dilluns, 7 de desembre del 1998

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS DECADA JAUME I (MONTPELLER)

Montpelhièr, 7 desembre 1998

Sénher president del Cercle Occitan, sénher cònsol.

Cars amics occitans e catalans,

En primièr vòli regraciar los amics que m'an elegit per presidir aquestes actes en onor del rei Jaume I. Sabi que soi pas la persona que pòt parlar amb mai de competència del temps tribulat que visquèt lo rei Jaume, perquè soi pas un especialista e tanpauc un istorian.

Pensi que m'an causit per mon trabalh, pendent mai de 20 ans, per las relacions occitano-catalanas, especialament dins la seccion catalana del CAOC, que pòrta e a portat lo pes mai pesuc per far avançar la frairetat occitanò-catalana, pel biais de la mutuala coneissença dels nòstres dos pòbles e de las nòstras lengas e culturas.

E ne soi fièr d'aqueste trabalh fait pel CAOC pendent 20 ans.

Josep Maria Batista i Roca me cridèt per crear lo CAOC, que foguèt fondat a Barcelona, lo 21 de genièr de 1978. Aprèp l'acte de presentacion publica a Barcelona se faguèt un autre acte a la Universitat de Perpinhan, lo 11 de febrièr de 1978. Es la primièra reünion de las doás seccions occitana e catalana.

D'aquestas reünions n'avèm fait XXXIV, en 20 ans, la darrièra a z'Albi, lo passat 21 de novembre 1998. Mas aquestas reünions conjuntas son reünions estatutàrias, de formalitat, de trabalh o d'organizacion interna e de ligam entre las doás seccions del CAOC, sempre acompanhadas d'autras causas: recepcions oficialas a la comuna, velhadas, etc. A la darrièra, a z'Albi, i cal ajustar la primièra messa que se fa a z'Albi, en occitan, a la glèisa de Sant Salvi. Foguèt una granda capitada. I aviá mai de dos cents personas a la messa en occitan. Solament l'evangeli foguèt legit en catalan, pel monge de Montserrat, paire Miret. Tota la resta se faguèt en occitan, per l'abat Robèrt Cabié, de Rabastencs.

Avèm pas lo temps de veire çò qu'es passat, de mai principal, en aquestas reünions conjuntas, mas vòli profitar de l'escasença d'èstre a Montpelhièr per parlar d'una d'aquestas reünions, la quatrena, que se faguèt per Sant Joan, pendent tres jornadas, a l'Ostal de la Vila de Montpelhièr, los 23-24 e 25 del mes de junh de 1978. Foguèt tanben una granda capitada, amb fòrça de participacion, amb velhadas de musica e de cançon occitana. Danças catalanas e sardanas a la plaça de l'Uòu o de la Comèdia. Conferéncias e collòqui sus l'espaci catalano-occitan. Aicí, a Montpelhièr, foguèron elegits Pèire Vilar, president de la seccion occitana, e Josep Maria Batista i Roca, president de la seccion catalana. Lo conse de Montpelhièr foguèt present pendent los actes e faguèt la promessa de far sòci del CAOC la comuna de Montpelhièr. Lo cardinal e archevesque Guyot, de Tolosa, tanben nos mandèt son messatge e se planhissiá d'aver pas un Montserrat en Occitania.

Los intervenents mai principals fogueron Pèire Vilar (occitan), Manuel Sanchís Guarner (catalan de València), Robèrt Lafont (occitan), Jòrdi Fournier (occitan), Josep M. Muntaner Pasqual (catalan) e Jòrdi Ventura, catalan que parlèt en occitan.

Aqueste foguèt lo primièr e lo darrièr còp que lo CAOC festejava Sant Joan, en defòra de Montsegur. A partir 1979 la fèsta de Sant Joan se passa sempre a Montsegur. Pendent 20 ans occitans e catalans nos sèm aplegats, amassats, a l'entorn del fuòc de Sant Joan, alucat al Prat del Cremats, dejós lo castel dels catars.

Ara, après 20 ans, Montsegur pren un autra dimension. Es lo simbòl de l'amistat occitano-catalana e tanben la fisança per l'avenidor nòstre e comun. Sèm en camin de recuperar los ligams millenaris qu'existisson entre los nòstres dos pòbles.

Los cambiaments politics e estructurals que son en camin de fargar una novèla Europa i ajudaràn fòrça. E tanben la nòvela dinamica que s'es creada dins l'estat espanhòl, après la patz al país basque. Se dobrís una nòva etapa que cambiarà tota l'estructura de la Constitucion espanhòla.

Ara los catalans, basques e galicians trabalham amassa e anirem duncas al cap. E lo president Pujol, sens córrer, i vòl arribar aquest còp. Vòl sortir d'unas dependéncias, principalament fiscalas, culturalas e lingüisticas, etc.

A l'Amassada del CAOC, a z'Albi n'avèm parlat de tot aquò e pendent tota l'annada del vinten aniversari ai fait lo bilanç del CAOC, de son trabalh e tanben la comparason entre la situacion de 1978 e l'actuala.

