dissabte, 6 de setembre de 2003

ALOCUCIÓ D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA SEVA NEBODA MIREIA FARRÉ GARRIGA

Benvolguts amics i familiars,

Només voldria dir-vos que fa només trenta anys que em dedico a fomentar les relacions occitano-catalanes. Altres ja ho fomentaren fa temps. Entre ells, Víctor Balaguer, que connectà amb el gran poeta occità i premi Nobel, Frederic Mistral. Fou aquest poeta provençal qui féu la popularització i difusió mundial del nom Mireia amb la seva gran novel•la que té per títol aquest nom.

La gran escriptora mallorquina Antònia Salvà la traduí en vers al català el 1917. A partir d'aquell moment el nom de Mireia el porten milers de catalanes.

És un nom molt maco, Mireia. Però què és Mireia? Doncs no ho sabem certament.

Malgrat això, ja era utilitzat aquest nom a Provença per designar com a qualificatiu les nenes provençals ben maques. Per exemple, deien "aquesta nena és una mireia", o sigui, una nena molt formosa i bonica.

A diferència d'altres noms de sants o santes, Mireia és una excepció. És un nom universal, però té el seu origen en un sentit de bellesa, de formosor.

Enamorat com sóc de tota la cultura occitana vaig sentir una gran satisfacció de tenir una neboda que es digués Mireia, i alhora, tan guapa i formosa com el seu nom indica.

Recordo també aquella altra hermosura de nena, una altra "mireia", que es deia Isabel, la meva germana petita i la mare de la Mireia.

De cara al cel dic gràcies germana Isabel per donar-me l'ocasió d'estar present avui en aquest acte en què la Mireia, el teu mirall, la teva filla, que porta el bonic nom provençal, es casa.

Segur que la nostra Mireia continuarà la saga de les Mireies, en un món millor, on es pugui valorar la vàlua de l’heroïna de Mistral, aquella Mireia sempre perenne i perdurable a través del temps i de les generacions.

A tu, Mireia; i a tu, Dani, us desitgem molts anys de vida i de felicitat.
Gràcies.

divendres, 22 d’agost de 2003

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L'ESCÒLA OCCITANA ESTIU

Sénher amic president,
Occitans e catalans

Cars amics,

Ongan, un còp de mai, lo CAOC, en lo sieu XXV Aniversari, vos ofrís l'actuacion d'un grop catalan, que  vos farà dansar.

Espèri qu'aurem l'an que ven la possibilitat de contunhar la collaboracion del CAOC a la velhada catalano-occitana de l'EOE.

Disi aquò, perqué es de preveire que las circonstàncias politicas de Catalonha seràn fòrça diferentas de las actualas e lo CAOC fa qualques activitats en foncion de las subvencions que nos balha lo govèrn catalan.

De tot biais vos pòdi assegurar que la preséncia catalana a l'EOE contunharà.

Ongan es lo XXVen aniversari del CAOC Comitat d'Afrairament Occitanò-catalan e avèm fait  e fasèm totjorn sonque activitats de relacions occitanò-catalanas.

Avèm fait e fasèm actes per tota Occitània, tre las valadas occitanas d'Italia duscas la Val d'Aran.

Avèm presentat Occitània per totes los Païses Catalans, Principat de Catalonha, Baleares, País Valencian, Catalonha del Nòrd, l'Alguer, Franja de Ponent d'Aragon e Andòrra.

Una pichòta mòstra de çò qu'avèm fait ongan la podètz veire sul panèl plaçat a l'estanquet de l'Escòla d'Estiu.

Per acabar vos disi que lo grop catalan, qu'ara participarà a la velhada, ven de Manresa, qu'es la ciutat capitala de la comarca del Bages, e lo grop se sòna ENRENÒU FOLK. Enrenòu en catalan vòl dire bruch, tarabastal. Son nòu musicians que venon de diferents airals : tradicional, classic e modèrn.

Aquò fa que son repertòri es mai contemporanèu.

Per aquò dison que fan musica fresca per dansar e amusar.

Ara es a vosautres de far lo jutjament e la valoracion.

Grands mercés a totes e a l'an que ven.

Visca Occitània
Visca Catalonha

diumenge, 3 d’agost de 2003

DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL PÒRT DE SALAU

Amics occitans
Amics catalans

Som arribats un altre cop al Pòrt de Salau.

Amb aquesta ja son setze cops que hem pujat per abraçar-nos occitans i catalans en aquesta festa de l’amistat entre els dos pobles, per reivindicar la cultura comuna i les nostres llengües bessones en perill. La solidaritat dels catalans als occitans manifestada a través dels segles vull expressar-la, un cop més, parlant en occità.

Amics occitans,
Se fasèm la remembrança de las illusions que los catalans e occitans avèm exprimit aicí, en lo punt mai naut de la nòstra montanha comuna, sus la novèla Euròpa que se fargava, e se fasèm la comparacion amb la dura realitat actuala, vesèm que la nòstra illusion comuna que nos plaçava al primièr luòc dels mai eurooptimistes s’atudat e ara sèm los primièrs eurocritics.

Fa fòrça temps qu’avèm somiat que los estats serián superats e que l’Europa fariá reconeissença de las realitats coma la catalana e l’occitana.

Mas la realitat es que la novèla Europa blinda e conserva las ancianas frontièras dels estats e los jacobinistes franceses e espanhòls nos an ganhat la batalha un autre còp.

La novèla Constitucion d’Europa a eliminat la paraula pòbles e a daissat sonque Estats e ciutadans. An refusat de crear l’estatut de regions associadas o de regions especialas o constitucionalas.

An refusat que lo catalan e l’occitan siagan presents en la novèla Euròpa amb las 25 lengas que seran oficialas .

An refusat que las regions e las nacions sens estat poscan participar en la politica comunitària.

Lo projecte d’aquesta constitucion es mai qu’una declaracion de principes, es una declaracion de guerra contra las doas nacions Occitània e Catalonha, las mai grandas d’Euròpa sens estat pròpi.

Avèm de prendre exemple dels nòstres enemics jacobins que s’unisson per nos acabar d’escanar.

Tanben nosautres catalans e occitans nos cal amassar e unir perqué ara lo perilh es mai grand.

Mas aquò nos farà pas perdre la fe e l’esperança e tanpauc daissarem de luchar per las nòstras libertats e per las nòstras lengas e cultura.

E quan nos demandaran de votar la Constitucion Europea direm NON, perquè volèm pas èstre complices dels nòstres enemics jacobins.

Volèm l’Euròpa dels pòbles. Volèm l’Euròpa federal. Volèm d’Euròpa de totas las lengas. Volèm l’Euròpa de la justícia igual per totes. Volèm una Euròpa sens frontièras. Volèm cambiar e modificar las frontièras internas e externas dels estats.

Volèm la libertat!.

Ongan, aquest es lo crit de Salau. Libertat!. Aicí sèm en la repùblica catalana-occitana de Salau ont las bandièras son las nòstras e las lengas son lo catalan e l’occitan.

E l’an venent tornarem amb mai de vam e de fòrça

E ara la festa, que la frairetat comença.

Visca Occitània.
Visca Catalunha.

Enric Garriga Trullols
President CAOC

Salau 3 d’agost 2003

diumenge, 22 de juny de 2003

XXV APLEC A MONTSEGUR. DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A MONTFERRIÈR

Sénher Patric Pont, conse de Montferrièr,
Amics catalans e occitans,

En primièr, me cal regraciar, en nom del CAOC catalan e tanben del CAOC occitan, l’acuèlh frairal que nos balha ongan la comuna de Montferrièr per far la part mai complementària de la jornada d’uèi e que a l’encòp es tanben lo 25 aniversari del CAOC e lo 25 aniversari dels Fòcs de Sant Joan a Montsegur.

Ièu èri a Montsegur, lo 23 de junh de 1979, quand avèm alucat un petit fòc al Prat dels Cremats amb la Flama del Canigó, que los catalans anèron quèrre a Perpinhan.

Podiam pas imaginar que la fèsta del Fuòc de Sant Joan se fariá pendent 24 ans e qu’en arribar lo 25èn aniversari seriá suprimida e interdicha de far al Prat del Cremats.

Ièr avèm encontrat l’acuèlh a Vilanòva d’Olmes e uèi a Montferrièr, on la presència de la montanha de Montsegur tanben es evidenta e vesina.

Grands mercès amics, nos avètz ajudat a sauvar la festa de l’amistat occitanò-catalana.


Visca Occitània
Visca Catalonha

Enric Garriga Trullols
President del CAOC
Montferrier, 22 de juny de 2003 

dissabte, 21 de juny de 2003

XXV APLEC A MONTSEGUR. DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS

Sénher Felip Walter, conse de Montsegur
Sénher representant de la Generalitat de Catalonha
Amics catalans e occitans

Sèm amassats un còp de mai occitans e catalans a Montsegur. Mas aquesta amassada es fòrça importanta perque es a l’encòp lo XXVen Aniversari del CAOC e tanben lo XXVen Aniversari dels Fòcs de Sant Joan a Montsegur.

Aqueste gòt de l’amistat que nos ofris uèi la Comuna de Montsegur representa çò que lo CAOC a fargat a Montsegur, la prigonda amistat occitano-catalana.

Representa çò meteis qu’avèm fait ara a la glèisa de Montsegur, un acte que dempuèi 1978, fa 25 ans, fasèm los catalans e occitans cada còp que cantam la COPA SANTA, aquel imne de Frederic Mistral, que ditz “Catalans de luènh o fraires comuniem totis ensems “. Aquò passa en Provença e Occitània tota, mas principalament a Montsegur.

Representa çò meteis qu’avèm fait al Prat dels Cremats amb l’ofrenda florala als martirs catars. Es un acte de justícia e d’amor. Es un acte de frairetat.

Es çò meteis que representa aqueste arbre, plantat davant la comuna, pel CAOC, qu’èra inicialment un pi de doas brancas. Un meteis pòble amb doas lenguas bessonas.

Pel CAOC 25 ans representa tota una vida. Per Occitània representa la recuperacion de las relacions occitano-catalanas modèrnas dins un novèl estatut politic d’Euròpa.

Pòdi pas ara  remembrar tot cò qu’avèm fait, tot çò qu’avèm viscut, tot çò qu’avèm somiat pendent aquestes 25 ans .

Vòli sonque dire qu’aquesta es una escasença importanta que se deuriá celebrar coma cal e regreti que sèm lo pòble aquí, principalament, los que fasèm l’acte, amb l’abséncia de las nautas autoritats qu’avián promés la seuna assisténcia. Lo 21 de junh de 1979 lo pòble, sonque lo pòble èra present al Prat dels Cremats. Ara fasèm coma lo primièr còp. Es lo pòble que fa l’istòria e las dificultats nos faràn pas defalhir e continuarem la lucha per los dreits dels pòbles, per la patz, per la libertat e per l’amistat occitano-catalana.

Visca Occitània
Visca Catalonha.

Enric Garriga Trullols
President del CAOC
Montsegur 21 de juny 2003

dissabte, 7 de juny de 2003

DISCORS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A MARSELHA

Amics occitans de Nimes e de Provença
Amics catalans de Marselha
Amics tots

En primièr vòli mercejar la coral acollença que nos fasètz e aquò es la mòstra mai evidenta de la tradicionala amistat entre Marselha e Barcelona, entre Catalonha e tota Occitània.

Dempuèi lo maridatge entre lo nòstre Ramon Berenguer III e la vòstra comtessa Dolça de Provença las relacions entre catalans e provençaus totjorn son estat cordialas, malgrat qualques moments de guerras o per conflictes politics.

Vòli pas oblidar que Provença e Catalonha an la meteissa bandièra.

Vòli pas oblidar las relacions frairalas entre la Renaissença provençalo-occitana e la Renaixença catalana, amb la prigonda amistat entre Frederic Mistral e lo Felibrige amb los catalans Víctor Balaguer e Mossèn Cinto Verdaguer, entre d’autres.

Tanben vòli remembrar l’aculhença frairala dels provençals, e occitans totes, dels exiliats catalans pendent la guerra civila espanhòla del 1939. D’aquest exili demòra lo Cercle Catalan, de Marselha, que ongan nos a preparat lo viatge tradicional de Pentacosta que fa cada an lo CAOC, amb l’ajuda de l’associacion MARPOC, de Nimes, que mena nòstre grand amic Jòrdi Peladan.

Lo Comitat d’Afrairament Occitano Catalan (CAOC) ongan celebra lo 25en Aniversari de la seuna fundacion, en genièr de 1978.

Son 25 ans de trabalh. Avèm fait un fum d’actes de tota mena, per ajudar la coneissença mutuala entre los dos pòbles e las seunas lengas e culturas, en mai de la nòstra istòria comuna.

Avèm capitat en çò qu’avèm fait, mas demòra de far una molonada de causas que dificilament pòt far una associacion coma la nòstra amb sas limitacions de tot ordre.

Mas lo grand problema que se pausa es que sèm la soleta associacion qu’existís en tota Occitania e en totes los Païses Catalans, dedicada exclusivament a las relacions culturalas entre los nòstres dos pòbles.

Sabi que los occitans e catalans avèm un sòmi, qu’es l’Union Europèa, mas malurosament, fins ara, es un afar dels estats. Avèm pas cap poder e tanpauc cap votz en la novèla Europa. Mas ara dintran, dins la Union Europea, detz estats novèls, e nòu son mai pichons que los Païses Catalans e tanben mai pichons que los Païses Occitans.

Bessai arribarà lo temps que las culturas sense estat seran reconegudas. Pr’aquò ara cal trabalhar amassa per la reconeissença dels nòstres dreits e tanben per afortir la nòstra amistat.

Amb aquesta fe, vos disi grands-mercès a totes, al reveire e
Visca Provença,
Visca Occitania,
Visca Catalonha.

Enric Garriga Trullols
President del CAOC


dissabte, 31 de maig de 2003

DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A RIPOLL

Senyor alcalde,
Amics tots,

En primer lloc voldria agrair aquesta recepció, que ens dóna l’ocasió d’evocar un gran personatge de la història, que tingué relació amb Catalunya, des de l’edat de 18 anys.

Es tracta del monjo Gerbert, d’Orlhac, del monestir de Sant Gerard, a la regió de l’Alvèrnia (Occitània).

Orlhac és la capital de l’actual departament del Cantal. El monjo Gerbert era doncs occità.

Això per la nostra associació, el Cercle d’Agermanament Occcitano-Català, és molt important, perquè les relacions occitano-catalanes són el centre de les nostres activitats i estudis. Nosaltres coneixem Orlhac per haver-la visitat diverses vegades i allí hi ha erigida una estàtua al papa Silvestre II, que fou  el nostre amic, el monjo Gerbert.

També coneixem Alvèrnia, que visitem cada dos anys per Pasqua.

La història de Gerbert és una fabulosa història que no tinc ni temps per contar-la, ni autoritat per analitzar-la. Més encara atesa la presència de l’amic Ramon Sargatal especialista en la matèria.

La història, que lliga Gerbert amb Catalunya, comença amb el pas del nostre comte Borrell II de Barcelona pel monestir d’Orlhac, en el seu camí cap a Roergue per demanar, al comte de la ciutat, la mà de la seva filla Letgarda.

Era una tradició que els comtes catalans es maridessin amb comtesses occitanes i això durà fins el temps de la Croada contra els albigesos.

És l’abat del Monestir d’Orlhac qui demana al nostre comte Borrell II (nét de Guifré el Pilós) que es volgués endur a Catalunya el jove monjo Gerbert per estudiar ciències i matemàtiques. Així fou, i el comte català confià Gerbert al bisbe Ató de Vic. Estigué tres anys a Catalunya i es mogué entre Vic, Barcelona i Girona i segurament també Ripòll, atès que hauria estat segurament en contacte amb l’abat de Ripoll i que aquí hi havia una gran i rica biblioteca.

Avançat l’any 970, el comte Borrell i el bisbe Ató van a Roma per obtenir del Papa la restauració de l’arxidiòcesi de Tarragona, amb seu provisional de Vic. Però se’n duen Gerbert com a company de viatge.

El papa Joan XIII, que rebé i escoltà els viatgers catalans, quedà admirat de la saviesa de Gerbert, portat com a mostra de la cultura catalana.

Resultat. El Papa es quedà amb el monjo Gerbert, que volia presentar-lo a l’Emperador.

A partir d’aquí el seu ascens és imparable i us estalvio la relació de càrrecs i llocs visitats, per dir-vos que el 2 d’abril del 999 aquell jove monjo d’Orlhac esdevenia papa amb el nom de Silvestre II.

En el decurs de la seva vida, sempre es recordà de Catalunya i tingué relacions especials amb els monestirs de Sant Benet de Bages i Sant Cugat del Vallès, per citar els més principals. Però fa poc vam veure a Igualada que també hi tingué relació principal.

Com tota gran figura, tingué detractors i malgrat l’abundant documentació que tenim, encara queden aspectes oberts a la imaginació.

Diuen alguns que introduí l’ús del zero. D’altres diuen tot el contrari, que no feu servir el zero, però en el seu lloc  hi deixava un espai en blanc.

Sigui el que sigui, la veritat és que la vida de Gerbert és apassionant. Fou un home de pau, defensor de la Treva de Déu, una persona de gran cultura, molt avançat al seu temps i especialment un amic de Catalunya.

Però després la història es repeteix en la mateixa Alvèrnia. El 1112, el comte català Ramon Berenguer III es casa amb Dolça de Provença, de Gavaldà, Millau, Rodés i Carladès. Aquest  darrer territori, el Carladès, està situat a l’Alvèrnia i fou el que més temps conservaren els comtes catalans a Occitània.

El Carladès és el segon motiu d’interès dels catalans i la Calandreta d’Orlhac és el tercer motiu, perquè ja fa temps que ajudem aquesta escola occitana, que és la ventafocs, la més necessitada d’Occitània.

El CAOC fa saber la nostra història, cultura i llengua a través del coneixement d’Occitània, amb aquests lligams històrics, però també amb aquests lligams culturals que encara perduren.

Gràcies amics, però si la llengua és la clau, la història és la raó de la nostra existència i l’assegurança de la nostra recuperació nacional.

Visca Catalunya
Visca Occitània


Enric Garriga Trullols
President del CAOC

dimecres, 14 de maig de 2003

PRESENTACIÓ DEL DICCIONARI GENERAL OCCITAN CANTALAUSA A L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS

Honorable Sr. President, amics tots

Aquest acte d’avui és una ocasió molt important per les relacions occitano-catalanes, pel fet de fer-se en aquesta institució catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, que representa la voluntat de conservar la nostra llengua mil·lenària amb la dignitat i valor que tots els pobles atribueixen a la seva llengua pròpia.

L’existència de l’Institut d’Estudis Catalans ja representà i representa una fita importantíssima per la consolidació de la llengua i que fou fundat a Barcelona per Enric Prat de la Riba el 1907.

Malgrat totes les vicisituds que haguè de passar l’IEC, el seu prestigi no passà desapercebut pels occitans i el 1945 (38 anys després de l’IEC) fou fundat també a Tolosa l’Institut d’Estudis Occitans, amb l’encoratjament dels catalans malgrat la dictadura franquista.

Només vull referir-me a dos fets de col·laboració de l’IEC amb l’IEO. Un d’ells és l’edició del Llibre de la Correspondència entre Loís Alibert i Josep Carbonell i Gener (de l’Oficina de Relacions Meridionals) de l’autor Manuel Alquezar.

L’altre és la recent reedició de la Gramàtica, de Loís Alibert.

Malgrat que sempre s’ha desplegat una cordial corrent de simpatia entre els dos instituts, no s’ha avançat gaire en una desitjable col•laboració mútua en aspectes lingüístics, com seria de desitjar, entre les dues llengües bessones, tan íntimament lligades filològicament i històricament.

Dit això, vull comentar el que representa l’aparició del Diccionari General de l’Occità, de Cantalausa.

No és cosa fàcil ser fundador del CAOC i trobar-se mancat durant 25 anys d’eines pedagògiques per aprendre l’occità primer i després per parlar-lo i escriure’l.

Malgrat l’assistència a les Escoles Occitanes d’Estiu, malgrat les revistes i llibres en occità, en diferents dialectes (per complicar més l’aprenentatge), he après principalment la llengua occitana de forma oral, la qual cosa comportà  l’adquisició també de múltiples galicismes usats en el llenguatge socialialitzat, però no normalitzat de l’occità.

Aquesta situació anòmala de la llengua occitana feia encara més necessària que mai obtenir bons diccionaris. Fa 25 anys, apart el de Loís Alibert i el de Roger Barta, no hi havia pràcticament res més referit al llenguadocià modern.

No hi havia, ni hi ha encara, cap diccionari català-occità (excepció del MILA MOTS, de Jacme Taupiac, totalment insuficient). Per tant s’havia de passar pel francès i això suposava i suposa tenir 4 diccionaris: català-francès, francès-català i francès-occità, occità-francès.

Continua la mancança, però l’aparició del Diccionari General Occità de Cantalausa ha simplificat el procés de consulta i de treball i també ha mitigat la sensació d’ofec per la manca d’un diccionari occità-català. La presència de sinònims en el Cantalausa facilita la consulta a partir del coneixement del català, ja que amb molta freqüència coincideix amb un altre sinònim alhora català i occità. El Cantalausa aproxima el català i l’occità de forma pràctica, car si alguns mots són diferents, en canvi coincideixen en un o diversos sinònims del mot aparentment diferent.

Crec que a partir d’ara no podré prescindir del Cantalausa, perquè a més de la facilitat d’identificar els mots, cap altre diccionari conté tantes entrades i definicions.

En català moltes vegades hem de consultar diferents diccionaris, com el Fabra, el Moll, l’Enciclopèdia i de cops el Coromines. Igualment, per l’occità, segurament en ocasions especials de recerca haurem de consultar, l’Alibert, el Barta, el Laus, el Rapin, Tot en oc, etc. Però el Cantalausa s’imposarà   com un recurs imprescindible d’ara endavant.   

Per això, des del punt de vista operatiu i pràctic de utilització i conreu de la llengua occitana, el CAOC és conscient de la importància històrica que representa per Occitània aquesta obra monumental, totalment en occità i alhora un mitjà formidable que es posa al servei dels conreadors exteriors a Occitània, que servirà alhora per normalitzar l’ensenyament de l’occità a l’exterior.

Agraeixo a l’Institut d’Estudis Catalans i al seu president l’acolliment prestat per presentar aquesta obra històrica que marca un nou fet històric i també agraeixo a l’autor l’immens treball que ha realitzat i la seva gentilesa de venir a Catalunya per presentar-nos aquest diccionari.

E ara, per acabar, vòli dire en occitan que los catalans mercejam a l’autor Loís Combas de nos portar la paraula occitana, liura de malas erbas, coma disiá lo nòstre poeta Salvador Espriu. Aprèp la foscor arriba l’alba, qu’a trigat fòrça e qu’avèm  esperat long temps e ara arriba un auçament de lutz en las tenèbras. Vos avètz trabalhat e viscut per nos sauvar los mots, las paraulas e los noms de las causas.


Grands mercès
Moltes gràcies a tothom
Visca Catalunya
Visca Occitània

Enric Garriga Trullols
President del CAOC
Barcelona, 14-05-2003

dissabte, 19 d’abril de 2003

VIATGE DE PASQUA AL CANTAL E PUÈI DE DOMA. DISCORS D'ENRIC GARRIGA A MASSIAC

Sénhers conses
Amics occitans e catalans

Los catalans sèm fòrça contents pel vòstre coral acuèlh en aquesta data de Pascas, qu’es una fèsta d’alegria e de frairetat.

Occitans e catalans avèm un patrimòni comun que partajam en los domenis de la cultura,  lenga, istòria, folclòre e d’autres coma la cosina etc. Per aquò dempuèi 25 ans lo CAOC fa reviscolar aquestes ligams frairals entre los dos pòbles. Los catalans del CAOC aprenon l’occitan e los occitans del CAOC aprenon lo catalan. Es un biais de nos melhor relacionar e de nos conéisser melhor.

Es evident que las frontièras an separat los nòstres dos pòbles pendent fòrça sègles. Mas autras frontièras demòran, l’ignorància del vesin, l’ignorància de la lenga.

A mesura que l’anglés es lo sol mejan de comunicación mondiala, los pòbles pèrdon poder cultural e las lengas, abans mejans de transmission de cultura, demòran aisinas vièlhas sens usatge exterior coma mejan de comunicacion.

La patz es lo simbòl de Pascas. E aprèp la guèrra arriba la patz que volèm que dure. Mas per evitar la guèrra cal que la justícia siaga un dreit dels pòbles. Los estats jusqu’ara son los sols responsables de las guèrras perqué an impausat injustícias. Pensi en aquest moment amb lo grand pòble curde dividit per cinc o sièis frontièras. Los occitans e catalans coneissèm tanben los problèmas de las frontièras que nos separan e per aquò sèm per la patz e per l’anullacion de las frontièras. E aicí evitarem totas las guèrras.

Visca Catalonha
Visca Occitània