dissabte, 30 de gener de 2010

XIII DICTADA OCCITANA

DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS
XIII DICTADA OCCITANA

dissabte 30 de gener de 2010


Sr. Jusèp Loís Sans Socasau, del Programa de l’Oficialitat de l’Occità a Catalonha,
Benvolguts occitans i catalans,

Hem fet un altre cop la Dictada Occitana a Barcelona, som els pioners a Catalunya. El CAOC va veure clar des del començament que la Dictada era un valuós element incentivador per aprendre la llengua i per escriure-la correctament. És a dir, atorga a la llengua occitana la mateixa dignitat que tenen les altres llengües que es regeixen segons normes ortogràfiques precises i reglades pels lingüistes.

Totes les llengües estan formades per diferents variants en els diferents territoris del conjunt de la llengua. És un fenomen universal que es troba per tot, però la necessitat d’utilitzar un estàndard comú fa que els locutors acceptin una variant més central lingüísticament i geogràficament. O també que una institució acadèmica la proposi o que un estat la declari model obligatori per tots els locutors o habitants d’un territori determinat.

El CAOC fidel a la normativa alibertina, de Loís Alibert, utilitza el llenguadocià com a estàndard. Cal assenyalar que la primera Gramàtica Occitana, de Loís Alibert, fou editada el 1935 a Barcelona, per l’Oficina de Relacions Meridionals, amb el suport de la Generalitat republicana.

La Generalitat actual també ha estat sensible a la realitat de la llengua occitana i ha volgut completar la tasca dels anys 30, del passat segle, amb la declaració de l’oficialitat de l’occità a tot el territori de Catalunya, segons l’article, 6,5 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006.

Aquesta insòlita declaració d’oficialitat de l’occità, que aprofita com argument logístic el territori occità de la Vall d’Aran, és alhora una acció genial i ambiciosa, que ens obre un avenidor incitant i estimulant, que m’agrada recordar i repetir quan es presenta l’ocasió, com ara.

Com a conseqüència d’aquesta declaració d’oficialitat, les accions del govern de la Generalitat envers l’occità ja no són benèvoles i discrecionals com fins ara, sinó que són vinculants a tots els departaments del govern que no poden ignorar aquesta oficialitat.

Això ha portat com a fruit un projecte de llei per desplegar aquesta oficialitat que ha estat aprovat pel govern el 22 de desembre del 2009 i que ara passarà al Parlament de Catalunya per ser debatut i esmenat i possiblement aprovat abans d’acabar l’actual legislatura.

Com que el CAOC no està d’acord amb la seva formulació de Llei de l’Aranès, ja que ha de ser Llei de l’Occità, i que d’altra banda, la troba insuficient en els seus objectius, presentà al•legacions que defensarà en la tramitació al Parlament.

Malgrat la manca d’una llei reguladora, els efectes de la Declaració d’Oficialitat, en l’Estatut d’Autonomia ja es comencen a fer patents.

Per exemple, quan abans els departaments de la Generalitat únicament feien referència a l’oficialitat del català i del castellà, ara ja hi afegeixen l’occità, que pren lloc d’equivalència.

D’altra banda, permet subvencionar actes de promoció de l’ensenyament o estudis d’occità, tant a l’interior del territori de Catalunya com d’Occitània. Qui s’hauria pensat mai, que la Generalitat subvencioni una Calandreta o l’EOE. Doncs sí, l’oficialitat ho permet.

Aquesta oficialitat també permet a la Generalitat ajudar les classes reglades d’occità que fa el CAOC, segons la normativa de la Unió Europea.

Aquesta futura llei de l’occità arriba en el moment que Catalunya ha dit clarament i amb contundència que vol tenir un estat propi per desplegar plenament la nostra identitat nacional, cultural i lingüística.

Tot aquest nou marc legal obre un nou format per les relacions occitano-catalana.

Es presenta una expectativa única en la història.

D’altra banda, Occitània també es desvetlla, alça la veu,  braola contra els polítics i es manifesta a Carcassona amb prop de 30.000 persones.

