divendres, 21 d’agost de 2009

DISCORS D’ENRIC GARRIGA. ESCÒLA OCCITANA D’ESTIU DE VILANÒVA D’ÒLT

Sénher President de l’EOE,
Magnific Sindic de la Val d’Aran,
Amics Occitans,
Amics catalans,

Ongan es lo 35 aniversari de l’Escòla Occitana d’Estiu, qu’a resistit durant 35 annadas las diferentas crisis e las a superat totas e superarà tanben, ne soi segur, la crisi mondiala actuala.

La fe nòstra e la fe vòstra es viva perqué avèm realizat un fum d’òbras. Avèm fait un long camin amb òbras. Aicí residís la rason de la nòstra fòrça e tanben la nòstra voluntat de resisténcia i d’avançar. La Fe sens òbras mòrta es.

L’an passat foguèt lo 30 aniversari del CAOC e lo CAOC a estat present a l’Escòla Occitana d’Estiu pendent 32 ans. A mancat las tres premièras annadas perquè existissiá pas encara. Mas ai verificat que en aquelas tres primièras annadas venguèt pas degun catalan. Es lo CAOC lo portaire dels catalans. E aquò contunha. Avèm ara 31 catalans aicí a l’Escola. Compti pas los del grop de musicaires aranesis.

L’accion francesa en Catalonha foguèt fòrça eficaç per espandir l’ensenhament del francés en las escòlas catalanas coma lenga universala de cultura, mas amagava l’accion destructora contra l’occitan e las lengas de França. Ara que l’anglés a pres la plaça al francés arriba lo moment que lo catalans començan d’aprendre l’occitan, favorizat per l’oficialitat de l’occitan en tota Catalonha.

La collaboracion del CAOC amb la Generalitat de Catalonha a permés ongan de far dos corses d’occitan a Barcelona, un normal d’octubre a mai e l’autre intensiu al mes de julhèt. Los dos son del nivèl A2 basic. S’an inscrit al primièr 38 personas e al segond 13 e aquò fa un total de 51 personas.

D’aquestes an aprovat las espròvas 37. Es una granda capitada per començar. En lo novèl cors farem los nivèls A2 e B1, segon lo reglament de las lengas de l’UE.

Tot aquò son las primièras consequèncias de la declaracion de l’oficialitat de l’occitan en Catalonha.

Abans los catalans s’interessavan per la lenga occitana per curiositat, per un sentiment de frairetat e per l’istòria comuna.

Ara, en mai d’aquò, i a l’interés per l’utilitat e per aver mai de possibilitats de trabalh en l’administracion publica catalana o en las facultats de letras e romanicas.


Lo CAOC amb l’ajuda de la Generalitat voldriá federar totas las associacions occitanas, que fan ensenhament de l’occitan pels adultes, amb lo CAOC, per fargar amassa programas, manuals dels corses e tanben materials didactics d’occitan estandard.

Parlarai pas de las autras activitats del CAOC que coneissètz. Ara sonque vos vòli presentar lo grop de la Val d’Aran.

Fins ara lo CAOC a fait venir a l’EOE sonque grops catalans, aqueste còp vos presentam un grop de musica tradicionala de la Val d’Aran que s’apella BRAMATOPIN. Son pas catalans, mas son dedins lo territòri de la Generalitat de Catalonha. Soi segur que vos agradarà, mas i a una causa encara mai principala que fa d’aquesta presència un fach d’importància istorica. Es lo primièr còp qu’un grop aranés arriba a l’EOE.

E aquò es pas tot, perqué tanben ongan, per primièr còp, avèm a l’EOE una estagiària aranesa pendent tota la setmana.

Es plan conegut que l’union fa la fòrça.

E per acabar vos disi que lo CAOC serà tanben present a la Manifestacion a Carcassona, lo 24 d’octobre 2009, coma en las doas manifestacions precedentas del 2005 e 2007.

Visca Aran, Visca Occitània, Visca Catalonha,

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

diumenge, 2 d’agost de 2009

XXII PUJADA AL PÒRT DE SALAU. DISCORS D’ENRIC GARRIGA AL PÒRT DE SALAU

Senyor alcalde de l’Alt Àneu,
Senyor alcalde de La Guingueta,
Sra. alcaldessa d’Isil i Alós
Conses e conselhièrs municipals occitans,
Autras autoritats e representants d’associacions,
Cars amics occitans,
Benvolguts amics catalans,

Som aquí dalt de la muntanya, que uneix els nostres dos pobles Occitània i Catalunya, per expressar públicament la nostra voluntat de pau, d’amistat i de germanor. Però també per expressar ben alt (això és ben evident) i també ben fort que som dos pobles maltractats i marginats per la història, però que encara vivim, que encara existim i que encara lluitem i que continuarem lluitant per salvar la nostra llengua i la nostra cultura respectiva i també la nostra identitat de nació, com digué en Frederic Mistral en l’himne provençal de la Copa Santa.

Però fixeu-vos-hi bé, així com Espanya i França s’han fet forts i grans per les guerres i per les armes, Catalunya i Occitània es recuperen i es fan fortes en els períodes de pau i de democràcia. La recuperació occitana s’inicia al final de la segona guerra mundial el 1945 i la recuperació catalana s’inicia amb la mort del dictador el 1975 i la vinguda de la democracia.

Hem passat de ser un dialecte a ser llengua oficial catalana. I en el cas d’Occitània la llengua ha passat de ser un patués a ser un patrimoni de França. Tot això de moment, però continuarem avançant.

A continuació parlaré en occità, com he fet sempre, però ara amb més raó atès que l’occità està declarat llengua oficial de Catalunya, des del 2006.

Cars amics occitans,

Sèm arribats fòrça nombroses coma cada an. Los 200 participants de la primièra pujada fa 22 ans los avèm multiplicat e tanben avèm multiplicat lo vam e la fòrça de la nòstra rason e de las nòstras accions e conviccions.

Las accions reivindicativas catalanas se fan grandas e passan de Barcelona a Brussèlas, la capitala de l’Union Europèa.

Las accions reivindicativas occitanas tanben son cada còp mai grandas. La manifestacion per la lenga occitana a Carcassona de 2005 amassèt 10.000 manifestants. Dos ans aprèp en 2007 la manifestacion a Besièrs amassèt 20.000 personas, lo doble que Carcassona.

Ongan, lo dissabte 24 d’octobre se farà una autra granda manifestacion per la lenga occitana a Carcassona. Soi segur que serem encara mai nombroses. I anirem totes, e tanben los catalans, coma en cada escasença, perque lo vòstre combat tanben es lo nòstre combat.
Las nòstras lengas son pas los patés dels ignorants. La lenga occitana e la lenga catalana son lengas nimai ni mens coma totas las autras lengas, amb la meteissa valor e la meteissa dignitat e los meteisses dreits.

Voldriá faire arribar a Madrid e Paris aquesta crida dels occitans e catalans amassats al Pòrt de Salau per los dire que per aicí passava lo camin de la libertat dins los dos sens. Sèm en una granda nautor fisica mas tanben en una granda nautor morala d’amistat entre los dos pòbles, entre las doas nacions que son sòrres abans que França e Espanha espeliguesson.

Aquesta frairetat contunha a travèrs lo temps e l’istòria e se fa fòrta a Salau, a Carcassona e endacòm mai ont se retroban occitans e catalans.

Lo CAOC dempuèi 32 ans trabalha per aquesta frairetat e totes sètz convocats a Carcassona e tanben a Salau l’an venent e segur que serem mai nombroses.

Visca Salau. Visca Catalonha. Visca Occitània.


Enric Garriga Trullols
President del CAOC