Cars amics,
Sèm contents de tornar vèire los amics d’Albi perquè avèm sovenirs d’autres còps que son difíciles d’oblidar.
Pel CAOC, Albi es una vila que garda vièlhs amics, vielhas amistats, grandas festas i tanben moments tristes coma l’enterrament de Cristian Laus, l’amic dels catalans.
Mas en una ciutat ont i a tantes amics dels catalans sempre ne demòran per los rencontrar en cada viatge e sempre ne rescontram de novèls.
Lo CAOC es pas novèl, es una associación que lo 2 de genièr farà son 30 aniversari.
Aquò es pas gaire dins l’istòria generala, mas fòrça important en las relacions occitano-catalanas qu’an estat jamai gaire aisidas e gaire durables.
Los estats espanhòl e francès nos an empachat d’aver relacions culturalas e mens encara lingüísticas e politicas.
La repression de las nòstras lengas, dels nòstres dos pòbles an estat fòrtas e constants. Quand Catalonha podiá avançar amb la Renaixença, Occitania reculava sota la pression implacable de l’escòla francesa de Jules Ferry que faguèt inviable l’accion del Felibritge e l’exemple catalan.
Quand Catalonha viu e sofrís la guerra civila e la repressión franquista, Occitania ensaja d’avançar amb la creación de l’Institut d’Estudis Occitans mas son model catalan l’IEC es interdit en Catalonha. Sèm copats un autre còp.
Quand Catalonha recupera l’Estatut d’Autonomia es governada per un govèrn trop preocupat per fer avançar lo país, mas qu’oblida l’autonomia de la Val d’Aran mai de 12 ans e fa res per Occitania. De l’autre costat l’Estat francés ajusta l’article 2 a la seuna Constitución per empachar la subrevivença de las autras lengas de l’estat e l’Union Europea permet a França non ratificar la Carta de las Lengas europencas. Malgrat restar encara copats, lo CAOC fa çò que fa degun, mas amb insufisentas ressorsas economicas e mancat de subvencions.
Lo novèl govern de Catalonha se presenta ara amb un novèl fait politic important representat per l’oficialitat de l’occitan en Catalonha, segon lo recent Estatut d’Autonomia. Aquó sembla indicar un cambiament de la política vèrs Occitania, mas de moment a representat una forta davalada de las subvencions al CAOC. Es una contradicción imposible de comprèner.
Sèm al 30 anniversari e sabèm pas se lo CAOC poirà contunhar totas las activitats annadièras consolidadas, per exemple la DICTADA OCCITANA amb los prèmis pels ganhaires, la collaboracion a l’EOE, la Pujada al Pòrt de Salau, los Aplecs de Montsegur e un fum d’activitats ancianas e novèlas. Ongan i a lo 800 aniversari de la naissença del rei Jaume a Montpelhièr e tanben la venguda de Mistral a Barcelona e encara mai de causas. Tot es en perilh.
Lo CAOC resistirà, mas la nostra vocación es avançar, volèm pas recular.
Amb aquesta voluntat sèm venguts a Albi a rescontrar fòrça morala per afortir nòstra lucha per avançar cap a l’independència de Catalonha que nos permetrà ajudar mai aisidament Occitania per poder recobrar sa lenga, sa cultura e sa libertat coma un poble dedins Europa.
Visca Catalonha
Visca Occitania
