e 2007.

Visca Aran, Visca Occitània, Visca Catalonha,

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

diumenge, 2 d’agost de 2009

XXII PUJADA AL PÒRT DE SALAU. DISCORS D’ENRIC GARRIGA AL PÒRT DE SALAU

Senyor alcalde de l’Alt Àneu,
Senyor alcalde de La Guingueta,
Sra. alcaldessa d’Isil i Alós
Conses e conselhièrs municipals occitans,
Autras autoritats e representants d’associacions,
Cars amics occitans,
Benvolguts amics catalans,

Som aquí dalt de la muntanya, que uneix els nostres dos pobles Occitània i Catalunya, per expressar públicament la nostra voluntat de pau, d’amistat i de germanor. Però també per expressar ben alt (això és ben evident) i també ben fort que som dos pobles maltractats i marginats per la història, però que encara vivim, que encara existim i que encara lluitem i que continuarem lluitant per salvar la nostra llengua i la nostra cultura respectiva i també la nostra identitat de nació, com digué en Frederic Mistral en l’himne provençal de la Copa Santa.

Però fixeu-vos-hi bé, així com Espanya i França s’han fet forts i grans per les guerres i per les armes, Catalunya i Occitània es recuperen i es fan fortes en els períodes de pau i de democràcia. La recuperació occitana s’inicia al final de la segona guerra mundial el 1945 i la recuperació catalana s’inicia amb la mort del dictador el 1975 i la vinguda de la democracia.

Hem passat de ser un dialecte a ser llengua oficial catalana. I en el cas d’Occitània la llengua ha passat de ser un patués a ser un patrimoni de França. Tot això de moment, però continuarem avançant.

A continuació parlaré en occità, com he fet sempre, però ara amb més raó atès que l’occità està declarat llengua oficial de Catalunya, des del 2006.

Cars amics occitans,

Sèm arribats fòrça nombroses coma cada an. Los 200 participants de la primièra pujada fa 22 ans los avèm multiplicat e tanben avèm multiplicat lo vam e la fòrça de la nòstra rason e de las nòstras accions e conviccions.

Las accions reivindicativas catalanas se fan grandas e passan de Barcelona a Brussèlas, la capitala de l’Union Europèa.

Las accions reivindicativas occitanas tanben son cada còp mai grandas. La manifestacion per la lenga occitana a Carcassona de 2005 amassèt 10.000 manifestants. Dos ans aprèp en 2007 la manifestacion a Besièrs amassèt 20.000 personas, lo doble que Carcassona.

Ongan, lo dissabte 24 d’octobre se farà una autra granda manifestacion per la lenga occitana a Carcassona. Soi segur que serem encara mai nombroses. I anirem totes, e tanben los catalans, coma en cada escasença, perque lo vòstre combat tanben es lo nòstre combat.
Las nòstras lengas son pas los patés dels ignorants. La lenga occitana e la lenga catalana son lengas nimai ni mens coma totas las autras lengas, amb la meteissa valor e la meteissa dignitat e los meteisses dreits.

Voldriá faire arribar a Madrid e Paris aquesta crida dels occitans e catalans amassats al Pòrt de Salau per los dire que per aicí passava lo camin de la libertat dins los dos sens. Sèm en una granda nautor fisica mas tanben en una granda nautor morala d’amistat entre los dos pòbles, entre las doas nacions que son sòrres abans que França e Espanha espeliguesson.

Aquesta frairetat contunha a travèrs lo temps e l’istòria e se fa fòrta a Salau, a Carcassona e endacòm mai ont se retroban occitans e catalans.

Lo CAOC dempuèi 32 ans trabalha per aquesta frairetat e totes sètz convocats a Carcassona e tanben a Salau l’an venent e segur que serem mai nombroses.

Visca Salau. Visca Catalonha. Visca Occitània.


Enric Garriga Trullols
President del CAOC

dissabte, 20 de juny de 2009

31 APLEC DELS FÒCS DE SANT JOAN A MONTSEGUR. DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL PRAT DELS CREMATS

Cars amics occitans e Catalans,

Lo CAOC decidiguèt dempuèi 1979 de far aicí aqueste acte de remembrança de la mort de la libertat dels òmes e dels pòbles.  La nòstra associacion foguèt fundada en 1978.

E l’avèm fait totjorn en occitan e en catalan, sèm pas encara totalament assimilats. Se aprèp venguèron altres associacions o partits a faire actes semblants, benvenguts siagan.

Aquí, los catalans e occitans amassa avèm fòrça causas a dire, a denunciar, a protestar, a refusar, mas tanben a reclamar, a demandar, e a exigir.

Ongan fa 800 ans que comencèt la Crosada contra los occitans e catalans. Los occitans passèron de la condicion de pòbles liures a la situación de pòbles colonisats en contunha assimilación francesa.

Nosautres los catalans tanben demoram colonisats per Espanha e la nòstra lucha arriba jamai a superar los fòrts mecanismes del poder de l’estat.

I a una lei internacionala del drèit a l’autodeterminacion dels pòbles, mas aqueste dreit es negat per las constitucions francesa e espanhòla.

Qui pòt negar que los catalans sèm un pòble, que sèm una nacion e qu’avem demorat un estat pròpi durant segles?

Qui pòt negar que los occitans son un pòble, que son una nacion e qu’an demorat durant segles estats sobirans?

La democràcia es pas la negacion de la libertat dels pòbles.

En la novèla Euròpa los que comandan son los estats. Es pas l’Euròpa dels pòbles. Es l’Euròpa dels estats. Lo camin es clar, se vòls èsser respectat cal aver un estat pròpi.

Los catalans aprèp 300 ans de colonialisme començan de veire clar lo fracàs de la via federalista e de la via autonomista.

Lo dijòus de la setmana passada, 11 de junh, lo pòble catalan a enterrat los dos estatuts d’autonomia de Catalonha en dos taüts, en naut d’uns cadafalcs, davant lo palais de la Generalitat de Catalonha. E los a abandonat davant la pòrta principala, en la plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Lo dissabte 27 de junh lo pòble catalan farà tanben l’enterrament dels parlamentaris catalans davant lo palais del Parlament de Catalonha, perqué an refusat de convocar un referendum per exercir lo drèit universal d’autodeterminacion.

Dison qu’es insconstitucional segon la Constitucion espanhòla.

La prigonda alienación dels catalans arriba tanben a totes los diputats catalans sens cap excepcion.

Es una situación tragica. Los nòstres elegits son passats al servici d’Espanha.

E ara lo pòble pren lo relèu perqué vòl sortir del cuòl de sac, perqué la situación es insostenible, perqué vòl recuperar la libertat.

E aquò es bon tanben per Occitània.

Totes amassa farem cambiar las causas e Montsegur serà onorat coma lo simbol de la libertat recobrada.

Visca Occitania!
Visca Catalonha!

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

dilluns, 1 de juny de 2009

DISCORS D’ENRIC GARRIGA A MOSTIER (PROVENÇA)

Sénher lo Conse,
Amics totes,

Sèm venguts un còp de mai, en Provença, un grop de 22 catalans del Comitat d’Afrairament Occitano-Catalan de Barcelona (CAOC).

Pels catalans, Provença es una terra ligada a Catalonha pels comtes de Barcelona, qu’èran tanben comtes de Provença.

Avèm encara la meteissa bandièra i tanben sèm ligats per la Copa Santa catalana balhada a Frederic Mistral pel catalan Víctor Balaguer.

Ongan, ès lo 150 aniversari de Mireia, de Mistral, e lo dissabte ai dich en la Santa Estèla del Felibrige a Salon qu’avèm en Catalonha 19000 mireias catalanas que pòrtan lo prenom Mireia. A la glèisa de Malhana i la Verge de Montserrat qu’a portat lo CAOC fa fòrça de temps.

En mai i a la Barcelona dels Alps (oficialament Barceloneta) tanben fundada per un comte Berenguer catalan.

Demòra viva la remembrança de l’amistat entre Mistral e lo catalan Vïctor Balaguer e lo poeta màger catalan Verdaguer.

Tot aquò e mai encara fa que los catalans aiman Provença amb una granda passion.

En Catalonha, dempuèi 2006, lo novèl Estatut d’Autonomia declara que la lenga occitana es oficiala en tota Catalonha.

Finalament avèm una possibilitat legal e oficial per ajudar las relacions occitano-catalanas e tanben la lenga e la cultura occitana.

Es vertat que tota Europa a vist que l’Union Europea nos portarà de cambiaments importants e una granda partida es faita, supressión de frontièras, moneda unica, mercat de trabalh unic, etc, mas i a pas d’avançadas en la reconeissença de las nacions sens estat que demoran en una situación d’inferioritat culturala e lingüística, en mai dels dréits politics.

Sèm, doncas, encara en un procés de lucha per la libertat dels pòbles e per la reconeissença de las nòstras identitats.

Tanben es evident qu’avèm un contèxt mai favorable per avançar dedins la Union Europèa.

Mas degun farà res per nosautres se nos bolegam pas. Lo nòstre camin serà mai aisit e facile se fasèm tornar reviure aquela union e amistat entre los dos pòbles en l’edat mejana e tanben en la confluéncia dels segles XIX e XX de las nòstras doas renaissenças.

Grands-mercés per la vòstra aculhença e visca l’amistat provençala-catalana.

Visca Catalonha. Visca Occitània.

Enric Garriga Trullols
1 de junh de 2009

dissabte, 30 de maig de 2009

LA SANTA ESTÈLA DEL FELIBRIGE. 150 ANIVERSARI DE MIRELHA. DISCORS D’ENRIC GARRIGA A SALON (PROVENÇA)

MIRELHA CONQUERÍS CATALONHA


Sénher Capolièr del Felibrige,
Sénher Baile del Felibrige,
Sénhers majorals, sindics, caporals,
Sénhers felibres e sòcis,
Amics catalans e occitans,

Confèssi qu’es gaire aisit per ièu faire una dissertacion sus Mirelha a l’escasença de son cent-cinquanten aniversari. Soi pas un especialista en literatura e tanpauc en istòria. Foguèri destimborlat, cèrqui lo mot just per dire trebolat, tafurat, preocupat, quand acceptèri la proposicion del capolièr per parlar de Mirelha en la Santa Estèla d’ongan a Salon.

Çò que coneissi mai sus aqueste subjècte es lo grand nombre de femnas, chatas e drolletas catalanas que pòrtan lo prenom de Mireia, dins los Païses Catalans.

Aqueste fach que contunha a travers lo temps a una origina evidenta en l’aparicion fa 150 ans del libre Mirelha de Frederic Mistral.

La popularitat del nom Mirelha principalament en Catalonha e Malhòrca foguèt rapida e constanta, quitament ara.

Lo 2 de febrièr de 1859 s’edita Mirèia de Mistral en Avinhon. Tres meses mai tard, lo primièr de mai, se fan a Barcelona los primièrs Jòcs Florals restaurats o recobrats de la Lenga Catalana. Lo secretari, Antòni de Bofarull, dins son discors fa referéncia a la publicacion de Mirèia de Mistral, a Avinhon, lo 2 de febrièr.

Aquesta informacion estimula Terenci Thos, de Mataró, per iniciar la traduccion en vèrs de Mirèia, mas l’acaba pas.

En 1861, Francesc Pelagí comença a publicar una traduccion en vers de Mirèia dins lo jornal LA CORONA de Barcelona.

Tanben en 1861 Francesc Bartrina publica Mirèia, mas sus aquò manca informacion.

Es Josèp Romanilha que en 1862 dins l’ARMANA PROVENÇAU explica lo grand interés dels catalans pel provençal e lo succès de l’òda “I Troubaire Catalan” (als poetes catalans) als Jòcs Florals de Barcelona, en mai de 1862.

En 1864 la Revista Mataronesa, de Mataró, publica la cançon MAGALÍ revirada al catalan per Terenci Thos.

Tanben en 1864 Francesc Pelagi Briz publica Mirelha en catalan [D’aquesta traduccion se faguèron tres edicions posterioras: 1877, 1882 e 1914].

En 1904 a Barcelona, Celestí Barallat publica la traduccion al castelhan (n’ai un exemplari). [GEC ditz 1868].

En 1917 al Teatre Romea de Barcelona, se representa la pèça teatrala Mirèia escenificada per Ambrosi Carrion.

Lo grand succès se passa tanben en junh de 1917 que espeliguèt la primièra edicion de Mirèia de Mistral, revirada en vèrs per la poetessa malhorquina Maria-Antònia Salvà editada per l’Institut d’Estudis Catalans.

Mas aquesta revirada foguèt pas aisida. Lo procès durèt 12 ans.

Pel genièr de 1905 lo poèta catalan Josep Carner fa una proposicion formala a Salvà e li ditz que per acord unanime dels literats malhorquins es a ela de revirar Mirèia al catalan.

L’escrivana Salvà opausèt una granda resisténcia per far la revirada al catalan perque argumentava que la granda similitud entre las doas lengas fasiá innecessària tota traduccion.

En mai de Josep Carner, Salvà foguèt invitada tanben per Miquel Ferrà, Joan Rosselló, Miquel Costa i Llovera, Guillem Colom, Joan Alcover. Lo meteis Mistral l’encoratja tanben.

Foguèt tan granda l’insisténcia que finalament se metèt a escriure e a la prima de 1907 a tradusit la cançon de Magalí. Aprenguèt lo provençal e mandèt poesias en aquesta lenga al poèta de Malhana.

En 1912 mandèt a Mistral la traduccion del Primièr Cant.

A partir de l’estiu de 1912 la traduccion avança rapidament.

En setembre de 1913 acaba l’òbra amb las nòtas e la balha a Editorial Gili de Barcelona.

Quand tot semblava reglat, arriban los problèmas de la correccion que fa en primièr lo poèta Josep Carner, mas aprèp tanben Pompeu Fabra, Emili Guanyavents e Emili Vallès. Aquestas correccions afectan principalament los mots genuinament malhorquins. Aquò comportèt una fòrta polemica amb los escrivans malhorquins que volián faire una edicion malhorquina de l’òbra, mas Salvat volguèt pas per salvar l’unitat de la lenga catalana e tanben per aplicar las novèlas nòrmas del catalan (1913), de l’Institut d’Estudis Catalans.

Fin finala foguèt l’IEC l’editor de l’òbra en junh de 1917. Amb totas aquestas batèstas e discussions, lo temps passava e la poetessa aguèt pas lo gaug d’ofrir lo libre al poèta de Malhana qu’èra mòrt 4 ans abans en 1914.

Aquesta primièra edicion de 1917 aguèt un bon acuèlh. Aprèp ne venguèron d’autras en 1924, 1935, 1946, 1948, 1958, 1959 e 1979.

Totes los escrivans catalans vantavan estrambordats lo trabalh remirable de la traductritz. Lo comentari mai expressiu es de Josep Maria de Segarra que ditz: “Aquesta traduccion es per ieu una de las mai bèlas gèstas de la nòstra poesia. Mirèia sortís de las mans de Maria Antonia tan pura e tan salvatge coma lo poèma provençal”.

Tanben M. A. Salvà reconeis que aquesta òbra èra la que li aviá balhat mai de renommada e satisfaccion.

Mas en 1997 se descobrís un dossièr dins l’arquiu de l’IEC amb lo manuscrit original complèt de la traduccion faita per Maria-Antònia Salvà dels dotze cants e las nòtas.

Amb aquesta trobalha inesperada ara podèm mesurar l’importància de las correccions faitas qu’ara serián pas necessàrias de faire.

D’aqueste biais, avèm recuperat una òbra istorica, de fisionomia bellissima (d’una granda beutat), rica en expressions e matises de la lenga viva e populara de Malhòrca de quasi 100 ans enrè e rebat de tot un biais de viure e de pensar quasi oblidats.

D’aquò s’a fait una edicion especiala per l’Editorial Quaderns Crema, en 2004, amb la sola adaptacion ortografica actuala e la puntuacion.

D’aqueste biais Mirelha nos a salvat un patrimòni lingüistic catalan fòrça important.

Lo CAOC foguèt totjorn sensible a l’efecte Mirelha en Catalonha e faguèt en 1980 una associacion de Mirelhas, Magalís e Nertas.

En 1980, lo 7 de decembre, a l’escasença del 150en aniversari de Mistral a Barcelona, l’associacion de Mirelhas faguèt nombrosas ofrendas floralas al monument a Frederic Mistral de Montjuïc, a Barcelona.

Tanben, los 23-24 de mai de 1981, venguèron a Avinhon e Malhana e las Mirèias, Nertas e Magalís catalanas que faguèron ofrendas floralas a la tomba de Mistral.

Tot aquò ven de demostrar que lo nom de Mirèia conquerís Catalonha dempuèi fòrça temps.

Ai pas cap estadistica de València, mas en  Malhorca, en 2006, son registradas 21 Mirelhas en la posicion 34. Sabèm tanben que sonque en la Ciutat de Malhòrca i a registradas 133 Mirelhas dempuèi 2001.

Per contra las estadisticas catalanas de la Generalitat revelan que dempuèi 1930 lo nom de Mirelha en Catalonha pren una granda importància e en las decadas de 1970/79 lo nom Mirelha arriba pròche del 7%. En la decada 1980/89 e 1990/99, arriba pròche del 15% e se mèt a la posicion 6 e 12 en relacion del total de noms de femnas catalanas.

En Catalonha fins l’an 2007, tot aquò representa que 19.000 catalans causiguèron per sas filhas lo nom de Mirèia.

Podèm clavar aquesta disertacion amb una dobla possibilitat d’analisi finala: Mirelha conquerís Catalonha o los catalans son tombats amoroses de Mirelha.

Mercés a totes,
Visca Mirelha e visca Mistral !

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

divendres, 15 de maig de 2009

ACTE DE PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE PERE MOREY SERVERA PIRÈNIA, EL PAÍS QUE MAI VA EXISTIR

Senyor President del Centre de Lectura,
Amics tots,

Som aquí per presentar el llibre de l’escriptor mallorquí Pere Morey Servera, gran enamorat de la història catalana i molt particularment de la història d’Occitània i de les relacions històriques entre catalans i occitans.

L’associació que represento, com a president, és el Cercle d’Agermanament Occitano-Català, que fou fundada el 1978, ara fa 31 anys i que en els seus inicis féu molts actes en aquesta mateixa casa, organitzats per Jordi Pàmies, un gran enamorat d’Occitània. Amb la seva mort s’acabaren els actes al Centre de Lectura, però ara feliçment amb el llibre que presentem, reiniciem els contactes directes entre el CAOC i el Centre de Lectura.

El CAOC ja presentà el seu anterior llibre “La metgessa càtara” a Barcelona i ara presenta aquest nou que és una continuació de l’anterior.

Però hi ha una raó encara més profunda. El CAOC patrocina aquestes presentacions perquè Pirènia s’identifica amb l’espai i el contingut del projecte capital i transversal dels països occitano-catalans, del CAOC.

Pirènia es fonamenta en una realitat que té les arrels ben profundes en la història fantàstica i dramàtica dels catalans i dels occitans.

Pere Morey des de Mallorca ens descriu la història catalano-occitana i a les pàgines en blanc del que podia haver passat ens hi posa una ucronia molt versemblant. Tan versemblant que el CAOC ja hi treballa des de fa 31 anys en un projecte comú dels dos pobles germans.

Aquest projecte de l’espai occitano-català ja va entusiasmar el gran polític català Enric Prat de la Riba i el seguí Josep Carbonell i Gener com a director de l’Oficina de Relacions Meridionals. Aquest ideal fou estroncat per la Dictadura franquista i un cop acabada el CAOC el porta endavant des de fa més de tres dècades.

A aquest espai, el nostre escriptor mallorquí, l’anomena Pirènia. Hi posa Aragó per evidents raons històriques. Coma a mallorquí que és no oblida ses illes però València hi està deslligada o absent.

Però amb Navarra, que li agrada, no gosa.

L’ucronia té aquestes coses, quan hi ha diferents possibilitats se n’ha d’escollir una però això no desacredita les altres.


El seu caràcter genuïnament mallorquí fa les delícies dels principatins pel seu llenguatge desenfadat i imprevisible. Quan segueix una línia més o menys seriosa et surt amb una frase pròpia o manllevada amb la qual llança una sageta intencionadament dirigida al personal de fora del context que des de fa centúries ens fan la punyeta.

Aquesta Pirènia és culturalment homogènia, religiosament diversa i lingüísticament imprecisa. Però el tema lingüístic a l’autor no li és pas indiferent i escriu “un foraster no és qui ha nascut a fora, és un que es queda espiritualment a fora i no vol aprendre l’idioma ni compartir els costums”.

La ucrania es fa a partir de fets passats, però l’autor també parla dels fets futurs, en temps passat, com la reunió a Montsegur de tot el govern de Pirènia el 11 de setembre de 2013 en el 800 aniversari de la batalla de Muret, la qual no va guanyar Simó de Montfort. El seny de Pirènia i del rei en Pere van allunyar l’amenaça dels pobles del Nord que volien destruir l’ànima del nostre poble. Té raó en Pere Morey, no han destruït l’ànima del nostre poble, encara que realment vàrem perdre a Muret el 11 de setembre de 1213.

El dilluns 27 d’abril de 2009 jo era a l’alcaldia de Montsegur per parlar amb el batlle del XXXI Aplec a Montsegur que organitza el CAOC des de fa 31 anys. Actualment el poble té 80 habitants. Però això no importa, dins 4 anys l’onze de setembre de 2013, Montsegur tindrà un gran planetàrium per acollir tot el govern de Pirènia: el president, Consell de Ministres, els cònsols que representen cada país, el Consell de Set, els Setze Jutges, i el Consell Superior. Tot plegat les cinquanta persones més significatives de la confederació. Efectivament aleshores Saturn i Venus estaran molt pròxims entre Virgo i Libra, al cel de Ponent. Això és ciència pura.

I quants habitants tindrà aleshores Montsegur? Doncs no ho diu explícitament. Però es pot deduir aproximadament. Diu que en aquella data futura Montsegur té una ambulància perquè està establert que se n’ha de tenir una per cada mil habitants de qualsevol nucli de població. Per tant, com a mínim dintre quatre anys Montsegur tindrà 1000 habitants. Això jo no ho sabia quan vaig veure l’alcalde fa 18 dies. Cal prevenir-lo que Montsegur es farà gran en 4 anys. Mare meva quin trasbals més gran tindrà. Però el detall de l’ambulància li agradarà i a mi també, ja que és molt important. L’any passat a l’Aplec de Montsegur, la meva dona, aquí present, va haver de ser traslladada des del Prat dels Cremats, amb un cotxe particular de la filla de l’alcalde fins l’hospital de Lavelanet, perquè fins ara Montsegur no té cap ambulància. Però ja ho té previst Pere Morey.

Això és una de les moltes coses que podrem descobrir en aquest llibre. I quan l’haureu llegit algú em trobarà la manera d’explicar com és que no havent perdut a Muret el 1213, en canvi cremessin el 1244 els darrers càtars a Montsegur. Però no us alarmeu, ell mateix ho explica: “això era a una altra dimensió temporal”.

Moltes gràcies i benvinguts a Montsegur el 21 de juny.


Enric Garriga Trullols
President del CAOC

dissabte, 11 d’abril de 2009

DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL CENTRE ROGER FORNAIRON DEL PUÈI DE VELAI (AUVÈRNHA)

Directora de la Calandreta Velava, Dòna Virgínia Waucquier
Vicepresident, Sénher Gustau Aliròl
Secretaria Maria-Clara Dubois
Hble. Sr. Joan Guitart, ancian Ministre de Cultura e Ensenhament de la Generalitat
President IEO 43, Sénher Arvei Quesnel
Amics Occitans,
Amics Catalans,

En primièr vòli regraciar la vòstra aimabla e corala aculhença sus aquesta tèrra occitana d’Auvèrnha. Los catalans nos sentissèm en Occitània coma en çò nòstre, especialament los de la nòstra associacion, lo CAOC, que trabalha dempuèi 31 ans per afortir los ligams de frairetat, perqué los ligams de cultura, de lenga e d’istòria son pro evidents.

Es pas lo primièr còp que lo CAOC arriba a Puèi de Velai. Fa fòrças annadas venguèrem al Puèi mai nombroses qu’ara. I aviá pas la crisi.

D’aquela venguda n’avèm gardat una bona remembrança.

Aprèp de fòrça viatges al Cantal e al Carladés per Pascas, finalament avèm vist tot lo país e l’amic Fèlix Daval nos a endralhat a venir al Puèi de Velai ont i a una còla de monde occitanista que se baton per la seuna lenga pròpia, l’occitan.

E ara sèm aquí los catalans per partejar amb los amics occitans la jòia de las fèstas de Pascas, e tanben per partejar las nòstras comunas inquietuds pel futur de las nòstras lengas, de la nòstra cultura e pels nòstres pòbles fraires.

En 1978, fa 31 ans, quand comèncet lo CAOC i aviá pas cap de Calandreta. Un an aprèp 1979, espeliguèt la primièra Calandreta a Pau. Ongan n’i a 40. Las causas an avançat en relacion a 30 ans enrè, mas pas pro per salvar la lenga.

En Catalonha, dins totas las escòlas, lo catalan es lenga ensenhada e ensenhanta. La situacion es melhora mas tanpauc sufisenta per garantir la subrevida del catalan, perqué la concurréncia de la lenga fòrta de l’Estat, lo castelhan, se manja la lenga fèbla, lo catalan.

Segon un recent estudi de l’UNESCO, dins los darrièrs 50 ans, an desparegut 233 lengas. E 2498 lengas, de las 6700 que se parlan dins la planèta, an tanben fòrças possibilitats de desaparèisser.

Per salvar una lenga cal aver una de las doas condicions seguentas:

1 Aver un Estat pròpi.

2 Viure dins un Estat que protegís totas las lengas e que totas siagan lengas unencas en los territòris pròpis.

Es una pura utopia de demandar a França o a Espanha una situacion d’egalitat coma en Soïssa. Jamai acceptaràn que lo francés o lo castelhan siagan una segonda lenga non oficiala.

Abans de contunhar, vòli remembrar lo vòstre filh famós, Pèire Cardenal, grand trobador occitan que visquèt los temps tragics de l’invasion francesa d’Occitania. La crosada comencèt ara fa 800 ans.

Pèire Cardenal dins una fabla narrativa imagina l’umanitat coma un asil d’alienats ont l’òme sensat e just es qualificat de baug, de caluc.

 Dins la Constitucion espanhòla, se ditz que las autras lengas auràn respecte e proteccion. Mas la defensa e la promocion la devon far los catalans.

Meteis cas dins la Constitucion francesa, doncas ara las lengas regionalas son patrimòni de l’estat, mas los occitans se devon bolegar se vòlon salvar l’occitan.

Quand Madrid e París dison en defòra de las seunas frontièras que cal salvar las lengas, vòlon pas salvar las seunas autras lengas pròpias de l’Estat. Coma disiá Pèire Cardenal sèm dins un asil d’alienats.

L’òme sensat e just de Pèire Cardenal sèm los occitans e los catalans que volèm que totas las lengas siagan respectadas e protegidas dins los respectius territòris pròpis e originaris.

Demandar l’egalitat es pas una causa d’uèi, es un dreit universal e tanben republican. Aquí, doncas, avèm lo problèma. E tanben la tòca a persègre totes amassa, perqué amb l’union aurem mai de fòrça. Per aquò, en Catalonha avèm declarat l’occitan lenga oficiala. E lo dreche la rason finalament nos farà sortir d’aquest asil d’alienats e serem òmes liures e pòbles liures. Ni mai ni mens que los autres pòbles liures del mond.

Grand mercé un autre còp a totes per la vòstra paciéncia, per la vòstra amabilitat e pel vòstre combat per la cultura pròpia e universala.

Visca Occitània,
Visca Catalonha,
Enric Garriga Trullols
President del CAOC

dimarts, 10 de febrer de 2009

DISCURS D’ENRIC GARRIGA PRESENTACIÓ D’ARPITÀNIA AL CAOC

Cars amics arpitans
Cars amics catalans,

Ai causit de vos parlar un pauc en occitan perqué cresi que l’occitan fa de pont entre la lenga catalana e la lenga arpitana.

Cresi que uèi es una jornada importanta pels catalans perque jamai soi conscient d’aver entendut ni tanpauc legit que se faguèsse jamai un encontre catalano-arpitan. Es un grand eveniment aver causit aqueste primièr encontre, mas tanben és un eveniment màger reçaupre en Barcelona e al CAOC l’Aliança Culturala Arpitana tan representativa e tan significativament militanta per la vòstra lenga e cultura.

Coneissi las principalas ciutats d’Arpitània, la Savoia, lo Lionès, la Val d’Aosta e la partida arpitana de Suïssa a l’entorn de Ginèbra e son lac Leman e sustot las grandas montanhas alpinas e la jòia del preciós e remirable lac d’Anencí.

Mas confessi la meuna ignorància perqué jamai en aquestes viatges ai poscut escotar la vòstra lenga. E aquò se passa tanben atal en Occitània se coneisses pas personas sul terren que te podon aculhir e parlar la lenga occitana. Mancava, doncas, conèisser personas militantas e ara las causas seran mai simples, sèm coneguts e l’orizon serà mai larg, las aurelhas mai atentivas e l’interès creisserà fórça per nos coneisser e per nos ajudar mutualament.

Vos balhi la benvenguda mai corala en Catalonha, desiri que aqueste primièr contacte siaga seguit de fòrça d’autres e que la recuperacion de las nòstras lengas siaga tanben la recuperacion de las culturas dels nòstres dos pòbles dins una Euròpa ont totes los pòbles siagan reconeguts coma nacions e sas lengas coma patrimòni europenc e universal, que cal conservar, protegir e recuperar en la seuna integritat e valor.

Visca Arpitània,
Visca Catalonha,
Visca l’Aliança Cultura Arpitana,
Visca los Amics d’Arpitània

diumenge, 18 de gener de 2009

DISCURS D’ENRIC GARRIGA ALS PRATS DE REI

Sr. Alcalde,
Sres. Regidors,
Monsenhor Miserachs,
Rectors dels Prats, de Marata i de Calaf,
Cars amics occitans,
Amics tots,


Una flor no fa estiu, però tres misses en occità ja fan una tradició si són seguides, ja que demostren una voluntat dels organitzadors, però també l’interès dels catalans per la llengua occitana.

Felicito a Monsenhor Valentí Miserachs per haver fet possible aquesta implantació occitana als Prats de Rei, per mitjà d’una missa en occità. Si això és una novetat a Catalunya i objecte de l’interès de la premsa catalana, pel motiu de ser alguna cosa inèdita fins ara, també ho és pels occitans ja que només es fan misses en occità en ocasions molt particulars. Els occitans, acostumats a l’exclusivitat del francès en tots els actes quotidians, es queden sorpresos en veure aquestes iniciatives catalanes vers la llengua occitana.

Totes les coordenades més vitals de la vida d’una persona, naixença, casament i mort s’inscriuen al Registre Civil només en francès. És l’estat jacobí que ho ha estipulat. A França només legalment existeix una llengua, el francès, segons l’article II de la Constitució. I això, que és regla general, aplicada en tota l’administració estatal, també s’aplica en les empreses i en la vida social, cultural i religiosa.

És veritat que l’església catòlica no prohibeix les misses en occità a Occitània i per tant són possibles. Com exemple més notori és el del Bornat de Perigòrd, que des de fa més de 100 anys fa una missa en llengua occitana en cada Felibrejada amb milers d’assistents.

Fer una festa major local amb missa en occità és un luxe o un valor afegit que no es pot fer arreu d’Occitània. Primer cal que el rector ho vulgui; segon, cal trobar un capellà que parli la llengua i que la sàpiga llegir; i principalment, que tingui les lectures de la missa en occità. Al seminari no s’ensenya l’occità als futurs capellans, per tant, no és estrany que tinguin dificultats per fer misses en occità. Tot és desfavorable.

En canvi, és un fet constatat que quan es fan les misses en occità s’omplen a vessar les esglésies i les catedrals.

Occitània és una nació en perpetu estat de contestació. Sempre es manifesta contra el Nord, la França estricta, on el francès és la llengua d’assimilació.

No és estrany, doncs, que quan es fa una missa en occità hi assisteixin moltíssim occitans, que fins i tot en el cas d’haver perdut la llengua senten l’enyorança de la seva gloriosa cultura. Per ells l’assistència és una forma de demostrar la seva occitanitat i una forma de contestació. També compta el fet que l’occità és la llengua del poble i el francès la llengua de l’estat. Recentment s’han donat casos de grans occitanistes escriptors i lingüistes que han viscut una vida entera de lluita per la llengua i la cultura occitana i en canvi els seus funerals a l’església s’han fet en francès.

L’exemple català ha cridat l’atenció dels occitans. Però el més excepcional és que aquí també les misses en occità facin assistir molta gent catalana.

La nostra associació, el Cercle d’Agermanament Occitano-Català, que s’interessa per l’ensenyament de l’occità a Catalunya i que no descarta cap mitjà de promoció, celebra l’èxit de les misses en occità i espera que l’exemple s’expandeixi i que es facin també arreu misses occitanes. Faran anar més gent a l’església, però especialment donaran a conèixer la llengua occitana, bessona de la llengua catalana. Si compartim una mateixa cultura, això justifica o explica, en certa mesura, que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya 2006 declari oficial l’occità a tota Catalunya.

En atenció a aquesta oficialitat, encara no desplegada per llei, el CAOC, en l’any de 2008 acabat de passar, ha desenvolupat un fum d’activitats destinades a la promoció de l’occità a Catalunya i d’ajuda a Occitània. Això ha coincidit amb el 30 aniversari de la nostra entitat. Per tant, el 2008 és una data crucial d’inici d’iniciatives, com ho és un curs anual de llengua i cultura occitana. D’altra banda, la Secretaria de Política Lingüística es compromet a la promoció de la XII Dictada Occitana a Barcelona i l’ajuda a l’Escola Occitana d’Estiu, que enguany farà la 35 edició. Aquestes dues activitats, el CAOC les ha promocionat en solitari durant molts anys, com tantes d’altres.

Per acabar, només voldria dir-vos que ajudar Occitània és ajudar Catalunya i també a Europa, en el reconeixement de les nacions sense estat, perquè puguin assolir ser un membre amb el mateix títol d’atribucions i competències, en la Unió Europea.

Gràcies a tothom i a l’alcaldia dels Prats de Rei especialment.

Visca Occitània!
Visca Catalunya!

Enric Garriga Trullols
President del CAOC