dilluns, 23 de maig de 2011

MISSATGE AL SR. CARLES BARRERA

De: CAOC [mailto:caoc@caoc.cat]
Enviado el: lunes, 23 de mayo de 2011 12:35
Para: Carles Barrera
Asunto: Att. Senyor Carles Barrera

Senyor Carles Barrera


Benvolgut amic,

En nom propi i en nom del CAOC rebeu la més cordial i entusiasta felicitació per la vostra victòria electoral que canvia radicalment el panorama de les relacions occitano-catalanes, les relacions Conselh Generau i la Generalitat i les relacions entre el CAOC i el Conselh Generau. D’altra banda acaba amb la demagògia i la megalomania i el secessionisme i obre la porta al treball de construcció d’una Occitània unida i d’una cultura recobrada.

Podeu comptar amb la nostra amistat i amb la nostra col·laboració més entusiasta.

Enhorabona!



Enric Garriga Trullols

President del CAOC


CAOC - Cercle d'Agermanament Occitano Català
Hotel d'Entitats. Providència, 42
08024 BARCELONA
Telf. 93.284.36.34
www.caoc.cat

MESSATGE DEL CAOC ALS OCCITANS

De: CAOC [mailto:caoc@caoc.cat]
Enviado el: lunes, 23 de mayo de 2011 12:21
Para:
Asunto: Eleccion del Conselh Generau de la Val d'Aran


MESSATGE DEL CAOC ALS OCCITANS

Cars amics occitans,

Ièr i aguèt un càmbiament fòrça important a la Val d'Aran en l'escasença de las eleccions municipalas e del Conselh Generau. Ara lo novèl Sindic es Carles Barrera.

Amb Paco Boya s'acaba la demagogia, la megalomania e lo secessionisme e las malas relacions entre lo Conselh Generau e la Generalitat e las pus marridas relacions entre lo Conselh Generau e lo CAOC.

L'obstruccionisme e la tergiversacion de la Lei de l'Occitan s'es acabat.

Ara comença una novèla etapa de relacions occitano-catalanas de la Generalitat, del CAOC e del Conselh Generau d'Aran amb una tòca mai clara de trabalhar per l'unitat de la lenga e la cultura occitana, que pels catalans fa partida fòrça importanta del nòstre patrimòni cultural e lingüistic.

Tot çò qu'èra arrestat, ara se metrà en marcha, e sonque se pòt alentir per la crisi o per la manca de sòus, mas lo procès a començat e degun l'arrestarà.

Lo CAOC es fòrça content perqúé lo trabalh da 40 ans a estat pas en de badas e ara trabalharà amb mai de mejans oficials.

Coralament,
Enric Garriga Trullols
President CAOC

CAOC - Cercle d'Agermanament Occitano Català
Hotel d'Entitats. Providència, 42
08024 BARCELONA
Telf. 93.284.36.34
www.caoc.cat

dimarts, 26 d’abril de 2011

VIATGE DE PASQUA A PUÈI EN VELAI (AUVÈRNHA). DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS

Dòna Conselhièra municipala, Huguette Portal
President de l’IEO del Velai, Joan Ros (Roux)
Sénher Conselhièr Regional, Gustau Aliròl
Presidenta de la Calandreta, Vergínia Constant
Regenta de la Calendreta, Marion Gourié
Dònas e sénhers
Amics occitans
Amics catalans

Sèm un autre còp a Puèi en Velai. Es lo segond còp que nos fa l’acuèlh e lo programa l’Escòla Calandreta.

Avèm gardat una bèla sovenença de la velhada e de la recepcion que nos avètz ofèrt en 2009 e nos avèm regalat amb la vòstra amable atencion e gentilesa.

Lo CAOC pendent aquestes doas darrièras annadas a contunhat son trabalh de relacions occitano-catalanas, mas ara i a un contèxt oficial mai favorable dempuèi 2006, amb la declaracion de l’oficialitat de l’occitan en tota Catalonha.

Aquò foguèt una causa novèla, perqué l’aranès èra ja abans oficial a la Val d’Aran.

Aquò a permés al CAOC d’aver subvencions per ensenhar l’occitan en Barcelona. Aquest cors avèm fait tres nivèls.

En lo nòu cors ne farem quatre. Lo nòu govèrn de la Generalitat de Catalonha nos a assegurat que farà lo desplegament de la Lei de l’Occitan, aprovada pel Parlament de Catalonha, lo 22 de setembre de 2010, per una granda majoritat de diputats catalans.

Aquò farà possible l’ensenhament de l’occitan en las universitats e en las Escòlas Oficialas d’Idiòmas, de Catalonha. Tanben lo govèrn aurà d’aver funcionaris occitanofones en totes los departaments.

La politica menada pels estats francés e espanhòl de nos separar tanben culturalament e lingüisticament se pòt arrestar se los catalans e los occitans se coordinan per trabalhar amassa en projectes comuns. Per exemple unificar l’ensenhament de l’occitan en Catalonha e Occitània.


Vòli dire, aver un meteis modèl d’occitan estandard de comunicacion entre Occitània e Catalonha, que a l’encòp servirà de lenga de relacion entre los diferents dialectes occitans especialament, mas tanben entre los dialectes catalans. Tot aquò a nivèl social, mas tanben serà util per las relacions oficialas entre los govèrns de las autonomias catalanas, Catalonha, València, Malhòrca e tanben lo Principat d’Andorra, amb los Consèlhs Regionals e Generals de las regions e departaments occitans.

Cal ajudar tanben las relacions amb las universitats estrangièras e los occitanofons estrangièrs.

Petit a petit avançarem, mas se trabalham amassa las causas avançaran mai rapidament.

Una pròva principala que las causas avançan es l’acòrd de l’Euroregion Pirenèus-Mediterranèu de promòure l’aprendissatge de las quatre lengas dels territòris de l’Euroregion: lo catalan, l’occitan, lo francés e lo castelhan.

Lo projecte prepausa un modul de 30 oras per la compreneson escricha e simultanèa dels quatre idiòmas, que se faràn en las universitats de las ciutats de Barcelona, Tolosa, Palma de Malhòrca e Perpinhan.

L’Agropament Europèu de Cooperacion Territoriala coordina aqueste projecte ambe las universitats.

En despart d’aquò, lo CAOC mantén relacions amb l’IEO, lo Collègi d’Occitània de Tolosa, lo CFPO de Besièrs, etc.

Esperam, doncas, que totes aquestes trabalhs seràn importants en relacion a l’ajuda que portarà devers la recuperacion culturala, lingüistica, economica e sociala d’Occitània.

Mercés a totes.
Visca Occitània
Visca Catalonha

dimecres, 16 de març de 2011

PRESENTACIÓ DE LA LLEI DE L’OCCITÀ.DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A MADRID

Hble Sr. Josep Lluís Carod-Rovira,
Senyora Carme Vidal, Delegada de Cultura a Lleida i ex diputada i ponent de la Llei de l’Occità,
Senyora Maria Àngels Cabasés, ponent i ex diputada,
Senyor Francesc Pané, ponent i ex diputat

Benvolguts,

Com introducció a aquesta presentació primer faré ara una referència informativa.

El 22 de setembre del 2010 el Parlament de Catalunya aprovà la LLEI DE L’OCCITÀ, aranès a l’Aran. Aquesta llei ratifica l’Oficialitat de l’Occità a Catalunya segons l’Estatut d’Autonomia del 2006 i estableix les normes de la seva aplicació a Catalunya i l’Aran.

Anteriorment aquesta llei fou presentada a

06/10/2010 a Lleida, al Rectorat de la Universitat
21/10/2010 a París, a la Seu de la Delegació del govern de Catalunya
09/11/2010 a Barcelona, a l’Institut d’Estudis Catalans
10/11/2010 a Marsella, al Conselh Regional de Provença
02/12/2010 a Tolosa, al Conselh Regional de Migdia-Pirineu
10/12/2010 a Narbona, al Palau de Treball, per País Nostre

Tot això explica o justifica el perquè de la presència a Madrid. Volem significar el fet inèdit de la declaració de l’oficialitat de l’occità que converteix Catalunya en un territori amb tres llengües oficials.

D’altra banda, a l’edat mitjana Castella ja era coneixedora de la llengua occitana com a llengua dels trobadors presents a les corts reials de Lleó i Castella i el rei Alfons el Savi també en fou un entusiasta que segurament parlava amb el seu sogre, el rei Jaume I de Catalunya i Aragó, ja que havia nascut a Montpeller.

També els occitans sabien que l’existència del regne de Castella. La prova està en un text occità del trobador d’origen gascó Giraut de Calanson (1212) que parla de Madrid i que us llegiré traduït al castellà.

“Buen señor Dios, ¡Cómo puede soportarse tan singular dolor como es el del joven infante, del hijo apreciado del rey de Castilla, de quien jamás nadie se separó entristecido ni sin consejo ni desaconsejado: porqué en él se había restaurado todo el mérito del rey Artús, de quien se suele hablar y contar, en quien encontraban consejo todos los necesitados! ¡Ahora ha muerto el que debía ser el conductor, el mejor de todos los buenos jóvenes del mundo!”

Aquesta Llei per la Vall d’Aran és important per la supervivència de la llengua, però no suficient, perquè Aran s’ha d’integrar dins l’estàndard de comunicació general de l’occità.

En canvi, per Catalunya representa la recuperació de segles d’història comuna amb Occitània. És una llei que sembla feta a mida per les relacions occitano catalanes, mantingudes des de l’edat mitjana (que són força conegudes) fins ara.

Però em fixaré únicament en les relacions contemporànies dels segles XIX, XX i XXI.

1-    Les relacions amb el Felibritge, entre Frederic Mistral i Víctor Balaguer les inicià un català, Víctor Balaguer.
2-    Les activitats de l’Oficina de Relacional Meridional (1928-1939) les inicià un català, Josep Carbonell i Gener.
3-    La iniciativa del Cercle d’Agermanament Occitano Català (1977) fou obra d’un català, Josep-Maria Batista i Roca.
4-    La idea de l’oficialitat de l’occità a tota Catalunya (i Aran) fou també obra d’un català, Josep-Lluís Carod-Rovira, aquí present a la taula a qui regraciem un cop més per la seva iniciativa.

Com a resum, veiem que en els 4 casos descrits la idea fou d’un català, no d’un aranès.

Per tant, aquesta llei ens ve com anell al dit per les relacions catalanes amb Occitània que s’han realitzat sempre en català o amb l’estàndard occità del llenguadocià.

En el temps de l’Oficina de Relacions Meridionals (1928-1939) s’edità a Barcelona la gramàtica de Loís Alibèrt de l’occità modern segons el llenguadocià, que és la variant més parlada i la més central, tant des del punt de vista lingüístic  com del geogràfic. Tots els altres dialectes són perifèrics. L’aranès és un petit subdialecte del gascó i el menys parlat, amb moltes influències castellanes i catalanes.

Aquest estàndard occità llenguadocià s’estudia a totes les universitats estrangeres on s’ensenya l’occità. És el que utilitza la Generalitat (a més de l’aranès per l’Aran) i el que ha utilitzat sempre el CAOC des de la seva creació fa 33 anys. Per tant, és ineludible que a l’Aran s’ensenyi també l’estàndard occità perquè la Vall d’Aran no continuï isolada al marge de la gran Occitània.

Actualment l’occità s’estudia a Catalunya, a Barcelona, gràcies al CAOC i també hi ha cursos de cultura occitana a la Universitat de Lleida i també a Galícia s’estudia el català i l’occità a les universitats i alguns bascos saben parlar la llengua dels seus veïns occitans.

I com deia abans, torno a referir-me al vostre rei de Castella Alfons el Savi, que sabia parlar el castellà, portuguès, occità, francès i català amb el seu gendre Jaume I.
No seria cap disbarat que els castellans també aprenguessin català i occità per emular el seu rei Alfons el Savi.

Per acabar voldria assenyalar que la declaració de l’oficialitat de l’occità a Catalunya produeix una situació inèdita d’un país que té tres llengües oficials. En aquest cas l’oficialitat no és producte d’una imposició, sinó una prova d’amistat mil•lenària, vers una nació amiga, amb la qual compartim història i cultura, amb dues llengües bessones, molt pròximes una de l’altra, que moltes persones històricament han considerat com una mateixa llengua.

Gràcies per la vostra assistència. Gràcies pel vostre interès i gràcies a la Delegació del Govern català que ens ha obert les portes per fer aquesta presentació.

Gràcies novament.

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

MEMÒRIA PRESENTACIÓ DE LA LLEI DE L'OCCITÀ A LA DELEGACIÓ DE LA GENERALITAT A MADRID

DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A MADRID

Hble Sr. Josep Lluís Carod-Rovira,
Senyora Carme Vidal, Delegada de Cultura a Lleida i ex diputada i ponent de la Llei de l’Occità,
Senyora Maria Àngels Cabasés, ponent i ex diputada,
Senyor Francesc Pané, ponent i ex diputat

Benvolguts,

Com introducció a aquesta presentació primer faré ara una referència informativa.

El 22 de setembre del 2010 el Parlament de Catalunya aprovà la LLEI DE L’OCCITÀ, aranès a l’Aran. Aquesta llei ratifica l’Oficialitat de l’Occità a Catalunya segons l’Estatut d’Autonomia del 2006 i estableix les normes de la seva aplicació a Catalunya i l’Aran.

Anteriorment aquesta llei fou presentada a

06/10/2010 a Lleida, al Rectorat de la Universitat
21/10/2010 a París, a la Seu de la Delegació del govern de Catalunya
09/11/2010 a Barcelona, a l’Institut d’Estudis Catalans
10/11/2010 a Marsella, al Conselh Regional de Provença
02/12/2010 a Tolosa, al Conselh Regional de Migdia-Pirineu
10/12/2010 a Narbona, al Palau de Treball, per País Nostre

Tot això explica o justifica el perquè de la presència a Madrid. Volem significar el fet inèdit de la declaració de l’oficialitat de l’occità que converteix Catalunya en un territori amb tres llengües oficials.

D’altra banda, a l’edat mitjana Castella ja era coneixedora de la llengua occitana com a llengua dels trobadors presents a les corts reials de Lleó i Castella i el rei Alfons el Savi també en fou un entusiasta que segurament parlava amb el seu sogre, el rei Jaume I de Catalunya i Aragó, ja que havia nascut a Montpeller.

També els occitans sabien de l’existència del regne de Castella. La prova està en un text occità del trobador d’origen gascó Giraut de Calanson (1212) que parla de Madrid i del qual us llegiré un fragment traduït al castellà.

“Buen señor Dios, ¡Cómo puede soportarse tan singular dolor como es el del joven infante, del hijo apreciado del rey de Castilla, de quien jamás nadie se separó entristecido ni sin consejo ni desaconsejado: porqué en él se había restaurado todo el mérito del rey Artús, de quien se suele hablar y contar, en quien encontraban consejo todos los necesitados! ¡Ahora ha muerto el que debía ser el conductor, el mejor de todos los buenos jóvenes del mundo!”

Aquesta Llei per la Vall d’Aran és important per la supervivència de la llengua, però no suficient, perquè Aran s’ha d’integrar dins l’estàndard de comunicació general de l’occità.

En canvi, per Catalunya representa la recuperació de segles d’història comuna amb Occitània. És una llei que sembla feta a mida per les relacions occitano catalanes, mantingudes des de l’edat mitjana (que són força conegudes) fins ara.

Però em fixaré únicament en les relacions contemporànies dels segles XIX, XX i XXI.

1-    Les relacions amb el Felibritge, entre Frederic Mistral i Víctor Balaguer les inicià un català, Víctor Balaguer.
2-    Les activitats de l’Oficina de Relacional Meridional (1928-1939) les inicià un català, Josep Carbonell i Gener.
3-    La iniciativa del Cercle d’Agermanament Occitano Català (1977) fou obra d’un català, Josep-Maria Batista i Roca.
4-    La idea de l’oficialitat de l’occità a tota Catalunya (i Aran) fou també obra d’un català, Josep-Lluís Carod-Rovira, aquí present a la taula a qui regraciem un cop més per la seva iniciativa.

Com a resum, veiem que en els 4 casos descrits la idea fou d’un català, no d’un aranès.

Per tant, aquesta llei ens ve com anell al dit per les relacions catalanes amb Occitània que s’han realitzat sempre en català o amb l’estàndard occità del llenguadocià.

En el temps de l’Oficina de Relacions Meridionals (1928-1939) s’edità a Barcelona la gramàtica de Loís Alibèrt de l’occità modern segons el llenguadocià, que és la variant més parlada i la més central, tant des del punt de vista lingüístic  com del geogràfic. Tots els altres dialectes són perifèrics. L’aranès és un petit subdialecte del gascó i el menys parlat, amb moltes influències castellanes i catalanes.

Aquest estàndard occità llenguadocià s’estudia a totes les universitats estrangeres on s’ensenya l’occità. És el que utilitza la Generalitat (a més de l’aranès per l’Aran) i el que ha utilitzat sempre el CAOC des de la seva creació fa 33 anys. Per tant, és ineludible que a l’Aran s’ensenyi també l’estàndard occità perquè la Vall d’Aran no continuï isolada al marge de la gran Occitània.

Actualment l’occità s’estudia a Catalunya, a Barcelona, gràcies al CAOC i també hi ha cursos de cultura occitana a la Universitat de Lleida i també a Galícia s’estudia el català i l’occità a les universitats i alguns bascos saben parlar la llengua dels seus veïns occitans.

I com deia abans, torno a referir-me al vostre rei de Castella Alfons el Savi, que sabia parlar el castellà, portuguès, occità, francès i català amb el seu sogre Jaume I.

No seria cap disbarat que els castellans també aprenguessin català i occità per emular el seu rei Alfons el Savi.

Per acabar voldria assenyalar que la declaració de l’oficialitat de l’occità a Catalunya produeix una situació inèdita d’un país que té tres llengües oficials. En aquest cas l’oficialitat no és producte d’una imposició, sinó una prova d’amistat mil•lenària, vers una nació amiga, amb la qual compartim història i cultura, amb dues llengües bessones, molt pròximes una de l’altra, que moltes persones històricament han considerat com una mateixa llengua.

Gràcies per la vostra assistència. Gràcies pel vostre interès i gràcies a la Delegació del Govern català que ens ha obert les portes per fer aquesta presentació.

Gràcies novament.

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

dijous, 24 de febrer de 2011

EL CONSELH GENERAU APROVA UNS ESTATUTS D'UNA ACADÈMIA DE LA LLENGUA SENSE TENIR-NE COMPETÈNCIA I SENSE CONSENSUAR AMB LA GENERALITAT COM DETERMINA LA LLEI DE L'OCCITÀ, LA QUAL COSA EL FA NUL I S'HA DE REVOCAR

COMUNICAT DETH CONSELH 


Lum vèrda as estatuts entà crear era Acadèmia der Institut d’Estudis Aranesi

Eth plen ratifique era propòsta entà segregar Naut Aran dera Resèrva Nacionau de Caça

Eth Conselh Generau d’Aran a dat lum vèrda ara prepausa d’estatuts entara creacion dera acadèmia der Institut d’Estudis Aranesi e lheuar ath Departament de Justícia dera Generalitat aguesta prepausa entà tramitar-la avientament, pr’amor qu’aguesta competéncia depen deth govèrn catalan. Mentre non se cree era acadèmia, er Institut se dòte d’un nau reglament, que tanben a aprovat eth Plen. Andús acòrds an compdat damb eth vòt favorable des grops d’Unitat d’Aran e PRAG e era abstencion de CDA. Quauqui representants der Institut an assistit coma convidats ara session plenària.

Eth sindic d’Aran, Francés Boya, a assegurat qu’er inici deth tràmit entà crear ua acadèmia supòse ua “hita istorica” pr’amor qu’era autoritat der aranés “requè en Institut d’Estudis Aranesi, que deven un organisme autonòm, e es representants legitims deth pòble aranés”. Totun, eth sindic, qu’a demanat ara Generalitat que respècte aguesta iniciativa, a regretat qu’es acòrds non s’agen podut préner per unanimitat: “Auem perdut ua oportunitat entà hèr manifèsta era unitat politica ar entorn dera lengua”. Eth madeish Institut d’Estudis Aranesi e es sues Seccions de trabalh an amiat a tèrme tant eth desvolopament d’aguest procès coma era elaboracion des estatuts e eth reglament.

Entà Francés Boya, era iniciativa “da solidesa ar Institut e reflectís ath còp era ambicion dera Val d’Aran per deféner e hèr a respectar era sua lengua pròpria”. Aguesta prepausa se prebotge d’acòrd damb eth mandat dera Lei der occitan, aranés en Aran, qu’afirme qu’era Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran, en termini d’un an a compdar dera entrada en vigor dera lei, “an d’adoptar es mesures de besonh entà complir çò qu’establís er article 4.3.”. Aguest dispause que “er Institut d’Estudis Aranesi a d’èster independent des administracions publiques, a d’arténher pleaments eth caractèr academic que li correspon e a d’auer era autoritat lingüistica entà fixar es convencionalismes d’usatge der aranés d’acòrd damb era consideracion de varietat lingüistica deth tronc occitan comun”. Atau madeish, “a d’auer era autoritat entar assessorament que, en matèria de lengua, li sigue sollicitat”.

dimarts, 15 de febrer de 2011

CONSIDERACIONS SOBRE LA LLEI DE L'OCCITÀ

Tot el procés d’elaboració, debat i aprovació de la llei amb el títol canviat, que de dir-se aranès ha passat a dir-se occità, ha posat en evidència que hi ha dues posicions totalment enfrontades.

Per part del  Síndic  d’Aran, independentment del nom, la llei ha de beneficiar en exclusiva Aran. La llengua aranesa és l’únic dialecte oficial a Catalunya i a l’Aran. Per tant com a conseqüència lògica d’aquest raonament, que ell diu prioritat, deguda a la precarietat, no s’ensenyarà a Aran ni a Catalunya cap altre dialecte occità que no sigui l’aranès.

Per tant la Generalitat unicament ensenyarà i subvencionarà l’aranès a Catalunya i per descomptat també a l’Aran. Pel que fa a la projecció exterior també es farà en aranès, la qual cosa ja està fent amb subvencions de la Generalitat.

Qualsevol projecció exterior de Catalunya haurà de ser gestionada per Aran que en rebrà la subvenció però potser s’avindria a una gestió compartida.

Per part catalana, la llei parla de l’occità a Catalunya i de l’aranès a l’Aran. Per tant segons això a Catalunya s’ha de subvencionar unicament l’occità (estándar/llenguadocià).

Si s’ensenya l’aranès a Catalunya no serà subvencionable, únicament a Aran.

Pel que fa la projecció exterior, la Generalitat unicament utilitzarà l’occità i només l’aranès per a la comunicació oficial amb la Vall d’Aran. La Generalitat subvencionarà la projecció feta en occità (estandard) des de Catalunya. Però des de l’Aran, la projecció si es fa en aranès, per qualsevol mitjà, no serà subvencionada. Només en el cas de fer-se en occità (estandard) des de l’Aran, seria subvencionable.

La projecció des de Catalunya cap Occitània serà matèria reservada a la Generalitat, que farà els plans de desplegament i la seva execució. L’Aran d’aquestes actuacions des de Catalunya en tindrà informació qualificada i preferent, la seva veu serà escoltada. De la mateixa manera la Generalitat verificarà que la projecció exterior de l’Aran s’adapti sense contradiccions a la projecció catalana vers Occitània.

Són principis que caldrà desenvolupar amb més detalls.

[S’ha de recomanar a la Vall d’Aran que surti dels seu aillament i el mitjà més eficaç és ensenyar l’estandard, sense menystenir l’aranès].

divendres, 4 de febrer de 2011

TRADUCCIÓ AL CATALÀ DE LA CARTA PUBLICADA A LA SETMANA EN GASCÓ DEL NÚMERO 802 DE 4.2.2011

LLENGUA DE COMUNICACIÓ – per Èric Astié

1) L’Any Nou és arribat i amb ell la llei sobre les llengües minoritzades...?
Esperem que el 2011 les veiem legalitzades i oficials. Ara de moment la reconeixença de l’occità passa per l’escola francesa majoritàriament, amb tots els trasbalsaments que comporta. Feliçment la Calandreta és un agulló dels bons que desvetlla les consciències i crea vocacions en el medi associatiu i dins l’escola de la República.

El CAPES d’occitan remunta al 1992 i després del temps perdura amb 20 places de concurs. Coneixem la situació magra de les quatre places, regularment en unes condicions d’ensenyament que no són sempre fàcils. Les administracions departamentals i regionals manifesten un interès creixent i creen possibilitats de llocs de treball. Paradoxalment les escoles no arriben a fornir el personal qualificat i motivat per correspondre. El Servei d’Ocupació de l’IEO www.emplec.com proposa regularment places que esperen i esperen força temps els candidats. És la serp que es mossega la cua. Les societats franceses, nodrides amb el monolingüisme després del 1789, grinyolen per passar a un bilingüisme amplament europeu i universal.

2) L’occità llengua de comunicació?
És el vot de tots els seus amants, en la realitat és un altre cantar. Els mestres de segon grau, que representen la gran majoria dels transmissors lingüístics, no en creen en la vida quotidiana, de locutors espontanis. Després del batxillerat, l’occità es carrega amb la marca “jo bé que voldria, però...”, els estudiants l’han abordat com a llengua d’estudi el temps per obtenir un diploma i l’obliden després. Quan es troben exprofessors o excompanys d’institut, és la llengua dominant la que xiscla entre les boques.

3) Quina llengua de comunicació?
No conec la manera per mantenir un nivell coherent d’intercanvis d’una llengua que conjuga almenys quatre formes diferenciades. El mètode Òc Ben (gascó, llenguadocià, llemosí, provençal) és una primera petjada. Dins l’absolut, els estudiants adquireixen una coneixença força correcte de la nostra “una dins la diversitat”. Com a professional de la transmissió de la llengua, penso que cal fer un pas més. Si restem cadascú dins el nostre parlar, tancat i normat definitivament, després d’alguns anys i sense els ponts lingüístics (ara quasi desapareguts) progressius del terreny, que passen naturalment d’un parlar a un altre, correm el risc d’almenys quatre escissions dins la unitat.

4) Quina ha de ser la llengua comuna acceptada i practicada com a llengua de comunicació?
Si no tens la solució dins la teva casa, mira la casa del veí. Ensenyar una llengua dialectalitzada és una riquesa i un obstacle. Reacció humanament comprensible, cadascú vetlla pel seu dialecte, abans, durant i després.

Les publicacions són multiplicades per tantes formes diferenciades. Els professors d’italià, d’àrab o d’alemany saben el que és ensenyar una llengua dialectal. Es resolt així: els italians estudien el toscà sense deixar de practicar el dialecte i els germanòfons estudien el Horchdeutsch sense abandonar per això el Dialekt (els alsacians afirmen que l’alsacià és la seva forma oral de l’alemany) i igual pels arabòfons.

Segur que tots coneixen alhora la llengua comuna i la forma regional. Pels occitans allò que ens uneix és més fort que allò que ens separa. N’hi ha prou de viatjar i de confrontar el parlar propi amb els altres parlars, als quatre cantons dels Països d’Oc, per comprendre les forces i les flaqueses. Hem de cultivar el que tenim de comú i ser ambiciosos per la llengua. En l’ensenyament per exemple, escollir d’ensenyar, en les tres hores setmanals, dues hores d’occità regional i una hora d’occità comú.

Per l’escola maternal és evident que aquest procés serà després. Les coses no evolucionaran en un any o en dos. Únicament la pràctica de l’occità com a llengua de comunicació veritable ens donarà una realitat autèntica i perenne.

5) Quin occità comú?
Es parla també de “llengua teulada” Dachsprache en sociolingüística. Cadascú coneix la resposta i ningú la gosa dir: parladissa artificial, imposada per voluntats imperialistes, a llegües de la realitat del terreny... Els arguments abunden, honestos o no.

