Ièr, a 12 oras, lo Parlament de Catalonha aprovèt la Lei de l’Occitan amb una granda majoritat.
Un còp foguèt anunciat lo resultat de la votacion totes los diputats catalans se son levats e virats cap a la tribuna d’invitats per los aplaudir e totes nos avèm levat e nos avèm felicitat mutualament. Foguèron unas minutas de granda emocion. Pel CAOC mai encara, perquè la Lei a incorporat los cambiaments prepausats pel CAOC.
Al Parlament, en mai de catalans i araneses i aviá tanben cinc occitans de Bearn, Gers e Bigorra e tres ladins de la Provincia Autonoma de Trento que s’interessan per l’autonomia d’Aran.
Es una bona lei. Avèm perdut temps en una batesta per cambiar lo títol. Aquò es fait. Los novèls govèrns catalans auràn l’escasença de la perfeccionar. Ara aurem l’aisina mai convenent per promocionar l’occitan e las relacions occitano-catalanas a totes los nivèls.
__________________________________________________________________________
Aquesta llei de l’occità marca una fita històrica pel desplegament oficial de les relacions occitano-catalanes. És un pas endavant que calia fer després d’anys d’oficialitat de l’aranès a la Vall d’Aran. Ara és tota Catalunya que oficialitza l’occità en tot el seu territori i també les relacions occitano catalanes que històricament han tingut Catalunya i Occitània, especialment les contemporànies de l’Oficina de Relacions Meridionals i del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC).
Ara, aquestes relacions prenen una altra dimensió política i cultural que augura un gran futur pels nostres dos pobles.
Aquesta llei de l’occità també ha despertat un interès inusual dels occitans perquè ha remogut les aigües plàcides i calmades de la rutina resignada a sobreviure enfront del procés d’assimilació engegat des de fa segles per l’estat francès. Saben, i en són conscients, que el pes de Catalunya pot fer bascular la balança a favor de l’estandardització de l’occità referencial, sense menystenir els grans dialectes occitans.
Catalunya, que durant segles s’ha interessat pels afers occitans, per la llengua i la cultura occitana, per la situació occitana, per l’avenir de la nació occitana, i per ajudar a Loís Alibert a la normalització moderna de la llengua, ara completa el cicle de les quimeres, de les esperances i dels anhels històrics catalans i dóna llum verda a aquesta llei espectacular de l’occità, que és insòlita en la història de les relacions entre pobles germans, perquè afermarà, amb fe i esperança, l’estimació i col·laboració entre Occitània i Catalunya.
I, principalment, ajudarà a salvar la gran nació occitana.
Enric Garriga Trullols
President del CAOC
Un còp foguèt anunciat lo resultat de la votacion totes los diputats catalans se son levats e virats cap a la tribuna d’invitats per los aplaudir e totes nos avèm levat e nos avèm felicitat mutualament. Foguèron unas minutas de granda emocion. Pel CAOC mai encara, perquè la Lei a incorporat los cambiaments prepausats pel CAOC.
Al Parlament, en mai de catalans i araneses i aviá tanben cinc occitans de Bearn, Gers e Bigorra e tres ladins de la Provincia Autonoma de Trento que s’interessan per l’autonomia d’Aran.
Es una bona lei. Avèm perdut temps en una batesta per cambiar lo títol. Aquò es fait. Los novèls govèrns catalans auràn l’escasença de la perfeccionar. Ara aurem l’aisina mai convenent per promocionar l’occitan e las relacions occitano-catalanas a totes los nivèls.
__________________________________________________________________________
Aquesta llei de l’occità marca una fita històrica pel desplegament oficial de les relacions occitano-catalanes. És un pas endavant que calia fer després d’anys d’oficialitat de l’aranès a la Vall d’Aran. Ara és tota Catalunya que oficialitza l’occità en tot el seu territori i també les relacions occitano catalanes que històricament han tingut Catalunya i Occitània, especialment les contemporànies de l’Oficina de Relacions Meridionals i del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC).
Ara, aquestes relacions prenen una altra dimensió política i cultural que augura un gran futur pels nostres dos pobles.
Aquesta llei de l’occità també ha despertat un interès inusual dels occitans perquè ha remogut les aigües plàcides i calmades de la rutina resignada a sobreviure enfront del procés d’assimilació engegat des de fa segles per l’estat francès. Saben, i en són conscients, que el pes de Catalunya pot fer bascular la balança a favor de l’estandardització de l’occità referencial, sense menystenir els grans dialectes occitans.
Catalunya, que durant segles s’ha interessat pels afers occitans, per la llengua i la cultura occitana, per la situació occitana, per l’avenir de la nació occitana, i per ajudar a Loís Alibert a la normalització moderna de la llengua, ara completa el cicle de les quimeres, de les esperances i dels anhels històrics catalans i dóna llum verda a aquesta llei espectacular de l’occità, que és insòlita en la història de les relacions entre pobles germans, perquè afermarà, amb fe i esperança, l’estimació i col·laboració entre Occitània i Catalunya.
I, principalment, ajudarà a salvar la gran nació occitana.
Enric Garriga Trullols
President del CAOC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada