Llegit parcialment el 22/9/2010 per la diputada de CDC, Carme Vidal, ponent de la Llei de l’Occità, al Parlament de Catalunya en ocasió de l’aprovació de la Llei
Aquesta llei de l’occità marca una fita històrica pel desplegament oficial de les relacions occitano-catalanes. És un pas endavant que calia fer després d’anys d’oficialitat de l’aranès a la Vall d’Aran. Ara és tota Catalunya que oficialitza l’occità en tot el seu territori i també les relacions occitano catalanes que històricament han tingut Catalunya i Occitània, especialment les contemporànies de l’Oficina de Relacions Meridionals (ORM) i del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC).
Ara, aquestes relacions prenen una altra dimensió política i cultural que augura un gran futur pels nostres dos pobles.
Aquesta llei de l’occità també ha despertat un interès inusual dels occitans perquè ha remogut les aigües plàcides i calmades de la rutina resignada a sobreviure enfront del procés d’assimilació engegat des de fa segles per l’estat francès. Saben, i en són conscients, que el pes de Catalunya pot fer bascular la balança a favor d l’estandardització de l’occità referencial, sense menystenir els grans dialectes occitans.
Catalunya, que durant segles s’ha interessat pels afers occitans, per la llengua i la cultura occitana, per la situació occitana, per l’avenir de la nació occitana, i per ajudar a Loís ALibert a la normalització moderna de la llengua, ara completa el cicle de les quimeres, de les esperances i dels anhels històrics catalans i dóna llum verda a aquesta llei espectacular de l’occità, que és insòlita en la història de les relacions entre pobles germans, perquè afermarà, amb fe i esperança, l’estimació i col•laboració entre Occitània i Catalunya.
I, principalment, ajudarà a salvar la gran nació occitana.
Text de la proposta redactat en occità i català per Enric Garriga Trullols
Aquesta llei de l’occità marca una fita històrica pel desplegament oficial de les relacions occitano-catalanes. És un pas endavant que calia fer després d’anys d’oficialitat de l’aranès a la Vall d’Aran. Ara és tota Catalunya que oficialitza l’occità en tot el seu territori i també les relacions occitano catalanes que històricament han tingut Catalunya i Occitània, especialment les contemporànies de l’Oficina de Relacions Meridionals (ORM) i del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC).
Ara, aquestes relacions prenen una altra dimensió política i cultural que augura un gran futur pels nostres dos pobles.
Aquesta llei de l’occità també ha despertat un interès inusual dels occitans perquè ha remogut les aigües plàcides i calmades de la rutina resignada a sobreviure enfront del procés d’assimilació engegat des de fa segles per l’estat francès. Saben, i en són conscients, que el pes de Catalunya pot fer bascular la balança a favor d l’estandardització de l’occità referencial, sense menystenir els grans dialectes occitans.
Catalunya, que durant segles s’ha interessat pels afers occitans, per la llengua i la cultura occitana, per la situació occitana, per l’avenir de la nació occitana, i per ajudar a Loís ALibert a la normalització moderna de la llengua, ara completa el cicle de les quimeres, de les esperances i dels anhels històrics catalans i dóna llum verda a aquesta llei espectacular de l’occità, que és insòlita en la història de les relacions entre pobles germans, perquè afermarà, amb fe i esperança, l’estimació i col•laboració entre Occitània i Catalunya.
I, principalment, ajudarà a salvar la gran nació occitana.
Text de la proposta redactat en occità i català per Enric Garriga Trullols
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada