diumenge, 2 d’agost de 2009

XXII PUJADA AL PÒRT DE SALAU. DISCORS D’ENRIC GARRIGA AL PÒRT DE SALAU

Senyor alcalde de l’Alt Àneu,
Senyor alcalde de La Guingueta,
Sra. alcaldessa d’Isil i Alós
Conses e conselhièrs municipals occitans,
Autras autoritats e representants d’associacions,
Cars amics occitans,
Benvolguts amics catalans,

Som aquí dalt de la muntanya, que uneix els nostres dos pobles Occitània i Catalunya, per expressar públicament la nostra voluntat de pau, d’amistat i de germanor. Però també per expressar ben alt (això és ben evident) i també ben fort que som dos pobles maltractats i marginats per la història, però que encara vivim, que encara existim i que encara lluitem i que continuarem lluitant per salvar la nostra llengua i la nostra cultura respectiva i també la nostra identitat de nació, com digué en Frederic Mistral en l’himne provençal de la Copa Santa.

Però fixeu-vos-hi bé, així com Espanya i França s’han fet forts i grans per les guerres i per les armes, Catalunya i Occitània es recuperen i es fan fortes en els períodes de pau i de democràcia. La recuperació occitana s’inicia al final de la segona guerra mundial el 1945 i la recuperació catalana s’inicia amb la mort del dictador el 1975 i la vinguda de la democracia.

Hem passat de ser un dialecte a ser llengua oficial catalana. I en el cas d’Occitània la llengua ha passat de ser un patués a ser un patrimoni de França. Tot això de moment, però continuarem avançant.

A continuació parlaré en occità, com he fet sempre, però ara amb més raó atès que l’occità està declarat llengua oficial de Catalunya, des del 2006.

Cars amics occitans,

Sèm arribats fòrça nombroses coma cada an. Los 200 participants de la primièra pujada fa 22 ans los avèm multiplicat e tanben avèm multiplicat lo vam e la fòrça de la nòstra rason e de las nòstras accions e conviccions.

Las accions reivindicativas catalanas se fan grandas e passan de Barcelona a Brussèlas, la capitala de l’Union Europèa.

Las accions reivindicativas occitanas tanben son cada còp mai grandas. La manifestacion per la lenga occitana a Carcassona de 2005 amassèt 10.000 manifestants. Dos ans aprèp en 2007 la manifestacion a Besièrs amassèt 20.000 personas, lo doble que Carcassona.

Ongan, lo dissabte 24 d’octobre se farà una autra granda manifestacion per la lenga occitana a Carcassona. Soi segur que serem encara mai nombroses. I anirem totes, e tanben los catalans, coma en cada escasença, perque lo vòstre combat tanben es lo nòstre combat.
Las nòstras lengas son pas los patés dels ignorants. La lenga occitana e la lenga catalana son lengas nimai ni mens coma totas las autras lengas, amb la meteissa valor e la meteissa dignitat e los meteisses dreits.

Voldriá faire arribar a Madrid e Paris aquesta crida dels occitans e catalans amassats al Pòrt de Salau per los dire que per aicí passava lo camin de la libertat dins los dos sens. Sèm en una granda nautor fisica mas tanben en una granda nautor morala d’amistat entre los dos pòbles, entre las doas nacions que son sòrres abans que França e Espanha espeliguesson.

Aquesta frairetat contunha a travèrs lo temps e l’istòria e se fa fòrta a Salau, a Carcassona e endacòm mai ont se retroban occitans e catalans.

Lo CAOC dempuèi 32 ans trabalha per aquesta frairetat e totes sètz convocats a Carcassona e tanben a Salau l’an venent e segur que serem mai nombroses.

Visca Salau. Visca Catalonha. Visca Occitània.


Enric Garriga Trullols
President del CAOC

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada