dilluns, 28 de juny de 2010

ARTUR MAS ESCRIU AL CAOC

----- Original Message -----
From: Artur Mas
To: Roser Garriga
Sent: Monday, June 28, 2010 4:55 PM
Subject: Re: Enviando por correo electrónico: La llei de l'Arangrup CDC : >


Benvolguda senyora Garriga,

Em plau donar resposta al vostre missatge que em vau adreçar amb motiu de la tramitació al Parlament del Projecte de Llei de l’aranès.

Ja em disculpareu que no us hagi respost fins ara, però esperava que s’acabessin els treballs de ponència per poder-vos explicar quins han estat els dos grans criteris de les nostres esmenes.

El primer, el nom de la llengua. És evident que no elevarem una variant dialectal a categoria de llengua, tal i com ja manifestàrem en el nostre posicionament en el debat a la totalitat de la llei, a través de la diputada Carme Vidal, que n’és la ponent.

És cert, vam dir, que quan la gent de l’Aran parla d’aranès ho fa amb sentiment de llengua pròpia, però la llei, amb les esmenes presentades, i ja amb el títol esmenat, parlarà d’occità quan fem referència a la llengua, i per tant en la seva oficialitat a Catalunya, i se servirà d’aranès quan es refereix a la variant d’ús de l’Aran. Ens servim, i així em consta que també ho han compartit la resta de Grups parlamentaris, de la definició que apareix a l’Estatut de 2006, segons la qual la llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és oficial a Catalunya.

L’altre dels grans criteris per a nosaltres inqüestionable és el de la independència de l’Institut d’Estudis Aranesos respecte del Conselh Generau en tant que institució, l’Institut, que ha de vetllar, com a autoritat lingüística, per la llengua, més enllà del poder polític, i sí, a favor de l’autoritat acadèmica, que ha de tenir cura de les diferents variants que conformen, des d’altres estats, la llengua occitana, i no pot no fer-ho sense la col·laboració de l’Institut d’Estudi Occitans. I és que totes les llengües necessiten l’autoritat acadèmica, talment l’Institut d’Estudis Catalans per a la llengua catalana en totes les seves variants. Però és que, en tant que llengua oficial a Catalunya, serà la Generalitat, conjuntament amb el Conselh Generau, a l’Aran, qui seguirà tota la política lingüística de la llengua occitana aquí, tot atenent i donant suport, també, a totes aquelles entitats públiques o privades que treballin per a l’ensenyament, la protecció i la divulgació de l’occità, segui quina sigui la seva variant.

Per tant, aquesta és una llei que desplega un mandat estatuari, el del reconeixement de  l’oficialitat de l’occità a Catalunya, essent-ne, a la Val d’Aran, llengua pròpia a través a la variant dialectal denominada aranès.

Per a qualsevol aclariment ens posem a la seva disposició mitjançant la diputada Carme Vidal, ponent per CiU de la Llei.



Molt cordialment,



Artur Mas

President de CiU

diumenge, 20 de juny de 2010

DISCORS D’ENRIC GARRIGA A MONTSEGUR AL PRAT DELS CREMATS


Cars amics catalans e occitans,

Sèm aquí un autre còp, catalans e occitans. Jamai avèm mancat pendent 32 ans.

Se pòt imaginar qu’una persona que demòra sempre al meteis luòc se bolega pas.

Es pas vertat en lo cas dels catalans e en lo cas de Catalonha.

Lo moviment de la tèrra a l’entorn del solèlh sempre es lo meteis cercle tampat.

L’evolucion de Catalonha es pas un cercle tampat, senon qu’es un cercle obèrt, çò que se ditz una espirala. Se passa pel meteis endrech, mas amb una dobertura cada còp mai granda. En sens figurat podèm dire que lo nòstre moviment a superat lo moviment regular e limitat de la tèrra.

Mas aquesta dobertura pren cada còp mai velocitat. Avèm arribat al punt qu’es impossible frenar e arrestar e tanpauc cambiar la trajectòria.

Avèm causit la libertat dels pòbles e seguissèm la trajectòria del dreit a l’autodeterminacion. Jusqu’ara 500.000 catalans s’an declarat per la independéncia en los referèndums locals. Uèi en Catalonha se passa lo cinquèn torn de referendums. Mai del 95% dels vòtes son tostemps favorables a la independéncia. Uèi tanben serà una granda jornada per la libertat nacionala del pòble catalan.

Evidentament se pòt pausar la question de demandar cossí afectarà aquesta novèla situacion catalana en Occitània.

Per ieu es una question simple e clara, afectarà favorablement. Mas disi pas en un futur mai o mens luènh sinon en un present actual, concret, tangible e indenegable.

Los faits son òbras. Vaquí las pròvas. En primièr, l’oficialitat de l’occitan a tota Catalonha proclamada per l’Estatut d’Autonomia de Catalonha en 2006.

Aprèp la Lei de l’Occitan que lèu aprovarà lo Parlament de Catalonha e que prealablament escotèt las opinions d’especialistas occitans e catalans (Ieu foguèri lo primièr de totes).

Aquesta lei serà la dobertura legala de Catalonha devèrs Occitània e la platafòrma per sautar a Euròpa.

Mas encara i a un fach fòrça inusual e atipic que foguèt l’aprovacion de la Resolucion del Parlament de Catalonha d’ajudar totas las iniciativas que se fagan en Occitània a favor de la lenga occitana, coma la preséncia de l’occitan al metrò de Tolosa. Foguèt aprovada per majoritat amb una sola abstencion. Lo 19 de mai passat.

La decision es presa a nivèl oficial. Cal ajudar Occitania.

Lo CAOC es pas absent en tot aqueste procés. Ne fa partida principala. Es la sola associacion qu’a experiéncia en las relacions occitano-catalanas. E fasèm un fum de causas e participam en la majoritat de las manifestacions occitanas.

Mas lo mai actual e lo mai trascendent pensam que son los corses reglats d’occitan (lengadocian estandard) que fa lo CAOC. Ara avèm acabat los corses 2009-2010 amb dos nivèls e tres classas. Avèm quatre professors catalans d’occitan.

Ongan, pel cors 2010-2011, farèm un tresen nivèl e seran tres nivèls a l’encòp.

Aquò representa formar joves que seràn las novèlas generacions de catalans que prendràn lo relèu de las vièlhas generacions e trabalharan amb melhoras competéncias e amb proteccions oficialas. Aquí ongan n’avèm una mòstra d’aquestes joves catalans que parlan occitan.

Lo camin es long, mas la marcha s’accelera e los cambiaments seran cada còp mai frequents. Lo cercle se farà espirala e nos prendrà a totes e nos chucarà dedins la novèla dinamica, vers la libertat.

Amb aquesta esperança e conviccion vos esperam un autre còp aicí l’an que ven.

Visca Occitania,
Visca Catalonha,

Enric Garriga Trullols
President del CAOC