No n’hi ha prou que la Constitució francesa digui que l’occità es patrimoni de França. Volen fets. Hi ha alguna cosa que es mou mínimament, però significativament, com anunciar en occità les estacions de metro de Tolosa.

És obvi que això no és cap sisme, però amb el terratrèmol català que s’apropa ningú pot vaticinar com afectarà Occitània i si hi hauran rèpliques occitanes.

Catalunya, lligada històricament i lingüísticament a Occitània, reprèn un camí que fou barrat a l’Edat Mitjana i que aviat ens portarà a una major comprensió i amistat entre els dos pobles.

Només per acabar vull felicitar als participants a la Dictada i donar les gràcies a la Generalitat i als departaments de Vicepresidència, de Cultura i d’Educació per la seva col•laboració i ajuda.

Visca Occitània,
Visca Catalunya.

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

diumenge, 17 de gener de 2010

MEMÒRIA IV FESTA OCCITANA A PRATS DE REI

DISCURS D’ENRIC GARRIGA A LA IV FESTA OCCITANA PRATS DE REI


Sr. Alcalde,
Srs. Regidors,
Monsenhor Miserachs,
Rectors de Prats, de Marata, de Moià,
Amics tots,

L’any passat vaig començar el meu parlament dient “una flor no fa estiu, però tres misses en occità ja fan tradició”, doncs bé, estem a la quarta fase de la tradició. Vista la concurrència, a la qual no espanta el fred, s’ensuma que tindrà llarga continuïtat i que farà taca d’oli.

Un cop més haig de donar l’enhorabona a Monsenhor Valentí Miserachs, a l’alcalde de l’Ajuntament de Prats i a la Directora del Museu d’Arqueologia que han fet possible aquesta quarta edició.

Enguany podem anunciar que l’oficialitat de l’occità a Catalunya que declara l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, ha portat com a fruit l’aprovació pel govern de Catalunya del projecte de Llei de l’occità, el passat 22 de desembre 2009 i que ara passarà al Parlament per ser debatut i possiblement aprovat abans d’acabar l’actual legislatura. Com que el CAOC no està d’acord amb la seva formulació i la troba insuficient en els seus objectius ha presentat al·legacions que defensarà en la seva compareixença al Parlament.

Aquesta llei ha de ser l’eina principal de la normalització de l’occità a Catalunya, però especialment la clau per avançar en la recuperació nacional d’Occitània i de la seva llengua i cultura.

Aquesta llei arriba en el moment que Catalunya ha dit clarament i amb contundència que vol tenir un estat propi per desplegar la seva personalitat nacional amb la recuperació del dret a decidir en tots els àmbits: culturals, lingüístics, financers, laboral, etc.

Per tant, la confluència de la llei de l’occità amb les expectatives immediates del Referèndum d’autodeterminació obren una expectativa única en la història de Catalunya i Occitània.

L’any vinent tornarem i en tornarem a parlar.

Ara toca treballar fort.

Visca Occitània i visca Catalunya!!

EGT

CAOC


divendres, 8 de gener de 2010

RESPOSTA DEL CONSELH GENERAU D'ARAN AL COMUNICAT DEL CAOC - 7 de gener de 2010

De: Maria Vergés Pérez 
Enviado el: viernes, 08 de enero de 2010 14:33
Para: CAOC
Asunto: RESPOSTA DEL CONSELH GENERAU D'ARAN AL COMUNICAT DEL CAOC - 7 de gener de 2010
Importancia: Alta


Benvolguts/des,

M’adreço a vostés en nom del Conselh Generau d’Aran i en referència al comunicat que la seva associació a enviat per correu electrònic. Si bé estem d’acord amb els seus comentaris respecte a la llei de vegueries, hem de manifestar la nostra total disconformitat amb les seves manifestacions pel què fa a la llei de l’aranès.

Com vostés ja saben l’Aran és l’únic territori de Catalunya on l’occità és present. La llengua pròpia de l’Aran és l’aranès, varietat autòctona de l’occità i en aquest sentit hem de dir que per a nosaltres resulten poc adequades i desafortunades les afirmacions que vostés realitzen en dir que la llengua de l’Aran ha quedat reduïda a un simple dialecte: si a l’Aran no es parlés l’aranès mai s’hauria oficialitzat la llengua a Catalunya.


Així doncs volem manifestar-los què:

  •  L’Estatut d’Autonomia de 2006 diu, en el seu article 6.5.: “La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el què estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística”. Queda clar, per tant, que el concepte de llengua pròpia d’aquest territori es refereix a l’aranès, a la varietat aranesa de l’occità (si els sembla millor). De la mateixa forma, existeixen una sèrie d’articles que fan referència a l’Aran i l’aranès:
  • Article 11 “Aran”
  • Article 36 “Drets pel què fa a l’aranès”
  • Article 94 “Règim jurídic”
  • Article 143 “Llengua pròpia”  

La lògica ens porta a afirmar que l’Estatut no es refereix a l’occità en general ja que en tot moment parla de l’Aran, si nó que reconeix la identitat occitana de l’aranès.

 Ø      Per al Conselh Generau d’Aran parlar d’aranès és parlar d’occità, ja que reconeixem plenament la identitat cultural, lingüística i històrica de la nostra llengua i de la nostra cultura ( i així ho fa també l’Estatut)

Ø      L’occità actualment no gaudeix d’un estàndar o referencial i ha evolucionat de maneres diverses a les diferents regions occitanes. Hi ha sis varietats reconegudes, per tant quina varietat s’hauria de legislar? I per què? Tenint en compte que l’únic indret del territori català on es parla occità és l’Aran, resulta lògic que la Generalitat de Catalunya legisli sobre aquesta varietat i no sobre les altres que no li corresponen territorialment ni administrativament.

Ø      L’occità està repartit en tres estats diferents, amb legislacions diferents, per la qual cosa la responsabilitat i la sensatesa obliguen a legislar sobre allò que concerneix a cada administració. A més, es corre el risc d’ingerir en el funcionament d’altres administracions i de que la resta d’Occitània ho interpreti com una imposició.

Ø      Aquesta llei és una llei realista que ha d’ajudar a l’aranès a sobreviure tot millorant els recursos per a polítiques lingüístiques així com determinant el marc competencial de les diferents administracions per a aplicar-les.


El Conselh Generau d’Aran presentarà en el tràmit parlamentari una sèrie d’esmenes per a què aquesta llei s’adeqüi encara més a la realitat social i lingüística del nostre país, no obstant per a nosaltres i per les raons abans exposades aquesta és i a de ser la Llei de l’aranès. Evidenment, vostés poden exercir els seus drets davant del Parlament de Catalunya i mostrar el seu parer, però el Conselh Generau d’Aran no pot emparar aquestes demandes. Gràcies


Cordialment,


Maria Vergés Pérez

Cap de Cultura e Politica Lingüistica

Conselh Generau d'Aran

973.641.801 // 677.203.363

dijous, 7 de gener de 2010

LA VALL D’ARAN NO MEREIX AQUEST TRACTE

El CAOC sempre ha defensat la identitat nacional diferenciada de la Val d’Aran.

Ara es preparen dues accions legislatives que afecten greument la Vall d’Aran.

La primera és la inclusió de la Vall d’Aran dins la vegueria de l’Alt Pirineu.

Això és un atac frontal a la identitat occitana de la Vall d’Aran.

Això és retornar a la Constitució de les Corts de Cadis del 1812, que englobaren la Vall d’Aran (Decret del 1833) a la província de Lleida i així perdé la seva personalitat jurídica i nacional occitana.

La segona és l’aprovació pel govern de la Llei de l’aranès, el 22 de desembre de 2009, a Cervera.

Això representa reduir la llengua de la Vall d’Aran a un simple dialecte.

També és un atac frontal contra la Vall d’Aran i la seva llengua nacional.

D’altra banda, pretendre que un dialecte sigui llengua oficial a tota Catalunya també és un atac a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, que declara l’occità llengua oficial a tota Catalunya.

El CAOC presentà al·legacions al projecte de Llei de l’aranès que no han estat acceptades.

El CAOC farà tot el que calgui perquè el Parlament faci les esmenes pertinents perquè la llei sigui la Llei de l’occità.