dissabte, 26 de març del 2005

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS. VIATGE DE PASCUA AL CANTAL. A LA RECEPCION OFICIALA A COMUNA DE LA VALETA

Sénher Pèire Fouillade, conselhièr general e conse de Valeta
Sénher Pèire Pessamessa, president del CAOC occitan
Sénher Fèliç Daval, grand amic dels catalans
Conselhièrs e autoritats de La Valeta e alentorns.
Amics occitans
Amics catalans


Vòli en primièr regraciar vòstre amable acuèlh en nom dels catalans e occitans del CAOC, dins aqueste ostal comunal de Valeta. (En occitan valeta es un val pichon. Val/valeta, comba/combeta).

Lo nom de la Valeta nos fa remembrar una autra visita recenta a una autra vila que se sòna tanben La Valeta. Lo passat mes de desembre 2004 un grop de 40 catalans avèm visitat Malta durant cinc jornadas. Malta es un pichon novèl estat europèu de sonque 450.000 abitants e sa capitala es La Valeta. E aquò se comprén se òm sap que la Valeta es lo nom que le balhèt son fundator Jean Parisot de La Valeta, en 1566. Èra lo grand mèstre de l’òrdre dels espitalièrs. E aquí i a quicòm a dire. L’ òrdre de l’Ospital de Sant Joan de Jerusalèm foguèt fondat per un provençal (occitan) que s’apellava Gerard. Lo succesor foguèt un autre occitan Ramon del Puèg.

Jean Parisot de la Valeta èra tanben occitan perqué èra de lenga dicha “provençala”. En mai nasquèt en Tolosa  e i a sonque quatre vilatges en l’estat francés que s’apellan la Valeta: un en Delfinat (Isèra 38), un autre en Provença (Var 83), un autre en Lengadòc (Aude 11). i aicí en Auvèrnha (Cantal 15). Ne sabi pas mai, sonque vòli ajustar que l’Òrdre de l’Ospital èra organisat per lengas: provençal, catalan, italian, castelhan, alemand. En La Valeta de Malta encara existisson los edificis (bastiments) d’aquestas lengas que s’apellan aubèrgas, coma en occitan.

Aquest òrdre de l’Òrdre de Malta foguèt acabat per l’invasion de Malta per Napoleon en 1798, mas aquò es una autra istòria, pas bona pels malteses.

Ieu que sol catalan e que parli totjorn lo catalan, emplegui ara la lenga occitana per diferentas rasons. La primièra perqué m’agrada. La segonda perqué es la lenga mai procha de la meuna, la catalana. La tresena perqué l’Unesco a classificat la lenga occitana en perilh seriós d’extinccion e los catalans volèm ajudar a salvar la nòstra lenga bessona. La quatrena rason perqué lo President de la Republica francesa diguèt al Canadà que cal reconèisser la lenga inuit perqué sinon desapareish una partida del patrimòni de l’Umanitat. La cinquena rason perqué  lo ministre  francés d’Educacion, François Fillon, en la inauguracion del Salon Expolangues, diguèt que èra “ attaché a la diversité lingüistique”. Pòdi ajustar mai de paraules, mas çó qu’es important son las òbras.

Los catalans sèm en trin de bastir un espaci de libertat per Catalonha. L’actual govèrn espanhòl es lo mai sensible de totes los qu’avèm patit durant 300 ans. Los govèrns d’abans impausavan un pesuc regim colonial als catalans e aquó èra gaire diferent del centralisme de París. Los occitans, los catalans de Perpinhan, los basques del Nòrd, los bretons, los corses etc… sabon que “un país que crèba es un país qu’òm tua”. ( aquò es una frasa istorica occitana, pas meuna) (Albi 1980).

Sèm a la Republica francesa e sèm luènh de la situacion espanhòla de las lengas cooficialas. Aicí l’article 2 de la Constitucion empacha d´avançar per ratificar la Carta de las Lengas de l’Union Europèa. Aquesta e d’autras situacions son pas regladas per l’Union Europèa e per aquesta rason los basques e catalans son los que mai an votat NON en major nombre en lo Referendum.

La democracia es  pas la dictadura de la majoritat. La democracia significa respectar las minoritats e las nacions sens estat propri e aquò es luènh de la realitat mondiala.

Pel mes de junh avèm organitzat un viatge al Quebèc ont lo francés es oficial dedins un Canadà  Federal. Se las causas s´èran passadas coma en França o en Espanha lo francés seriá estat interdit e substituït per l’anglés.

Cal veire e comparar çò que se passa quand los politics franceses son a l’estrangièr. De Gaulle al Quebec cridèt “Vive Québec Libre” e los politics actuals fan declaracions favorables a les lengas, mas sonque per las lengas de l’exterior.

Lo CAOC dempuèi 27 ans trabalha dins sas capacitats e competéncias per l’amistat e les relacions entre occitans e catalans.

Amb l’ajuda de l’amic Fèlix Daval sèm venguts cada dos ans a l’Auvernha e al Cantal ont i a lo Carladés, país occitan  qu’a conservat mai de temps la relacion  istorica amb Catalonha.

Tanben profitam l’escasença d’aquestes viatges per ajudar un pauc la Calandreta d’Orlhac.

Esperam contunhar aquesta relacion amicala anciana e actuala.

E ara per acabar. Dimenge passat, èri en Vic, en Catalonha, al Mercat del Ram, per saludar los amics d’Orlhac que vendián libres e bandièras occitanas en un stand e formatge e vins en un autre stand. En mai tres musicians fasián musica occitana per la vila entièra.

Aquò a estat força important per ieu e ma femna per preparar lo viatge, perqué aquesta setmana avèm manjat cada jorn formatge del Cantal e ara me caldrà comprar mai encara, perque l’avèm acabat. Èra bon.

Grand mercé a totes e vos demandi de m’excusar per la meuna desordenada parladissa.

Visca Occitania    Visca Catalonha

Enric Garriga Trullols
President del Caoc Catalan