Dins el casal del veí, Catalunya ha adoptat l’occità com a llengua oficial des de l’any passat, els aranesos exulten d’alegria per aquesta llei i fulminen contra el CAOC que practica i difon el llenguadocià. Com es pot fer per passar davant una forma de gascó molt minoritària amb particularismes extrems, dintre d’una forma d’occità (el gascó), esclafat com “lengatge estranh” des de l’Edat Mitjana ençà?

L’evidència pot ser com una línia dreta com una falç, sobretot si un text d’autor dins la seva forma inicial ha de ser utilitzada com a llengua de comunicació pels principiants… ambició per la llengua dels trobadors...

Feliçment els vots de cap d’any es diuen pertot “Bona annada, plan granada e plan acompanhada” a totes i a tots. La vella no vol pas morir.

dimarts, 1 de febrer de 2011

CARME VIDAL DIRECTORA DE CULTURA A LLEIDA

EL CAOC COMUNICA
una notícia molt important
1 de febrer del 2011

El dimarts 1 de febrer del 2011, a Lleida, a la Delegació de Cultura del Govern de la Generalitat, ha pres possessió del càrrec de Directora de Cultura a Lleida, Alt Pirineu i Val d’Aran, la senyora Carme Vidal Huguet, la qual també és la nova responsable de l’aplicació del Programa de l’Oficialitat de l’Occità a l’Aran.

En l’acte de presa de possessió i de compareixença davant la premsa ha declarat que en la present legislatura es farà el desplegament de la Llei de l’Occità com a tercera llengua oficial de Catalunya i de l’Aran, on en diuen aranès. Serà a través de la Direcció General de Política Lingüística que es farà el desplegament de la Llei. Pel que fa a l’Aran es farà a través dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida.

Carme Vidal Huguet, filòloga, és l’exdiputada de CDC que fou ponent de la Llei de l’Occità en el debat al Parlament. Cal recordar que es canvià el títol de la Llei, que inicialment portava el nom de Llei de l’Aranès i que passà després a dir-se Llei de l’Occità i així fou aprovada el 22 de setembre del 2010. Això fou possible gràcies als tres ponents que treballaren totalment coordinats: Carme Vidal (CDC), Maria-Àngels Cabasés (ERC) i Francesc Pané (ICV) amb la transcendent aportació del CAOC, com han reconegut unànimement i reiteradament els tres ponents.

La confluència del nomenament de la nova Directora de Política Lingüística, Ivonne Griley, amb el de Carme Vidal, assegura el desplegament correcte de la Llei de l’Occità segons els estrictes criteris lingüístics i la normal i justa aplicació racional i territorial de la Llei.

UNA NÒVA IMPORTANTA
1 de febrièr de 2011

Lo dimars 1 de fèbrier de 2011, a Lhèida, la dòna Carme Vidal, filològa, a pres possessión del pòst de Directora de la Delegacion de Cultura del Govèrn de la Generalitat en Lhèida, Naut Pirenèu e Val d’Aran e tanben es la nòva responsabla de l’aplicacion del Programa de l’Oficialitat de l’Occitan a la Val d’Aran. Foguèt la diputada reportaira de la Lei de l’Occitan per CDC.


dissabte, 29 de gener de 2011

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA DICTADA OCCITANA

Sra. Ivonne Griley, directora de Política Lingüística,
Benvolguts i benvinguts tots, occitans i catalans,

Som un altre cop aquí per celebrar aquesta 14 Dictada Occitana.

Fa 14 anys, a Castras, es féu la primera Dictada. El segon any el CAOC s’hi  afegí i anàrem a Castras amb un autocar gran, meitat joves i meitat grans. Fou una gran aventura feta en un sol dia, per fer mitja hora de Dictada.

Després ja ho férem des de Barcelona, per vídeo conferència des de Castras i després des de l’Escòla Occitana d’Estiu.

A mesura que passaven els anys, aquelles Dictades, iniciades per Castras i el CAOC, obtenien més adeptes i actualment ja són prop de 50 poblacions occitanes les que fan la Dictada, però continua essent Barcelona la sola població catalana que ho fa, gràcies al CAOC i a la col•laboració que ens ha brindat la Generalitat per fer aquestes dictades, primer a la sala d’actes del Departament d’Ensenyament i després a la sala del Departament de Cultura.

La difusió del tema occità als Països Catalans ha estat un treball ingrat per les seves dificultats i per la manca de mitjans per fer-ne més publicitat. Les dictades han estat un mitjà perquè els catalans s’interessessin per l’estudi de l’occità.

Pels catalans Occitània sempre ha estat un punt de referència històrica a través dels segles i contemporàniament ha estat ben intenses especialment degut als catalans següents:

-    Víctor Balaguer per les seves relacions amb els felibres de Frederic Mistral.
-    Josep Carbonell i Gener, director de l’Oficina de Relacions Meridionals, per la seva ajuda a la Gramàtica i Diccionari de Loís Alibert editats a Barcelona.
-    Josep Maria Batista i Roca, gran patriota català, fundador del CAOC.

Ara hem posat una altra gran fita, el 2006, amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que declara l’oficialitat de l’occità a tota Catalunya. A l’Aran ja feia anys que era oficial l’Aranès.

Finalment arriba la Llei de l’Occità, que s’aprovà el 22 de setembre del 2010.

I un altre cop és un català qui té la paternitat de l’oficialitat de l’occità.

És evident que l’occità existeix la Vall d’Aran, on es parla un dialecte occità, però encara és més evident que són només  alguns catalans de Catalunya els que han portat les relacions occitano-catalanes al més alt nivell i només ells.
La Vall d’Aran ha viscut fins ara isolada i aquesta llei que interessa molt als catalans, perquè optimitzarà aquestes relacions ancestrals i contemporànies, també té per objectiu salvar la llengua d’Aran i trencar aquest isolament i posar-la en contacte amb Occitània, perquè la saba de l’occità revifi i salvi l’aranès de la pendent cap a la mort a què està abocat si continua isolada.

