dissabte, 22 d’octubre del 2005

MANIFESTACIÓ PER LA LLENGUA OCCITANA. DISCORS A CARCASSONA

Cars amics occitans,

Los catalans tanben sèm arribats a Carcassona. Sèm un autre còp al vòstre costat.

La vòstra lucha pels dreits a la lenga, la cultura, la dignitat, lo dreit de viure al país, lo dreit de se gobernar, lo dreit de decidir, son los dreits nacionals de totes los pòbles liures. Los que podon pas exercir aquestes dreits son colonias d´un autre pòble.

Los dreits nacionals d´un pòble son imprescriptibles.

En nom de la democracia se pòt pas impausar la desaparicion d´un pòble, d´una lenga, d´una cultura.

Un còp de mai sèm amassats per luchar per tot çò que nos an pres.
Avem perdut fòrças batalhas, mas finalament ganharem la guerra, perqué avèm lo dreit e la rason.

L´union pòrta la fòrça dels nostres dreits. Cal contunhar. Avançarem.

Visca Occitania.
Visca Catalonha.


ENRIC GARRIGA TRULLOLS
President del CAOC

diumenge, 7 d’agost del 2005

DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS. XVIII PUJADA AL PÒRT DE SALAU

Amics occitans,
Amics catalans,

Ja tornem a ser aquí dalt del Port d’aquesta muntanya que uneix dues nacions, l’occitana i la catalana, que uneix dues comarques, l’Arieja i el Pallars, que uneix dues llengües bessones i que és la columna vertebradora d’una mateixa cultura.

Aquest camí natural històric ha servit com a frontera artificial dels estats per separar els nostres dos pobles i encara no hem pogut superar aquesta etapa perquè cap dels dos estats té cap interès en que tinguem relacions directes. No volen que sortim de la seva òrbita centralista. Per això, igual que tots els nostres avantpassats hem hagut de fer un bon trajecte a peu. Hem deixat enrera la modernitat per retrobar-nos aquí igual com hem fet durant divuit anys i com ho feien els nostres avantpassats fa centenars, milers o milions d’anys. Els catalans i occitans no som propietaris del nostre propi país i no podem decidir. Només Paris i Madrid tenen la paraula i el poder. Per tant, nosaltres pujarem a peu per molts anys. Som ecologistes per força com l’home primitiu que no tenia altra alternativa. Però alegrem-nos: Chirac i Zapatero no vindran mai a Salau a parlar.

I ara continuaré en occità, que és una llengua encara més perseguida que la nostra llengua catalana.

L’an passat vos parlavi de festejar lo 150 aniversari de la fondacion del Felibritge per Frederic Mistral en 1854. Foguèt Mistral que diguèt que la lenga es la clau per se desliurar de las cadenas.

Avèm festejat Mistral en Catalonha e tanben en Occitania. Aquò fait, ara cal contunhar en la lucha e per aquò los occitans an convocat una granda manifestacion a Carcassona, lo dissabte 22 d’octobre d’ongan. Lo CAOC tanben a convocat los catalans per participar amassa amb los occitans e arribarem als 10.000 manifestants. La granda aficha es aquí.

Se sèm capables de refusar una marrida constitucion europèa, cal seguir la dralha de refusar tanben la politica francesa e espanhòla contra las nòstras lengas. Sèm pòbles amb la meteissa dignitat que totes los autres. En mai avèm los dreits istorics qu’an pas poscut escafar. Nòstras nacions èran liuras e se governavan solas e las nòstras lengas èran la mai granda fòrça de la nòstra cultura.

La lenga e la cultura occitanas èran la mai granda cultura europèa. E los catalans foguèron la mai granda fòrça de la Mediterranèa.

E disi aquò perque en aquestas jornadas se discutís un novèl estatut d’Autonomia per Catalonha e dison a Madrid qu’avèm pas, los catalans, los dreits istorics.

Abraham Lincoln diguèt dels politics que l’ignorància empacha pas de far carrièra politica. Mas lo mai penible es que i a politics catalans, que son deputats al Parlament, que son ases vertadièrs en istòria de Catalonha.

Los dreits dels pòbles son imprescriptibles malgrat los ignorants, los ases e los politics de mala fe.

E per acabar vos convocam totes a Carcassona per se manifestar lo 22 d’octobre. Serem detz mil. Cal provar que sèm pas encara mòrts. I anirem totes.

Visca Occitania!!

Visca Catalonha!!


Enric Garriga Trullols
President del CAOC

dimarts, 21 de juny del 2005

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE CUINA CATALANO-OCCITANA DE VICENT MARQUÈS CARBONELL

Benvolguts amics,

 El dia 13 de desembre de 1996 es lliurà el VI Premi Rei En Pere del CAOC a l'autor Vicent Marquès Carbonell, d'Aldaia, País Valencià que tinc al meu costat, per la seva obra "La bona cuina que estudia l´íntima relació entre les gastronomies catalana i occitana. (Això és el que deia La Vanguardia de l'endemà).

 Per primer cop el Premi Rei en Pere es lliurà en el marc de la 46 Nit de Santa Llúcia que organitza cada any Òmnium Cultural. El 1996 la Nit de Santa Llúcia es va fer  a Mataró al Pavelló Municipal Eusebi Millan.

 El president de l'Òmnium era Josep Millàs i l'acte fou presidit pel conseller de cultura Joan Maria Pujals.

 Per fer costat al premiat, Vicent Marquès i  a la seva esposa que l'acompanyava, hi anaren Enric Garriga, Núria Bayó, Amor Paradell, Núria Vilar, Joan Amorós, Concepció Molinas, Xavier Bada, Antònia Donadeu i dos occitans  Marcèl Baiche (president del CAOC occità) i Pèire Pessamessa (actual president del CAOC occità)

Us llegiré una petita part d'un article crític que publicà l'AVUI sobre la Nit de Santa Llúcia, que porta per títol "Sant Jordi Mata ... d'avorriment"

"Divendres a la nit, ....”

Però el millor article és el de Pèire Pessamessa que publicà a LA SETMANA del 24 de desembre del 1996, i que llegiré com està escrit, o sigui en occità.

“Lo divendres 13 de desembre a Mataró.....”


Ara, sis anys més tard, Vicent Marquès Carbonell ens presenta una part de l'obra premiada aleshores i que completà i amplià de tal forma que ara resulta difícil publicar-la en un sol volum. Aquest és el número 1 i dedicat a les salses.

Un terç del llibre és tot un tractat sobre les relacions històriques catalano-occitanes. I quan ja creus que entres en matèria no te'n refiis perquè qualsevol motiu culinari és suficient per a tornar a la història, a la poesia, etc. i a la picardia i humor valencià com l'ALL I OLI i la PICADA.

És un llibre molt amè i alhora divertit com ell mateix i que us recomano, però que ell us ho explicarà molt millor que jo.

Gràcies

Enric Garriga Trullols
CAOC

diumenge, 19 de juny del 2005

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL PRAT DELS CREMATS. XXVII APLEC A MONTSEGUR

Cars amics occitans e catalans,

Ja fa 27 ans (en 1978) que lo CAOC faguèt lo premièr acte a Montsegur aicí, a l'entorn d'aquesta estèla de remembrança dels martirs catars. Mas es tanben una estèla de remembrança d'una guerra d'exterminacion eminentament racista e anexionista.

Occitania foguèt anexada per França en 1259, aquò vòl dire que lo calvari occitan dura dempuèi 746 ans. E disi dura perqué los atacs a la lenga occitana e a la supression de son ensenhament public son actuals e recents e aquò ara representa un atac mortal perqué la lenga demòra dins una situacion critica.

Lo racisme es pas solament tuar personas, tanben es racisme tuar lengas e culturas.

Los catalans, los occitans, colonizats per Espanha e per França, avèm somiat a una Euròpa dels pòbles, a una Euròpa ont poriam retrobar la nòstra libertat nacionala e viure plenament dins la nòstra lenga e cultura.

Mas l'Euròpa que nos prepausan es una Euròpa dels negòcis, del capitalisme. E l'Euròpa daissa liures los estats per aplicar coma vòlon las politicas socialas, culturalas e lingüisticas al dintre de las frontièras estatalas que demòran intangiblas e intocablas. D'aqueste biais la situacion es pus marrida qu'abans perqué an eliminat lo dreit universal de l'autodeterminacion e los estats s'assolidan dins la seuna politica repressiva sus los pòbles sens estat.

La novèla situacion qu'an generat los NON de França e Olanda aurà de retombadas e farà soscar per encontrar solucions. Se caldrà mefisar e gardar la granda fòrça que representa lo NON per cambiar las causas.

Un novèl esper s'obrís, ne caldrà profitar

E per acabar vòli dire que los 27 ans de fidelitat del CAOC a Montsegur an fait possibla la permanéncia aicí de la fèsta dels Fòcs de Sant Joan.

De las dificultats n'avèm aprés la tenacitat e avèm cercat camins novèls per avançar. Sens lo CAOC i auriá pas ara agut una renavida d'aquesta fèsta en País d'Òlmes.

Nos pòdem felicitar pels novèls que prenon lo relais, mas lo CAOC de tot biais daissarà pas tombar la seuna preséncia e participacion en aquesta fèsta de la frairetat, començada fa 27 annadas amb una granda illusion e esperança dins lo destin istoric dels nòstres dos pòbles fraires.

Visca Occitania
Visca Catalonha

Enric Garriga Trullols
President CAOC Catalan

dissabte, 18 de juny del 2005

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA COMUNA DE MONTFERRIER. XXVII APLEC A MONTSEGUR

Sénher conse de Montferrièr
Monsenhor avesque de Pàmias
Conselhièrs municipals
Reverends prèires de Foix, Tolosa, Montferrièr e Catalonha
Sènher President del CAOC Occitan
Amics occitans
Amics catalans,

Un còp de mai la comuna de Montferrièr aculhís catalans e occitans amassa.

Totjorn, dins l’istòria d’aquestes darrièrs 27 ans del CAOC, Montferrièr foguèt un luòc priviligiat d’acuèlh amistós. Lo CAOC, qu’a conegut diferents conses de Montferrièr, pòt testimoniar que quand i aviá problèmes per nos amassar a l’entorn de Montsegur, totjorn Montferrièr nos a dobèrt las pòrtas de bat en bat.

Lo dialòg es un biais de pactar e de programar projectes e lo CAOC sempre a estat dobèrt a la collaboracion amb d’altres partenaris e pendent aqueste larg periòde avèm participat en diferents actes amb diferentas vilas del País de Foix. E aquò es indispensable se om vòl fargar un projecte comun a dos pòbles, dins lo nòstre cas, entre catalans e occitans.

La tendència a balajar cap al dedins de l’ostal es pas bona. Sèm a Europa, sèm vesins, avèm cultura e lenga compartidas e luchas comunas per assolidar la nòstra plaça en la novèla Euròpa, que tant còsta de fargar e d’afortir.

Los catalans e lo CAOC en particular sèm uroses de participar en un grand projecte del País d’Òlmes que dona vam e continuitat a la nòstra larga trajectòria de la fèsta del Fuòcs de Sant Joan a Montsegur e alentorns.

La capitada evidenta dels actes programats ongan fan encara mai utila la dinamica participacion catalana per evitar balajar cap al dedins e s´arrucar dins un canton.

Lo CAOC, consequent amb la seuna politica, ofrís a las comunas del País d’Òlmes una franca collaboracion e una entusiasta participacion als projectes comuns de novèlas edicions.

Per acabar vòli remerciar un cop de mai totes los assistents que fan possible la reüssida de la Fèsta, que farà venir encara mai de monde en las venentas annadas.

Visca Occitània
Visca Catalonha
Enric Garriga Trullols
President CAOC Catalan

dissabte, 26 de març del 2005

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS. VIATGE DE PASCUA AL CANTAL. A LA RECEPCION OFICIALA A COMUNA DE LA VALETA

Sénher Pèire Fouillade, conselhièr general e conse de Valeta
Sénher Pèire Pessamessa, president del CAOC occitan
Sénher Fèliç Daval, grand amic dels catalans
Conselhièrs e autoritats de La Valeta e alentorns.
Amics occitans
Amics catalans


Vòli en primièr regraciar vòstre amable acuèlh en nom dels catalans e occitans del CAOC, dins aqueste ostal comunal de Valeta. (En occitan valeta es un val pichon. Val/valeta, comba/combeta).

Lo nom de la Valeta nos fa remembrar una autra visita recenta a una autra vila que se sòna tanben La Valeta. Lo passat mes de desembre 2004 un grop de 40 catalans avèm visitat Malta durant cinc jornadas. Malta es un pichon novèl estat europèu de sonque 450.000 abitants e sa capitala es La Valeta. E aquò se comprén se òm sap que la Valeta es lo nom que le balhèt son fundator Jean Parisot de La Valeta, en 1566. Èra lo grand mèstre de l’òrdre dels espitalièrs. E aquí i a quicòm a dire. L’ òrdre de l’Ospital de Sant Joan de Jerusalèm foguèt fondat per un provençal (occitan) que s’apellava Gerard. Lo succesor foguèt un autre occitan Ramon del Puèg.

Jean Parisot de la Valeta èra tanben occitan perqué èra de lenga dicha “provençala”. En mai nasquèt en Tolosa  e i a sonque quatre vilatges en l’estat francés que s’apellan la Valeta: un en Delfinat (Isèra 38), un autre en Provença (Var 83), un autre en Lengadòc (Aude 11). i aicí en Auvèrnha (Cantal 15). Ne sabi pas mai, sonque vòli ajustar que l’Òrdre de l’Ospital èra organisat per lengas: provençal, catalan, italian, castelhan, alemand. En La Valeta de Malta encara existisson los edificis (bastiments) d’aquestas lengas que s’apellan aubèrgas, coma en occitan.

Aquest òrdre de l’Òrdre de Malta foguèt acabat per l’invasion de Malta per Napoleon en 1798, mas aquò es una autra istòria, pas bona pels malteses.

Ieu que sol catalan e que parli totjorn lo catalan, emplegui ara la lenga occitana per diferentas rasons. La primièra perqué m’agrada. La segonda perqué es la lenga mai procha de la meuna, la catalana. La tresena perqué l’Unesco a classificat la lenga occitana en perilh seriós d’extinccion e los catalans volèm ajudar a salvar la nòstra lenga bessona. La quatrena rason perqué lo President de la Republica francesa diguèt al Canadà que cal reconèisser la lenga inuit perqué sinon desapareish una partida del patrimòni de l’Umanitat. La cinquena rason perqué  lo ministre  francés d’Educacion, François Fillon, en la inauguracion del Salon Expolangues, diguèt que èra “ attaché a la diversité lingüistique”. Pòdi ajustar mai de paraules, mas çó qu’es important son las òbras.

Los catalans sèm en trin de bastir un espaci de libertat per Catalonha. L’actual govèrn espanhòl es lo mai sensible de totes los qu’avèm patit durant 300 ans. Los govèrns d’abans impausavan un pesuc regim colonial als catalans e aquó èra gaire diferent del centralisme de París. Los occitans, los catalans de Perpinhan, los basques del Nòrd, los bretons, los corses etc… sabon que “un país que crèba es un país qu’òm tua”. ( aquò es una frasa istorica occitana, pas meuna) (Albi 1980).

Sèm a la Republica francesa e sèm luènh de la situacion espanhòla de las lengas cooficialas. Aicí l’article 2 de la Constitucion empacha d´avançar per ratificar la Carta de las Lengas de l’Union Europèa. Aquesta e d’autras situacions son pas regladas per l’Union Europèa e per aquesta rason los basques e catalans son los que mai an votat NON en major nombre en lo Referendum.

La democracia es  pas la dictadura de la majoritat. La democracia significa respectar las minoritats e las nacions sens estat propri e aquò es luènh de la realitat mondiala.

Pel mes de junh avèm organitzat un viatge al Quebèc ont lo francés es oficial dedins un Canadà  Federal. Se las causas s´èran passadas coma en França o en Espanha lo francés seriá estat interdit e substituït per l’anglés.

Cal veire e comparar çò que se passa quand los politics franceses son a l’estrangièr. De Gaulle al Quebec cridèt “Vive Québec Libre” e los politics actuals fan declaracions favorables a les lengas, mas sonque per las lengas de l’exterior.

