divendres, 20 d’agost del 2004

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA XXX ESCÒLA OCCITANA D’ESTIU

Amics occitans e catalans e amics venguts de totes las parts del monde:

Se cada an, a l'EOE, fasèm LA FÈSTA OCCITANO-CATALANA per festejar un còp de mai l'amistat entre los dos pòbles, ongan la fèsta es mai granda perque es lo 30en aniversari d'aquesta ESCÒLA que comencèt en 1975 del 25 al 30 agost.

Dos ans mai tard, foguèt fondat a Barcelona e a Tolosa lo CAOC amb las doas seccions occitana e catalana. Lo CAOC a demorat fidèl a sa vocacion catalano-occitana e a pas jamai mancat a l'EOE a partir de la seuna fondacion en 1978.

Lo CAOC, en mai de far venir catalans, tanben a fait venir artistes catalans en despart dels corses de catalan e de dansas catalanas en qualques ocasions.

 - en 1983 a la IX EOE fa venir la soprano Lourdes Colomer a Pena d'Agenés.
 - en 1989 a la XV EOE fa venir Dolors Lafitte i Alfons Encinas a Pena d'Agenés.
 - en 1991 a la XVII EOE fa venir a Fumel Oriol Romani amb sa clarineta.
 - en 1993 a la XIX EOE fa venir a Fumel la Cobla Manxaire de Sabadell.
 - en 1994 a la XX EOE fa venir a Corbiac lo grop "SOL DE NIT".
 - en 1995 a la XXI EOE fa venir a Vilanòva d'Òlt  los Ministrils de la Palla de Mataró.
 - en 1996 a la XXII EOE fa venir, al Liceu Jòrdi Leigues, un autre còp Maria Lafitte.
 - en 1997 a la XXIII EOE fa venir lo grop de femmas Las Violines, que jògan a la  plaça Lafayette.
 - en 1998 a la XXIV EOE fa venir lo grop BANDEBOLIT que jògan a Nautafaja la Tor.
 - en 1999 a la XXV EOE fa venir lo grop LA COBLETA DE LA SELVA a l'Ostal.
 - en 2000 a la XXVI fa venir la soprano Olga Guerrero Miracle a l'Ostal.
 - en 2001 a la XXVII EOE fa venir lo grop EL PONT D'ARCALÍS (grand succès)
 - en 2002 a la XXVIII EOE fa venir lo grop LOS GROULLERS.
 - en 2003 a la XXIX EOE fa venir lo grop ENRENOU FOLK
 - en 2004 a la XXX EOE ongan arriban ara lo grop LA BANDA D'EN VINAIXA.

Aqueste grop es una de las bandas de balètis tradicionals que mai se bolegan dins l'airal catalan. Fan de bal d'envelat que en catalan vòl dire en pavilhon o tendassa o tibanèl, ont se fasiá e se fa encara dansas collectivas de melodias fòlc e de musica de la Mediterranèa.

Per acabar profiti l'escasença per felicitar totes los qu'an fait possible que l'EOE siaga arribada amb vam e fòrça al 30en aniversari.

Profiti tanben per dire que los catalans serem totjorn al costat dels occitans malgrat totas las dificultats, totas las enganas e trapadèlas que nos pausan los estats jacobins e ara tanben l'Euròpa dels estats.

Un còp de mai nos cal sarrar los dos pòbles, occitan e catalan, per superar totes los desfís que nos pausa la novèla Euròpa dels Estats qu'es pas l'Euròpa qu'avèm somiada tant de temps.

Amb aqueste espèr, cridi Visca Occitània, Visca Catalonha!

A l'an que ven.


ENRIC GARRIGA TRULLOLS
President del CAOC

diumenge, 1 d’agost del 2004

DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL PÒRT DE SALAU

Amics occitans
Amics catalans

Novament som al Port de Salau per a fer la festa de germanor i de l’amistat entre catalans i occitans. Per reinvindicar les nostres llengües bessones en perill i per viure amb pau i concòrdia.

Com que la llengua occitana està molt més en perill que la catalana parlaré en occità per solidaritat i també com a protesta contra l’estat francès que no fa res per salvar la llengua occitana.

Amics occitans

Ongan, festejam lo 150en aniversari de la fondacion del Felibrige per Frederic Mistral, en 1854, e tanben lo 100en aniversari del Premi Nobel, balhat a Mistral en 1904.

E aquò es important per doas rasons importantas. La primièra perqué Mistral foguèt un grand amic dels catalans. La segonda perqué diguèt aquelas paraulas profeticas dins sa poësia de 1861 als Trobaires Catalans, als poètas catalans

“Qu’un pòble tombe esclau,
Se ten la lenga ten la clau
Que dei cadenas lo desliura”  

Dimenge passat, èri a la Val d’Aran per participar a la Fèsta de la Corsa per la Lenga. E los diferents correires èran portaires cadun d’una clau. Vaquí un autre exemple de la relacion entre la lenga e la clau.

Los nòstres enemics sabon que la nòstra lenga es la nòstra fòrça e per aquò vòlon la mòrt de las nòstras lengas e se aquò es pas possible vòlon almens manténer las nòstras lengas a punt de mòrt, coma un sovenir folcloric del passat. Per aquesta rason an interdit que lo catalan e l’occitan siagan lengas oficialas de l’Union  Europèa.

Diguèri l’an passat que lo projècte de la Constitucion Europèa èra mai qu’una declaracion de principis, èra una declaracion de guèrra contra las doas mai grandas nacions d’Euròpa sens estat pròpri : Occitania e los Païses Catalans.

Me soi pas enganat. Lo projècte de l’an passat, ongan es una trista realitat e ara nos demandaràn per referendum de votar òc.

Votar òc es votar contra nosautres meteisses.

Sèm pobles alienats e desrasigats.

Disi aquò perque fòrça catalans votaràn òc (si) al Referendum de la Constitucion Europèa.

Mas coma l’an passat, disi que cal votar non per dire a tota l’Euròpa que los nòstres pòbles son esclaus dels Estats espanhòl e francés e que volèm la meteissa libertat e dreits per las nòstras lengas. Los meteisses dreits qu’an las lengas oficialas dels Estats.

E per acabar vos demandi de luchar per la nòstra lenga, per la cultura dels nòstres dos pòbles e per la libertat.

E l’an que ven tornarem al Pòrt de Salau amb mai de vam e de fòrça.

E ara la fèsta contunha.

Visca Occitània
Visca Catalunya

Enric Garriga Trullols
President del CAOC