diumenge, 7 d’agost de 2005

DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS. XVIII PUJADA AL PÒRT DE SALAU

Amics occitans,
Amics catalans,

Ja tornem a ser aquí dalt del Port d’aquesta muntanya que uneix dues nacions, l’occitana i la catalana, que uneix dues comarques, l’Arieja i el Pallars, que uneix dues llengües bessones i que és la columna vertebradora d’una mateixa cultura.

Aquest camí natural històric ha servit com a frontera artificial dels estats per separar els nostres dos pobles i encara no hem pogut superar aquesta etapa perquè cap dels dos estats té cap interès en que tinguem relacions directes. No volen que sortim de la seva òrbita centralista. Per això, igual que tots els nostres avantpassats hem hagut de fer un bon trajecte a peu. Hem deixat enrera la modernitat per retrobar-nos aquí igual com hem fet durant divuit anys i com ho feien els nostres avantpassats fa centenars, milers o milions d’anys. Els catalans i occitans no som propietaris del nostre propi país i no podem decidir. Només Paris i Madrid tenen la paraula i el poder. Per tant, nosaltres pujarem a peu per molts anys. Som ecologistes per força com l’home primitiu que no tenia altra alternativa. Però alegrem-nos: Chirac i Zapatero no vindran mai a Salau a parlar.

I ara continuaré en occità, que és una llengua encara més perseguida que la nostra llengua catalana.

L’an passat vos parlavi de festejar lo 150 aniversari de la fondacion del Felibritge per Frederic Mistral en 1854. Foguèt Mistral que diguèt que la lenga es la clau per se desliurar de las cadenas.

Avèm festejat Mistral en Catalonha e tanben en Occitania. Aquò fait, ara cal contunhar en la lucha e per aquò los occitans an convocat una granda manifestacion a Carcassona, lo dissabte 22 d’octobre d’ongan. Lo CAOC tanben a convocat los catalans per participar amassa amb los occitans e arribarem als 10.000 manifestants. La granda aficha es aquí.

Se sèm capables de refusar una marrida constitucion europèa, cal seguir la dralha de refusar tanben la politica francesa e espanhòla contra las nòstras lengas. Sèm pòbles amb la meteissa dignitat que totes los autres. En mai avèm los dreits istorics qu’an pas poscut escafar. Nòstras nacions èran liuras e se governavan solas e las nòstras lengas èran la mai granda fòrça de la nòstra cultura.

La lenga e la cultura occitanas èran la mai granda cultura europèa. E los catalans foguèron la mai granda fòrça de la Mediterranèa.

E disi aquò perque en aquestas jornadas se discutís un novèl estatut d’Autonomia per Catalonha e dison a Madrid qu’avèm pas, los catalans, los dreits istorics.

Abraham Lincoln diguèt dels politics que l’ignorància empacha pas de far carrièra politica. Mas lo mai penible es que i a politics catalans, que son deputats al Parlament, que son ases vertadièrs en istòria de Catalonha.

Los dreits dels pòbles son imprescriptibles malgrat los ignorants, los ases e los politics de mala fe.

E per acabar vos convocam totes a Carcassona per se manifestar lo 22 d’octobre. Serem detz mil. Cal provar que sèm pas encara mòrts. I anirem totes.

Visca Occitania!!

Visca Catalonha!!


Enric Garriga Trullols
President del CAOC