Lo CAOC dempuèi 27 ans trabalha dins sas capacitats e competéncias per l’amistat e les relacions entre occitans e catalans.

Amb l’ajuda de l’amic Fèlix Daval sèm venguts cada dos ans a l’Auvernha e al Cantal ont i a lo Carladés, país occitan  qu’a conservat mai de temps la relacion  istorica amb Catalonha.

Tanben profitam l’escasença d’aquestes viatges per ajudar un pauc la Calandreta d’Orlhac.

Esperam contunhar aquesta relacion amicala anciana e actuala.

E ara per acabar. Dimenge passat, èri en Vic, en Catalonha, al Mercat del Ram, per saludar los amics d’Orlhac que vendián libres e bandièras occitanas en un stand e formatge e vins en un autre stand. En mai tres musicians fasián musica occitana per la vila entièra.

Aquò a estat força important per ieu e ma femna per preparar lo viatge, perqué aquesta setmana avèm manjat cada jorn formatge del Cantal e ara me caldrà comprar mai encara, perque l’avèm acabat. Èra bon.

Grand mercé a totes e vos demandi de m’excusar per la meuna desordenada parladissa.

Visca Occitania    Visca Catalonha

Enric Garriga Trullols
President del Caoc Catalan

dilluns, 28 de febrer del 2005

DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS EN LA SALA D’ACTES DEL CAOC. ACTE D’AJUDA A LA CALANDRETA D’ORLHAC. PRESENTACIÓ DEL CD DE LA SOPRANO OLGA MIRACLE

Benvolguts amics,

Gràcies per la vostra assistència a aquesta presentació del CD de cançons occitanes i catalanes de la soprano Olga Miracle.

Fins ara el CAOC havia presentat a aquesta mateixa sala llibres de temàtica occitana que calia promocionar perquè el tema occità és encara d’àmbit restringit per manca d’interès dels mitjans de comunicació i també de les institucions i de l’ensenyament.

La presentació d’aquest CD, aquest disc de les noves tecnologies,  marca una fita en la història del CAOC i de les relacions occitano-catalanes perquè és el primer que presentem  i també perquè és el primer disc de cançons occitanes cantat per una soprano catalana.
Les sopranos catalanes i els cantants catalans no canten ni han cantat cançons occitanes, malgrat que han cantat en moltes diverses llengües. La llengua més pròxima i més fàcil de cantar ha estat ignorada pels nostres cantants. Hi ha algunes excepcions en algunes comptades corals i orfeons catalans. Però mai, que jo sàpiga, s’havia editat a Catalunya un disc de cançons occitanes per intèrprets catalans.

Benvinguda doncs, aquesta estrena i que sigui un exemple de imitar.

Cal precisar que aquest CD és la gravació directa del concert que va fer la soprano Olga  Miracle a l’església de Collbató, el dilluns 11 d’octubre de 2004, organitzat pel CAOC, en motiu dels actes dels aniversaris de Mistral a Catalunya, durant quatre dies.

L’enregistrament ha respectat tot el concert tal com es féu i només s’han eliminat els aplaudiments, amb excepció dels dos darrers, que corresponen a les cançons repetides a petició del públic.

L’acústica de l’església de Collbató és molt notable i això afavoreix la qualitat del disc. Però també cal destacar que l’acompanyament musical fou fet a l’orgue pel organista de Montserrat, Eduard Vila, que féu també l’adaptació i harmonització.

També hi ha cançons catalanes que donen un valor afegit ben notable i que fan, pels occitans, un motiu més d’interès.

El repertori  és molt interessant i segur que al costat de conegudes melodies en trobareu d’altres que us agradaran molt.

L’estil de la soprano Olga Miracle encanta els catalans però també els occitans. Una prova eloqüent d’això és el concert que féu a l’Escòla Occitana d’Estiu el 18 d'agost de 2000, que entusiasmà els occitans i li demanaren que fes un disc de cançons occitanes.

Aquesta petició també li he reiterat en diverses ocasions. Ara s’ha trobat una magnífica ocasió per a realitzar aquella demanda dels occitans i del CAOC.

Però això comporta un altre resultat important. Tenim ara un record de les quatre jornades del 150 aniversari del Felibritge i del centenari de la concessió del Premi Nòbel a Frederic Mistral, el 1904.

