dimecres, 29 de setembre de 2010

FELICITACIÓ DES DEL PAÍS VALENCIÀ

De: Joanjo Aguar Matoses
Enviado el: miércoles, 29 de septiembre de 2010 3:53
Para: CAOC
Asunto: RE: Oficialitat de l'occità a Catalunya


Enhorabona per la llei de l'occità. Una passa més endavant.

Us felicite.

Joanjo Aguar Matoses, des de Sueca (País Valencià)

dimarts, 28 de setembre de 2010

RESPOSTA DE RAC-1

De: Georgina Ricart
Enviado el: martes, 28 de septiembre de 2010 8:26
Para: CAOC
Asunto: Re: Oficialitat de l'occità a Catalunya

Benvolgut Enric,

Us responem el correu des del Servei d’Assessorament Lingüístic de RAC1 per informar-vos que aquí vam intentar en tot moment dir que la tercera llengua era l’occità. Certament, però, hauria estat bé que el que arribés del Parlament en tot moment fos igual, perquè els redactors anaven una mica perduts. Gràcies per la puntualització, tot i així, ja sabem com van aquesta mena de coses.


Cordialment,


Georgina Ricart
Servei d’Assessorament Lingüístic de RAC1/RAC105

COMUNICAT DEL CAOC / LA PREMSA MENTEIX

OFICIALITAT DE L’OCCITÀ A CATALUNYA


El dimecres 22 de setembre del 2010 apareix una petita nota als diaris catalans EL PUNT, L’AVUI, LA VANGUARDIA, EL PERIODICO que diu que l’aranès és la tercera llengua oficial de Catalunya en relació a la Llei que aprovà el Parlament de Catalunya el dimarts 21 de setembre del 2010.

La llei que aprovà el Parlament el dimarts 21 de setembre de 2010. És la “Llei de l’OCCITÀ” no la llei de l’Aranès, que era el títol inicial que fou canviat pel Parlament a instàncies del CAOC i dels lingüistes.

El CAOC el mateix dimecres envià als quatre diaris una carta de rectificació que només ha estat publicada pel EL PUNT. Us adjuntem el text publicat.

Des de RAC1 ens diuen que si van dir aranès en lloc d'occità era perquè així ho deia el comunicat rebut del Parlament. Qui el va enviar? Sabeu alguna cosa?

Cordialment,
Enric Garriga Trullols
President CAOC

dilluns, 27 de setembre de 2010

FELICITACIÓ DEL PRESIDENT DE MIGDIA-PIRINEUS

OFICIALITAT DE L'OCCITÀ A CATALUNYA

El dimecres 22 de setembre del 2010 apareix una petita nota als diaris catalans EL PUNT, L'AVUI, LA VANGUARDIA, EL PERIODICO que diu que l'aranès és la tercera llengua oficial de Catalunya en relació a la Llei que aprovà el Parlament de Catalunya el dimarts 21 de setembre del 2010.

La llei que aprovà el Parlament el dimarts 21 de setembre de 2010. És la "Llei de l'OCCITÀ" no la llei de l'Aranès, que era el títol inicial que fou canviat pel Parlament a instàncies del CAOC i dels lingüistes.

El CAOC el mateix dimecres envià als quatre diaris una carta de rectificació que només ha estat publicada pel EL PUNT.

Cordialment,

Enric Garriga Trullols
CAOC

divendres, 24 de setembre de 2010

FELICITACIÓ DE LA DIPUTADA PONENT MARIA-ÀNGELS CABASÉS (ERC)

De: Cabases Pique, Maria Angels
Enviado el: viernes, 24 de Septiembre de 2010 10:15
Para: CAOC
Asunto: RS: LA LEI DE L'OCCITAN


Moltes gràcies pel seu suport sense el qual no hagués estat possible la llei aprovada.

Una abraçada

m.àngels cabasés i piqué

dijous, 23 de setembre de 2010

UNA ALTRA FELICITACIÓ DE LA DIPUTADA PONENT CARME VIDAL HUGUET (CDC)

De: Vidal i Huguet, Carme
Enviado el: jueves, 23 de septiembre de 2010 21:43
Para: CAOC
Asunto: RE: La lei de l'occitan

Moltes gràcies, Sr. Garriga. Al final hem fet una bona Llei, però vostè ens hi ha ajudat molt i molt.

Li estem encara més agraïts que ara ens ajudi a divulgar-la.

Ens hem de veure i brindar-la!!

Una abraçada, també per a la Núria.

Carme

CARTES ALS DIARIS

LA LLEI DE L’OCCITÀ


El dimecres 22 de setembre s’aprovà la llei de l’occità. El dijous 23 de setembre aquest periòdic diu que s’aprovà la llei de l’aranès. És un error. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 declarà oficial l’occità a tot Catalunya. En canvi el projecte inicial de la llei es deia llei de l’aranès, però el Parlament assessorat per lingüistes i el propi CAOC canvià el títol i ara és la Llei de l’Occità, aranès a l’Aran.

L’occità és oficial a tota Catalunya i l’aranès és oficial a l’Aran, com ja era abans, i ara a més és preferent.

L’arbre occità té diferents branques i una és l’aranès, no confonguem les coses que la llei és clara. L’aranès és oficial a l’Aran i l’occità és oficial a Catalunya.


Enric Garriga Trullols
President del CAOC

Cercle d’Agermanament Occitano-Català
Providència, 42
08024 BARCELONA
Tel. 93 284 36 34
www.caoc.cat
caoc@caoc.cat

APROVACION DE LA LEI DE L'OCCITAN

Ièr, a 12 oras, lo Parlament de Catalonha aprovèt la Lei de l’Occitan amb una granda majoritat.

Un còp foguèt anunciat lo resultat de la votacion totes los diputats catalans se son levats e virats cap a la tribuna d’invitats per los aplaudir e totes nos avèm levat e nos avèm felicitat mutualament. Foguèron unas minutas de granda emocion. Pel CAOC mai encara, perquè la Lei a incorporat los cambiaments prepausats pel CAOC.

Al Parlament, en mai de catalans i araneses i aviá tanben cinc occitans de Bearn, Gers e Bigorra e tres ladins de la Provincia Autonoma de Trento que s’interessan per l’autonomia d’Aran.

Es una bona lei. Avèm perdut temps en una batesta per cambiar lo títol. Aquò es fait. Los novèls govèrns catalans auràn l’escasença de la perfeccionar. Ara aurem l’aisina mai convenent per promocionar l’occitan e las relacions occitano-catalanas a totes los nivèls.

__________________________________________________________________________

Aquesta llei de l’occità marca una fita històrica pel desplegament oficial de les relacions occitano-catalanes. És un pas endavant que calia fer després d’anys d’oficialitat de l’aranès a la Vall d’Aran. Ara és tota Catalunya que oficialitza l’occità en tot el seu territori i també les relacions occitano catalanes que històricament han tingut Catalunya i Occitània, especialment les contemporànies de l’Oficina de Relacions Meridionals i del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC).

Ara, aquestes relacions prenen una altra dimensió política i cultural que augura un gran futur pels nostres dos pobles.

Aquesta llei de l’occità també ha despertat un interès inusual dels occitans perquè ha remogut les aigües plàcides i calmades de la rutina resignada a sobreviure enfront del procés d’assimilació engegat des de fa segles per l’estat francès. Saben, i en són conscients, que el pes de Catalunya pot fer bascular la balança a favor de l’estandardització de l’occità referencial, sense menystenir els grans dialectes occitans.

Catalunya, que durant segles s’ha interessat pels afers occitans, per la llengua i la cultura occitana, per la situació occitana, per l’avenir de la nació occitana, i per ajudar a Loís Alibert a la normalització moderna de la llengua, ara completa el cicle de les quimeres, de les esperances i dels anhels històrics catalans i dóna llum verda a aquesta llei espectacular de l’occità, que és insòlita en la història de les relacions entre pobles germans, perquè afermarà, amb fe i esperança, l’estimació i col·laboració entre Occitània i Catalunya.

I, principalment, ajudarà a salvar la gran nació occitana.



Enric Garriga Trullols
President del CAOC

FELICITACION DE SÈRGI GRANIÈR, DE NARBONA

De: Serge GRANIER
Enviado el: Jueves, 23 de septiembre de 2010 13:41
Para: CAOC
Asunto: RE: CAOC: La lei de l'occitan



Mercegi lo CAOC de mos anónciar la votason de la Lei de l’Occitan pel parlament de Catalonha.

Es una granda novèla, d’una importància màger.

Fa gaug de veire dins quin ambient se votèt.

Sergi Granièr
Narbona

FELICITACIÓ DE JOAN THOMAS, DE GUITALENS (81)

De: THOMAS
Enviado el: jueves, 23 de septiembre de 2010 15:01
Para: CAOC
Asunto: Felicitacions

Hem de felicitar el CAOC primèr rapòrt a la decisió del Parlament de Catalunya.

Visca Occitània, vica el CAOC!


Joan THOMAS

dilluns, 20 de setembre de 2010

ESCRIT DE 20 DE SETEMBRE DEL 2010

Llegit parcialment el 22/9/2010 per la diputada de CDC, Carme Vidal, ponent de la Llei de l’Occità, al Parlament de Catalunya en ocasió de l’aprovació de la Llei


Aquesta llei de l’occità marca una fita històrica pel desplegament oficial de les relacions occitano-catalanes. És un pas endavant que calia fer després d’anys d’oficialitat de l’aranès a la Vall d’Aran. Ara és tota Catalunya que oficialitza l’occità en tot el seu territori i també les relacions occitano catalanes que històricament han tingut Catalunya i Occitània, especialment les contemporànies de l’Oficina de Relacions Meridionals (ORM) i del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC).

Ara, aquestes relacions prenen una altra dimensió política i cultural que augura un gran futur pels nostres dos pobles.

Aquesta llei de l’occità també ha despertat un interès inusual dels occitans perquè ha remogut les aigües plàcides i calmades de la rutina resignada a sobreviure enfront del procés d’assimilació engegat des de fa segles per l’estat francès. Saben, i en són conscients, que el pes de Catalunya pot fer bascular la balança a favor d l’estandardització de l’occità referencial, sense menystenir els grans  dialectes occitans.

Catalunya, que durant segles s’ha interessat pels afers occitans, per la llengua i la cultura occitana, per la situació occitana, per l’avenir de la nació occitana, i per ajudar a Loís ALibert a la normalització moderna de la llengua, ara completa el cicle de les quimeres, de les esperances i dels anhels històrics catalans i dóna llum verda a aquesta llei espectacular de l’occità, que és insòlita en la història de les relacions entre pobles germans, perquè afermarà, amb fe i esperança, l’estimació i col•laboració entre Occitània i Catalunya.

I, principalment, ajudarà a salvar la gran nació occitana.



Text de la proposta redactat en occità i català per Enric Garriga Trullols

ESCRICH DE 20 DE SETEMBRE DEL 2010

Legit parcialament en catalan lo 22/9/10 per la diputada de CDC, Carme Vidal, raportaire de la Lei de l’Occitan, al Parlament de Catalonha en l’escasença de l’aprovacion de la Lei


Aquesta Lei de l’Occitan marca un tèrme istoric pel desplegament de las relacions occitano-catalanas. Aquò es un pas endavant que caliá faire aprèp annadas de l’oficialitat de l’aranés en la Val d’Aran. Ara es tota Catalonha que oficializa l’occitan en tot son territòri e tanben las relacions occitano-catalanas que istoricament an portat Catalonha e Occitània, especialament las contemporanèas de l’Oficina de Relacions Meridionalas (ORM) e del Cercle d’Agermanament Occitano-Catalan (CAOC).

Ara, aquestas relacions, prenon una autra dimension politica e culturala que augura un grand futur pels nòstres dos pòbles.

Aquesta lei de l’occitan tanben a despertat un interès inusitat dels occitans perque a bolegat las aigas placidas e amansidas de la rotina resignada de sobreviure en fàcia del procès d’assimilacion mes en marcha dempuèi segles per l’estat francès. Los occitans sabon, e ne son conscients, que lo pes de Catalonha pòt faire bascular la balança a favor de l’estandardizacion de l’occitan referencial, sens mesestimar los grands dialectes occitans.

Catalonha, que pendent sègles s’a interessat pels afars occitans, per la lenga e la cultura occitana, per la situacion occitana, per l’avenidor de la nacion occitana e per ajudar a Loís Alibert en la normalizacion modèrna de la lenga, ara completa lo cicle de las quimèras, de las esperanças e dels desirs istorics catalans e balha lutz verda a aquesta lei espectacular de l’occitan, qu’es insolita dedins l’istòria de las relacions entre pòbles fraires, perque afermirà, amb fe e esperança l’estimacion e la collaboracion entre Occitània e Catalonha per l’avenidor e, principalament, ajudarà salvar la gran nacion occitana.


Texte de la proposicion redigida en occitan e catalan per Enric Garriga-Trullols