dijous, 30 de setembre del 2010
dimecres, 29 de setembre del 2010
FELICITACIÓ DES DEL PAÍS VALENCIÀ
De: Joanjo Aguar Matoses
Enviado el: miércoles, 29 de septiembre de 2010 3:53
Para: CAOC
Asunto: RE: Oficialitat de l'occità a Catalunya
Enhorabona per la llei de l'occità. Una passa més endavant.
Us felicite.
Joanjo Aguar Matoses, des de Sueca (País Valencià)
dimarts, 28 de setembre del 2010
RESPOSTA DE RAC-1
De: Georgina Ricart
Enviado el: martes, 28 de septiembre de 2010 8:26
Para: CAOC
Asunto: Re: Oficialitat de l'occità a Catalunya
Benvolgut Enric,
Us responem el correu des del Servei d’Assessorament Lingüístic de RAC1 per informar-vos que aquí vam intentar en tot moment dir que la tercera llengua era l’occità. Certament, però, hauria estat bé que el que arribés del Parlament en tot moment fos igual, perquè els redactors anaven una mica perduts. Gràcies per la puntualització, tot i així, ja sabem com van aquesta mena de coses.
Cordialment,
Georgina Ricart
Servei d’Assessorament Lingüístic de RAC1/RAC105
COMUNICAT DEL CAOC / LA PREMSA MENTEIX
OFICIALITAT DE L’OCCITÀ A CATALUNYA
El dimecres 22 de setembre del 2010 apareix una petita nota als diaris catalans EL PUNT, L’AVUI, LA VANGUARDIA, EL PERIODICO que diu que l’aranès és la tercera llengua oficial de Catalunya en relació a la Llei que aprovà el Parlament de Catalunya el dimarts 21 de setembre del 2010.
La llei que aprovà el Parlament el dimarts 21 de setembre de 2010. És la “Llei de l’OCCITÀ” no la llei de l’Aranès, que era el títol inicial que fou canviat pel Parlament a instàncies del CAOC i dels lingüistes.
El CAOC el mateix dimecres envià als quatre diaris una carta de rectificació que només ha estat publicada pel EL PUNT. Us adjuntem el text publicat.
Des de RAC1 ens diuen que si van dir aranès en lloc d'occità era perquè així ho deia el comunicat rebut del Parlament. Qui el va enviar? Sabeu alguna cosa?
Cordialment,
Enric Garriga Trullols
President CAOC
dilluns, 27 de setembre del 2010
OFICIALITAT DE L'OCCITÀ A CATALUNYA
El dimecres 22 de setembre del 2010 apareix una petita nota als diaris catalans EL PUNT, L'AVUI, LA VANGUARDIA, EL PERIODICO que diu que l'aranès és la tercera llengua oficial de Catalunya en relació a la Llei que aprovà el Parlament de Catalunya el dimarts 21 de setembre del 2010.
La llei que aprovà el Parlament el dimarts 21 de setembre de 2010. És la "Llei de l'OCCITÀ" no la llei de l'Aranès, que era el títol inicial que fou canviat pel Parlament a instàncies del CAOC i dels lingüistes.
El CAOC el mateix dimecres envià als quatre diaris una carta de rectificació que només ha estat publicada pel EL PUNT.
Cordialment,
Enric Garriga Trullols
CAOC
divendres, 24 de setembre del 2010
FELICITACIÓ DE LA DIPUTADA PONENT MARIA-ÀNGELS CABASÉS (ERC)
De: Cabases Pique, Maria Angels
Enviado el: viernes, 24 de Septiembre de 2010 10:15
Para: CAOC
Asunto: RS: LA LEI DE L'OCCITAN
Moltes gràcies pel seu suport sense el qual no hagués estat possible la llei aprovada.
Una abraçada
m.àngels cabasés i piqué
Enviado el: viernes, 24 de Septiembre de 2010 10:15
Para: CAOC
Asunto: RS: LA LEI DE L'OCCITAN
Moltes gràcies pel seu suport sense el qual no hagués estat possible la llei aprovada.
Una abraçada
m.àngels cabasés i piqué
dijous, 23 de setembre del 2010
UNA ALTRA FELICITACIÓ DE LA DIPUTADA PONENT CARME VIDAL HUGUET (CDC)
De: Vidal i Huguet, Carme
Enviado el: jueves, 23 de septiembre de 2010 21:43
Para: CAOC
Asunto: RE: La lei de l'occitan
Moltes gràcies, Sr. Garriga. Al final hem fet una bona Llei, però vostè ens hi ha ajudat molt i molt.
Li estem encara més agraïts que ara ens ajudi a divulgar-la.
Ens hem de veure i brindar-la!!
Una abraçada, també per a la Núria.
Carme
CARTES ALS DIARIS
LA LLEI DE L’OCCITÀ
El dimecres 22 de setembre s’aprovà la llei de l’occità. El dijous 23 de setembre aquest periòdic diu que s’aprovà la llei de l’aranès. És un error. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 declarà oficial l’occità a tot Catalunya. En canvi el projecte inicial de la llei es deia llei de l’aranès, però el Parlament assessorat per lingüistes i el propi CAOC canvià el títol i ara és la Llei de l’Occità, aranès a l’Aran.
L’occità és oficial a tota Catalunya i l’aranès és oficial a l’Aran, com ja era abans, i ara a més és preferent.
L’arbre occità té diferents branques i una és l’aranès, no confonguem les coses que la llei és clara. L’aranès és oficial a l’Aran i l’occità és oficial a Catalunya.
Enric Garriga Trullols
President del CAOC
Cercle d’Agermanament Occitano-Català
Providència, 42
08024 BARCELONA
Tel. 93 284 36 34
www.caoc.cat
caoc@caoc.cat
APROVACION DE LA LEI DE L'OCCITAN
Ièr, a 12 oras, lo Parlament de Catalonha aprovèt la Lei de l’Occitan amb una granda majoritat.
Un còp foguèt anunciat lo resultat de la votacion totes los diputats catalans se son levats e virats cap a la tribuna d’invitats per los aplaudir e totes nos avèm levat e nos avèm felicitat mutualament. Foguèron unas minutas de granda emocion. Pel CAOC mai encara, perquè la Lei a incorporat los cambiaments prepausats pel CAOC.
Al Parlament, en mai de catalans i araneses i aviá tanben cinc occitans de Bearn, Gers e Bigorra e tres ladins de la Provincia Autonoma de Trento que s’interessan per l’autonomia d’Aran.
Es una bona lei. Avèm perdut temps en una batesta per cambiar lo títol. Aquò es fait. Los novèls govèrns catalans auràn l’escasença de la perfeccionar. Ara aurem l’aisina mai convenent per promocionar l’occitan e las relacions occitano-catalanas a totes los nivèls.
__________________________________________________________________________
Aquesta llei de l’occità marca una fita històrica pel desplegament oficial de les relacions occitano-catalanes. És un pas endavant que calia fer després d’anys d’oficialitat de l’aranès a la Vall d’Aran. Ara és tota Catalunya que oficialitza l’occità en tot el seu territori i també les relacions occitano catalanes que històricament han tingut Catalunya i Occitània, especialment les contemporànies de l’Oficina de Relacions Meridionals i del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC).
Ara, aquestes relacions prenen una altra dimensió política i cultural que augura un gran futur pels nostres dos pobles.
Aquesta llei de l’occità també ha despertat un interès inusual dels occitans perquè ha remogut les aigües plàcides i calmades de la rutina resignada a sobreviure enfront del procés d’assimilació engegat des de fa segles per l’estat francès. Saben, i en són conscients, que el pes de Catalunya pot fer bascular la balança a favor de l’estandardització de l’occità referencial, sense menystenir els grans dialectes occitans.
Catalunya, que durant segles s’ha interessat pels afers occitans, per la llengua i la cultura occitana, per la situació occitana, per l’avenir de la nació occitana, i per ajudar a Loís Alibert a la normalització moderna de la llengua, ara completa el cicle de les quimeres, de les esperances i dels anhels històrics catalans i dóna llum verda a aquesta llei espectacular de l’occità, que és insòlita en la història de les relacions entre pobles germans, perquè afermarà, amb fe i esperança, l’estimació i col·laboració entre Occitània i Catalunya.
I, principalment, ajudarà a salvar la gran nació occitana.
Enric Garriga Trullols
President del CAOC
Un còp foguèt anunciat lo resultat de la votacion totes los diputats catalans se son levats e virats cap a la tribuna d’invitats per los aplaudir e totes nos avèm levat e nos avèm felicitat mutualament. Foguèron unas minutas de granda emocion. Pel CAOC mai encara, perquè la Lei a incorporat los cambiaments prepausats pel CAOC.
Al Parlament, en mai de catalans i araneses i aviá tanben cinc occitans de Bearn, Gers e Bigorra e tres ladins de la Provincia Autonoma de Trento que s’interessan per l’autonomia d’Aran.
Es una bona lei. Avèm perdut temps en una batesta per cambiar lo títol. Aquò es fait. Los novèls govèrns catalans auràn l’escasença de la perfeccionar. Ara aurem l’aisina mai convenent per promocionar l’occitan e las relacions occitano-catalanas a totes los nivèls.
__________________________________________________________________________
Aquesta llei de l’occità marca una fita històrica pel desplegament oficial de les relacions occitano-catalanes. És un pas endavant que calia fer després d’anys d’oficialitat de l’aranès a la Vall d’Aran. Ara és tota Catalunya que oficialitza l’occità en tot el seu territori i també les relacions occitano catalanes que històricament han tingut Catalunya i Occitània, especialment les contemporànies de l’Oficina de Relacions Meridionals i del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC).
Ara, aquestes relacions prenen una altra dimensió política i cultural que augura un gran futur pels nostres dos pobles.
Aquesta llei de l’occità també ha despertat un interès inusual dels occitans perquè ha remogut les aigües plàcides i calmades de la rutina resignada a sobreviure enfront del procés d’assimilació engegat des de fa segles per l’estat francès. Saben, i en són conscients, que el pes de Catalunya pot fer bascular la balança a favor de l’estandardització de l’occità referencial, sense menystenir els grans dialectes occitans.
Catalunya, que durant segles s’ha interessat pels afers occitans, per la llengua i la cultura occitana, per la situació occitana, per l’avenir de la nació occitana, i per ajudar a Loís Alibert a la normalització moderna de la llengua, ara completa el cicle de les quimeres, de les esperances i dels anhels històrics catalans i dóna llum verda a aquesta llei espectacular de l’occità, que és insòlita en la història de les relacions entre pobles germans, perquè afermarà, amb fe i esperança, l’estimació i col·laboració entre Occitània i Catalunya.
I, principalment, ajudarà a salvar la gran nació occitana.
Enric Garriga Trullols
President del CAOC
FELICITACION DE SÈRGI GRANIÈR, DE NARBONA
De: Serge GRANIER
Enviado el: Jueves, 23 de septiembre de 2010 13:41
Para: CAOC
Asunto: RE: CAOC: La lei de l'occitan
Mercegi lo CAOC de mos anónciar la votason de la Lei de l’Occitan pel parlament de Catalonha.
Es una granda novèla, d’una importància màger.
Fa gaug de veire dins quin ambient se votèt.
Sergi Granièr
Narbona
Enviado el: Jueves, 23 de septiembre de 2010 13:41
Para: CAOC
Asunto: RE: CAOC: La lei de l'occitan
Mercegi lo CAOC de mos anónciar la votason de la Lei de l’Occitan pel parlament de Catalonha.
Es una granda novèla, d’una importància màger.
Fa gaug de veire dins quin ambient se votèt.