Aquest actes foren molt reeixits, amb la vinguda del grup folklòric de Tarascó, LA SOCA TARASCONENCA i les recepcions a la Generalitat, Parlament, Ajuntament de Barcelona, a Ripoll, a Montserrat, a Collbató i als monuments de Ramon Bereguer III a Barcelona i  de Mistral a Montjuïc.

Des del punt de vista gràfic tenim vídeos i fotografies que donen fe de la dignitat de les celebracions. Però aquest disc marca una transcendència de futur.

Més informació sobre el CD la trobareu en el propi disc i la pròpia Olga també ho podrà completar a continuació.

D’altra banda també aquesta presentació s’inscriu dintre del marc d’ajuda a la Calandreta d’Orlhac, que no rep cap ajuda estatal.

L’ensenyament de l’occità topa amb l’oposició frontal dels jacobins francesos i del propi president Jacques Chirac, al qual el CAOC li dedicà una cassolada a la Diagonal, el passat 11 de febrer 2005, quan vingué a Barcelona al Palau de Congressos.

Però no arribà a les seves oïdes perquè la policia ens parà a 500 metres.

Ara passo la paraula a Olga Miracle perquè afegeixi les explicacions de caràcter tècnic i musical d’aquest CD.

Gràcies, un cop més a tothom per haver vingut i col•laborat.

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

dissabte, 29 de gener del 2005

VIII DICTADA OCCITANA DISCURS D´ENRIC GARRIGA TRULLOLS

Sr.Joan Badia Pujol
Director de Formació Permanent
Amics participants de la Dictada
Col.laboradors en general i professors d´occità
Soprano, músics i acompanyats. Tècnics de vídeo

A tots us dono les gràcies per la vostra participació a la 8è. Dictada. Especialment dono les gràcies al Sr. Joan Badia Pujol que participa per segon cop a la DICTADA OCCITANA, ja que sense la participació del Departament d´Educació i d´Ensenyament de la Generalitat, la DICTADA no tindria tanta entitat ni prestància.

Cal recordar que fa 7 anys que el CAOC anà amb un gran autocar a Castras per participar a la DICTADA. Fou una iniciativa espectacular i inèdita però alhora precursora de l´èxit que ha aconseguit la DICTADA OCCITANA en anys successius.

De dues poblacions del segon any ara hem passat a 24 poblacions que fan simultàniament la DICTADA OCCITANA. Nosaltres som a les antípodes del territori occità que comença a las Valadas Occitanas d´Itàlia, que també enguany fan la Dictada.

Però la posició de Barcelona en aquest gran escenari occità és totalment excèntrica ja que és l´única població no occitana que hi participa. Això demostra que la tasca que ha fet el CAOC és positiva, constructiva i prometedora d´un futur millor per les relacions entre els nostres dos pobles.

He dit i repetit que l´èxit de participació de les Dictades i als actes occitano-catalans es podria multiplicar per deu si hi haguessin ensenyaments regulars de l´occità a les universitats, escoles d´idiomes i instituts.

No és gens exemplar que la llengua dels nostres veïns més pròxims, amb qui tant lligats estem culturalment i històricament, no s´ensenyi a Catalunya.

L´any passat es féu un curset al gener al CAOC i un altre a la Universitat Autònoma també subvencionat per CAOC. Això hauria de canviar. La Generalitat ha de ser conscient de la capital importància que tenen les relacions de tot tipus amb Occitània. Insistirem en aquest sentit.

L´any vinent intentarem conectar-nos per Internet amb Castres o Vilanova d´Olot per fer la DICTADA per video conferència, com altres cops. No sóc tècnic, però m´imagino que és dificilíssim fer-ho simultàniament amb 24 poblacions alhora.

De qualsevol manera us asseguro que tenim la intenció de continuar i millorar els continguts i l´assistència dels actes, i a les successives Dictades.

I comptem segur amb vosaltres perquè sou els millors portaveus i  difusors de l´amistat occitano-catalana.

Finalment felicitem els guanyadors i a tots els participants

Fins l´any vinent

Enric Garriga Trullols
President del CAOC