Hem salvat el més greu escull pel fet d’evitar oficialitzar un dialecte en la nova Llei de l’Occità, però la temptació encara és present a l’Aran.

El CAOC català dóna l’exemple a l’Aran del camí que s’ha de seguir per arribar a ser un país normal, ensenyant a Barcelona l’estàndard de l’occità, que és, ara per ara, el llenguadocià. Occitània pateix el mateix mal que patí Catalunya en el temps de Pompeu Fabra. Està mancada d’un poder propi per implantar un estàndard. Catalunya amb el seu pes està cridada a ajudar Occitània a resoldre aquest problema dels dialectalismes sense estàndard.

És imperatiu resoldre aquest problema. No el podem resoldre els catalans. Però sí podem ajudar-hi i molt. Si la Vall d’Aran s’hi vol afegir, el procés serà més curt i gens traumàtic.

Els més eminents lingüistes catalans i occitans comparteixen aquest plantejament com a únic possible i així ho han fet totes les llengües, siguin grans o petites, perquè totes tenen dialectes. No es tracta de matar dialectes. Es tracta de servir-se d’un estàndard per les relacions internes i externes.

No vull continuar insistint, però com deia un lingüista occità “l’estandaritzacion, agrade o pas, es plan en camin”.

Un cop més agraeixo el vostre interès per l’occità. Agraeixo també la col•laboració de la Generalitat. Agraeixo l’escalf que ens porta la Directora de Política Lingüística i finalment felicito els guanyadors de la Dictada i tots els participants i també els acompanyants i col•laboradors.

I no oblido l’actuació del cantant occità Joanda que ens ha agradat molt.

Gràcies.

Visca Occitània,
Visca Catalunya

dilluns, 17 de gener de 2011

LETRA A LA SETMANA. LA LEI DE L’OCCITAN EN CATALONHA

En relacion a l’article a LA SETMANA (nº797 pag.5) amb lo títol “L’autra lei per la lenga”, sens signatura, se fa referéncia als debats al Parlament de Catalonha de la lei catalana de l’occitan ont l’autor a cambiat l’istòria, que se passèt justament al revèrs.

Se ditz dins l’article que “i aguèt una audicion per una comission parlamentària de diferentas personalitats per saber se caliá far la lei en la disent <lei de l’Occitan> o se caliá far referéncia als occitans de Catalonha que son los araneses. Finalament es la segonda solucion que foguèt causida logicament”.

Mas, la vertat se deu escriure atal “i aguèt una audicion per una comission parlamentària de diferentas personalitats per saber se la Lei de l’Aranés, presentada al Parlament, se caliá far en la disent de l’Occitan o se caliá conservar lo títol d’Aranés. Finalament es la primièra solucion que foguèt causida logicament e ara s’apèla “Lei de l’Occitan”, amb concordança amb çò que ditz l’Estatut de Catalonha de 2006, que l’occitan es oficial en tota Catalonha”.

Es pas vertat que se volguèsse oficializar un estàndard. Çò que ditz la lei es que l’aranés, coma una varietat de l’occitan, es oficial en Aran, coma disiá abans l’Estatut de l’Aran e la causa novèla es que l’occitan es oficial en tota Catalonha dempuèi 2006. Tostemps s’es emplegat l’occitan estandard en Catalonha per las relacions occitano-catalanas e ara tanben l’emplega la Generalitat, mas per la Val d’Aran emplega l’aranés. I a pas cap mena d’ingeréncia catalana en Occitània, es una lei catalana faita pel territòri catalan e aranés.

A prepaus de la paternitat es pas vertat que siá dels araneses o del govèrn catalan. Lo sol paire es un catalan, Josep-Lluís Carod-Rovira, qu’aguèt l’idèa e que la metèt dins l’Estatut de Catalonha del 2006 e qu’aprèp faguèt tot çò que caliá per cambiar lo títol de la lei del 2011 en contra del vejaire dels socialistes e del Síndic d’Aran que voliá far de l’aranés la lenga oficiala en Catalonha.

Son aquestes los qu’an empoisonat las causas amb lo resson desacordat d’un tercet d’occitans dialectalistas mal informats o cèrcaguirguilhs.

Per aver mai d’informacion veire la web del Parlament de Catalonha, çò que ditz David Grosclaude en las doas comparucions al Parlament de Catalonha, lo 17/11/2004 e lo 21 abril 2010.

Soi segur que amb lo novèl govèrn catalan las causas seguiràn lo camin marcat e l’aplicacion de la Lei se farà amb critèris linguistics.

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

dimarts, 11 de gener de 2011

FELICITACIÓ DE FÈLIÇ DAVAL D'ORLHAC

De: Félix DAVAL
Enviado el: Martes, 11 de Enero de 2011 16:13
Para: Enric GARRIGA
Asunto: RE: COMUNICAT: Actes Prats de Rei (09/01/11)
A l'atencion del President Enric Garriga Trullols,

Las associacions occitanas del Cantal e del Carladés vos mercejan per vòstre trabalh, pensan que se la fèsta de Prats de Rei es estada una capitada aquò's gràcias a Monsenhor Miserachs e tanben bravament gràcias a vos Sénher President e als amics del CAOC.
Vos felicitam Sénher President, escrivètz e parlatz perfièchament l'occitan, nosautres voldriam poder escriure e parlar tant plan la vòstra lenga.
Vos regraciam per las fotòs e per las informacions.
Plan coralament.


