dissabte, 6 de setembre de 2003

ALOCUCIÓ D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA SEVA NEBODA MIREIA FARRÉ GARRIGA

Benvolguts amics i familiars,

Només voldria dir-vos que fa només trenta anys que em dedico a fomentar les relacions occitano-catalanes. Altres ja ho fomentaren fa temps. Entre ells, Víctor Balaguer, que connectà amb el gran poeta occità i premi Nobel, Frederic Mistral. Fou aquest poeta provençal qui féu la popularització i difusió mundial del nom Mireia amb la seva gran novel•la que té per títol aquest nom.

La gran escriptora mallorquina Antònia Salvà la traduí en vers al català el 1917. A partir d'aquell moment el nom de Mireia el porten milers de catalanes.

És un nom molt maco, Mireia. Però què és Mireia? Doncs no ho sabem certament.

Malgrat això, ja era utilitzat aquest nom a Provença per designar com a qualificatiu les nenes provençals ben maques. Per exemple, deien "aquesta nena és una mireia", o sigui, una nena molt formosa i bonica.

A diferència d'altres noms de sants o santes, Mireia és una excepció. És un nom universal, però té el seu origen en un sentit de bellesa, de formosor.

Enamorat com sóc de tota la cultura occitana vaig sentir una gran satisfacció de tenir una neboda que es digués Mireia, i alhora, tan guapa i formosa com el seu nom indica.

Recordo també aquella altra hermosura de nena, una altra "mireia", que es deia Isabel, la meva germana petita i la mare de la Mireia.

De cara al cel dic gràcies germana Isabel per donar-me l'ocasió d'estar present avui en aquest acte en què la Mireia, el teu mirall, la teva filla, que porta el bonic nom provençal, es casa.

Segur que la nostra Mireia continuarà la saga de les Mireies, en un món millor, on es pugui valorar la vàlua de l’heroïna de Mistral, aquella Mireia sempre perenne i perdurable a través del temps i de les generacions.

A tu, Mireia; i a tu, Dani, us desitgem molts anys de vida i de felicitat.
Gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada