dissabte, 20 de juny del 2009

31 APLEC DELS FÒCS DE SANT JOAN A MONTSEGUR. DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL PRAT DELS CREMATS

Cars amics occitans e Catalans,

Lo CAOC decidiguèt dempuèi 1979 de far aicí aqueste acte de remembrança de la mort de la libertat dels òmes e dels pòbles.  La nòstra associacion foguèt fundada en 1978.

E l’avèm fait totjorn en occitan e en catalan, sèm pas encara totalament assimilats. Se aprèp venguèron altres associacions o partits a faire actes semblants, benvenguts siagan.

Aquí, los catalans e occitans amassa avèm fòrça causas a dire, a denunciar, a protestar, a refusar, mas tanben a reclamar, a demandar, e a exigir.

Ongan fa 800 ans que comencèt la Crosada contra los occitans e catalans. Los occitans passèron de la condicion de pòbles liures a la situación de pòbles colonisats en contunha assimilación francesa.

Nosautres los catalans tanben demoram colonisats per Espanha e la nòstra lucha arriba jamai a superar los fòrts mecanismes del poder de l’estat.

I a una lei internacionala del drèit a l’autodeterminacion dels pòbles, mas aqueste dreit es negat per las constitucions francesa e espanhòla.

Qui pòt negar que los catalans sèm un pòble, que sèm una nacion e qu’avem demorat un estat pròpi durant segles?

Qui pòt negar que los occitans son un pòble, que son una nacion e qu’an demorat durant segles estats sobirans?

La democràcia es pas la negacion de la libertat dels pòbles.

En la novèla Euròpa los que comandan son los estats. Es pas l’Euròpa dels pòbles. Es l’Euròpa dels estats. Lo camin es clar, se vòls èsser respectat cal aver un estat pròpi.

Los catalans aprèp 300 ans de colonialisme començan de veire clar lo fracàs de la via federalista e de la via autonomista.

Lo dijòus de la setmana passada, 11 de junh, lo pòble catalan a enterrat los dos estatuts d’autonomia de Catalonha en dos taüts, en naut d’uns cadafalcs, davant lo palais de la Generalitat de Catalonha. E los a abandonat davant la pòrta principala, en la plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Lo dissabte 27 de junh lo pòble catalan farà tanben l’enterrament dels parlamentaris catalans davant lo palais del Parlament de Catalonha, perqué an refusat de convocar un referendum per exercir lo drèit universal d’autodeterminacion.

Dison qu’es insconstitucional segon la Constitucion espanhòla.

La prigonda alienación dels catalans arriba tanben a totes los diputats catalans sens cap excepcion.

Es una situación tragica. Los nòstres elegits son passats al servici d’Espanha.

E ara lo pòble pren lo relèu perqué vòl sortir del cuòl de sac, perqué la situación es insostenible, perqué vòl recuperar la libertat.

E aquò es bon tanben per Occitània.

Totes amassa farem cambiar las causas e Montsegur serà onorat coma lo simbol de la libertat recobrada.

Visca Occitania!
Visca Catalonha!

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

dilluns, 1 de juny del 2009

DISCORS D’ENRIC GARRIGA A MOSTIER (PROVENÇA)

Sénher lo Conse,
Amics totes,

Sèm venguts un còp de mai, en Provença, un grop de 22 catalans del Comitat d’Afrairament Occitano-Catalan de Barcelona (CAOC).

Pels catalans, Provença es una terra ligada a Catalonha pels comtes de Barcelona, qu’èran tanben comtes de Provença.

Avèm encara la meteissa bandièra i tanben sèm ligats per la Copa Santa catalana balhada a Frederic Mistral pel catalan Víctor Balaguer.

Ongan, ès lo 150 aniversari de Mireia, de Mistral, e lo dissabte ai dich en la Santa Estèla del Felibrige a Salon qu’avèm en Catalonha 19000 mireias catalanas que pòrtan lo prenom Mireia. A la glèisa de Malhana i la Verge de Montserrat qu’a portat lo CAOC fa fòrça de temps.

En mai i a la Barcelona dels Alps (oficialament Barceloneta) tanben fundada per un comte Berenguer catalan.

Demòra viva la remembrança de l’amistat entre Mistral e lo catalan Vïctor Balaguer e lo poeta màger catalan Verdaguer.

Tot aquò e mai encara fa que los catalans aiman Provença amb una granda passion.

En Catalonha, dempuèi 2006, lo novèl Estatut d’Autonomia declara que la lenga occitana es oficiala en tota Catalonha.

Finalament avèm una possibilitat legal e oficial per ajudar las relacions occitano-catalanas e tanben la lenga e la cultura occitana.

Es vertat que tota Europa a vist que l’Union Europea nos portarà de cambiaments importants e una granda partida es faita, supressión de frontièras, moneda unica, mercat de trabalh unic, etc, mas i a pas d’avançadas en la reconeissença de las nacions sens estat que demoran en una situación d’inferioritat culturala e lingüística, en mai dels dréits politics.

Sèm, doncas, encara en un procés de lucha per la libertat dels pòbles e per la reconeissença de las nòstras identitats.

Tanben es evident qu’avèm un contèxt mai favorable per avançar dedins la Union Europèa.

Mas degun farà res per nosautres se nos bolegam pas. Lo nòstre camin serà mai aisit e facile se fasèm tornar reviure aquela union e amistat entre los dos pòbles en l’edat mejana e tanben en la confluéncia dels segles XIX e XX de las nòstras doas renaissenças.

Grands-mercés per la vòstra aculhença e visca l’amistat provençala-catalana.

Visca Catalonha. Visca Occitània.

Enric Garriga Trullols
1 de junh de 2009