Fèliç Daval
vice-president de l'IEO Cantal

diumenge, 9 de gener de 2011

DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A PRATS DE REI

Monsenhor Miserachs,
Rectors de Prats de Rei, de Marata i de Vic (Divina Pastora),
Amics catalans,


Un any més estic meravellat d’haver arribat a celebrar aquesta cinquena Missa Occitana, que és una festa hivernal a Prats de Rei i que vista la nombrosa assistència hem d’admetre que no us espanta el fred, que hauria de fer i que enguany no fa.

Un cop més, dono l’enhorabona a Monsenhor Valentí Miserachs que tingué aquesta idea insòlita de fer la missa occitana a Prats de Rei. També a l’alcalde de Prats i a la Directora del Museu d’Arqueologia. I a tots vosaltres, gràcies!

Voldria matissar això d’insòlita, que podria ser qualificada així el primer any. No tant el segon perquè es declarà oficial l’occità a Catalunya segons l’Estatut d’Autonomia del 2006 i menys ara perquè s’aprovà el 22 de setembre de 2011 la Llei de l’Occità.

És aquí a Prats on aquesta oficialitat s’aplica des de fa cinc anys ja que la llei promulgada encara no té reglament d’aplicació.

De moment, el CAOC ja fa el tercer curs d’occità a Barcelona. Va començar pel primer nivell, el segon curs dos nivells i ara ja fem tres nivells. Si les coses no s’espatllen i el nou govern és sensible, el curs vinent farem 4 nivells, adaptats al Marc Comú de Referència Europeu i també de la normativa francesa, ja que segons una notícia recent d’aquesta setmana, les tres acadèmies occitanes d’Aquitània, Migdia-Pirineus i Llenguadoc Rosselló, convoquen exàmens reglats d’occità en els cinc nivells, segons la normativa del Marc Europeu Comú de Referència per la llengua.
La primera convocatòria experimental serà gratuïta i es farà el dissabte 5 de febrer de 2011 a les Universitats de Bordeus, Tolosa i Montpeller.

Una altra sessió oficial està prevista pel 21 de maig de 2011.

Aquestes titulacions seran oficials i vindran a substituir les que donaven entitats no oficials. Us hi podeu apuntar.

Us anuncio també que aquesta setmana vinent comença també al CAOC un curs ràpid d’ortografia i fonètica per la preparació de la XIV Dictada Occitana, que farem el dissabte 29 de gener 2011, a la sala d’actes del Departament de Cultura de la Generalitat (Rambla Santa Mònica, 8).

Fa molts anys que diuen que l’occità és mort però Occitània vol salvar la llengua i l’acció popular ara té el suport dels tres consells regionals que abans he indicat.

Més de 50 calandretes contribueixen a mantenir la flama de la llengua.

La nova llei aprovada a Catalunya també ajudarà a salvar-la. El temor és que el nou govern no consideri vitals aquestes accions. El CAOC continuarà aquesta labor, però amb l’ajut de la Generalitat s’avançaria més ràpid. Espero que l’any vinent us podrem donar i dir encara millor notícies.

Visca Occitània!
Visca Catalunya!

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

dijous, 6 de gener de 2011

MISSATGE DE FÈLIÇ DAVAL D'ORLHAC

De: Félix DAVAL
Enviado el: Jueves, 06 de Enero de 2011 8:14
Para: Enric GARRIGA
Asunto: Prats de Rei
Als amics catalans

L'associacion Carladés, la Calandreta del Vernhat e la seccion cantalesa de l'Institut d'Estudis Occitans son presents per la pensada uèi als Prats de Rei e an l'onor d' i èsser representats pel carladesenc lo mai celèbre, lo mai conegut ; lo compositor, lo musician lo mai prestigiós : Monsenhor Valentin Miserachs.

Monsenhor Valentin Miserachs es a l'encòp catalan e occitan, que sos aujòls son de nòstra pichona « comarca » istorica del Carladés ; oblidam pas tot çò qu'amb Mossèn Josep Ruaix e l'associacion de « Els Amics del Carladès a Catalunya » a fach per nosautres, particularament per las escòlas ont la lenga nòstra èra ensenhada e per la calandreta del Vernhat.

Oblidam pas tanpauc los nombrosas visitas que lo president Enric Garriga Trullols, la Teresa Clota e los amics del CAOC an fachas dins lo Cantal, lor ajuda a la calandreta d'Orlhac e a fòrça associacions occitanas.

Los catalans an quasi totjorn ajudat los occitans, citarem sonca quauques exemples. Gerbèrt estudièt a Vic, Barcelona, Ripoll. Fòrça trobadors nòstres seguèron aculhits a la cort dels reis d'Aragon.  Entre los sègles XV e XVIII de nombroses occitans plan paures quitèron lor país per anar viure en Catalonha. En 1935 Joaquim Cases-Carbo permetèt al Lingüista  Alibert de publicar la gramatica occitana, un document capital  per  escriure la Lenga Nòstra. ..

Venètz de votar una lèi que fa de l'occitan una lenga oficiala sus tot lo territòri de Catalunya, aquò's un present plan bèl, plan grand per Occitània, un reconfòrt de saber que i a un país ont la Lenga Nòstra es reconeguda, protegida, considerada, respectada ...subretot per nosautres paures cantaleses que dins nòstras escòlas suprimisson son ensenhament.

Mas uèi nos cal pas plorar, als Prats de Rei las tropas de Felip V seguèron vencidas ; aquesta fèsta occitana dins la vòstra ciutat, testimoniatge de solidaritat cada an renovelat dempuèi 2007, nos pòrta l'èsper e a nosautres que sèm lasses de nos batre nos dòna de vam per contunhar de luchar. Sabèm que sèm pas sols, qu'un jorn los jacobins tiraràn en arrièr.

Mercé a vosautres qu'avètz organizada aquesta manifestacion, mercé a vosautres que sètz venguts a aquesta granda fèsta per la lenga occitana.

Visca Occitània !Visca Catalunya !

Fèliç Daval