Sergi Granièr
Narbona
FELICITACIÓ DE JOAN THOMAS, DE GUITALENS (81)
De: THOMAS
Enviado el: jueves, 23 de septiembre de 2010 15:01Para: CAOC
Asunto: Felicitacions
Hem de felicitar el CAOC primèr rapòrt a la decisió del Parlament de Catalunya.
Visca Occitània, vica el CAOC!
Joan THOMAS
dilluns, 20 de setembre del 2010
ESCRIT DE 20 DE SETEMBRE DEL 2010
Llegit parcialment el 22/9/2010 per la diputada de CDC, Carme Vidal, ponent de la Llei de l’Occità, al Parlament de Catalunya en ocasió de l’aprovació de la Llei
Aquesta llei de l’occità marca una fita històrica pel desplegament oficial de les relacions occitano-catalanes. És un pas endavant que calia fer després d’anys d’oficialitat de l’aranès a la Vall d’Aran. Ara és tota Catalunya que oficialitza l’occità en tot el seu territori i també les relacions occitano catalanes que històricament han tingut Catalunya i Occitània, especialment les contemporànies de l’Oficina de Relacions Meridionals (ORM) i del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC).
Ara, aquestes relacions prenen una altra dimensió política i cultural que augura un gran futur pels nostres dos pobles.
Aquesta llei de l’occità també ha despertat un interès inusual dels occitans perquè ha remogut les aigües plàcides i calmades de la rutina resignada a sobreviure enfront del procés d’assimilació engegat des de fa segles per l’estat francès. Saben, i en són conscients, que el pes de Catalunya pot fer bascular la balança a favor d l’estandardització de l’occità referencial, sense menystenir els grans dialectes occitans.
Catalunya, que durant segles s’ha interessat pels afers occitans, per la llengua i la cultura occitana, per la situació occitana, per l’avenir de la nació occitana, i per ajudar a Loís ALibert a la normalització moderna de la llengua, ara completa el cicle de les quimeres, de les esperances i dels anhels històrics catalans i dóna llum verda a aquesta llei espectacular de l’occità, que és insòlita en la història de les relacions entre pobles germans, perquè afermarà, amb fe i esperança, l’estimació i col•laboració entre Occitània i Catalunya.
I, principalment, ajudarà a salvar la gran nació occitana.
Text de la proposta redactat en occità i català per Enric Garriga Trullols
Aquesta llei de l’occità marca una fita històrica pel desplegament oficial de les relacions occitano-catalanes. És un pas endavant que calia fer després d’anys d’oficialitat de l’aranès a la Vall d’Aran. Ara és tota Catalunya que oficialitza l’occità en tot el seu territori i també les relacions occitano catalanes que històricament han tingut Catalunya i Occitània, especialment les contemporànies de l’Oficina de Relacions Meridionals (ORM) i del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC).
Ara, aquestes relacions prenen una altra dimensió política i cultural que augura un gran futur pels nostres dos pobles.
Aquesta llei de l’occità també ha despertat un interès inusual dels occitans perquè ha remogut les aigües plàcides i calmades de la rutina resignada a sobreviure enfront del procés d’assimilació engegat des de fa segles per l’estat francès. Saben, i en són conscients, que el pes de Catalunya pot fer bascular la balança a favor d l’estandardització de l’occità referencial, sense menystenir els grans dialectes occitans.
Catalunya, que durant segles s’ha interessat pels afers occitans, per la llengua i la cultura occitana, per la situació occitana, per l’avenir de la nació occitana, i per ajudar a Loís ALibert a la normalització moderna de la llengua, ara completa el cicle de les quimeres, de les esperances i dels anhels històrics catalans i dóna llum verda a aquesta llei espectacular de l’occità, que és insòlita en la història de les relacions entre pobles germans, perquè afermarà, amb fe i esperança, l’estimació i col•laboració entre Occitània i Catalunya.
I, principalment, ajudarà a salvar la gran nació occitana.
Text de la proposta redactat en occità i català per Enric Garriga Trullols
ESCRICH DE 20 DE SETEMBRE DEL 2010
Legit parcialament en catalan lo 22/9/10 per la diputada de CDC, Carme Vidal, raportaire de la Lei de l’Occitan, al Parlament de Catalonha en l’escasença de l’aprovacion de la Lei
Aquesta Lei de l’Occitan marca un tèrme istoric pel desplegament de las relacions occitano-catalanas. Aquò es un pas endavant que caliá faire aprèp annadas de l’oficialitat de l’aranés en la Val d’Aran. Ara es tota Catalonha que oficializa l’occitan en tot son territòri e tanben las relacions occitano-catalanas que istoricament an portat Catalonha e Occitània, especialament las contemporanèas de l’Oficina de Relacions Meridionalas (ORM) e del Cercle d’Agermanament Occitano-Catalan (CAOC).
Ara, aquestas relacions, prenon una autra dimension politica e culturala que augura un grand futur pels nòstres dos pòbles.
Aquesta lei de l’occitan tanben a despertat un interès inusitat dels occitans perque a bolegat las aigas placidas e amansidas de la rotina resignada de sobreviure en fàcia del procès d’assimilacion mes en marcha dempuèi segles per l’estat francès. Los occitans sabon, e ne son conscients, que lo pes de Catalonha pòt faire bascular la balança a favor de l’estandardizacion de l’occitan referencial, sens mesestimar los grands dialectes occitans.
Catalonha, que pendent sègles s’a interessat pels afars occitans, per la lenga e la cultura occitana, per la situacion occitana, per l’avenidor de la nacion occitana e per ajudar a Loís Alibert en la normalizacion modèrna de la lenga, ara completa lo cicle de las quimèras, de las esperanças e dels desirs istorics catalans e balha lutz verda a aquesta lei espectacular de l’occitan, qu’es insolita dedins l’istòria de las relacions entre pòbles fraires, perque afermirà, amb fe e esperança l’estimacion e la collaboracion entre Occitània e Catalonha per l’avenidor e, principalament, ajudarà salvar la gran nacion occitana.
Texte de la proposicion redigida en occitan e catalan per Enric Garriga-Trullols
Aquesta Lei de l’Occitan marca un tèrme istoric pel desplegament de las relacions occitano-catalanas. Aquò es un pas endavant que caliá faire aprèp annadas de l’oficialitat de l’aranés en la Val d’Aran. Ara es tota Catalonha que oficializa l’occitan en tot son territòri e tanben las relacions occitano-catalanas que istoricament an portat Catalonha e Occitània, especialament las contemporanèas de l’Oficina de Relacions Meridionalas (ORM) e del Cercle d’Agermanament Occitano-Catalan (CAOC).
Ara, aquestas relacions, prenon una autra dimension politica e culturala que augura un grand futur pels nòstres dos pòbles.
Aquesta lei de l’occitan tanben a despertat un interès inusitat dels occitans perque a bolegat las aigas placidas e amansidas de la rotina resignada de sobreviure en fàcia del procès d’assimilacion mes en marcha dempuèi segles per l’estat francès. Los occitans sabon, e ne son conscients, que lo pes de Catalonha pòt faire bascular la balança a favor de l’estandardizacion de l’occitan referencial, sens mesestimar los grands dialectes occitans.
Catalonha, que pendent sègles s’a interessat pels afars occitans, per la lenga e la cultura occitana, per la situacion occitana, per l’avenidor de la nacion occitana e per ajudar a Loís Alibert en la normalizacion modèrna de la lenga, ara completa lo cicle de las quimèras, de las esperanças e dels desirs istorics catalans e balha lutz verda a aquesta lei espectacular de l’occitan, qu’es insolita dedins l’istòria de las relacions entre pòbles fraires, perque afermirà, amb fe e esperança l’estimacion e la collaboracion entre Occitània e Catalonha per l’avenidor e, principalament, ajudarà salvar la gran nacion occitana.
Texte de la proposicion redigida en occitan e catalan per Enric Garriga-Trullols
Subscriure's a:
Missatges (Atom)