divendres, 19 de febrer de 2010

ARTICLE DE VÍCTOR ALEXANDRE

L’espanyolisme de la Vall d’Aran

"Mentre no té cap inconvenient que l’Aran pertanyi a la província de Lleida, s’enfil per les parets només de sentir-se inclòs a la vegueria dels Pirineus"

Víctor Alexandre

“Jo no sóc independentista, però, arribat el moment, no descarto que, si no se’ns escolta i no podem defensar els drets del nostre país d’una altra manera, doncs potser sí que demanarem la independència”. Aquestes són declaracions a RAC 1 de Francés/Francesc Boya –ell es fa dir Paco, que sona més espanyol–, Síndic d’Aran i diputat del PSOE de Catalunya, en ser entrevistat sobre la seva oposició a incloure la Vall d’Aran a la vegueria del Pirineu. El senyor Boya s’ha reunit aquests dies amb el govern per expressar la seva indignació i fins i tot ha amenaçat que “si la llei no canvia anirem a Madrid”. Ui, quina por! Els infants a l’escola diuen: “Ara l’hi dic a la senyoreta, apa”. Amb tot, tenint en compte que no hi ha delator més inclement que el llenguatge, és bo posar micròfons davant d’aquest senyor, ja que com més parla més es retrata. Ves per on, la mateixa persona que durant cinquanta anys s’ha mostrat submisa, servil i obedient amb les lleis espanyoles que converteixen la nació catalana en unes simples províncies espanyoles, es revela com el Braveheart d’Aran quan l’insignificant poder català gosa fer el més mínim retoc en la definició del territori. Definició merament epidèrmica, per cert, atès que, com el mateix senyor Boya reconeix, “no serà efectiva si Madrid no modifica lleis orgàniques”.

És a dir, que l’home que afirma que “combatrem aquesta llei amb totes les nostres forces” i que torna a amenaçar que a l’Aran “pot créixer un gran sentiment de desafecció” perquè “la qüestió cou, i de quina manera!” és el mateix que s’empara en les lleis espanyoles per blasmar les catalanes. Diu això, el senyor Boya: “L’article segon de la Constitució afirma que els pobles d’Espanya tenen dret a l’autogovern (!) i no podem permetre quedar subsumits en un àmbit administratiu i en uns governs territorials on els càrrecs no són elegits directament”. Deixant de banda que és mentida que l’article 2 parli d’autogovern –parla d’“autonomia”–, l’autogovern és tota una altra cosa, novament veiem com les paraules que empra el senyor Boya per descarregar el seu geni són les mateixes que s’encarreguen de despullar-lo ideològicament. I és que l’autèntica nació del Síndic d’Aran és Espanya, per això sacralitza les seves lleis i milita en un partit nacionalista espanyol. Això fa que mentre no té cap inconvenient que l’Aran pertanyi a la província de Lleida, d’acord amb la imposició espanyola, s’enfili per les parets només de sentir-se inclòs a la vegueria dels Pirineus. I ara! Espanyol sí, i provincià també, però pirinenc... mai a la vida! Abans es fa independentista. Però, atenció, que ningú no s’escandalitzi: només per independitzar-se de Catalunya, eh? No pas d’Espanya.

Si algú es pregunta encara sobre l’enfonsament del nostre país en els darrers quatre anys ha de saber que el senyor Boya, a més de Síndic d’Aran, és diputat del Partit Socialista al Parlament. Aquesta és la gent que avui governa Catalunya.

dilluns, 15 de febrer de 2010

LA LEI DE L'ARANÉS DINTRA DINS LO PARLAMENT

Lo dimecres 10 de febrièr de 2010, un grop del CAOC de 5 personas (maximun autorizat) foguèt present al Parlament de Catalonha a la presentacion de la lei fargada pel govèrn catalan, que l’an apelat de l’aranés.
Los grops politics PSC, CDC, ERC, ICV foguèron contents amb l’admission de la lei amb l’excepcion del PPC e CIUTADANS que votèron contra.

Evidentament, es un pas positiu l’acceptacion d’aqueste projècte de lei, mas se pòt pas qualificar coma un “exercici de coeréncia” perque linguisticament es pas acceptable lo títol e tanpauc del punt de vista juridic perqué l’Estatut d’Autonomia de Catalonha de 2006 ditz que “l’occitan es oficial en Catalonha, que en Aran s’apèla aranés”.

Los politics del PSC an legit la frasa al revèrs e vòlon que l’aranés siaga oficial en Aran e en Catalonha.

Los araneses, que son fòrça inquièts per la situacion critica de l’aranés, creson que d’aqueste biais poiràn salvar melhor la seuna lenga.

Lo sol nom del títol de la lei salvarà pas la lenga en Aran. Al contrari, son las mesuras de proteccion, de sosten, d’ensenhament, de projeccion e de participacion en unes projèctes globals de l’Occitània granda  que farà possible la capitada d’aqueste clam legitime e juste d’Aran.

Mas l’enjòc es pas de salvar sonque l’aranés, es tanben salvar la lenga occitana d’Occitania tota. Per aquò, la lei deuriá èstre apelada lei de l’occitan.

En mai d’aquò, la lei s’aplicarà en Aran e en Catalonha. En Aran, serà aranés e, en Catalonha, serà occitan. La tradicion istorica en Catalonha es l’emplec de l’occitan dins la modalitat lengadociana, coma estandard e modèl pus corrent.

Ara, lo Parlament fargarà una lei amb un consensus lo mai grand possible.

Los occitans se pòdon tanben posicionar e lo Parlament catalan los escotarà.


CAOC