Malgrat totas las grandas dificultats, lo CAOC a fait un long camin e un grand trabalh, que podèm qualificar d'extraordinari compte tengut de las grandas dificultats presentas, de l’indiferéncia sociala e politica e tanben de la manca d'ajudas o de subvencions economicas.

Es pendent l'Amassada d'Albi que lo nòstre vicepresident Xavier Bada diguèt qu'es fòrça extraordinari que una entitat coma lo CAOC fasque d'actes principals pendent mai de 50 jornadas de 1998. Aquò balha l'exemple mai evident de la granda capacitat de trabalh del CAOC.

Xavier Bada, qu'es un òme convençut e caparrut, a ideat e proposat al CAOC de faire un grand Congrés occitano-catalan. Pensi que capitarem. Totara avèm capitat en relacion a la participacion de la Generalitat, dins los aspectes d'organizacion e economics. Aquò vòl dire que la Generalitat finalament s'interessa per Occitania en prendre en carga l'organizacion del Congrés ideat pel CAOC.

Las causas se bolegan fòrça e l'IEO e l'Institut d'Estudis Catalans an signat, pel premièr còp, un acòrdi de collaboracion mutuala.

Lo passat 30 d'octobre, lo president de l'IEO, Felip Carbona,èra a Barcelona al meteis costat del President Jòrdi Pujol, a la meteissa taula per sopar, en l'acte de remesa d'un premi a Marcèl Baiche, pel primièr còp a un occitan, qu'es president del CAOC occitan, que li balhèt lo meteis Jòrdi Pujol. Ieu profiteri l'escasença per parlar, dins mon discors, del Congrés e la convenéncia d'intervenir mai fòrt en las relacions occitano-catalanas.

Per la part catalana aurem fòrça collaboracions e una unitat d'accion. Per la part occitana se deuriá passar atal, mas cal evitar las manifestacions publicas d'enemistat que se fan entre intellectuals occitans, perque aquò fa impossible formar un grand equip, una còlha bèla, per trabalhar pel Congrés. E a mon vejaire, se pòt pas faire lo Congrés sens la participacion activa de l'IEO.

Se i a de personas que vòlon mai d'informacion sul CAOC e sul Congrés sèm prestes a las informar e a facilitar sa participacion a las activitats e d'en devenir sòci.

Ai profitat de la vòstra paciéncia per parlar del CAOC, qu'acaba practicament amb aqueste acte son vinten aniversari. Mas contunha sas activitats.

Lo CAOC pendent vint ans, e cada an, a fait fòrça congresses. Lo modèl del CAOC serà lo modèl del Congrés, es lo sieu imatge.

E ara, abans de presentar los intervenents, me cal dire quicòm de Jaume I que nasquèt a Montpelhièr, lo premièr de febrièr de 1208. Era lo filh del rei catalan Pere I lo Catolic, que moriguèt a Muret lo 12 setembre de 1213. Sa maire èra la reina Maria de Montpelhièr, que moriguèt a Roma lo meteis an e al meteis atge que lo rei. Jaume I passèt tres ans en poder de Simon de Montfòrt, lo murtrièr de son paire, que ne foguèt liberat pel papa de Roma, qu'acceptèt las pregàrias de sa maire de lo metre jos la siá proteccion.

Quand son passadas aquestas e d'autras dificultats, lo rei Jaume perd practicament totes los dreits sus Occitania, pel Tractat de Corbeil, lo 11 de mai de 1258, amb l'excepcion de Montpelhièr, Carladés e l'Omeladès.

La politica d'expansion catalana fa un cambiament de direccion, mas oblida pas los occitans e se fan fòrça negociacions diplomaticas que capitan pas.

Lo 31 de desembre 1229 ganha l'iscla de Malhòrca, a l'atge de 20 ans.

Lo 9 d'octobre de 1238 ganha la ciutat de València, a l'atge de 30 ans.

Los Païses Catalans an nascut.

dissabte, 21 de novembre del 1998

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A ALBI

Sénher conse, cars amics occitans e catalans,

Sèm venguts a Albi per faire la nòstra amassada anuala de las doás seccions del CAOC. Mas tanben cal dire qu'avem causit Albi per autras rasons. En primièr per l'ofèrta d'acuèlh dels nòstres amics occitans d'Albi, que nos an fargat un bèl programa de visitas e d'actes, e en segond, perqué Albi es una bèla, polida e interessanta ciutat qu'ofrís al viatjaire las sias riquesas artisticas e istoricas excepcionalas. A tot aquò encara cal ajustar la visita que farem tanben deman de l'istorica e monumentala vila de Còrdas.

E soi segur que d'aquestas visitas ne gardarem una bona remembrança e sèm obligats de tributar una granda reconeissença als nòstres amics occitans per son grand trabalh d'acuèlh.

Aquò dit, me cal ajustar que sèm just, o gaireben al final, del nòstre vintèn aniversari. En genièr,a Barcelona, e en febrièr, a Perpinhan, avèm commemorat e festejat los 20 ans d'aquestes actes que se faguèron en aquestas doás vilas catalanas, ont nasquèt pel premièr còp lo CAOC.

Pendent tota l'annada ai fait fòrça discorses e conferèncias e çò que mai m'a interessat es de faire lo bilanç del trabalh fait pel CAOC. Vos pòdi assegurar que las condicions politicas e socialas catalanas, en 1978, èran pas gaire favorables en relacion al nòstre projecte occitan, perqué en aquel moment lo mai urgent èra tornar recuperar l'estatut d'autonomia per Catalonha e d'autra part cap de catalan coneissiá pas l'existéncia d'Occitania. Malgrat aquestas grandas dificultats, lo CAOC a fait un long camin e un grand trabalh, que podèm qualificar d'extraordinari, en atencion a las grandas dificultats presentas, a la indiferéncia sociala e politica e tanben a la manca d'ajudas economicas.

Mas a despart d'aqueste bilanç del CAOC, de 20 ans, i a tanben un autre bilanç a faire e que ieu ai analizat pendent tota l'annada, es la comparason de la situacion politica catalana e occitana en relacion a las nòstras lengas, de çò que se passava fa 20 ans e ara.

E aquí avèm, per la partida catalana, una granda avançada de la coneissença de la nòstra lenga. L'Estatut d'autonomia a fait son trabalh, ambe problemas segur, mas las causas son plan diferentas de fa 20 ans. Vos vau balhar unicament un exemple : ara, totes los joves de mens de 25 ans sabon parlar, legir e escriure correctament lo catalan coma lo castelhan. La lenga catalana es obligatòria a l'escòla e es la lenga utilizada per aprendre totas las matièras escolaras, ambe l'excepcion del castelhan. L'escòla es la clau de la recuperacion de la lenga catalana.

Mas per la part occitana las causas an avançat d'un autre biais.

L'avançada es mai que mai morala. Per exemple demòra pas la vergonha de parlar patoés. Ara parlar occitan es un signe de cultura, es una valor que cal ajustar coma un merit excepcional cultural e personal.

D'autra part, parlar occitan es pas ara considerat coma un atemptat contra França. Los caps exagonals venon mai tolerants e los occitans an enveja de recuperar son identitat occitana.

Es evident que si fasèm la comparason amb los catalans la diferéncia cada còp ven d'èstre mai granda. Aquí lo responsable de la situacion deplorable de las autras lengas de l'estat francés es lo jacobinisme, que a pas signat la Carta de las Lengas Minoritàrias e tanpauc l'article de la Carta dels Dreits de l'Enfant.

Mas i a autras causas qu'an avançat. Per exemple fa 20 ans i aviá pas cap de calandreta. Ara cada còp i a de mai en mai per tota Occitania.

Malgrat que unicament una pichoneta partida dels enfants occitans aprenon la lenga, d'aquestes n'aurem deman los militants per contunhar l'avançada mai luènh.

Mas i a dins l'estat espanhòl, ara, fòrça causas que se bolegan fòrt, e tanben i a de cambiaments politics estructurals dins la nòvela Euròpa que se farga, e tot aquò farà cambiar las actituds del govern de França, en relacion ambe las autras lengas dels pòbles de l'estat francés.

D'autra part, la Generalitat de Catalonha pren en carga l'organizacion del Congrés Occitano-Catalan, ideat pel CAOC. Aquò vòl dire que finalament la Generalitat s'interessa per Occitania.

Lo 30 d'octobre lo president de l'Institut d'Estudis Occitans èra a la meteissa taula presidenciala per sopar, amb lo president Jòrdi Pujol, pendent l'acte de remesa d'un premi, pel premièr còp, a un occitan, Marcèl Baiche, aquí present.

Ieu profitèri l'escasença per parlar, dins mon discors, del Congrés Occitanò-Catalan e de la convenéncia d'intervenir mai fòrt en las relacions occitanò-catalanas.

Arribat en aquest punt, profiti per felicitar, un autre còp, Marcèl Baiche per lo premi ganhat e tanben per lo regraciar d'aver acceptat de renovar son mandat de President del CAOC occitan, una annada de mai.

E a totes vos vòli regraciar de la vòstra paciéncia de m'escotar.

E per acabar cridi :

Visca Occitania !

Visca Catalonha !

Enric Garriga Trullols

Albi

dissabte, 14 de novembre del 1998

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L'IEO DE NIMES

Sénher President de l'IEO, cars amics,

En nom del CAOC, en nom de Catalonha, vos saludi a totes, un còp de mai, en aquesta 53 Amassada de l'Institut d'Estudis Occitans.

Per ieu, que soi, secretari permanent del CAOC, (degun vòl aqueste poste de trabalh non pagat) aquesta es una escasença importanta, perqué ongan avèm celebrat lo XX aniversari de la fondacion del CAOC.

Aquesta celebracion nos a portat mai de trabalh. Al meteis temps avèm tanben commemorat lo XX aniversari del Fòcs de Sant Joan a Montsegur amb 700 personas.

Pendent 20 ans occitans e catalans nos sèm aplegat, amassat, a l'entorn del fuòc de Sant Joan, alucat al Prat dels Cremats, dejós lo castel catar.

Ara, aprés 20 ans, Montsegur pren una autra dimension. Es lo simbòl de l'amistat occitano-catalana e tanben representa la fisança pel avenidor nòstre e comun. Sèm en tren de recuperar los ligams millenaris qu'existisson entre los nòstres dos pòbles.

Los canviaments politics, dins la novèla Europa que se farga, nos ajudaràn fòrça per obtenir aqueste objectiu de recuperacion istorica e culturala.

A l'estat espanhòl tanben las causas se bolegan fòrt e tot aquò farà canviar las actituds del govern de França, en relacion ambe las autras lengas dels pòbles de l'estat francès.

A Estella (Navarra) las fòrças politicas nacionalistas bascas signèron lo pacte de Lizarra, lo 12 setembre, e aquò foguèt çò que mancava per decidar ETA renunciar a la violéncia. Ganhar la patz es estat bon pels nacionalistes. Mai que bon, formidable. Pel contrari per Madrid es perdre la granda batalha de l'unitat espanhòla.

Podèm dire que la novèla situacion basca a generat una novèla dinamica dins l'estat espanhòl, qu'afecta primordialment los catalans, los basques e los galicians. Se dobrís una nòva etapa que canviarà tota l'estructura de la constitucion espanhòla, fargada fa 20 ans, amb tota mena de limitacions e de menaças, principalament militaras.

Parallelament los acordis tripartits entre basques, catalans e galicians an fait son camin e un fòrt trabalh dempuèi la Declaracion de Barcelona (16 julh) e contunhats pels acòrdis de Gasteiz (15 setembre) e de Santiago ( 30 octubre).

Après, las eleccions basques, del 25 d'octubre, son estadas una mena de referendum que los nacionalistas an ganhat per 43 contra 32.

Ara , a començat un gran debat e aqueste còp aniram juste al cap, dinc al cap sens córrer, mas tanpauc sens renunciar a çò que volèm, la sobirania dels nòstres pòbles dins la novèla Euròpa, on desiram d'èstre tractats  com estats, pas coma regions, Sabèm qu'es una question de futur  e ara n'avèm l'escasença e ne volèm profitar .
La plurinacionalitat  ferà obligatori lo canviament constitucional de l'estat espanhòl. Aquò es segur. Volèm sortir, aqueste còp, d'una situacion de dependència fiscala, culturala, lingüistica, e dedins totes los autres terrens e tanben, en lo terren esportiu. Ara meteis volèm federacions esportivas catalanas independentas de las espanhòlas e aquò segurament serà la primièra avançada importanta.

E per acabar torni parlar del CAOC e del Congrés Occitanò-Catalan de l'an 2000. Avèm una bona disposicion per part de la Generalitat, que trabalha regularament amb lo CAOC e la FOC en la preparacion del Congrés. Aurèm força collaboracions per part catalana. Aquí avèm e aurèm unitat d'accion.

Per part occitana se deurià passar atal. Mas los manifestacions publicas d'enemistat que se fan entre intellectuals occitans ajudaràn pas gaire a formar un grand equip, una còlha bèla, pel trabalh occitan dins lo Congrés Occitanò-Catalan.

A mon vejaire se pòt pas faire lo Congrés sens la participacion activa de l'IEO.

Lo 30 d'octubre passat lo president de l'IEO, Felip Carbona, èra al costat del President Jòrdi Pujol a la meteissa taula per sopar, en l'acte de remesa d'un premi a Marcèl Baiche, per primièr còp a un occitan, president del CAOC occitan, que li balhèt lo meteis Jòrdi Pujol.

Ieu profitèri l'escasença per parlar, dins mon discors, del Congrés Occitanò-Catalan e de la conveniència d'intervenir mai fòrt en las relacions occitanò-catalanas pel mejan del Congrés.

Soi segur que la Generalitat finalament s'interessa per Occitania. N'avem d'unas pròvas recentas e nos cal a totes de ne profitar.

Vos desiri a totes un bon trabalh e vos inviti a venir lo dissabte e dimenge venent a Albi, a l'Amassada del CAOC. Ne tornarem parlar, a Albi, de totas aquestas causas.

Grands mercès per m'escotar.

Enric Garriga Trullols

Secretari del CAOC

Nimes 14-11-1998

dissabte, 20 de juny del 1998

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L'ESTÈLA DEL PRAT DELS CREMATS

Amics occitans e catalans,

Sèm aicí, un còp de mai, amassats un petit grope de catalans e occitans, davant aquesta estèla que fa la remembrança del darrièr acte de la subrevivéncia d'Occitania.

Quan s'atudèt lo lenhièr del Prat dels Cremats venguèt la negra nuèit sus aqueste país d'òc e encara dura e contunha.

Malgrat que l'auba es pas encara arribada i a un espandiment d'una novèla idèa d'Euròpa que nos fa creire qu'arribarà lo jorn de la renaissença occitano-catalana.

E que tornarà reverdir e florir lo laurièr.

Sèm a la fin del sègle vint e es de mal comprene perqué en Europa, dins l'Europa progressista de las libertats, son pas encara reconeguts los dreits mai elementaris dels pòbles minoritaris que son dins los Estats. Es vertat, e o cal reconéisser, que la majoritat dels Estats an donat, an tornat, una partida importanta dels dreits culturals, lingüistics e nacionals, a aquestes nacions sense Estat.

Per exemple Espanha, Itàlia, Belgica, Anglaterra. Aquò son avançadas cap a l'esperança, mas dins aquesta novèla situacion i a una granda excepcion: França, que demòra jacobina e centralizaire e que vòl pas cambiar las causas del dedins, mas demanda lo respècte de las diferentas lengas dels Estats actuals, dins la Comunitat europèa.

Aquesta actitud es pas normala e per aquò los govèrns franceses an fait de l'anormalitat una situacion legala, per far paréisser normal ço qu'es evidentment anormal.

Cresi qu'avètz comprés que l'anormalitat en Europa es l'article II de la Constitucion francesa e lo refús de signar la Carta de las lengas minoritàrias.

Aquò serà de plan mal cambiar. Mas aquí avèm i aurem lo grand trabalh per denonciar aquesta excepcion francesa.

Lo pas del temps e la novèla situacion europèa va dins lo sens de donar mai de competéncias a las nacions, apeladas regions, e aquí espèri que França perdrà de batalhas.

Dins aqueste espèr de libertat vos demandi de tornar a Montsegur cada an per cridar:

Visca Occitània. Visca Catalunya.

Visca l'Amistat Occitano-Catalana

Enric Garriga Trullols

diumenge, 15 de febrer del 1998

XX ANIVERSARI DEL CAOC. DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A PERPINYÀ

Senyor adjunt d'alcalde, senyor regidor. Benvolguts amics catalans i occitans,

És amb gran satisfacció que prenc la paraula en aquest acte que commemora el XX Aniversari d'aquella primera reunió conjunta de les dues seccions, occitana i catalana, del CAOC a la Universitat de Perpinyà. També és aquí que em venen a la memòria tots aquells viatges que feia a Perpinyà, molt abans, fa més de 30 anys, i que sempre he continuat, però que aleshores m'oferien l'atractiu de trobar aquí coses prohibides a la Catalunya del Sud, com són les banderes catalanes desplegades al vent, no solament al Castellet, sinó pertot Perpinyà, inclosos els edificis oficials. També podíem comprar llibres catalans prohibits al Sud, a la llibreria d'en Joan Cayrol. Podíem parlar de política al Centre català, i per arrodonir el dia es podien ballar sardanes al Palmàrium. De mica en mica vaig poder travar amistat amb molts catalans del Rosselló, com Josep Deloncle a la seva farmàcia; com Lluís Esteve; com el Dr. Francesc Català, de Vinçà; com Gilbert Grau, d'Elna; com Salvador Figueres, del Centre Català i com Josep Batista i Roca, precisament per primer cop el mateix dia que feia els seus 80 anys i en ocasió de l'homenatge que se li retia a l'Hotel Majorca, el 26 de juliol del 1975. En aquest homenatge a Batista i Roca hi assistiren també Ramon Trias Farga, Maria Macià i Josep Trueta. Ara, 23 anys després, totes aquestes persones citades ja fa temps que ens han deixat. Però les remembrances d'aquell temps encara són ben presents en el meu record. Aleshores vaig poder seguir i resseguir tot aquest país català entre les Alberes i les Corberes. Vaig poder assistir a la Universitat d'Estiu de Prada i a les commemoracions de Pau i Treva de Toluges i vaig veure erigir monuments a la memòria de Lluís Companys i dels catalans exiliats el 39, entre altres coses.

Dels amics d'aquell temps encara un bon grapat són vius, Teresa Rebull, Joan Simó, Joan Reynald, Josefina Matamoros, Ramon Gual, de Codalet; Montserrat Carrion, Pere Gensana d'Elna, Llorenç Planes (un amic que m'ha comprès sempre), Pilar Balada, Jordi Carbonell Trias, Jaume-Gaspar Deloncle, Margarida de Descatllar, Miquel Mayol, Renada-Laura Portet, Pere Verdaguer i més moderns Pere Guardiola, de Prats de Molló, Daniela Grau, Jordi Vera, Joan Pere le Bihan, de la Bressola, Pere Taillant, de Pià, Armand Samsó, de Salses, Pere Manzanares, d'Arrels; Pere Codonyan; Andreu Barrere; Albert Bertrana i el seu fill Univers; Eliana Comelada; Anna Jordà; Joan-Pere Olive; Jaume Roure; Joan Miquel Duran, i tants d'altres que deixo sense citar, però que he convocat avui.

Però ningú, mai, a Catalunya del Nord m'havia parlat dels occitans i d'Occitània, que aleshores era, per a mi, un país ignorat totalment. Després, quan ja havia descobert Occitània, per primer cop a Marsella i per segon cop al Bearn, resultà que Josep Deloncle era casat amb una occitana (i el seu fill també), que Pere Gensana, era un occità de les Valls Occitanes del Piemont, que Renada Laura Portet era una occitana de la comarca de la Fenolleda, etc. Però també vaig veure que els  habitants de la Fenolleda, d'aquesta comarca dels Pirineus Orientals, són anomenats gavatxos pels nord-catalans, igual que tots els occitans. En canvi pels sud-catalans, pels espanyols, pels portuguesos, etc, els gavatxos només són els francesos, no els occitans. No voldria, ni puc per manca de temps, entrar gaire en aquest aspecte de les relacions de Catalunya del Nord amb Occitània. Però si diré que els catalans del Nord viuen i han viscut d'esquena a Occitània i fins hi tot força sovint enfrontats. Per això, a diferència de la gran acceptació del CAOC a tota la resta dels Països Catalans i tota Occitània, el CAOC no ha tingut gaire èxit a Catalunya del Nord, ni s'ha entès el seu missatge. Fins i tot s'ha cregut que anava contra els interessos dels nord-catalans. Aquí, a Catalunya del Nord, tampoc s'ha comprès ni aplicat mai aquella consigna del gran patriota català Joan Ballester Canals: Entre tots ho farem tot, o l'altra de ben coneguda de La unió fa la força. I és evident que necessitem tots plegats molta unió i molta força per combatre els centralismes de Madrid i París.

Enguany acabem la commemoració del 100 aniversari de la naixença, a Sitges, de Josep Carbonell i Gener, un gran patriota català. Fou el Director de l'Oficina de Relacions Meridionals d'abans de la guerra del 36, que s'ocupava , com ara el CAOC, de mantenir relacions amb els occitans, seguint , segons diu el propi Carbonell, les directrius d'En Prat de la Riba. Tota la intel•lectualitat catalana d'aquell temps era interessada pel tema occità, inclosos Pompeu Fabra, Ventura Gassol i el propi Francesc Macià, President de la Generalitat Republicana.

El CAOC ja ha superat, en el temps de durada i també en activitats, a l'Oficina de Relacions Meridionals. Però ara, que la nova Europa ens obre les portes de bat a bat per a retrobar l'antiga germandat, que cantava el poeta Joan Maragall, ara els nostres intel•lectuals i periodistes són analfabets en occitanisme.

Malgrat això, la situació actual és força diferent de la de fa 20 anys. L'Europa sense fronteres és una realitat i amb la moneda única som a punt de fer desaparèixer una altra frontera econòmica. Però pel que fa a les relacions occitano-catalanes, la situació també ha canviat força a cada costat. Fa 20 anys, per citar alguns exemples, no existia cap calandreta, ni cap classe bilingüe, ni cap setmanari occità, ni cap ràdio únicament en occità. Ni els mestres d'occità tenien cap títol oficial, etc. En la part catalana no hi havia cap ensenyament de l'occità. Ara, des de fa tres anys, s'ha començat a ensenyar a dues universitats, la de Lleida i la de Bellaterra, i a dos instituts, els de Sant Cugat i Terrassa. Tot això és nou i recent. Fins i tot ara algunes revistes catalanes ja publiquen articles sobre Occitània.

El CAOC constata que la llavor plantada durant tants anys, finalment comença a germinar. El CAOC ha fet un treball quotidià, popular i poc elitista per necessitat i per raons econòmiques. La indiferència dels intel•lectuals, per no dir ignorància, està essent superada per la nostra constància de cada dia. No tardaran gaire a pujar al carro, encara que no sigui al carro del CAOC. Però qui ha desvetllat consciències ha estat el CAOC. Qui ha creat demanda d'occità ha estat el CAOC. Qui ha fet oferta d'occità ha estat el CAOC. Els joves del CAOC d'ahir, ara són homes d'acció i convicció d'avui. Hi ha un canviament de mentalitat a cada costat. Cadascú recupera la seva personalitat nacional i cultural de català i d'occità, i cada cop som menys estrangers uns dels altres. El parentiu cultural torna a reviure i apunta l'alba d'una renaixença lliure de subjeccions als estats jacobins i centralistes.

Occitània ens permet aprofundir la nostra cultura a Europa i alhora parlar en català, als occitans, en aquest gran espai conjunt de 25 milions de persones. I això encara és una realitat, en gran part de la societat occitana.

Avui dia, l'occità s'afiança en prestigi i s'abandona la vergonya de parlar patuès. Un exemple ben recent ho demostra.

El 11 de maig del 1996, vingué a Perpinyà Francès Bairó (Bayrou), aleshores ministre d'Educació Nacional de França, i tingué un col•loqui públic en occità (gascó) amb els catalans de Perpinyà. Els d'aquí li parlaven en català i el ministre els responia en occità. Això és el que fem la gent del CAOC cada cop que anem a Occitània. Només parlem occità i català i ens comprenem sempre. Ja tenim força joves que han après l'occità anant amb el CAOC i assistint a les escoles i universitats occitanes d'estiu.

Sempre que he parlat en occità m'han comprès els catalans i els occitans i, per tant, ara que som en un acte catalano-occità, també us parlaré una mica en occità sobre la commemoració que fem avui del 20 Aniversari del CAOC:

Vos parlarai del CAOC e de çò qu'a fait, pendent vint ans, per las relacions Occitano-Catalanas. Vos parlarai en ma qualitat de secretari del CAOC, elegit cada an, durant vint ans, sempre sense aver cap autre candidat ni oposicion. Es un poste que degun vol. Es pas pagat, contràriament cal pagar.

Batista i Roca me cridèt per crear lo CAOC e aquò m'a ocupat durant vint ans. Son mai de 70.000 oras de ma vida. Aürosament soi pas sol al trabalh del CAOC. Avèm fait un trabalh extraordinari e per malastre sense cap d'altra associacion concurrenta. Lo CAOC a trabalhat en solitari pendent los darrièrs 20 ans. Es la sola entitat o associacion que trabalha cada jorn, en permanència e amb exclusivitat per l'occitanisme. Es demorada fidela a çò qu'es marcat dins lo sieu estatut. La siuna sola tòca son las relacions occitano-catalanas, unicament.

Lo mai miraculós es que lo CAOC fa las soas activitats sense aver gaire de sòus, d'argent. La siuna principal sorga de finançament son las escotissons dels sòcis, que son mai importantas que las pichonetas subvencions de la Generalitat. Avèm pas d'autras subvencions importantas.

Dins l'avenidor l'istoria jutjarà amb severitat e sense indulgéncia totes los qu'an negat al CAOC lo pan, l'aiga e la sal e an fait res per las relacions amb Occitània. Quicòm de semblant o diguèt tanben lo nostre istorian catalan Ferran Soldevila, un grand amic d'Occitània, dins las sias memòrias, "los pòbles jamai perdonan als dirigents las fautas que los an fait cometre". Aquesta manca d'ajuda economica nos a privat de far las causas força mai importantas de çò qu'avèm fait.

Per Catalonha, dins l'espaci europèu, lo mai important es Occitània. Aquesta es la doctrina de Prat de la Riba, de Macià, de Carbonell e d'autres que citi pas. Es mai important per Catalonha far de Relacions Occitanas e manténer vivas Occitània e sa lenga, que la lei de l'etiquetatge en catalan o de far corses de sardanas. Per aquò, lo CAOC a fargat lo projècte d'un Congrès occitano-catalan, obert a totes, e que la Generalitat a acceptat de promòure.

Si me demandatz si soi optimista, vos dirai òc. Si me demandatz si soi content, vos dirai que soi content del trabalh qu'a fait lo CAOC. Mas tanben vos disi que regreti, me planhi de  la manca d'ajuda economica e morala. Lo CAOC aurià poscut faire una granda aventura nacionala amb mai d'argent, amb mai de moneda.

Per acabar, vos disi que oblidar Occitània es un suicidi per Catalonha. Aquò, lo CAOC l'a pas jamai oblidat. Lo CAOC a trabalhat, trabalha e trabalharà per Catalonha e Occitània, e vos inviti a totes a participar tanben en aquest grand projècte, per ganhar la libertat e la dignitat dels nòstres dos pòbles.

Sètz convidats, tre ara, al 25 aniversari, al 30 aniversari e al 40 aniversari. Al 50 i serai pas.

Grand mercès per vòstra atencion

Visca Occitània. Visca Catalunya!


Enric Garriga Trullols
Secretari General del CAOC

Perpinyà 15/02/1998

dimecres, 21 de gener del 1998

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL CLUB D'AMICS DE LA UNESCO, de Barcelona

Benvolguts amics,

Aquest acte es fa perquè el CAOC és conscient, i jo també, que la seva creació el 1978, fou obra de la voluntat d'un gran patriota català, Batista i Roca, que amb això completava tota una vida dedicada a la salvació de Catalunya com a nació. Ell tenia ben clar que per a conformar una Catalunya plena i garantir-ne la seva salvació i supervivència, calia tornar relligar les relacions occitano-catalanes que asseguressin la salvació d'Occitània, perquè així també s'assegurava la salvació de Catalunya.

Aquest sentiment, que el 1978 era tan feble en la societat catalana, sotmesa, enflaquida i alienada per la llarga dictadura franquista, ara, vint anys després, pren volada gràcies a les noves generacions de catalans que passen per l'escola catalana i que descobreixen la nostra història veritable, tan lligada amb la història d'Occitània.

Vint anys són una generació. El 21 de gener del 1978 es fa a l'edifici Trade de Barcelona, la Primera Assemblea Constituent del CAOC. D'aquelles 14 persones elegides aleshores per a formar la Comissió Gestora, algunes ja no són entre nosaltres, perquè han mort 4 persones, inclòs el nostre President i fundador Batista i Roca. Altres 6 no són actualment socis. Per tant, només en resten quatre d'ells socis del CAOC en l'actualitat. Però malgrat les baixes per mort i altres motius, el CAOC s'ha fet cada cop més gran, i les activitats han augmentat d'una forma espectacular.

Però el més important és que la societat catalana actual és ara ben diferent d'aquella en què començà el CAOC. Les mentalitats han evolucionat i canviat, i la història catalana ja és d'estudi a les escoles.

Fa vint anys, Occitània era totalment desconeguda pels catalans. El CAOC naixia en el moment de la transició de la dictadura a la democràcia. Els nostres polítics, els nostres intel•lectuals, la nostra premsa, el nostre poble en general, s'interessava per participar al redreçament de Catalunya. El CAOC, en canvi, presentava un altre projecte, molt més il•lusori que el projecte d'anar a la lluna, perquè se sap on és, en canvi, Occitània és totalment desconeguda. La lluna es veu cada nit serena. Occitània no sols no donava cap mostra de la seva existència, sinó que l'espai assignat està ocupat per un altre poble, llengua i cultura: França. Els del CAOC no solament llancen un projecte en un moment, per alguns considerat inoportú per Catalunya, sinó que sembla ser un projecte irreal, utòpic i distorsionador de la realitat catalana, de la història oficial i del mapa europeu.

El contacte de Josep M. Batista i Roca amb mi, pel tema occità, té un caràcter inusual. Batista i Roca, com ens diu Víctor Castells, ja havia assajat anteriorment de formar una plataforma occitano-catalana i la intervenció de l'amic comú Esteve Genovès, que li aportà la prova documental que demostra que Enric Garriga milita en l'occitanisme, l'inclina ja definitivament en la seva decisió de fundar una nova estructura occitano-catalana.

A partir d'aleshores s'inicia el procés cap a la constitució del Cercle d'Agermanament Occitano-Català, primer encara que sense nom. Arriba el primer de setembre de 1977, ja es fan les primeres trameses de la Crida Occitano-Catalana, signades per Batista i Roca, Enric Garriga i Joan Amorós, a la qual s'hi afegeixen ben aviat centenars de signatures d’intel•lectuals dels Països Catalans, molts dels quals -ho cal dir- restaran després aliens a la tasca que ha portat el CAOC. Però en aquells moments, es vivia una eufòria de canviament. Deu dies més tard, l'11 de setembre de 1977, un milió i mig de persones es manifesten a Barcelona. Després, no gaire més tard, el 23 d'octubre, arriba el President de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas.

Tot això acapara l'atenció i l'interés general del poble i dels polítics, però Batista i Roca, present a tots els fronts, segueix el seu projecte occitano-català i, amb la companyia d'Enric Garriga Trullols, es retroba amb Josep Carbonell i Gener, a Sitges, el 19 de novembre de 1977, amb el que havia estat Director de l'Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat de Catalunya. L'endemà, a Vilanova i la Geltrú, aprofito l'ocasió de ser delegat de la Projecció Exterior del Congrés de Cultura Catalana per fer la proclamació de la Crida Occitano-Catalana, signada entre d'altres, pel propi Josep Carbonell i Gener. Els fets es precipiten i el 21 de gener de 1978, a l'edifici Trade de Barcelona, es fa la primera Assemblea constituent del CAOC.

Per la crònica que publica la revista CANIGÓ, feta per mi mateix, els assistents eren tant nombrosos que molts hagueren de restar dempeus. No he trobat la llista d'assistents, potser no se'n va fer, però sí tenim els noms de la Comissió elegida aleshores. Però sembla que quedava clar que l'únic occità present era Cristian Anatole, però ens havíem oblidat d'anotar que l'acompanyava la seva muller Joseta Anatole. Ell, que tant havia estimat Catalunya, ja fa 10 anys que ens deixà, però ara el representa, en el record i en l'emoció, la seva vídua, que ha tingut la gentilesa d'acompanyar-nos en aquest acte íntim de record de la primera assemblea constituent del CAOC.

Parlar dels 20 anys del CAOC és impossible en aquest acte, perquè les activitats desenvolupades i participades han estat tantes i tantes, que poden ser objecte de nombrosos llibres de memòries.

Per acabar, només voldria rememorar aquelles visites prèvies que férem a Occitània, a amics occitans, fetes en companyia de Batista i Roca i que, malgrat la situació evident de postració d'Occitània, que podíem copsar in situ, no ens feu mai dissuadir del nostre projecte.

Ara, vint anys més tard, malgrat tots els mals auguris, la situació interna i externa d'Occitània ha canviat en molts aspectes i la fe continua, l'esperança creix i en el futur s'albira una albada radiant, si el poble català i les seves institucions prenen com a pròpia la tasca d'ajudar la renaixença d'Occitània, en un nou context d'Europa dels pobles.

Gràcies amics pel vostre escalf, per la vostra ajuda, per la vostra assistència. La més gran i duradora obra de Batista i Roca, continua en marxa. El CAOC ha vençut el temps, el CAOC ha vençut la indiferència i la ignorància.

Ara cal aplegar, en aquesta gran tasca, els joves i així salvarem Occitània i Catalunya. Moltes gràcies.

Enric Garriga Trullols

Secretari General del CAOC

21/01/1998