dissabte, 30 de gener de 2010

XIII DICTADA OCCITANA

DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS
XIII DICTADA OCCITANA

dissabte 30 de gener de 2010


Sr. Jusèp Loís Sans Socasau, del Programa de l’Oficialitat de l’Occità a Catalonha,
Benvolguts occitans i catalans,

Hem fet un altre cop la Dictada Occitana a Barcelona, som els pioners a Catalunya. El CAOC va veure clar des del començament que la Dictada era un valuós element incentivador per aprendre la llengua i per escriure-la correctament. És a dir, atorga a la llengua occitana la mateixa dignitat que tenen les altres llengües que es regeixen segons normes ortogràfiques precises i reglades pels lingüistes.

Totes les llengües estan formades per diferents variants en els diferents territoris del conjunt de la llengua. És un fenomen universal que es troba per tot, però la necessitat d’utilitzar un estàndard comú fa que els locutors acceptin una variant més central lingüísticament i geogràficament. O també que una institució acadèmica la proposi o que un estat la declari model obligatori per tots els locutors o habitants d’un territori determinat.

El CAOC fidel a la normativa alibertina, de Loís Alibert, utilitza el llenguadocià com a estàndard. Cal assenyalar que la primera Gramàtica Occitana, de Loís Alibert, fou editada el 1935 a Barcelona, per l’Oficina de Relacions Meridionals, amb el suport de la Generalitat republicana.

La Generalitat actual també ha estat sensible a la realitat de la llengua occitana i ha volgut completar la tasca dels anys 30, del passat segle, amb la declaració de l’oficialitat de l’occità a tot el territori de Catalunya, segons l’article, 6,5 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006.

Aquesta insòlita declaració d’oficialitat de l’occità, que aprofita com argument logístic el territori occità de la Vall d’Aran, és alhora una acció genial i ambiciosa, que ens obre un avenidor incitant i estimulant, que m’agrada recordar i repetir quan es presenta l’ocasió, com ara.

Com a conseqüència d’aquesta declaració d’oficialitat, les accions del govern de la Generalitat envers l’occità ja no són benèvoles i discrecionals com fins ara, sinó que són vinculants a tots els departaments del govern que no poden ignorar aquesta oficialitat.

Això ha portat com a fruit un projecte de llei per desplegar aquesta oficialitat que ha estat aprovat pel govern el 22 de desembre del 2009 i que ara passarà al Parlament de Catalunya per ser debatut i esmenat i possiblement aprovat abans d’acabar l’actual legislatura.

Com que el CAOC no està d’acord amb la seva formulació de Llei de l’Aranès, ja que ha de ser Llei de l’Occità, i que d’altra banda, la troba insuficient en els seus objectius, presentà al•legacions que defensarà en la tramitació al Parlament.

Malgrat la manca d’una llei reguladora, els efectes de la Declaració d’Oficialitat, en l’Estatut d’Autonomia ja es comencen a fer patents.

Per exemple, quan abans els departaments de la Generalitat únicament feien referència a l’oficialitat del català i del castellà, ara ja hi afegeixen l’occità, que pren lloc d’equivalència.

D’altra banda, permet subvencionar actes de promoció de l’ensenyament o estudis d’occità, tant a l’interior del territori de Catalunya com d’Occitània. Qui s’hauria pensat mai, que la Generalitat subvencioni una Calandreta o l’EOE. Doncs sí, l’oficialitat ho permet.

Aquesta oficialitat també permet a la Generalitat ajudar les classes reglades d’occità que fa el CAOC, segons la normativa de la Unió Europea.

Aquesta futura llei de l’occità arriba en el moment que Catalunya ha dit clarament i amb contundència que vol tenir un estat propi per desplegar plenament la nostra identitat nacional, cultural i lingüística.

Tot aquest nou marc legal obre un nou format per les relacions occitano-catalana.

Es presenta una expectativa única en la història.

D’altra banda, Occitània també es desvetlla, alça la veu,  braola contra els polítics i es manifesta a Carcassona amb prop de 30.000 persones.

No n’hi ha prou que la Constitució francesa digui que l’occità es patrimoni de França. Volen fets. Hi ha alguna cosa que es mou mínimament, però significativament, com anunciar en occità les estacions de metro de Tolosa.

És obvi que això no és cap sisme, però amb el terratrèmol català que s’apropa ningú pot vaticinar com afectarà Occitània i si hi hauran rèpliques occitanes.

Catalunya, lligada històricament i lingüísticament a Occitània, reprèn un camí que fou barrat a l’Edat Mitjana i que aviat ens portarà a una major comprensió i amistat entre els dos pobles.

Només per acabar vull felicitar als participants a la Dictada i donar les gràcies a la Generalitat i als departaments de Vicepresidència, de Cultura i d’Educació per la seva col•laboració i ajuda.

Visca Occitània,
Visca Catalunya.

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada