diumenge, 10 d’octubre de 2004

DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A RIPOLL. 150 ANIVERSARI DEL FELIBRITGE

Sr. Eudald Cases, regidor representant de l'alcaldessa.
Sènher Jaume Mouttet, majoral del Felibritge.
Sènher Pèire Pessamessa. President del Comitat d'Afrairament Occitanò-catalan.

Amics catalans
Amics occitans

    Voldria primer expressar, en nom del Cercle d'Agermanament que presideixo, el nostre reconeixement per l'acollida que ens dispensa l'Ajuntament i el Museu Etnogràfic de Ripoll, que han fet possible amb la seva col.•aboració la preparació i el desplegament dels actes del 150 aniversari del Felibritge i del 100 aniversari del Premi Nobel a Frederic Mistral el 1904.

Aquest reconeixement ve especialment dirigit als senyors Eudald Casas, Florenci Crivillé i el Dr. Eudald Maideu.

És per a nosaltres una gran satisfacció poder celebrar aquesta efemèride en la comtal vila de Ripoll, bressol de Catalunya.

Podem dir amb propietat que aquí començà el nostre projecte de sobirania nacional catalana la qual ens durà més de 900 anys, fins que ens fou arrabassada per les armes, el 1714.

El monestir de Ripoll és el símbol de l'inici però també el símbol de la nostra recuperació o renaixença de la nostra pàtria. Sabeu com el monestir de Ripoll arribarà a ser una ruïna, símbol de la postració del poble català. Però després es tornà a reconstruir i aquesta nova renaixença també és un símbol d'una nova reconstrucció de la nació catalana.

El CAOC ha volgut portar, un cop més, els occitans a Ripoll, perquè als amics se'ls ensenya els joiells més preuats i aquí tenim la joia nacional més important de la nostra història mil•lenària, el nostre bressol, lo breç, com diuen els occitans però també els símbol de la nostra reconstrucció i recuperació com a poble.

A continuació ja ens explicaran els contactes històrics que hi ha entre Mistral i Verdaguer.

També la relació que hi ha entre el Museu Etnogràfic de Ripoll i el Museu d'Arle.

Però jo he vist en aquesta plaça plena d'occitans i recentment en vingueren molts occitans en ocasió del Mil•lenari de Gerbert.

Però per acabar les meves breus paraules per deixar temps als altres oradors, voldria dir-vos que el propi Josep Maria Batista i Roca m'explicà els fets que passaren a Ripoll, el diumenge 16 d'abril de 1933.

A Catalunya es feren unes grans festes en motiu del Centenari de la Renaixença Catalana. Però a Ripoll els actes estigueren a punt de fracassar pels anarquistes de la FAI, molt exaltats volien impedir la cerimònia, ja que creieren veure un signe religiós en la bandera occitana. Hi ha cops de puny i en una atmosfera de revolta i enmig dels crits parla Pau Pons (occità-mallorquí) i altres: els catalans Antoni Rovira Virgili i Joan Estelrich per apaivagar els ànims. Fou un episodi històric del qual segur que hi ha encara persones a Ripoll que el recorden.

Aquesta bandera és la mateixa que hem portat avui i que ahir vam passejar pels carrers del centre de Barcelona. Avui a Ripoll els occitans i catalans hem celebrat un cop més la nostra amistat.

Fou un episodi històric del qual segur que hi ha encara persones a Ripoll que el recorden.


Enric Garriga Trullols
President del CAOC

dissabte, 9 d’octubre de 2004

DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL PALAU DE LA GENERALITAT EN EL 150 ANIVERSARI DEL FELIBRITGE

Senyor Apel•les Carod-Rovira, Secretari d’Afers Interdepartamentals
Sénher Jaume Mouttet, Majoral del Felibritge
Sénher Pèire Pessamessa, President del Comitat d’Afrairament Occitano-Català

Amics occitans, amics catalans,

El CAOC ha volgut, un cop més, fer a Barcelona i a Catalunya la commemoració del 150 Aniversari de la creació del Felibritge, el 21 de maig del 1854,  i el 100 Aniversari del Premi Nobel a Frederic Mistral el 1904.

Hem programat quatre dies plens d’actes a diferents localitats de Catalunya, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Montserrat, Collbató, Barcelona i al monument de Frederic Mistral a Montjuïc.

Però especialment estem molt joiosos de començar els actes precisament aquí al Saló de Sant Jordi, del Palau de la Generalitat de Catalunya, un lloc que ha estat testimoni històric de les més grans efemèrides catalanes.

Per aquest saló i aquest palau també han passat els occitans. Esmento especialment la recepció oferta el 27 de juny de 1930 en ocasió del 100 aniversari de la naixença de Frederic Mistral.

Una altra el 15 d’abril del 1933 en ocasió del centenari de la Renaixença Catalana. Aquí mateix Ventura Gassol féu una comparació entre Aribau i Mistral i a continuació el President Francesc Macià afirmà les seves ànsies de llibertat i justícia. Els felibres canten “ La Copa Santa”. El Capolier llegeix el missatge del Felibritge a Macià, que l’endemà reprodueix “La Publicitat”. Ventura Gassol diu “ La petita Catalunya, el petit Llenguadoc, la petita Provença, etc, deuen formar la gran Occitània a Europa”.  

El dimarts 24 de març de 1964, el grup folklòric provençal LO CALEN de Marsella, format per 30 persones, és rebut a aquest Palau després de travessar la plaça de Sant Jaume fins el Palau de la Generalitat (aleshores Diputació) tots arrenglerats i vestits de provençals i al so dels flabiols i tamborins i amb la senyera, que és igual a la bandera catalana.

El 6 de desembre de 1980 en ocasió del 150 Aniversari de Mistral el CAOC lliurà a la Generalitat la copa dels provençals als catalans, donada el 1867, i que era guardada al Castell de Teià. L’acte fou presidit pel President de la Generalitat Jordi Pujol.

El 9 de juny de 1987 es fa la recepció a la Generalitat dels 360 felibres que havien celebrat la festa anual de la Santa Estela a Perpinyà. En aquest actes hi     són presents les dues copes.

He fet una petita referència d’alguns del actes celebrats aquí, però els occitans i els felibres han estat motiu de molts altres actes a Catalunya.

Ha estat una història d’amistat entre els dos pobles i de gran admiració vers les dues renaixences i d’una amistat d’il•lusions protagonitzada en el seu origen entre  Mistral i Balaguer.

Per això el CAOC no podia deixar passar la commemoració d’aquests dos aniversaris mistralencs, ja que això hauria comportat trencar amb una història de vora dos segles.

Les esperances que sempre els occitans han posat en Catalunya no han de ser defraudades . Els catalans tenim una gran responsabilitat en uns moments que es pretén afirmar la nació catalana com mestressa de les seves pròpies decisions en el si d’Europa i això és difícil en l’Europa dels estats.

Catalunya ofereix un cop més a Occitània la seva amistat per enfortir els lligams seculars.

Per acabar vòli remerciar los provençals que son venguts nombroses a Barcelona per nos acompanhar e  festejar amassa aquestes eveniments. Aqueste còp, coma en autras escasenças, sètz venguts majoritàriament los provençals.

Sabi que i a fòrça occitans qu’an enveja de venir a Barcelona, mas que pòdon pas. La situacion de la lenga occitana a l’estat francès es ara fòrça dificila e cal pas daissar la lucha, que demanda fòrça trabalh e dedicacion.

Aurem autras escasenças segur.


I ara, per acabar les meves paraules, crido:

Visca Occitània
Visca Catalunya.


Enric Garriga Trullols
President CAOC
A la Generalitat de Catalunya
9 d’octubre 2004